Estany (element): diferència entre les revisions

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
¹¹²Sn	0,97%	Sn és estable amb 62 neutrons
¹¹⁴Sn	0,65%	Sn és estable amb 64 neutrons
¹¹⁵Sn	0,34%	Sn és estable amb 65 neutrons
¹¹⁶Sn	14,54%	Sn és estable amb 66 neutrons
¹¹⁷Sn	7,68%	Sn és estable amb 67 neutrons
¹¹⁸Sn	24,23%	Sn és estable amb 68 neutrons
¹¹⁹Sn	8,59%	Sn és estable amb 69 neutrons
¹²⁰Sn	32,59%	Sn és estable amb 70 neutrons
Estat metaestable 0,006 MeV		55 anys	TI β^-	0,006 0,394	¹²¹Sb
¹²²Sn	4,63%	Sn és estable amb 72 neutrons
¹²⁴Sn	5,79%	Sn és estable amb 74 neutrons
¹²⁶Sn	Sintètic	~1 x10⁵ anys	β^-	0,380	¹²⁶Sb

Plantilla:Cnpt

L'estany és un element químic de nombre atòmic 50 situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Sn i presenta característiques químiques similars a les dels seus veïns del grup 14, el germani i el plom, com els dos estats possibles d'oxidació, +2 i +4. L'estany és el 49^è element més abundant a la natura i té 10 isòtops estables, el nombre més elevat de la taula periòdica. Es troba en molts aliatges i s'usa per a recobrir altres metalls protegint-los de la corrosió.

Característiques

És un metall platejat, mal·leable, dúctil, no s'oxida fàcilment en aire i és resistent a la corrosió. Cristal·litza seguint un sistema tetragonal i en doblegar una barra d'estany es pot sentir un soroll característic produït per la fricció dels cristalls que és conegut com a crit de l'estany.^[1]^[2]

L'estany es presenta habitualment en dues formes al·lòtrops, l'estany β, que és la forma metàl·lica mal·leable, i l'estany α, que és una forma no-metàl·lica molt fràgil. L' estany β existeix a la natura a temperatura ambient i la seva [[estructura cristal·lina està formada per tetraedres, mentre que l' estany α es forma quan es refreda per sota de 13,2 °C i presenta una estructura cristal·lina basada en cubs de manera similar al diamant, el silici o el germani. L'estany α és una pols opaca de color gris que no presenta cap propietat metàl·lica i només s'utilitza en el camp dels semiconductors.^[2] Habitualment aquestes dues formes es coneixen com a estany blanc (β) i estany gris (α)^[1]. Però a més d'aquestes dues formes més habituals hi ha dos al·lòtrops més, anomenades estany γ i estany σ, que existeixen en condicions d'alta temperatura, per sobre de 161 °C, i pressió, per sobre de varis al gigapascals.^[3] Una de les seves característiques més vistoses és que en determinades condicions ambientals forma la pesta de l'estany.

Obtenció

L'estany no es troba en estat pur a la natura, cal extreure'l dels compostos dels que forma part, habitualment cassiterita (SnO₂), la única font comercialment important d'estany, tot i que també es poden obtenir petites quantitats a partir de sulfurs com l'estannita, la cilindrita, o la franckeita. Els minerals que contenen estany es troben gairebé sempre associats a les roques granítiques, que quant contenen el mineral tenen al voltant d'un 1% d'òxid d'estany.^[4]

La major part de la producció d'estany, un 80%, procedeix de l'explotació de dipòsits secundaris, dipositats en el passat a les valls o al mar. El gener del 2008 s'estimaven unes reserves econòmicament explotables de 6.1 milions de tones, amb unes reserves totals d'uns 11 milions de tones.

S'estima que amb la tecnologia i el ritme actual de consum les reserves explotables d'estany s'esgotaran en 40 anys.^[5] Tot i que hi ha previsions més pessimistes com les de Lester Brown que ha suggerit que amb un increment del 2% anual de les extraccions només hi ha reserves per a 20 anys d'explotació minera.^[6] L'estimació de les reserves d'estany ha variat al llarg de la història en funció de la dinàmica de les possibilitats econòmiques i el desenvolupament de la tecnologia minera:

Estimació de les reserves d'estany econòmicament explotables (milions de tones)^[4]
¹⁹⁶⁵	4.265
¹⁹⁷⁰	3.930
¹⁹⁷⁵	9.060
¹⁹⁸⁰	9.100
¹⁹⁸⁵	3,060
¹⁹⁹⁰	7.100
²⁰⁰⁸	6.100^[7]

Símbol usat pels alquimistes per l'estany

Història

L'estany (del llatí stannum) fou un dels primers metalls coneguts, cap al 3.500 a.c. ja s'utilitzava per a endurir el coure, obtenint així l'aliatge de bronze. Es considera que la mineria d'estany començà a Cornwall i Devon i s'escampà gràcies al comerç a les civilitzacions del Mediterrani. Tot i això, l'estany pur no es començà a utilitzar fins al segle VII. L'última mina d'estany a South Crofty, prop de Camborne tancà el 1998, després de 4.000 anys de mineria.

La paraula anglosaxona per a designar l'estany és tin, i té antecedents en moltes llengües germàniques i celtes. Alguns autors, especulen que la paraula prové d'una llengua preindoeuropea.

Isòtops

L'estany és l'element amb el nombre més gran d'isòtops estables (deu). A més, es coneixen 28 isòtops inestables de l'element.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Estany], Gran Enciclopèdia Catalana.
↑ ^2,0 ^2,1 Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon; Wiberg, Nils;. «Tin». A: Lehrbuch der Anorganischen Chemie (en german). 91–100. Walter de Gruyter, 1985, p. 793–800. ISBN 3110075113.
↑ Molodets, A. M.; Nabatov, S. S. «Thermodynamic Potentials, Diagram of State, and Phase Transitions of Tin on Shock Compression». High Temperature, vol. 38, 5, 2000, pàg. 715–721. DOI: 10.1007/BF02755923.
↑ ^4,0 ^4,1 «Tin: From Ore to Ingot». International Tin Research Institute, 1991. [Consulta: 7 juny 2009].
↑ «How Long Will it Last?». New Scientist, vol. 194, 2605, 26-05-2007, pàg. 38–39. ISSN: 4079 0262 4079.
↑ Brown, Lester. Plan B 2.0. New York: W.W. Norton, 2006, p. 109. ISBN 978-0393328318.
↑ Carlin, Jr., James F. «Mineral Commodity Summary 2008: Tin» (PDF). United States Geological Survey.

Vegeu també

Acoblament Stille

Bibliografia

CRC contributors. David R. Lide (editor). Handbook of Chemistry and Physics. 87a edició. Boca Raton (Florida): CRC Press, Taylor & Francis Group, 2006. ISBN 0-8493-0487-3.
Emsley, John. «Tin». A: Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements. Oxford (Regne Unit): Oxford University Press, 2001, p. 445–450. ISBN 0198503407.
Stwertka, Albert. «Tin». A: Guide to the Elements. Revised. Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-508083-1.
Greenwood, N. N.; Earnshaw, A.. Chemistry of the Elements. 2a edició. Oxford: Butterworth-Heinemann, 1997. ISBN 0-7506-3365-4.
MacIntosh, Robert M. «Tin». A: Clifford A. Hampel (editor). The Encyclopedia of the Chemical Elements. Nova York: Reinhold Book Corporation, 1968, p. 722–732. LCCN 68-29938.
Heiserman, David L. «Element 50: Tin». A: Exploring Chemical Elements and their Compounds. Nova York: TAB Books, 1992. ISBN 0-8306-3018-X.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estany (element)

ATSDR en Espanyol - ToxFAQs™: Estany (castellà)

[GEC-1] 1,0 ^1,1 Estany], Gran Enciclopèdia Catalana.

[Hol1985-2] 2,0 ^2,1 Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon; Wiberg, Nils;. «Tin». A: Lehrbuch der Anorganischen Chemie (en german). 91–100. Walter de Gruyter, 1985, p. 793–800. ISBN 3110075113.

[3] Molodets, A. M.; Nabatov, S. S. «Thermodynamic Potentials, Diagram of State, and Phase Transitions of Tin on Shock Compression». High Temperature, vol. 38, 5, 2000, pàg. 715–721. DOI: 10.1007/BF02755923.

[I230527-4] 4,0 ^4,1 «Tin: From Ore to Ingot». International Tin Research Institute, 1991. [Consulta: 7 juny 2009].

[5] «How Long Will it Last?». New Scientist, vol. 194, 2605, 26-05-2007, pàg. 38–39. ISSN: 4079 0262 4079.

[Brown-6] Brown, Lester. Plan B 2.0. New York: W.W. Norton, 2006, p. 109. ISBN 978-0393328318.

[USGSCS2008-7] Carlin, Jr., James F. «Mineral Commodity Summary 2008: Tin» (PDF). United States Geological Survey.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

@@ Línia 153: / Línia 153: @@
 És un [[metall]] platejat, [[Mal·leabilitat|mal·leable]], [[Ductilitat|dúctil]], no s'[[oxidació|oxida]] fàcilment en aire i és resistent a la [[corrosió]]. [[Xarxa de Bravais|Cristal·litza]] seguint un sistema tetragonal i en doblegar una barra d'estany es pot sentir un soroll característic produït per la fricció dels [[cristall]]s que és conegut com a ''crit de l'estany''.<ref name=GEC>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0230449&BATE=estany Estany]], [[Gran Enciclopèdia Catalana]].</ref><ref name="Hol1985">{{cite book|publisher = Walter de Gruyter|year = 1985|edition = 91–100|pages = 793–800|isbn = 3110075113|title = Lehrbuch der Anorganischen Chemie|first = Arnold F.|last = Holleman|coauthors = Wiberg, Egon; Wiberg, Nils;|chapter = Tin| language = German}}</ref>
-L'estany es presenta habitualment en dues formes [[Al·lotropia|al·lòtrops]], l'estany β, que és la forma metàl·lica mal·leable, i l'estany α, que és una forma no-metàl·lica molt [[Fragilitat|fràgil]]. L' estany β existeix a la natura a temperatura ambient i la seva [[estructura cristal·lina està formada per tetraedres, mentre que l' estany α es forma quan es refreda per sota de 13,2&nbsp;°C i presenta una estructura cristal·lina basada en cubs de manera similar al [[diamant]], el [[silici]] o el [[germani]]. L'estany α és una pols  opaca de color gris que no presenta cap propietat metàl·lica i només s'utilitza en el camp dels [[semiconductor]]s.<ref name="Hol1985"/>
+L'estany es presenta habitualment en dues formes [[Al·lotropia|al·lòtrops]], l'estany β, que és la forma metàl·lica mal·leable, i l'estany α, que és una forma no-metàl·lica molt [[Fragilitat|fràgil]]. L' estany β existeix a la natura a temperatura ambient i la seva [[estructura cristal·lina està formada per tetraedres, mentre que l' estany α es forma quan es refreda per sota de 13,2&nbsp;°C i presenta una estructura cristal·lina basada en cubs de manera similar al [[diamant]], el [[silici]] o el [[germani]]. L'estany α és una pols  opaca de color gris que no presenta cap propietat metàl·lica i només s'utilitza en el camp dels [[semiconductor]]s.<ref name="Hol1985"/> Habitualment aquestes dues formes es coneixen com a ''estany blanc'' (β) i ''estany gris'' (α)<ref name=GEC />. Però a més d'aquestes dues formes més habituals hi ha dos al·lòtrops més, anomenades estany γ i estany σ, que existeixen en condicions d'alta [[temperatura]], per sobre de  161&nbsp;°C, i [[pressió]], per sobre de varis al [[Pascal (unitat)|gigapascals]].<ref>{{cite journal|first = A. M.|last = Molodets|coauthors = Nabatov, S. S.|title = Thermodynamic Potentials, Diagram of State, and Phase Transitions of Tin on Shock Compression|journal = High Temperature|volume = 38|issue = 5|year = 2000|pages = 715–721|doi = 10.1007/BF02755923|ref = harv}}</ref>
 Una de les seves característiques més vistoses és que en determinades condicions ambientals forma la [[pesta de l'estany]].

Revisió del 09:24, 23 ago 2010