Voyager 1: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Ampliat. Afegides referències, encara insuficients.
Etiqueta: Disambiguation links
Ampliat. Elimino avís de FR i afegeixo avisos puntuals
Línia 1: Línia 1:
{{FR|data=2023}}
{{Infotaula vol espacial}}
{{Infotaula vol espacial}}
La '''''Voyager 1''''' és una [[sonda espacial]] no tripulada de la [[NASA]], llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el [[sistema solar]] exterior, especialment els planetes [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]] i els seus respectius sistemes de satèl·lits. Es comunica a través de la [[Xarxa de l'Espai Profund]] per rebre ordres rutinàries i transmetre dades a la Terra. La [[NASA]] i el [[Jet Propulsion Laboratory|JPL]] proporcionen dades en temps real de distància i velocitat.<ref name="voyager" /> Actualment segueix en funcionament i, a una distància de 162,98 [[Unitat astronòmica|ua]] de la Terra a gener de 2024,<!-- NO ACTUALITZEU MÉS D'UNA VEGADA AL MES -->,<ref name="voyager">{{Cite web |title=Voyager – Mission Status |url=https://voyager.jpl.nasa.gov/mission/status/ |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20180101025244/https://voyager.jpl.nasa.gov/mission/status/ |archive-date=January 1, 2018 |access-date=January 7, 2023 |website=[[Jet Propulsion Laboratory]] |publisher=[[National Aeronautics and Space Administration]]}}</ref> és l'objecte humà més allunyat de la [[Terra]].<ref>{{Cite web |title=Voyager 1 |url=http://www.bbc.co.uk/science/space/solarsystem/space_missions/voyager_1 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20180203195855/http://www.bbc.co.uk/science/space/solarsystem/space_missions/voyager_1 |archive-date=February 3, 2018 |access-date=September 4, 2018 |website=[[BBC]] Solar System}}</ref>
La '''''Voyager 1''''' és una [[sonda espacial]] no tripulada de la [[NASA]], llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el [[sistema solar]] exterior, especialment els planetes [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]] i els seus respectius sistemes de satèl·lits. Es comunica a través de la [[Xarxa de l'Espai Profund]] per rebre ordres rutinàries i transmetre dades a la Terra. La [[NASA]] i el [[Jet Propulsion Laboratory|JPL]] proporcionen dades en temps real de distància i velocitat.<ref name="voyager" /> Actualment segueix en funcionament i, a una distància de 162,98 [[Unitat astronòmica|ua]] de la Terra a gener de 2024,<!-- NO ACTUALITZEU MÉS D'UNA VEGADA AL MES -->,<ref name="voyager">{{Cite web |title=Voyager – Mission Status |url=https://voyager.jpl.nasa.gov/mission/status/ |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20180101025244/https://voyager.jpl.nasa.gov/mission/status/ |archive-date=January 1, 2018 |access-date=January 7, 2023 |website=[[Jet Propulsion Laboratory]] |publisher=[[National Aeronautics and Space Administration]]}}</ref> és l'objecte humà més allunyat de la [[Terra]].<ref>{{Cite web |title=Voyager 1 |url=http://www.bbc.co.uk/science/space/solarsystem/space_missions/voyager_1 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20180203195855/http://www.bbc.co.uk/science/space/solarsystem/space_missions/voyager_1 |archive-date=February 3, 2018 |access-date=September 4, 2018 |website=[[BBC]] Solar System}}</ref>
Línia 38: Línia 37:


=== Sobrevol de Saturn ===
=== Sobrevol de Saturn ===
{{AP|Exploració de Saturn}}
Accelerada pel camp gravitatori de Júpiter la ''Voyager 1'' arribà a Saturn al final de [[1980]], passant a una distància de 124.200 km en la seva màxima aproximació, el [[12 de novembre]] de [[1980]]. Inicialment estava previst que després de Saturn, i aprofitant l'alineació planetària d'aquells moments, la sonda prosseguís el seu camí per estudiar [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]]; però el descobriment previ de la presència d'una important [[atmosfera d'un cos celest|atmosfera]] al satèl·lit de Saturn [[Tità (satèl·lit)|Tità]], feu que els controladors decidissin sacrificar la continuació de l'exploració d'Urà i Neptú (que ja estava assegurada per la ''Voyager 2'') i desviar el vehicle cap a Tità, en una maniobra que l'obligà a desviar-se del pla de l'[[eclíptica]].
Accelerada pel camp gravitatori de Júpiter la ''Voyager 1'' arribà a Saturn el novembre de [[1980]], passant a una distància de 124.200 km en la seva màxima aproximació, el [[12 de novembre]] de [[1980]]. Les càmeres de la sonda espacial van detectar estructures complexes als [[anells de Saturn]], i els seus instruments de [[teledetecció]] van estudiar les atmosferes de Saturn i la seva lluna gegant [[Tità (satèl·lit)|Tità]].<ref name="nasa.saturn">{{Cite web |title=Encounter with saturn |url=https://voyager.jpl.nasa.gov/science/saturn.html |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20130916053405/http://voyager.jpl.nasa.gov/science/saturn.html |archive-date=September 16, 2013 |access-date=August 29, 2013 |publisher=NASA}}</ref>

La ''Voyager 1'' va trobar que al voltant del set per cent del volum de l'atmosfera superior de Saturn és [[heli]] (en comparació amb l'11 per cent de l'atmosfera de Júpiter), mentre que gairebé tota la resta és [[hidrogen]]. Com que s'esperava que l'abundància interna d'heli de Saturn fos la mateixa que la de Júpiter i la del Sol, la menor abundància d'heli a l'atmosfera superior pot implicar que l'heli més pesat podria estar enfonsant-se lentament a través de l'hidrogen de Saturn; això podria explicar l'excés de calor que irradia Saturn sobre l'energia que rep del Sol. Els vents bufen a gran velocitat a Saturn. Prop de l'equador, els Voyagers van mesurar vents d'uns 500 m/s. El vent bufa majoritàriament en direcció est.<ref name="nasa.planetary" />

Els Voyagers van trobar emissions [[ultraviolat|ultraviolada]] semblants a [[aurora polar|aurora]] d'hidrogen a latituds mitjanes de l'atmosfera, i aurores a latituds polars (per sobre dels 65 graus). L'activitat auroral d'alt nivell pot conduir a la formació de molècules d'[[hidrocarbur]]s complexes que es transporten cap a l'[[equador]]. Les aurores de latitud mitjana, que només es produeixen a les regions il·luminades pel sol, segueixen sent un trencaclosques, ja que el bombardeig d'electrons i ions, coneguts per causar aurores a la Terra, es produeix principalment a latituds altes. Els dos Voyagers van mesurar la rotació de Saturn (la durada d'un dia) en 10 hores, 39 minuts i 24 segons.<ref name="nasa.saturn" />

La missió del ''Voyager 1'' va incloure un sobrevol de Tità, la lluna més gran de Saturn, que feia temps que se sabia que tenia atmosfera. Les imatges preses pel ''[[Pioneer 11]]'' el 1979 havien indicat que l'atmosfera era substancial i complexa, augmentant encara més l'interès. El sobrevol de Tità es va produir quan la nau espacial va entrar al sistema per evitar qualsevol possibilitat de dany més a prop de les observacions compromeses de Saturn, i es va apropar fins a 6.400 km, passant pel darrere de Tità vist des de la Terra i el Sol. La mesura de l'efecte de l'atmosfera sobre la llum solar i la mesura basada en la Terra del seu efecte sobre el senyal de ràdio de la sonda es van utilitzar per determinar la composició, la densitat i la pressió de l'atmosfera. La massa de Tità també es va mesurar observant el seu efecte sobre la trajectòria de la sonda. La boira espessa va impedir qualsevol observació visual de la superfície, però la mesura de la composició, la temperatura i la pressió de l'atmosfera va fer especular que podien existir llacs d'hidrocarburs líquids a la superfície.<ref name="Bell2015">{{Cite book |last=Jim Bell |url=https://books.google.com/books?id=KXPoAwAAQBAJ&pg=PT93 |title=The Interstellar Age: Inside the Forty-Year Voyager Mission |date=February 24, 2015 |publisher=Penguin Publishing Group |isbn=978-0-698-18615-6 |pages=93}}</ref>

Com que les observacions de Tità es consideraven vitals, la trajectòria escollida per al ''Voyager 1'' es va dissenyar al voltant del sobrevol òptim de Tità, que el va portar per sota del pol sud de Saturn i fora del pla de l'[[eclíptica]], acabant amb la seva missió de ciència planetària.<ref name="Swift1997">{{Cite book |last=David W. Swift |url=https://books.google.com/books?id=E-NGFqfq1LsC&pg=PA69 |title=Voyager Tales: Personal Views of the Grand Tour |date=January 1, 1997 |publisher=AIAA |isbn=978-1-56347-252-7 |page=69}}</ref> Si la ''Voyager 1'' hagués fallat o no hagués pogut observar Tità, la trajectòria de la ''Voyager 2'' s'hauria alterat per incorporar el sobrevol de Tità,<ref name="Bell2015" />{{rp |94}} que impedeix qualsevol visita a Urà i Neptú.<ref name="faq" /> La trajectòria en què es va llançar la ''Voyager 1'' no l'hauria permès continuar cap a Urà i Neptú,<ref name="Swift1997" />{{rp|155}} però podria haver-se alterat per evitar el sobrevol de Tità i viatjar de Saturn a [[Plutó]], arribant-hi el 1986.<ref name="SD" />

<gallery mode="packed" heights="180">
File:Crescent Saturn as seen from Voyager 1.jpg|alt=View of Saturn lit from the right. Saturn's globe casts its shadow over the rings to the left. Part of the lower hemisphere can be seen through the rings. Some of the spoke-like ring features are visible as bright patches.|[[Saturn]] creixent des de 5,3 milions de km, quatre dies després de l'aproximació més propera.
File:Voyager1-saturn-f-ring.jpg|alt=Voyager 1 image of Saturn's F Ring|Imatge de la ''Voyager 1'' de l'[[[[Anells de Saturn|Anell F]] estret, retorçat i trenat de Saturn.
File:Voyager 1 - view of Saturn's moon Mimas.jpg|alt=Mimas at a range of 425,000&nbsp;km from Voyager 1|[[Mimas (satèl·lit)|Mimas]] a una distància de 425.000 km; el cràter Herschel es troba a la part superior dreta.
File:Tethys - PIA01974.jpg|alt=Tethys photographed by Voyager 1 from 1.2 million km|[[Tetis (satèl·lit)|Tetis]], amb el seva gegant vall [[Ithaca Chasma]], des d'1,2 milions de km.
File:Dione from Voyager 1.jpg|alt=Fractured terrain on Dione imaged from a distance of 240,000&nbsp;km from Voyager 1|Els penya-segats de gel a l'hemisferi posterior de [[Dione (satèl·lit)|Dione]].
File:Rhea - PIA02270.jpg|alt=Impact craters on the surface of Rhea appear similar to Earth's Moon|La superfície gelada de [[Rea (satèl·lit)|Rea]] està gairebé saturada de [[Cràter d'impacte|cràters d'impacte]].
File:Titan's thick haze layer-picture from voyager1.jpg|alt=Cream-colored section of a disk is separated from the black space above by a fuzzy blue curve|La capa de boira gruixuda de [[Tità (satèl·lit)|Tità]] es mostra en aquesta imatge millorada de la ''Voyager 1''.
File:Titan Haze.jpg|alt=orange coloured area at bottom right is separated from black space at upper left by diagonal series of blue bands|Capes de [[boirina]], compostes per [[tolins|compostos orgànics complexos]], que cobreixen el satèl·lit de Saturn [[Tità (satèl·lit)|Tità]].
</gallery>


=== Sortida de l'heliosfera ===
=== Sortida de l'heliosfera ===
[[Fitxer:Family portrait (Voyager 1).png|400px|thumb|alt=A set of grey squares trace roughly left to right. A few are labeled with single letters associated with a nearby colored square. J is near to a square labeled Jupiter; E to Earth; V to Venus; S to Saturn; U to Uranus; N to Neptune. A small spot appears at the center of each colored square|El ''[[Retrat de planetes|retrat de família]]'' del Sistema Solar fet per la ''Voyager 1'' (14 de febrer de 1990)]]
Després del pas per Saturn i Tità la ''Voyager 1'' ha seguit allunyant-se del Sol, cap als límits del sistema solar. Se suposa que la sonda disposa de prou energia elèctrica per funcionar i enviar dades a la Terra fins al 2020, aproximadament. Durant aquesta etapa del viatge la sonda ha seguit recollint dades sobre la composició de l'espai interplanetari del sistema solar. El novembre de 2005 la ''Voyager 1'' es trobava a una distància de 14.560 milions de quilòmetres (97,3 UA) del Sol i viatjava a una velocitat de 61.920 km/h respecte al Sol (3,6 UA per any), un 10% més ràpida que la ''Voyager 2''.
Després del pas per Saturn i Tità la ''Voyager 1'' ha seguit allunyant-se del Sol, cap als límits del sistema solar. El 14 de febrer de 1990, la ''Voyager 1'' va fer el primer ''[[Retrat de planetes|retrat de família]]'' del Sistema Solar vist des de fora,<ref name="nasa.family">{{Cite web |title=Photo Caption |url=https://nssdc.gsfc.nasa.gov/photo_gallery/caption/solar_family.txt |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20100908070243/http://nssdc.gsfc.nasa.gov/photo_gallery/caption/solar_family.txt |archive-date=September 8, 2010 |access-date=August 26, 2010 |publisher=Public Information Office}}</ref> que inclou la imatge del planeta Terra coneguda com ''[[Un punt blau pàl·lid]]''. Poc després, les seves càmeres es van desactivar per estalviar energia i recursos informàtics per a altres equips. El programari de la càmera s'ha eliminat de la nau espacial, de manera que ara seria complex tornar-los a fer funcionar. El programari de la Terra i els ordinadors per llegir les imatges també ja no estan disponibles.<ref name="faq" />


El 17 de febrer de 1998, ''Voyager 1'' va arribar a una distància de 69 ua (10.300 milions de km) del Sol i va superar la ''[[Pioneer 10]]'' com la nau espacial més llunyana de la Terra.<ref name="cnn.9802">{{Cite news |date=February 17, 1998 |title=Voyager 1 now most distant man-made object in space |publisher=CNN |url=http://edition.cnn.com/TECH/space/9802/17/nasa.distant.objects/ |url-status=dead |access-date=July 1, 2012 |archive-url=https://web.archive.org/web/20120620094059/http://edition.cnn.com/TECH/space/9802/17/nasa.distant.objects/ |archive-date=June 20, 2012}}</ref><ref name="g.2013sep13">{{Cite news |last=Clark |first=Stuart |date=September 13, 2013 |title=Voyager 1 leaving solar system matches feats of great human explorers |work=The Guardian |url=https://www.theguardian.com/science/across-the-universe/2013/sep/13/voyager-1-solar-system-great-explorers |url-status=live |access-date=December 18, 2016 |archive-url=https://web.archive.org/web/20190624105328/https://www.theguardian.com/science/across-the-universe/2013/sep/13/voyager-1-solar-system-great-explorers |archive-date=June 24, 2019}}</ref> Travelling at about {{convert|17|km/s|sp=us|mi/s|abbr=unit}},<ref name="goo.50">{{Cite book |last=Webb |first=Stephen |url=https://books.google.com/books?id=-vZ0BVSHix4C&pg=PA62 |title=If the Universe is Teeming with Aliens … WHERE IS EVERYBODY?: Fifty Solutions to the Fermi Paradox and the Problem of Extraterrestrial Life |date=October 4, 2002 |publisher=Springer |isbn=978-0-387-95501-8}}</ref> té la [[velocitat de recessió]] heliocèntrica més ràpida de qualsevol nau espacial.<ref name="dd.fast">{{Cite web |last=Darling |first=David |title=Fastest Spacecraft |url=http://www.daviddarling.info/encyclopedia/F/fastest_spacecraft.html |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20130915203415/http://www.daviddarling.info/encyclopedia/F/fastest_spacecraft.html |archive-date=September 15, 2013 |access-date=August 19, 2013}}</ref>
⚫
=== Medi interestel·lar ===

El 25 d'agost de 2012, la sonda va sortir dels límits del sistema solar i entrà a l'espai interestel·lar o [[heliopausa]]. La importància d'aquest fet, segons la NASA, és equiparable a la de l'arribada de l'home a la lluna.
Quan la ''Voyager 1'' es dirigia cap a l'espai interestel·lar, els seus instruments continuaven estudiant el Sistema Solar. Els científics del Jet Propulsion Laboratory van utilitzar els experiments de l'[[ona de plasma]] a bord de les ''Voyager 1'' i ''2'' per buscar l'[[heliopausa]], el límit en el qual el [[vent solar]] transita al [[medi interestel·lar]].<ref name="nasa.int">{{Cite web |title=Voyager 1 in heliopause |url=https://voyager.jpl.nasa.gov/mission/interstellar.html |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20120514175011/http://voyager.jpl.nasa.gov/mission/interstellar.html |archive-date=May 14, 2012 |access-date=August 18, 2013 |publisher=JPL}}</ref> El 2013, la sonda es movia amb una velocitat relativa cap al Sol d'aproximadament 61.197 km/h.<ref name="nasa.201309062">{{Cite web |title=Mission Status |url=https://voyager.jpl.nasa.gov/mission/status/ |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20180101025244/https://voyager.jpl.nasa.gov/mission/status/ |archive-date=January 1, 2018 |access-date=February 14, 2020 |publisher=JPL}}</ref> Amb la velocitat que manté la sonda actualment, la ''Voyager 1'' està viatjant a 523 milions de km per any,<ref>{{Cite news |last=Wall |first=Mike |date=September 12, 2013 |title=It's Official! Voyager 1 Spacecraft Has Left Solar System |work=Space.com |url=https://www.space.com/22729-voyager-1-spacecraft-interstellar-space.html |url-status=live |access-date=May 30, 2014 |archive-url=https://web.archive.org/web/20160118134211/http://m.space.com/22729-voyager-1-spacecraft-interstellar-space.html |archive-date=January 18, 2016}}</ref> o aproximadament un [[any llum]] per 18.000 anys.

=== Heliopausa ===
El 25 d'agost de 2012, la sonda va sortir dels límits del sistema solar i entrà a l'espai interestel·lar o [[heliopausa]], llavors a una distància de 121 ua del Sol.<ref name="Cook2013">{{Cite web |last1=Cook |first1=J.-R. C. |last2=Agle |first2=D.C. |last3=Brown |first3=D. |date=September 12, 2013 |title=NASA Spacecraft Embarks on Historic Journey into Interstellar Space |url=https://www.nasa.gov/mission_pages/voyager/voyager20130912.html |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20200413080742/http://www.nasa.gov/mission_pages/voyager/voyager20130912.html |archive-date=April 13, 2020 |access-date=September 14, 2013 |website=NASA}}</ref><ref name="Ghose2013">{{Cite web |last=Ghose |first=Tia |date=September 13, 2013 |title=Voyager 1 Really Is in Interstellar Space: How NASA Knows |url=https://www.space.com/22797-voyager-1-interstellar-space-nasa-proof.html |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20130915213629/http://www.space.com/22797-voyager-1-interstellar-space-nasa-proof.html |archive-date=September 15, 2013 |access-date=September 14, 2013 |website=Space.com |publisher=TechMedia Network}}</ref><ref name="Cowen2013">{{Cite journal |last=Cowen |first=R. |year=2013 |title=Voyager 1 has reached interstellar space |journal=Nature |doi=10.1038/nature.2013.13735 |s2cid=123728719 |doi-access=free}}</ref><ref name="Kerr2013">{{Cite journal |last=Kerr |first=R. A. |year=2013 |title=It's Official—Voyager Has Left the Solar System |journal=Science |volume=341 |issue=6151 |pages=1158–1159 |bibcode=2013Sci...341.1158K |doi=10.1126/science.341.6151.1158 |pmid=24030991}}</ref><ref name="Gurnett2013">{{Cite journal |last1=Gurnett |first1=D. A. |last2=Kurth |first2=W. S. |last3=Burlaga |first3=L. F. |last4=Ness |first4=N. F. |year=2013 |title=In Situ Observations of Interstellar Plasma with Voyager 1 |journal=Science |volume=341 |issue=6153 |pages=1489–1492 |bibcode=2013Sci...341.1489G |doi=10.1126/science.1241681 |pmid=24030496 |s2cid=206550402 }}</ref> La importància d'aquest fet, segons la NASA, és equiparable a la de l'arribada de l'home a la lluna.{{CC|data=2024}}

⚫
=== Medi Interstel·lar ===
El març de 2013, es va anunciar que la ''Voyager 1'' podria haver esdevingut la primera nau espacial a entrar a l'espai interestel·lar, després d'haver detectat un canvi marcat en l'entorn del plasma el 25 d'agost de 2012. Tanmateix, fins al 12 de setembre de 2013, va ser encara una pregunta oberta sobre si la nova regió era l'espai interestel·lar o una regió desconeguda del Sistema Solar. Aleshores, es va confirmar oficialment la primera alternativa.<ref name="agu">{{Cite web |date=March 20, 2013 |title=Voyager 1 has entered a new region of space, sudden changes in cosmic rays indicate |url=http://www.agu.org/news/press/pr_archives/2013/2013-11.shtml |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20130322025117/http://www.agu.org/news/press/pr_archives/2013/2013-11.shtml |archive-date=March 22, 2013 |publisher=American Geophysical Union}}</ref><ref name="How_We_Know">{{Cite web |last=Cook |first=J.-R |date=September 12, 2013 |title=How Do We Know When Voyager Reaches Interstellar Space? |url=https://www.jpl.nasa.gov/news/news.php?release=2013-278 |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20190322195142/https://www.jpl.nasa.gov/news/news.php?release=2013-278 |archive-date=March 22, 2019 |access-date=September 15, 2013 |publisher=NASA / Jet Propulsion Lab}}</ref>

El 2013 ''Voyager 1'' sortia del Sistema Solar a una velocitat d'aproximadament 3,6 ua (540 milions de quilòmetres) per any, mentre que la ''Voyager 2'' va més lenta, deixant el Sistema solar a 3,3 ua (490 milions de km) per any.<ref>{{Cite web |title=Voyager – Fast Facts |url=https://voyager.jpl.nasa.gov/mission/fastfacts.html |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20111008174443/http://voyager.jpl.nasa.gov/mission/fastfacts.html |archive-date=October 8, 2011 |access-date=August 2, 2018 |website=voyager.jpl.nasa.gov}}</ref>

El seu progrés es pot controlar al lloc web de la NASA (veure els [[#Enllaços externs|enllaços externs]]).<ref name="voyager" />

<gallery widths="200px" heights="160px">
File:Cosmic Rays at Voyager 1.png|Trama que mostra un augment espectacular de la taxa de detecció de partícules de [[raigs còsmics]] per la nau espacial ''Voyager 1'' (octubre de 2011 a octubre de 2012)
File:Solar wind at Voyager 1.png|Trama que mostra una disminució espectacular de la taxa de detecció de partícules del [[vent solar]] per part de la ''Voyager 1'' (d'octubre de 2011 a octubre de 2012)
</gallery>


== Resultats científics ==
== Resultats científics ==
[[Fitxer:Jupiter_from_Voyager_1.jpg|miniatura|Detall de l'atmosfera de Júpiter captat per la ''Voyager 1''.]]
[[Fitxer:Jupiter_from_Voyager_1.jpg|miniatura|Detall de l'atmosfera de Júpiter captat per la ''Voyager 1''.]]
Com que la ruta de la sonda Voyager 1 va passar pel pol nord del sistema solar, aquesta va ser l'encarregada de prendre les fotografies de l'anomenat [[Retrat de família (Voyager)|retrat de família]], ja que de les dues sondes va ser la que va tenir millor visibilitat de Júpiter. D'aquest planeta va prendre en total 19.000 fotografies, en un període que va durar fins a l'abril, tot i que a causa de la major resolució que es podia obtenir en el moment de màxima aproximació, la majoria d'observacions de les llunes, anells i el camp magnètic es realitzà en les 48 hores de major aproximació. La sonda també demostrà l'existència d'una cua del camp magnètic de Júpiter en la direcció oposada al Sol.
Com que la ruta de la sonda Voyager 1 va passar pel pol nord del sistema solar, aquesta va ser l'encarregada de prendre les fotografies de l'anomenat [[Retrat de família (Voyager)|retrat de família]], ja que de les dues sondes va ser la que va tenir millor visibilitat de Júpiter. D'aquest planeta va prendre en total 19.000 fotografies,{{CC|data=2024}} en un període que va durar fins a l'abril, tot i que a causa de la major resolució que es podia obtenir en el moment de màxima aproximació, la majoria d'observacions de les llunes, anells i el camp magnètic es realitzà en les 48 hores de major aproximació. La sonda també demostrà l'existència d'una cua del camp magnètic de Júpiter en la direcció oposada al Sol.

⚫
En les observacions d'[[Ió (satèl·lit)|Ió]] es va poder comprovar per primera vegada la presència d'activitat volcànica fora de la Terra, un fet que va passar desapercebut per a les ''[[Pioneer 10]]'' i ''[[Pioneer 11]]'' i que representa segurament el descobriment més important d'aquesta missió.<ref name="nasa.jupiter" /> Els instruments de la nau identificaren fins a nou volcans actius a Ió.{{CC|data=2024}}


⚫
En el sistema de Saturn, la sonda detectà estructures complexes als anells de Saturn i estudià les atmosferes de Saturn i de Tità (del qual obtingué el seu diàmetre en 5.150 km). Determinà que un 7% de l'atmosfera superior de Saturn està format per [[heli]] (comparat amb un 11% a Júpiter). A més a més descobrí els satèl·lits [[Atles (satèl·lit)|Atles]], [[Prometeu (satèl·lit)|Prometeu]] i [[Pandora (satèl·lit)|Pandora]].{{CC|data=2024}}
⚫
En les observacions d'[[Ió (satèl·lit)|Ió]] es va poder comprovar per primera vegada la presència d'activitat volcànica fora de la Terra, un fet que va passar desapercebut per a les ''[[Pioneer 10]]'' i ''[[Pioneer 11]]'' i que representa segurament el descobriment més important d'aquesta missió. Els instruments de la nau identificaren fins a nou volcans actius a Ió.


Un equip de científics del laboratori de física aplicada de la [[Universitat Johns Hopkins]] creien que la ''Voyager 1'' entrà en l'[[ona de xoc final]] del sistema solar el febrer de [[2003]].<ref name="cnn.20031105">{{Cite news |last=Tobin |first=Kate |date=November 5, 2003 |title=Spacecraft reaches edge of Solar System |publisher=CNN |url=http://edition.cnn.com/2003/TECH/space/11/05/voyager.solar.boundary/ |url-status=live |access-date=August 19, 2013 |archive-url=https://web.archive.org/web/20160304101439/http://edition.cnn.com/2003/TECH/space/11/05/voyager.solar.boundary/ |archive-date=March 4, 2016}}</ref> Això marca el punt on el vent solar disminueix a velocitats subsòniques. Altres equips ho van considerar dubtós, tal com es discutí a la revista ''Nature'' el 6 de novembre de 2003.<ref name="n.426021">{{Cite journal |last=Fisk |first=Len A. |date=2003 |title=Planetary Science: Over the edge? |url=https://deepblue.lib.umich.edu/bitstream/2027.42/62712/1/426021a.pdf |journal=Nature |volume=426 |issue=6962 |pages=21–2 |bibcode=2003Natur.426...21F |doi=10.1038/426021a |pmid=14603294 |doi-access=free}}</ref> El problema no es resoldria fins que hi hagués altres dades disponibles, ja que el detector de vent solar la ''Voyager 1'' va deixar de funcionar l'any 1990. Aquest error va significar que la detecció de xoc de terminació s'hauria de deduir de les dades de la resta d'instruments a bord.<ref name="n.02068">{{Cite journal |last1=Krimigis |first1=S. M. |last2=Decker |first2=R. B. |last3=Hill |first3=M. E. |last4=Armstrong |first4=T. P. |last5=Gloeckler |first5=G. |last6=Hamilton |first6=D. C. |last7=Lanzerotti |first7=L. J. |last8=Roelof |first8=E. C. |date=2003 |title=Voyager 1 exited the solar wind at a distance of ~85 au from the Sun |journal=Nature |volume=426 |issue=6962 |pages=45–8 |bibcode=2003Natur.426...45K |doi=10.1038/nature02068 |pmid=14603311 |s2cid=4393867}}</ref><ref name="n.02066">{{Cite journal |last1=McDonald |first1=Frank B. |last2=Stone |first2=Edward C. |last3=Cummings |first3=Alan C. |last4=Heikkila |first4=Bryant |last5=Lal |first5=Nand |last6=Webber |first6=William R. |date=2003 |title=Enhancements of energetic particles near the heliospheric termination shock |journal=Nature |volume=426 |issue=6962 |pages=48–51 |bibcode=2003Natur.426...48M |doi=10.1038/nature02066 |pmid=14603312 |s2cid=4387317}}</ref><ref name="grl.018291">{{Cite journal |last=Burlaga |first=L. F. |date=2003 |title=Search for the heliosheath with Voyager 1 magnetic field measurements |url=https://authors.library.caltech.edu/55625/1/2003-46.pdf |url-status=live |journal=Geophysical Research Letters |volume=30 |issue=20 |pages=n/a |bibcode=2003GeoRL..30.2072B |doi=10.1029/2003GL018291 |archive-url=https://web.archive.org/web/20171202102922/https://authors.library.caltech.edu/55625/1/2003-46.pdf |archive-date=December 2, 2017 |access-date=August 2, 2018 |doi-access=free}}</ref>
⚫
En el sistema de Saturn, la sonda detectà estructures complexes als anells de Saturn i estudià les atmosferes de Saturn i de Tità (del qual obtingué el seu diàmetre en 5.150 km). Determinà que un 7% de l'atmosfera superior de Saturn està format per [[heli]] (comparat amb un 11% a Júpiter). A més a més descobrí els satèl·lits [[Atles (satèl·lit)|Atles]], [[Prometeu (satèl·lit)|Prometeu]] i [[Pandora (satèl·lit)|Pandora]].


Al maig de 2005, un comunicat de premsa de la NASA va dir que el consens era que la ''Voyager 1'' es trobava llavors a l'[[heliosheath]].<ref name="frontier">{{Cite web |date=May 24, 2005 |title=Voyager Enters Solar System's Final Frontier |url=https://www.nasa.gov/vision/universe/solarsystem/voyager_agu.html |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20190509100336/https://www.nasa.gov/vision/universe/solarsystem/voyager_agu.html |archive-date=May 9, 2019 |access-date=August 7, 2007 |publisher=NASA}}</ref> En un congrés de l'[[American Geophysical Union]], el [[25 de març]] de [[2005]], es presentaren evidències definitives que la ''Voyager 1'' travessà l'ona de xoc final a finals de 2004.<ref name="cross">{{Cite web |title=Voyager crosses termination shock |url=https://voyager.jpl.nasa.gov/mission/interstellar.html |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20120514175011/http://voyager.jpl.nasa.gov/mission/interstellar.html |archive-date=May 14, 2012 |access-date=August 29, 2013}}</ref> Es calcula que aquest esdeveniment va tenir lloc el 15 de desembre de 2004, a una distància de 94 ua del Sol.<ref name="cross" /><ref name="nasa.timeline">{{Cite web |date=February 2013 |title=Voyager Timeline |url=https://voyager.jpl.nasa.gov/mission/timeline.html |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20131120031107/http://voyager.jpl.nasa.gov/mission/timeline.html |archive-date=November 20, 2013 |access-date=December 2, 2013 |publisher=NASA/JPL}}</ref>
Un equip de científics del laboratori de física aplicada de la [[Universitat Johns Hopkins]] creuen que la ''Voyager 1'' entrà en l'[[ona de xoc final]] del sistema solar el febrer de [[2003]]. Altres equips ho consideren dubtós, tal com es discutí a la revista ''Nature'' el 6 de novembre de 2003. En un congrés de la Unió Geofísica Americana, el [[25 de març]] de [[2005]], es presentaren evidències definitives que la ''Voyager 1'' travessà l'ona de xoc final el desembre de 2004.


== Referències ==
== Referències ==
Línia 66: Línia 104:
{{viquinotícies|La nau Voyager I abandona el sistema solar}}
{{viquinotícies|La nau Voyager I abandona el sistema solar}}
{{commonscat}}
{{commonscat}}
* [https://eyes.nasa.gov/apps/solar-system/#/sc_voyager_1 Voyager 1] a Eyes on the Solar System (pàgina de la [[NASA]] per veure on és Voyager 1) {{en}}
* [http://astrotossa.blogspot.com.es/2013/11/les-sondes-voyager.html Les Sondes Voyager (bloc d'Astrotossa)].
* [http://astrotossa.blogspot.com.es/2013/11/les-sondes-voyager.html Les Sondes Voyager (bloc d'Astrotossa)].


Revisió del 22:35, 13 gen 2024

Infotaula vol espacialVoyager 1
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial Modifica el valor a Wikidata
Operador   NASA Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1977-084A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT10321 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantJet Propulsion Laboratory Modifica el valor a Wikidata
Massa
815 kg

733 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data5 setembre 1977
LlocComplex de llançament 41, la Força Espacial de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentTitan IIIE Modifica el valor a Wikidata
Instruments
Infrared interferometer spectrometer and radiometer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Programa Voyager Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): NASAVoyager Modifica el valor a Wikidata

La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits. Es comunica a través de la Xarxa de l'Espai Profund per rebre ordres rutinàries i transmetre dades a la Terra. La NASA i el JPL proporcionen dades en temps real de distància i velocitat.[1] Actualment segueix en funcionament i, a una distància de 162,98 ua de la Terra a gener de 2024,,[1] és l'objecte humà més allunyat de la Terra.[2]

La sonda va sobrevolar de Júpiter, Saturn i el satèl·lit més gran de Saturn, Tità. La NASA tenia l'opció de fer un sobrevol de Plutó o de Tità; l'exploració del satèl·lit va tenir prioritat perquè se sabia que tenia una atmosfera substancial.[3][4][5] El Voyager 1 va estudiar el temps, els camps magnètics, i els anells dels dos gegants gasosos i va ser la primera sonda que va proporcionar imatges detallades de les seves llunes.

Com a part del programa Voyager i igual que la seva nau germana la Voyager 2, la missió ampliada de la nau espacial és localitzar i estudiar les regions i els límits de l'heliosfera exterior i començar a explorar el medi interestel·lar. La Voyager 1 va creuar l'Heliopausa i va entrar a l'espai interestel·lar el 25 d'agost de 2012, convertint-se en la primera nau espacial a fer-ho.[6][7] Dos anys més tard, la Voyager 1 va començar a experimentar una tercera "onada de tsunami" d'ejecció de massa coronal del Sol que va continuar almenys fins al 15 de desembre de 2014, confirmant encara més que la sonda es troba efectivament a l'espai interestel·lar.[8]

Com a testimoni més de la robustesa del Voyager 1, l'equip de Voyager va provar els propulsors de la maniobra de correcció de la trajectòria (TCM) de la nau espacial a finals de 2017 (la primera vegada que aquests propulsors s'havien disparat des del 1980), un projecte que va permetre que la missió s'ampliés de dos a tres anys.[9] S'espera que la missió ampliada de la Voyager 1 continuï fins al 2025 aproximadament, quan els seus generadors termoelèctrics de radioisòtops (RTG) ja no subministrin prou energia elèctrica per fer funcionar els seus instruments científics.[10]

El 12 de desembre de 2023, la NASA va anunciar que el sistema de dades de vol del Voyager 1 actualment no pot utilitzar la seva unitat de modulació de telemetria, cosa que fa que la sonda no pugui transmetre dades científiques. Actualment es desconeix si la sonda podrà continuar la seva missió.[11]

La missió

Llançament i trajectòria

Voyager 1 llançada amb un coet Titan IIE.
Model 3D interactiu de la Voyager.

La Voyager 1 es va llançar des de Cap Canaveral amb un vehicle de llançament Titan IIE-Centaur. La seva sonda germana, la Voyager 2 va ser llançada 16 dies abans, el 20 d'agost de 1977. Tot i ser llançada més tard, la Voyager 1 va arribar tant a Júpiter[12] com a Saturn abans, seguint una trajectòria més curta.[13]

El llançament del Voyager 1 gairebé va fallar perquè la segona etapa del Titan LR-91 es va tancar prematurament, deixant 540 kg de propelent sense cremar. Reconeixent la deficiència, els ordinadors de bord de l'escenari Centaur van ordenar una cremada molt més llarga del previst per tal de compensar-ho. En el tall, el Centaur va estar a només 3,4 segons de l'esgotament del propelent. Si la mateixa fallada s'hagués produït durant el llançament del Voyager 2 unes setmanes abans, el Centaur s'hauria quedat sense propel·lent abans que la sonda arribés a la trajectòria correcta. Júpiter es trobava en una posició més favorable respecte a la Terra durant el llançament de Voyager 1 que durant el llançament de Voyager 2.[14]

Sobrevol de Júpiter

Article principal: Exploració de Júpiter

La Voyager 1 va començar a fotografiar Júpiter el gener de 1979, i va arribar a la seva màxima proximitat del planeta el 5 de març de 1979, a una distància d'uns 349.000 km del centre del planeta.[12] A causa de la major resolució fotogràfica que permet una aproximació més propera, la majoria de les observacions de les llunes, anells, camps magnètics i el cinturó de radiació entorn del sistema jovià es van fer durant el període de 48 hores que va incloure l'aproximació més propera. La Voyager 1 va acabar de fotografiar el sistema jovià l'abril de 1979.[15]

També s'acostà a la lluna de Júpiter Ió, fins a una distància de 18.640 km.[cal citació] El descobriment d'activitat volcànica en curs a la lluna de Júpiter Ió va ser probablement la sorpresa més gran. Va ser la primera vegada que es veien volcans actius en un altre cos del Sistema Solar. Sembla que l'activitat a Ió afecta tot el sistema jovià. Ió sembla ser la font principal de matèria que impregna la magnetosfera joviana, la regió de l'espai que envolta el planeta influenciada pel fort camp magnètic del planeta. Sofre, oxigen i sodi, aparentment van entrar en erupció pels volcans d'Io i expulsats de la superfície per l'impacte de partícules d'alta energia, es van detectar a la vora exterior de la magnetosfera de Júpiter.[12]

Les dues sondes espacials Voyager van fer una sèrie de descobriments importants sobre Júpiter, els seus satèl·lits, els seus cinturons de radiació i els seus anells planetaris mai vists abans.

  • pel·lícula de l'aproximació de Júpiter de la Voyager 1 (vídeo a mida completa)
  • The Great Red Spot as seen from Voyager 1
    La Gran Taca Vermella de Júpiter, una tempesta anticiclònica més gran que la Terra, tal com es veu des de la Voyager 1
  • View of lava flows radiating from the volcano Ra Patera on Io
    Vista de colades de lava riques en sofre que irradien des del volcà Ra Patera a Ió
  • A volcanic eruption plume rises over the limb of Io
    El plomall d'erupció del volcà Loki s'eleva 160 km sobre el limb d'Ió
  • Europa as seen from Voyager 1 at a distance of 2.8 million km
    La cara alineada però sense cràters d'Europa, evidència de la geologia actualment activa, a una distància de 2,8 milions de km.
  • Icy surface of Ganymede as photographed from 253,000 km
    La superfície tectònicament alterada de Ganimedes (satèl·lit), marcada amb llocs d'impacte brillants, a partir de 253.000 km.

Sobrevol de Saturn

Article principal: Exploració de Saturn

Accelerada pel camp gravitatori de Júpiter la Voyager 1 arribà a Saturn el novembre de 1980, passant a una distància de 124.200 km en la seva màxima aproximació, el 12 de novembre de 1980. Les càmeres de la sonda espacial van detectar estructures complexes als anells de Saturn, i els seus instruments de teledetecció van estudiar les atmosferes de Saturn i la seva lluna gegant Tità.[16]

La Voyager 1 va trobar que al voltant del set per cent del volum de l'atmosfera superior de Saturn és heli (en comparació amb l'11 per cent de l'atmosfera de Júpiter), mentre que gairebé tota la resta és hidrogen. Com que s'esperava que l'abundància interna d'heli de Saturn fos la mateixa que la de Júpiter i la del Sol, la menor abundància d'heli a l'atmosfera superior pot implicar que l'heli més pesat podria estar enfonsant-se lentament a través de l'hidrogen de Saturn; això podria explicar l'excés de calor que irradia Saturn sobre l'energia que rep del Sol. Els vents bufen a gran velocitat a Saturn. Prop de l'equador, els Voyagers van mesurar vents d'uns 500 m/s. El vent bufa majoritàriament en direcció est.[13]

Els Voyagers van trobar emissions ultraviolada semblants a aurora d'hidrogen a latituds mitjanes de l'atmosfera, i aurores a latituds polars (per sobre dels 65 graus). L'activitat auroral d'alt nivell pot conduir a la formació de molècules d'hidrocarburs complexes que es transporten cap a l'equador. Les aurores de latitud mitjana, que només es produeixen a les regions il·luminades pel sol, segueixen sent un trencaclosques, ja que el bombardeig d'electrons i ions, coneguts per causar aurores a la Terra, es produeix principalment a latituds altes. Els dos Voyagers van mesurar la rotació de Saturn (la durada d'un dia) en 10 hores, 39 minuts i 24 segons.[16]

La missió del Voyager 1 va incloure un sobrevol de Tità, la lluna més gran de Saturn, que feia temps que se sabia que tenia atmosfera. Les imatges preses pel Pioneer 11 el 1979 havien indicat que l'atmosfera era substancial i complexa, augmentant encara més l'interès. El sobrevol de Tità es va produir quan la nau espacial va entrar al sistema per evitar qualsevol possibilitat de dany més a prop de les observacions compromeses de Saturn, i es va apropar fins a 6.400 km, passant pel darrere de Tità vist des de la Terra i el Sol. La mesura de l'efecte de l'atmosfera sobre la llum solar i la mesura basada en la Terra del seu efecte sobre el senyal de ràdio de la sonda es van utilitzar per determinar la composició, la densitat i la pressió de l'atmosfera. La massa de Tità també es va mesurar observant el seu efecte sobre la trajectòria de la sonda. La boira espessa va impedir qualsevol observació visual de la superfície, però la mesura de la composició, la temperatura i la pressió de l'atmosfera va fer especular que podien existir llacs d'hidrocarburs líquids a la superfície.[17]

Com que les observacions de Tità es consideraven vitals, la trajectòria escollida per al Voyager 1 es va dissenyar al voltant del sobrevol òptim de Tità, que el va portar per sota del pol sud de Saturn i fora del pla de l'eclíptica, acabant amb la seva missió de ciència planetària.[18] Si la Voyager 1 hagués fallat o no hagués pogut observar Tità, la trajectòria de la Voyager 2 s'hauria alterat per incorporar el sobrevol de Tità,[17]:94 que impedeix qualsevol visita a Urà i Neptú.[3] La trajectòria en què es va llançar la Voyager 1 no l'hauria permès continuar cap a Urà i Neptú,[18]:155 però podria haver-se alterat per evitar el sobrevol de Tità i viatjar de Saturn a Plutó, arribant-hi el 1986.[5]

  • View of Saturn lit from the right. Saturn's globe casts its shadow over the rings to the left. Part of the lower hemisphere can be seen through the rings. Some of the spoke-like ring features are visible as bright patches.
    Saturn creixent des de 5,3 milions de km, quatre dies després de l'aproximació més propera.
  • Voyager 1 image of Saturn's F Ring
    Imatge de la Voyager 1 de l'[[Anell F estret, retorçat i trenat de Saturn.
  • Mimas at a range of 425,000 km from Voyager 1
    Mimas a una distància de 425.000 km; el cràter Herschel es troba a la part superior dreta.
  • Tethys photographed by Voyager 1 from 1.2 million km
    Tetis, amb el seva gegant vall Ithaca Chasma, des d'1,2 milions de km.
  • Fractured terrain on Dione imaged from a distance of 240,000 km from Voyager 1
    Els penya-segats de gel a l'hemisferi posterior de Dione.
  • Impact craters on the surface of Rhea appear similar to Earth's Moon
    La superfície gelada de Rea està gairebé saturada de cràters d'impacte.
  • Cream-colored section of a disk is separated from the black space above by a fuzzy blue curve
    La capa de boira gruixuda de Tità es mostra en aquesta imatge millorada de la Voyager 1.
  • orange coloured area at bottom right is separated from black space at upper left by diagonal series of blue bands
    Capes de boirina, compostes per compostos orgànics complexos, que cobreixen el satèl·lit de Saturn Tità.

Sortida de l'heliosfera

A set of grey squares trace roughly left to right. A few are labeled with single letters associated with a nearby colored square. J is near to a square labeled Jupiter; E to Earth; V to Venus; S to Saturn; U to Uranus; N to Neptune. A small spot appears at the center of each colored square
El retrat de família del Sistema Solar fet per la Voyager 1 (14 de febrer de 1990)

Després del pas per Saturn i Tità la Voyager 1 ha seguit allunyant-se del Sol, cap als límits del sistema solar. El 14 de febrer de 1990, la Voyager 1 va fer el primer retrat de família del Sistema Solar vist des de fora,[19] que inclou la imatge del planeta Terra coneguda com Un punt blau pàl·lid. Poc després, les seves càmeres es van desactivar per estalviar energia i recursos informàtics per a altres equips. El programari de la càmera s'ha eliminat de la nau espacial, de manera que ara seria complex tornar-los a fer funcionar. El programari de la Terra i els ordinadors per llegir les imatges també ja no estan disponibles.[3]

El 17 de febrer de 1998, Voyager 1 va arribar a una distància de 69 ua (10.300 milions de km) del Sol i va superar la Pioneer 10 com la nau espacial més llunyana de la Terra.[20][21] Travelling at about 17 km/s (11 mi/s),[22] té la velocitat de recessió heliocèntrica més ràpida de qualsevol nau espacial.[23]

Quan la Voyager 1 es dirigia cap a l'espai interestel·lar, els seus instruments continuaven estudiant el Sistema Solar. Els científics del Jet Propulsion Laboratory van utilitzar els experiments de l'ona de plasma a bord de les Voyager 1 i 2 per buscar l'heliopausa, el límit en el qual el vent solar transita al medi interestel·lar.[24] El 2013, la sonda es movia amb una velocitat relativa cap al Sol d'aproximadament 61.197 km/h.[25] Amb la velocitat que manté la sonda actualment, la Voyager 1 està viatjant a 523 milions de km per any,[26] o aproximadament un any llum per 18.000 anys.

Heliopausa

El 25 d'agost de 2012, la sonda va sortir dels límits del sistema solar i entrà a l'espai interestel·lar o heliopausa, llavors a una distància de 121 ua del Sol.[27][28][29][30][31] La importància d'aquest fet, segons la NASA, és equiparable a la de l'arribada de l'home a la lluna.[cal citació]

Medi Interstel·lar

El març de 2013, es va anunciar que la Voyager 1 podria haver esdevingut la primera nau espacial a entrar a l'espai interestel·lar, després d'haver detectat un canvi marcat en l'entorn del plasma el 25 d'agost de 2012. Tanmateix, fins al 12 de setembre de 2013, va ser encara una pregunta oberta sobre si la nova regió era l'espai interestel·lar o una regió desconeguda del Sistema Solar. Aleshores, es va confirmar oficialment la primera alternativa.[32][33]

El 2013 Voyager 1 sortia del Sistema Solar a una velocitat d'aproximadament 3,6 ua (540 milions de quilòmetres) per any, mentre que la Voyager 2 va més lenta, deixant el Sistema solar a 3,3 ua (490 milions de km) per any.[34]

El seu progrés es pot controlar al lloc web de la NASA (veure els enllaços externs).[1]

  • Trama que mostra un augment espectacular de la taxa de detecció de partícules de raigs còsmics per la nau espacial Voyager 1 (octubre de 2011 a octubre de 2012)
    Trama que mostra un augment espectacular de la taxa de detecció de partícules de raigs còsmics per la nau espacial Voyager 1 (octubre de 2011 a octubre de 2012)
  • Trama que mostra una disminució espectacular de la taxa de detecció de partícules del vent solar per part de la Voyager 1 (d'octubre de 2011 a octubre de 2012)
    Trama que mostra una disminució espectacular de la taxa de detecció de partícules del vent solar per part de la Voyager 1 (d'octubre de 2011 a octubre de 2012)

Resultats científics

Detall de l'atmosfera de Júpiter captat per la Voyager 1.

Com que la ruta de la sonda Voyager 1 va passar pel pol nord del sistema solar, aquesta va ser l'encarregada de prendre les fotografies de l'anomenat retrat de família, ja que de les dues sondes va ser la que va tenir millor visibilitat de Júpiter. D'aquest planeta va prendre en total 19.000 fotografies,[cal citació] en un període que va durar fins a l'abril, tot i que a causa de la major resolució que es podia obtenir en el moment de màxima aproximació, la majoria d'observacions de les llunes, anells i el camp magnètic es realitzà en les 48 hores de major aproximació. La sonda també demostrà l'existència d'una cua del camp magnètic de Júpiter en la direcció oposada al Sol.

En les observacions d'Ió es va poder comprovar per primera vegada la presència d'activitat volcànica fora de la Terra, un fet que va passar desapercebut per a les Pioneer 10 i Pioneer 11 i que representa segurament el descobriment més important d'aquesta missió.[12] Els instruments de la nau identificaren fins a nou volcans actius a Ió.[cal citació]

En el sistema de Saturn, la sonda detectà estructures complexes als anells de Saturn i estudià les atmosferes de Saturn i de Tità (del qual obtingué el seu diàmetre en 5.150 km). Determinà que un 7% de l'atmosfera superior de Saturn està format per heli (comparat amb un 11% a Júpiter). A més a més descobrí els satèl·lits Atles, Prometeu i Pandora.[cal citació]

Un equip de científics del laboratori de física aplicada de la Universitat Johns Hopkins creien que la Voyager 1 entrà en l'ona de xoc final del sistema solar el febrer de 2003.[35] Això marca el punt on el vent solar disminueix a velocitats subsòniques. Altres equips ho van considerar dubtós, tal com es discutí a la revista Nature el 6 de novembre de 2003.[36] El problema no es resoldria fins que hi hagués altres dades disponibles, ja que el detector de vent solar la Voyager 1 va deixar de funcionar l'any 1990. Aquest error va significar que la detecció de xoc de terminació s'hauria de deduir de les dades de la resta d'instruments a bord.[37][38][39]

Al maig de 2005, un comunicat de premsa de la NASA va dir que el consens era que la Voyager 1 es trobava llavors a l'heliosheath.[40] En un congrés de l'American Geophysical Union, el 25 de març de 2005, es presentaren evidències definitives que la Voyager 1 travessà l'ona de xoc final a finals de 2004.[41] Es calcula que aquest esdeveniment va tenir lloc el 15 de desembre de 2004, a una distància de 94 ua del Sol.[41][42]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Voyager – Mission Status». Jet Propulsion Laboratory. National Aeronautics and Space Administration. Arxivat de l'original el January 1, 2018. [Consulta: January 7, 2023].
  2. ↑ «Voyager 1». BBC Solar System. Arxivat de l'original el February 3, 2018. [Consulta: September 4, 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Voyager – Frequently Asked Questions». NASA, February 14, 1990. Arxivat de l'original el October 21, 2021. [Consulta: August 4, 2017].
  4. ↑ «New Horizons conducts flyby of Pluto in historic Kuiper Belt encounter», July 12, 2015. Arxivat de l'original el September 6, 2015. [Consulta: September 2, 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 «What If Voyager Had Explored Pluto?». Arxivat de l'original el April 13, 2020. [Consulta: September 2, 2015].
  6. ↑ «Interstellar Mission». NASA Jet Propulsion Laboratory. Arxivat de l'original el September 14, 2017. [Consulta: August 24, 2020].
  7. ↑ Barnes, Brooks «In a Breathtaking First, NASA Craft Exits the Solar System». New York Times, September 12, 2013.
  8. ↑ Claven, Whitney. «Sun Sends More 'Tsunami Waves' to Voyager 1». NASA, July 7, 2014. Arxivat de l'original el December 21, 2018. [Consulta: July 8, 2014].
  9. ↑ Wall, Mike «Voyager 1 Just Fired Up its Backup Thrusters for the 1st Time in 37 Years». Space.com, December 1, 2017.
  10. ↑ «Voyager – Frequently Asked Questions». Jet Propulsion Laboratory. Arxivat de l'original el August 13, 2023. [Consulta: July 30, 2020].
  11. ↑ Paul, Andrew. «Voyager 1 is sending back bad data, but NASA is on it» (en anglès americà). Popular Science, 14-12-2023. [Consulta: 15 desembre 2023].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Encounter with Jupiter». NASA. Arxivat de l'original el September 16, 2013. [Consulta: August 18, 2013].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Planetary voyage». NASA. Arxivat de l'original el August 26, 2013. [Consulta: August 18, 2013].
  14. ↑ «Voyager 1 Probe's 35-Year Trek to Interstellar Space Almost Never Was». Space.com, September 5, 2012. Arxivat de l'original el September 6, 2012. [Consulta: September 5, 2012].
  15. ↑ «Voyager – Images Voyager took of Jupiter» (en anglès). voyager.jpl.nasa.gov. Arxivat de l'original el December 5, 2020. [Consulta: December 23, 2020].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Encounter with saturn». NASA. Arxivat de l'original el September 16, 2013. [Consulta: August 29, 2013].
  17. ↑ 17,0 17,1 Jim Bell. The Interstellar Age: Inside the Forty-Year Voyager Mission. Penguin Publishing Group, February 24, 2015, p. 93. ISBN 978-0-698-18615-6. 
  18. ↑ 18,0 18,1 David W. Swift. Voyager Tales: Personal Views of the Grand Tour. AIAA, January 1, 1997, p. 69. ISBN 978-1-56347-252-7. 
  19. ↑ «Photo Caption». Public Information Office. Arxivat de l'original el September 8, 2010. [Consulta: August 26, 2010].
  20. ↑ «Voyager 1 now most distant man-made object in space». CNN, February 17, 1998.
  21. ↑ Clark, Stuart «Voyager 1 leaving solar system matches feats of great human explorers». The Guardian, September 13, 2013.
  22. ↑ Webb, Stephen. If the Universe is Teeming with Aliens … WHERE IS EVERYBODY?: Fifty Solutions to the Fermi Paradox and the Problem of Extraterrestrial Life. Springer, October 4, 2002. ISBN 978-0-387-95501-8. 
  23. ↑ Darling, David. «Fastest Spacecraft». Arxivat de l'original el September 15, 2013. [Consulta: August 19, 2013].
  24. ↑ «Voyager 1 in heliopause». JPL. Arxivat de l'original el May 14, 2012. [Consulta: August 18, 2013].
  25. ↑ «Mission Status». JPL. Arxivat de l'original el January 1, 2018. [Consulta: February 14, 2020].
  26. ↑ Wall, Mike «It's Official! Voyager 1 Spacecraft Has Left Solar System». Space.com, September 12, 2013.
  27. ↑ Cook, J.-R. C.; Agle, D.C.; Brown, D. «NASA Spacecraft Embarks on Historic Journey into Interstellar Space». NASA, September 12, 2013. Arxivat de l'original el April 13, 2020. [Consulta: September 14, 2013].
  28. ↑ Ghose, Tia. «Voyager 1 Really Is in Interstellar Space: How NASA Knows». Space.com. TechMedia Network, September 13, 2013. Arxivat de l'original el September 15, 2013. [Consulta: September 14, 2013].
  29. ↑ Cowen, R. «Voyager 1 has reached interstellar space». Nature, 2013. DOI: 10.1038/nature.2013.13735.
  30. ↑ Kerr, R. A. «It's Official—Voyager Has Left the Solar System». Science, vol. 341, 6151, 2013, pàg. 1158–1159. Bibcode: 2013Sci...341.1158K. DOI: 10.1126/science.341.6151.1158. PMID: 24030991.
  31. ↑ Gurnett, D. A.; Kurth, W. S.; Burlaga, L. F.; Ness, N. F. «In Situ Observations of Interstellar Plasma with Voyager 1». Science, vol. 341, 6153, 2013, pàg. 1489–1492. Bibcode: 2013Sci...341.1489G. DOI: 10.1126/science.1241681. PMID: 24030496.
  32. ↑ «Voyager 1 has entered a new region of space, sudden changes in cosmic rays indicate». American Geophysical Union, March 20, 2013. Arxivat de l'original el March 22, 2013.
  33. ↑ Cook, J.-R. «How Do We Know When Voyager Reaches Interstellar Space?». NASA / Jet Propulsion Lab, September 12, 2013. Arxivat de l'original el March 22, 2019. [Consulta: September 15, 2013].
  34. ↑ «Voyager – Fast Facts». voyager.jpl.nasa.gov. Arxivat de l'original el October 8, 2011. [Consulta: August 2, 2018].
  35. ↑ Tobin, Kate «Spacecraft reaches edge of Solar System». CNN, November 5, 2003.
  36. ↑ Fisk, Len A. «Planetary Science: Over the edge?». Nature, vol. 426, 6962, 2003, pàg. 21–2. Bibcode: 2003Natur.426...21F. DOI: 10.1038/426021a. PMID: 14603294.
  37. ↑ Krimigis, S. M.; Decker, R. B.; Hill, M. E.; Armstrong, T. P.; Gloeckler, G.; Hamilton, D. C.; Lanzerotti, L. J.; Roelof, E. C. «Voyager 1 exited the solar wind at a distance of ~85 au from the Sun». Nature, vol. 426, 6962, 2003, pàg. 45–8. Bibcode: 2003Natur.426...45K. DOI: 10.1038/nature02068. PMID: 14603311.
  38. ↑ McDonald, Frank B.; Stone, Edward C.; Cummings, Alan C.; Heikkila, Bryant; Lal, Nand; Webber, William R. «Enhancements of energetic particles near the heliospheric termination shock». Nature, vol. 426, 6962, 2003, pàg. 48–51. Bibcode: 2003Natur.426...48M. DOI: 10.1038/nature02066. PMID: 14603312.
  39. ↑ Burlaga, L. F. «Search for the heliosheath with Voyager 1 magnetic field measurements». Geophysical Research Letters, vol. 30, 20, 2003, pàg. n/a. Bibcode: 2003GeoRL..30.2072B. DOI: 10.1029/2003GL018291.
  40. ↑ «Voyager Enters Solar System's Final Frontier». NASA, May 24, 2005. Arxivat de l'original el May 9, 2019. [Consulta: August 7, 2007].
  41. ↑ 41,0 41,1 «Voyager crosses termination shock». Arxivat de l'original el May 14, 2012. [Consulta: August 29, 2013].
  42. ↑ «Voyager Timeline». NASA/JPL, February 2013. Arxivat de l'original el November 20, 2013. [Consulta: December 2, 2013].

Vegeu també

Enllaços externs

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: La nau Voyager I abandona el sistema solar.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Voyager 1
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Voyager_1&oldid=32938840»