Vés al contingut

Escut canadenc: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Extensió geogràfica
Geomorfologia
Línia 22: Línia 22:


== Geomorfologia ==
== Geomorfologia ==
L'escut canadenc és un dels més antics de la Terra, amb regions que daten entre 2.500 i 4.200 milions d'anys.<ref>Tsuyoshi Iizuka, at al., "Geology and Zircon Geochronology of the Acasta Gneiss Complex",’‘Precambrian Research'', 153 (2007) pp. 179–208</ref> La multitud de rius i llacs de la regió és un exemple clàssic d'un [[Xarxa de drenatge|sistema de drenatge alterat]], causat per les [[Conca hidrogràfica|conques hidrogràfiques]] de la zona alterades per la glaciació i l'efecte dl’[[Ajustament postglacial|rebot postglacial]].<ref name="physicalgeography.net">{{Ref-llibre|cognom=Pidwirny|nom=M.|any=2006|capítol=The Drainage Basin Concept|urlcapítol=http://www.physicalgeography.net/fundamentals/10aa.html|títol=Fundamentals of Physical Geography|edició=2a}}</ref> L'Escut era originàriament una zona de [[Muntanya|muntanyes]] molt grans i molt altes (uns 12.000 m )<ref>{{Ref-llibre|cognom=Clark|nom=Bruce W.|capítol=Geologic History|pàgines=[https://archive.org/details/makingconnection00clar/page/95 95]|títol=Making Connections: Canada's geography|any=1999|editorial=Prentice Hall Ginn Canada|lloc=Scarborough, Ontario|isbn=978-0-13-012635-1|urlcapítol=https://archive.org/details/makingconnection00clar/page/95}}</ref> amb molta activitat [[Volcà|volcànica]], però la zona es va erosionar fins a gairebé el seu aspecte [[Topografia|topogràfic]] actual de relleu relativament baix fa més de 500 milions d'anys.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ambrose|nom=J. W.|publicació=American Journal of Science|data=1 setembre 1964|volum=262|exemplar=7|pàgines=817–857|doi=10.2475/ajs.262.7.817|bibcode=1964AmJS..262..817A|dataaccés=free}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Shilts|nom=William W.|cognom2=Aylsworth|nom2=Janice M.|cognom3=Kaszycki|nom3=Christine A.|cognom4=Klassen|nom4=Rodney A.|publicació=Geomorphic Systems of North America|data=1987|pàgines=119–161|doi=10.1130/DNAG-CENT-v2.119|isbn=0813753023}}</ref> L'erosió ha deixat al descobert les arrels de les muntanyes, que prenen forma de cinturons de pedra verda en què cinturons de roca volcànica que han estat alterats pel metamorfisme estan envoltats de roca granítica. Aquests cinturons tenen una antiguitat entre 3600 i 2680 milions d'anys.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Card|nom=K.D.|publicació=Precambrian Research|data=agost 1990|volum=48|exemplar=1–2|pàgines=99–156|doi=10.1016/0301-9268(90)90059-Y|bibcode=1990PreR...48...99C}}</ref> Gran part de la roca granítica pertany a la família de roques tonalites-trondhjemite-granodiorites, que són característiques de l'escorça continental [[Arqueà|arqueica]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Smithies|nom=R.H|publicació=Earth and Planetary Science Letters|data=15 octubre 2000|volum=182|exemplar=1|pàgines=115–125|doi=10.1016/S0012-821X(00)00236-3|bibcode=2000E&PSL.182..115S}}</ref> Molts dels principals jaciments de mineral del Canadà estan associats amb cinturons de pedra verda.<ref>{{Ref-publicació|cognom=de Geoffroy|nom=J.|cognom2=Wignall|nom2=T. K.|publicació=Economic Geology|data=1 Maig de 1971|volum=66|exemplar=3|pàgines=466–479|doi=10.2113/gsecongeo.66.3.466}}</ref>

La composició actual de l'escut és una capa de sòl molt prima que cobreix la roca nua amb molts afloraments. El gel de la darrera [[glaciació]] va erosionar la roca i va emportar-se'n la terra. Aquest escut originàriament era una superfície de muntanyes amb activitat volcànica, però actualment l'erosió n'ha aplanat la superfície. Les condicions, d'altes pressions i temperatures, a les fondàries han estat les ideals per a la [[Mineralització (geologia)|mineralització]].
La composició actual de l'escut és una capa de sòl molt prima que cobreix la roca nua amb molts afloraments. El gel de la darrera [[glaciació]] va erosionar la roca i va emportar-se'n la terra. Aquest escut originàriament era una superfície de muntanyes amb activitat volcànica, però actualment l'erosió n'ha aplanat la superfície. Les condicions, d'altes pressions i temperatures, a les fondàries han estat les ideals per a la [[Mineralització (geologia)|mineralització]].


Revisió del 20:29, 20 gen 2024

Per a l'escut heràldic canadenc, vegeu Escut del Canadà.
Infotaula de geografia físicaEscut canadenc
Imatge
TipusCrató i serralada Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° N, 71° O / 52°N,71°O / 52; -71
Dades i xifres
Altitud2.616 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPic Barbeau Modifica el valor a Wikidata  (2.616 m Modifica el valor a Wikidata)
L'escut canadenc

L'escut canadenc, o escut Laurentià (en anglès Canadian Shield, en francès Bouclier Canadien), és un gran sector geogràfic situat al Canadà oriental i central, compost principalment de roca ígnia nua, que data del Precambrià i metamòrfiques d'alt grau. Forma el crató nord-americà (o Laurentia), l'antic nucli geològic del continent nord-americà. La glaciació ha deixat la zona només amb una fina capa de sòl, a través de la qual sovint són visibles les exposicions de roca ígnia derivades de la seva llarga història volcànica.[1] Com a regió profunda, comuna i unida a l'est i centre del Canadà, l'Escut s'estén al nord des dels Grans Llacs fins a l’oceà Àrtic, cobrint més de la meitat del Canadà i la major part de Groenlàndia; també s'estén cap al sud fins a l'extrem nord dels Estats Units.Cobreix el 95% del Quebec i les regions del nord de Saskatchewan, Manitoba i Ontàrio, així com la major part de la península de Labrador.

Té forma de U, però gairebé semicircular, cosa que li dona una semblança amb un escut de guerrer i és una subsecció del crató de Laurèntia.

Extensió geogràfica

L'escut canadenc és una divisió fisiogràfica que comprèn quatre províncies fisiogràfiques més petites: Laurentian Upland, Kazan Region, Davis i James.[2] L'escut s'estén als Estats Units com les muntanyes Adirondack (connectades per l’eix de Frontenac) i les terres altes superiors. L'escut canadenc és una subsecció en forma d'U del crató de Laurentia que significa l'àrea de major impacte glacial (rascar a la roca nua) creant els sòls prims. S'estima que l'edat de l'escut canadenc és de 4,28 Ga. L'escut canadenc va tenir cims irregulars, més alts que qualsevol de les muntanyes actuals, però milions d'anys d'erosió han transformat aquestes muntanyes en turons ondulats.[3]

L'escut canadenc és un collage de plaques arqueanes i terrans d'arc juvenil acrecionats i conques sedimentàries de l'Eó Proterozoic que es van amalgamar progressivament durant l'interval 2,45-1,24 Ga, amb el període de creixement més important durant l’orogènia Trans-Hudson, entre c. 1,90–1,80 Ga.[4] L'escut canadenc va ser la primera part d'Amèrica del Nord que es va elevar permanentment sobre el nivell del mar i s'ha mantingut gairebé totalment intacta per les successives invasions del mar al continent. És l'àrea més gran de la Terra de roca arcaica exposada. Les roques base metamòrfiques són majoritàriament del Precambrià (fa entre 4.500 i 540 milions d'anys) i han estat aixecades i erosionades repetidament. Avui consta principalment d'una àrea de baix relleu 300|–|610 m sobre el nivell del mar amb alguns monadnocks i serralades baixes (incloses les muntanyes Laurentians) probablement erosionades de l'altiplà durant l'era cenozoica. Durant l'època del Plistocè, les plaques de gel continental van deprimir la superfície terrestre (creant la Badia de Hudson), però també van inclinar cap amunt el seu "bord" nord-est (el Torngat), van treure milers de conques de llacs i es van endur gran part del sòl de la regió. La part nord-est, però, es va inclinar cap amunt de manera que, al nord de Labrador i l'illa de Baffin, la terra s'eleva a més de 1.500 metres (5.000 peus) sobre el nivell del mar.

Quan s'inclou la secció de Groenlàndia, l'escut canadenc és aproximadament circular, limitat al nord-est per l'extrem nord-est de Groenlàndia, amb la badia d'Hudson al mig. Cobreix gran part de Groenlàndia, tot el Labrador i la Gran Península del Nord de Terranova, la major part del Quebec al nord del riu Sant Llorenç, gran part d’Ontàrio incloses les seccions del nord de la península d'Ontàrio, les muntanyes Adirondack[5] de Nova York, el la part més al nord del baix Michigan i tot l'alt Michigan, al nord de Wisconsin, al nord-est de Minnesota, les parts central i nord de Manitoba lluny de la badia d'Hudson, al nord de Saskatchewan, una petita part del nord-est d’Alberta,[6] territoris continentals del nord- oest a l'est d'un La línia s'estenia al nord des de la frontera entre Saskatchewan i Alberta, la major part del continent de Nunavut i, del seu arxipèlag àrtic, l'illa de Baffin i bandes significatives a través de les illes Somerset, Southampton, Devon i Ellesmere.[7] En total, l'àrea exposada de l'Escut cobreix aproximadament 8000000 km2 . La veritable extensió de l'escut és encara més gran i s'estén des de la serralada occidental a l'oest fins als Apalatxes a l'est i fins al sud fins a Texas, però aquestes regions estan recobertes de roques i sediments molt més joves.

Geomorfologia

L'escut canadenc és un dels més antics de la Terra, amb regions que daten entre 2.500 i 4.200 milions d'anys.[8] La multitud de rius i llacs de la regió és un exemple clàssic d'un sistema de drenatge alterat, causat per les conques hidrogràfiques de la zona alterades per la glaciació i l'efecte dl’rebot postglacial.[9] L'Escut era originàriament una zona de muntanyes molt grans i molt altes (uns 12.000 m )[10] amb molta activitat volcànica, però la zona es va erosionar fins a gairebé el seu aspecte topogràfic actual de relleu relativament baix fa més de 500 milions d'anys.[11][12] L'erosió ha deixat al descobert les arrels de les muntanyes, que prenen forma de cinturons de pedra verda en què cinturons de roca volcànica que han estat alterats pel metamorfisme estan envoltats de roca granítica. Aquests cinturons tenen una antiguitat entre 3600 i 2680 milions d'anys.[13] Gran part de la roca granítica pertany a la família de roques tonalites-trondhjemite-granodiorites, que són característiques de l'escorça continental arqueica.[14] Molts dels principals jaciments de mineral del Canadà estan associats amb cinturons de pedra verda.[15]

La composició actual de l'escut és una capa de sòl molt prima que cobreix la roca nua amb molts afloraments. El gel de la darrera glaciació va erosionar la roca i va emportar-se'n la terra. Aquest escut originàriament era una superfície de muntanyes amb activitat volcànica, però actualment l'erosió n'ha aplanat la superfície. Les condicions, d'altes pressions i temperatures, a les fondàries han estat les ideals per a la mineralització.

Les altituds a l'escut canadenc es troben majoritàriament entre els 300 i els 600 metres. També hi ha algunes serralades més altes, com les muntanyes Torngat (mont Iberville, 1.652 m) al nord-est de les Laurentides (mont Raoul Blanchard, 1.181 m), les muntanyes Otish, les muntanyes Groulx i les muntanyes Adirondack (mont Marcy, 1.629 m).

Els rius que discorren cap a l'oceà Àrtic tenen règim de desgel i a l'estiu n'augmenta el cabal quan es descongelen. No són navegables.

Clima

El clima dona un paisatge amb el tipus de vegetació principalment de taigà o tundra, on hi viuen, entre d'altres, el caribú i l'os polar.

Indústria

És una de les zones més riques del món en minerals. Hi ha molts dipòsits de níquel, or, argent i coure. El poblat miner més conegut és Sudbury, en un antic cràter a Ontàrio.

També s'han trobat dipòsits de diamants. La kimberlita extreta de la terra conté diamants d'origen relativament recent. La indústria forestal també és molt important.

Referències

  1. ↑ Marshak, Stephen. Essentials of geology. 3rd. W.W. Norton, 2009. ISBN 978-0393932386. 
  2. ↑ The Atlas of Canada. «Physiographic Regions Map». Atlas of Canada. Natural Resources Canada, 12-09-2016. [Consulta: 15 novembre 2019].
  3. ↑ James-Abra, Erin. «Canadian Shield». Canadian Encyclopedia. Arxivat de l'original el 11 gener 2018. [Consulta: 24 gener 2018].
  4. ↑ Corrigan, D.. «Metallogeny and Tectonic Evolution of the Trans-Hudson Orogen». Arxivat de l'original el April 9, 2008. [Consulta: 5 març 2008].
  5. ↑ Peterson Field Guide to Geology of Eastern North America by Roberts, David & Roger Tory Peterson.
  6. ↑ Alberta Heritage - Alberta Online Encyclopedia Arxivat [Date missing], at Archive-It - The Canadian Shield Region of Alberta
  7. ↑ «Canadian Shield». A: . 
  8. ↑ Tsuyoshi Iizuka, at al., "Geology and Zircon Geochronology of the Acasta Gneiss Complex",’‘Precambrian Research, 153 (2007) pp. 179–208
  9. ↑ Pidwirny, M. «The Drainage Basin Concept». A: Fundamentals of Physical Geography. 2a, 2006. 
  10. ↑ Clark, Bruce W. «Geologic History». A: Making Connections: Canada's geography. Scarborough, Ontario: Prentice Hall Ginn Canada, 1999, p. 95. ISBN 978-0-13-012635-1. 
  11. ↑ Ambrose, J. W. American Journal of Science, 262, 7, 01-09-1964, pàg. 817–857. Bibcode: 1964AmJS..262..817A. DOI: 10.2475/ajs.262.7.817 [Consulta: free].
  12. ↑ Shilts, William W.; Aylsworth, Janice M.; Kaszycki, Christine A.; Klassen, Rodney A. Geomorphic Systems of North America, 1987, pàg. 119–161. DOI: 10.1130/DNAG-CENT-v2.119.
  13. ↑ Card, K.D. Precambrian Research, 48, 1–2, agost 1990, pàg. 99–156. Bibcode: 1990PreR...48...99C. DOI: 10.1016/0301-9268(90)90059-Y.
  14. ↑ Smithies, R.H Earth and Planetary Science Letters, 182, 1, 15-10-2000, pàg. 115–125. Bibcode: 2000E&PSL.182..115S. DOI: 10.1016/S0012-821X(00)00236-3.
  15. ↑ de Geoffroy, J.; Wignall, T. K. Economic Geology, 66, 3, 01-05-1971, pàg. 466–479. DOI: 10.2113/gsecongeo.66.3.466.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escut canadenc
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escut_canadenc&oldid=32970691»