Síndrome de l'oli tòxic: diferència entre les revisions

Síndrome de l'oli tòxic
	Espai de memòria dels afectats (Vallecas)
Tipus	intoxicació rara
Especialitat	reumatologia
Classificació
CIM-9	710.5
Recursos externs
DiseasesDB	32044
Orphanet	227972
UMLS CUI	C0409998

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 12:29, 16 nov 2018

La síndrome de l'oli tòxic, també conegut com a síndrome tòxica o malaltia de la colza va ser una intoxicació massiva soferta a Espanya en la primavera de 1981. La malaltia va afectar a més de 20.000 persones,^[1] ocasionant la mort d'unes 1.100 persones, segons els estudis forenses i anàlisis clíniques recollits per la sentència que va condemnar als responsables de la intoxicació.^[2]

En 1989 el Tribunal Suprem va considerar provada la relació de causalitat entre la ingestió d'oli de colza desnaturalitzat i la malaltia, condemnant als industrials responsables de la distribució i comercialització d'aquest oli, i a l'estat com a responsable civil subsidiari.^[3] Segons la sentència, l'oli de colza, desnaturalitzat per a ús industrial, va ser desviat conscientment i per "un desmesurat afany de lucre", al consum humà.^[4]

El seu període de latència és de prop de 10 dies. La relació entre dones i home va ser d'1,5 a 1, afectant en major mesurada els grups d'edat de les tercera i quarta dècades de la vida.

Fases de l'epidèmia

Aquesta epidèmia va tenir tres fases clíniques diferents:

La fase aguda amb l'aparició en els afectats de pneumònia atípica, caracteritzada per infiltrats intersticials (que afecten al teixit de sustentació i gots que formen un òrgan) alveolar i eosinofília (augment del nombre d'eosinòfils en sang).
En la fase subaguda o intermèdia van aparèixer tromboembolismes, hipertensió pulmonar, enrampades i miàlgies (dolors musculars) intensos.
La fase crònica caracteritzada per hepatopatia (terme general per a les malalties del fetge), esclerodèrmia (literalment, 'pell dura', malaltia generalitzada del teixit connectiu caracteritzada clínicament per l'enduriment i la fibrosi de la pell, i per diferents formes d'afectació d'alguns òrgans interns o vísceres com el cor, pulmons, ronyons i tracte gastrointestinal), hipertensió pulmonar i neuropatia (terme general per a les afeccions nervioses).

L'oli de colza ('Rapeseed' en anglès) no estava autoritzat per al consum alimentari a Espanya, com ho era a altres llocs, amb l'excepció de les illes Canàries, on es venia lliurement. Per evitar que es destinessin partides d'aquest oli al consum humà dins de la península, es va obligar als importadors a afegir-li un colorant -desnaturalitzar-lo- que dissuadís el seu ús en alimentació, (cosa similar al que es fa amb l'alcohol de farmàcia, que finançava la Seguretat Social, al que s'afegeix un producte que donava sabor amarg per evitar que es desviés a la fabricació de 'licors casolans'), aquest oli de colza desnaturalitzat es va importar de França per a ús industrial, però va ser comercialitzat, de forma fraudulenta per al consum humà, els industrials del ram oleícola, als quals va concedir la llicència d'importació el consell de ministres, van poder pensar que 'destil·lant' l'oli a alta temperatura desapareixeria el colorant, i podrien vendre'l per cuinar, venda que es va fer en molts casos en mercats ambulants sobre els quals les autoritats municipals no van exercir cap mena d'inspecció o control.

Va haver-hi un precedent una mica diferent al Marroc, on uns comerciants locals van adquirir unes partides d'oli de maquinària excedent d'existències de l'exèrcit dels EUA, que van embotellar i van vendre com a oli comestible sota la marca 'Le Cerf', causant moltes morts; aquests casos que tenien en comú amb els intoxicats per l'oli de colza desnaturalitzat a Espanya la presència de símptomes neurològics. La denominació oficial inicial: Pneumònia atípica, es va deure a la presència de símptomes respiratoris intensos en els afectats, amb imatges en les radiografies de tòrax semblants a les d'algunes pneumònies, imatges que van resultar finalment ser equivalents a les qur presenten pacients que van ingerir hidrocarburs, en els quals es produeix la toxicitat pulmonar per ser els alvèols pulmonars òrgan d'eliminació.

Un estudi d'un pediatre de l'hospital del Niño Jesús a Madrid va posar en evidència l'associació entre uns tipus d'envàs que havien estat distribuïts per unes companyies específiques i l'anilina continguda en els olis adulterats. La consulta a l'administració general de duanes, que havia adquirit poc abans un cromatògraf de gasos que va permetre retornar al seu origen un enviament marítim d'un oli procedent dels EUA que no es corresponia en la seva naturalesa amb el declarat, va servir per detectar l'existència d'un compost estrany en l'oli, del que segueix sense tenir-se una idea clara del mecanisme de la seva toxicitat. Posteriorment un estudi cas-control va establir una relació dosi-resposta entre la concentració d'un compost químic marcador de la desnaturalització de l'oli (oleil-anilida) i el risc de desenvolupar la malaltia. Posteriorment s'han fet estudis de seguiment clínic i de morbi-mortalitat dels afectats.

A l'octubre de 2011, el forense Luis Frontela va afirmar en una entrevista al diari ABC que en informar al professor Vetorazi, secretari de l'Organització Mundial de la Salut, que la síndrome tòxica no es devia a l'oli de colza, sinó a la ingestació de plaguicides, el secretari li va contestar que ja en tenien coneixement d'això.^[6] Al seu moment alguns van proposar com a origen de l'epidèmia la caiguda accidental d'algun element nociu procedent dels vols de la USAF a Torrejón de Ardoz.

Components de l'oli de colza

L'oli de colza s'extreu de la planta Brassica napus. A l'oli se'l coneix també com a "oli canadenc" o "canola oil". Conté els següents compostos:

Glucosinolat de la paret vegetal
Àcid erúcic
Àcid linolènic
Àcid linoleic
Altres substàncies

Epidemiologia

Epidemiologia descriptiva

Tot i que es considera que l’epidèmia va començar l’1 de maig de 1981, els primers casos van aparèixer el 23 d’abril d’aquell mateix any, augmentant considerablement entre el maig i començaments de juny. A mitjans de juny, però, la incidència va anar disminuint, fet que coincideix amb l’anunci públic de que aquesta síndrome era deguda a un consum d’oli contaminat venut per a ús alimentari.

Aquesta síndrome va afectar principalment al centre i nord-oest d’Espanya, al voltant del 99% dels casos registrats pel Govern espanyol van ocorre a les següents províncies: Madrid, Valladolid, Lleó, Palència, Segovia, Àvila, Zamora, Burgos, Guadalajara, Salamanca, Sòria, Toledo, Santander i Ourense (ordenades segons el nombre de casos). D’aquestes la que més casos va patir va ser Madrid, encara que la taxa d’incidència no va ser molt alta, degut al major nombre de població d’aquesta província.

Majoritàriament, aquesta síndrome va afectar a més dones que homes, en més del 60% dels casos (amb una proporció 1,5:1) i sent més freqüent en la població entre els 30 i 40 anys. Les dones la desenvolupaven de manera molt més severa que en el cas dels homes, provocant el doble de morts. ^[7]

En general, aquesta síndrome va afectar als grups socioeconòmics mitjans o baixos, degut a que es venia com a oli d’oliva verge pur a un preu molt més econòmic. El fet de que afectés sobretot a membres d’una mateixa família i no pas a estudiants de l’escola, personal militar i altres que es troben en alt risc de patir malalties infeccioses i que es van veure afectats en menor proporció, va fer sospitar que el factor d’exposició estaria relacionat amb l'àmbit familiar.

Torres de destil·lació

S'utilitzen tècniques de destil·lació per eliminar/separar les substàncies tòxiques d'altres substàncies. Cada substància, tòxica o no, té una temperatura individual d'evaporació. Les substàncies s'evaporen gradualment a diferents temperatures dins de torres de destil·lació. D'alguna manera, el procés va eliminar l'anilina però no el glucosinolat, o bé es va produir un nou compost: 'Anilides dels àcids grassos', amb semblances estructurals amb els fosfolípids de les membranes cel·lulars, amb un extrem hidròfob i un altre hidrófilo, la qual cosa explicaria que els pacients que van rebre Corticosteroides, que protegeixen les membranes cel·lulars, van evolucionar més favorablement. No es descarten fallades de manteniment o de gestió.

Supervivents dins d'una mateixa família

La resistència al nitrogen tòxic va ser el causant que alguns sobrevisquessin dins de la mateixa família. Aquesta resistència es produeix en persones fumadores o persones que inhalen aquest element indirectament. La nicotina conté nitrogen tòxic. Tampoc es pot descartar una resistència genètica a aquest tipus d'intoxicacions, o ingestió de quantitats diferents per diferents persones en un mateix domicili.

Vegeu també

Bibliografia

(En francés) Jacques Philipponneau, Relation de l'empoisonnement perpétré en Espagne et camouflé sous le nom de Syndrome de l'huile toxique, Éditions de l'Encyclopédie des Nuisances, París (1994)
Informe del gobierno sobre actuaciones de la administración del estado en relación con la enfermedad asociada con el consumo de aceite tóxico. Madrid, septiembre de 1981. ISBN 84-500-4892-3

Referències

↑ Roig, Emma. «Ocho años de rabia y calambres» p. El País. [Consulta: 25 desembre 2011].
↑ «Sólo 330 de los más de 700 casos denunciados son considerados víctimas mortales de la coIza.» 27/05/1989. El País.
↑ Condenas muy inferiores a las que pedía el fiscal, 21/05/1989. El País.
↑ «El tribunal establece que el síndrome tóxico fue causado por el aceite desnaturalizado.» 21/05/1989. El País.
↑ (El País, 18.01.1983).
↑ «LUIS FRONTELA CARRERAS, CATEDRÁTICO DE MEDICINA LEGAL». ABC, 08-10-2011.
↑ Philen, Rossanne M.; Posada de la Paz, Manuel; Hill, Robert H.; Schurz, Helen H.; Borda, Ignacio Abaitua Epidemiology of the Toxic Oil Syndrome (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1997, p. 41–52. DOI 10.1007/978-3-642-60682-3_4. ISBN 9783642645051.

Enllaços externs

Crítics amb la versió oficial i més estesa

CBGNetwork.org/129.html (CBG: Coordinación contra los Peligros de Bayer). La gran farsa de la colza, sobre l'ús d'armes químiques a Espanya.
CBGNetwork.org/1522.html (El montaje del síndrome tóxico, text de Gudrun Greunke i Jörg Heimbrecht, pròleg de Rafael Cid).
http://minchinela.com/blog/2008/05/01/el-silencio-mortal-de-la-colza-27-anos-y-700-muertos-despues/
http://free-news.org/index02-pag.htm

[1] Roig, Emma. «Ocho años de rabia y calambres» p. El País. [Consulta: 25 desembre 2011].

[2] «Sólo 330 de los más de 700 casos denunciados son considerados víctimas mortales de la coIza.» 27/05/1989. El País.

[3] Condenas muy inferiores a las que pedía el fiscal, 21/05/1989. El País.

[4] «El tribunal establece que el síndrome tóxico fue causado por el aceite desnaturalizado.» 21/05/1989. El País.

[5] (El País, 18.01.1983).

[6] «LUIS FRONTELA CARRERAS, CATEDRÁTICO DE MEDICINA LEGAL». ABC, 08-10-2011.

[7] Philen, Rossanne M.; Posada de la Paz, Manuel; Hill, Robert H.; Schurz, Helen H.; Borda, Ignacio Abaitua Epidemiology of the Toxic Oil Syndrome (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1997, p. 41–52. DOI 10.1007/978-3-642-60682-3_4. ISBN 9783642645051.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

@@ Línia 52: / Línia 52: @@
 * [[Àcid linoleic]]
 * Altres substàncies
+== Epidemiologia ==
+=== Epidemiologia descriptiva ===
+Tot i que es considera que l’epidèmia va començar l’1 de maig de 1981, els primers casos van aparèixer el 23 d’abril d’aquell mateix any, augmentant considerablement entre el maig i començaments de juny. A mitjans de juny, però, la [[incidència]] va anar disminuint, fet que coincideix amb l’anunci públic de que aquesta síndrome era deguda a un consum d’oli contaminat venut per a ús alimentari.
+Aquesta síndrome va afectar principalment al centre i nord-oest d’[[Espanya]], al voltant del 99% dels casos registrats pel [[Govern d'Espanya|Govern espanyol]] van ocorre a les següents províncies: [[Madrid]], [[Valladolid]], [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]], [[Palència]], [[Segòvia|Segovia]], [[Àvila]], [[Zamora]], [[Burgos]], [[Província de Guadalajara|Guadalajara]], [[Salamanca]], [[Sòria]], [[Toledo]], [[Santander]] i [[Ourense]] (ordenades segons el nombre de casos). D’aquestes la que més casos va patir va ser Madrid, encara que la taxa d’incidència no va ser molt alta, degut al major nombre de població d’aquesta província.
+Majoritàriament, aquesta síndrome va afectar a més dones que homes, en més del 60% dels casos (amb una proporció 1,5:1) i sent més freqüent en la població entre els 30 i 40 anys. Les dones la desenvolupaven de manera molt més severa que en el cas dels homes, provocant el doble de morts. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Philen|nom=Rossanne M.|cognom2=Posada de la Paz|nom2=Manuel|cognom3=Hill|nom3=Robert H.|cognom4=Schurz|nom4=Helen H.|cognom5=Borda|nom5=Ignacio Abaitua|títol=Epidemiology of the Toxic Oil Syndrome|url=https://doi.org/10.1007/978-3-642-60682-3_4|llengua=en|data=1997|editorial=Springer Berlin Heidelberg|lloc=Berlin, Heidelberg|pàgines=41–52|isbn=9783642645051|doi=10.1007/978-3-642-60682-3_4}}</ref>
+En general, aquesta síndrome va afectar als [[grups socioeconòmics]] mitjans o baixos, degut a que es venia com a [[Oli d'oliva|oli d’oliva]] verge pur a un preu molt més econòmic. El fet de que afectés sobretot a membres d’una mateixa família i no pas a estudiants de l’escola, [[personal militar]] i altres que es troben en alt risc de patir [[Malaltia infecciosa|malalties infeccioses]] i que es van veure afectats en menor proporció, va fer sospitar que el factor d’exposició estaria relacionat amb l'[[àmbit familiar]].
 == Torres de destil·lació ==
 S'utilitzen tècniques de [[destil·lació]] per eliminar/separar les substàncies tòxiques d'altres substàncies. Cada substància, tòxica o no, té una temperatura individual d'evaporació. Les substàncies s'evaporen gradualment a diferents temperatures dins de torres de destil·lació. D'alguna manera, el procés va eliminar l'[[anilina]] però no el [[glucosinolat]], o bé es va produir un nou compost: 'Anilides dels àcids grassos', amb semblances estructurals amb els fosfolípids de les membranes cel·lulars, amb un extrem hidròfob i un altre hidrófilo, la qual cosa explicaria que els pacients que van rebre Corticosteroides, que protegeixen les membranes cel·lulars, van evolucionar més favorablement. No es descarten fallades de manteniment o de gestió.