Campionat del Món de bàsquet femení sub-19

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de bàsquet femení sub-19
Tipuscampionat del món Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIBA Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants24 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1985 – Modifica el valor a Wikidata
Calendari de la temporadaestiu – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfiba.com… Modifica el valor a Wikidata

El Campionat del Món de bàsquet femení sub-19 (oficialment en anglès: FIBA U19 Women's Basketball World Cup) és un competició internacional de basquet femení. Es celebra des del 1985 i és organitzada per la FIBA. Durant les primeres sis edicions se celebrà cada quatre anys i a partir de la setena edició se celebra de forma biennal. Hi participen les jugadores de bàsquet amb una edat igual o inferior als dinou anys. Hi participen setze seleccions classificades de cadascuna de les competicions continentals de FIBA. S'agrupen en quatre grups de quatre equips cadascun i disputen una primera fase en format de lligueta, que determina el creuament de vuitens de final. La segona fase es disputa en format d'eliminació directa amb vuitens, quarts, semifinal i final. El guanyador és declarat campió del Món sub-19.

El dominador històric de la competició són els Estats Units amb deu títols, sis de forma consecutiva entre 2005 i 2015. La Unió Soviètica amb dos (1985 i 1989), Austràlia (1993), República Txeca (2001) i Rússia (2017) són els unics equips que han guanyat també el Campionat del Món. La selecció espanyola ha aconseguit tres subcampionats (2009, 2011, 2023)[1] i una medalla de bronze (2019).

Historial[modifica]

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga

Edició Any Final Medalla de bronze Seu refs.
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I 1985
Unió Soviètica 		80–75
Corea del Sud
Iugoslàvia 		86–63
Xina 		Colorado Springs
II 1989
Unió Soviètica 		109–93
Iugoslàvia
Austràlia 		69–61
Txecoslovàquia 		Bilbao
III 1993
Austràlia 		72–54
Rússia
Polònia 		74–53
Corea del Sud 		Seül
IV 1997
Estats Units 		78–74
Austràlia
Eslovàquia 		45–40
Brasil 		Natal
V 2001
República Txeca 		82–80
Rússia
Estats Units 		77–72
Austràlia 		Brno
VI 2005
Estats Units 		97–76
Sèrbia i Montenegro
Xina 		78–61
Rússia 		Nabeul / Tunis
VII 2007
Estats Units 		99–57
Suècia
Sèrbia 		52–50
Espanya 		Bratislava
VIII 2009
Estats Units 		87–71
Espanya
Argentina 		58–51
Canadà 		Bangkok [2]
IX 2011
Estats Units 		69–46
Espanya
Brasil 		70–67
Austràlia 		Puerto Montt / Puerto Varas [3]
X 2013
Estats Units 		61–28
França
Austràlia 		73–68
Espanya 		Klaipėda / Panevėžys
XI 2015
Estats Units 		78–70
Rússia
Austràlia 		69–62
Espanya 		Chekhov / Vidnoye
XII 2017
Rússia 		86–82
Estats Units
Canadà 		67–60
Japó 		Udine / Cividale del Friuli
XIII 2019
Estats Units 		74–70
Austràlia
Espanya 		58–52
Bèlgica 		Bangkok [4]
XIV 2021
Estats Units 		70–52
Austràlia
Hongria 		88–67
Mali 		Debrecen
XV 2023
Estats Units 		69–66
Espanya
Canadà 		80–73
(prò.)
França 		Madrid [5][1]
XVI 2025

Medaller[modifica]

Unió Soviètica = Seleccions desaparegudes
Dades actualitzades el gener 2024

# Selecció nacional Or Argent Bronze Total
1 Estats Units 10 1 1 12
2 Unió Soviètica 2 0 0 2
3 Austràlia 1 3 3 7
4 Rússia 1 3 0 4
5 República Txeca 1 0 0 1
6 Espanya 0 3 1 4
7 Iugoslàvia 0 1 1 2
8 Corea del Sud 0 1 0 1
Sèrbia i Montenegro 0 1 0 1
Suècia 0 1 0 1
França 0 1 0 1
12 Canadà 0 0 2 2
13 Polònia 0 0 1 1
Eslovàquia 0 0 1 1
Xina 0 0 1 1
Sèrbia 0 0 1 1
Argentina 0 0 1 1
Brasil 0 0 1 1
Hongria 0 0 1 1

Estadístiques individuals[modifica]

PPP = Punts per partit
RBP = Rebots per partit
APP = Assistències per partit

Any MVP Màxima anotadora Rebots Assistències refs.
Nom Nom PPP Nom RBP Nom APP
1985 Bojana Milosevic 21,8 [6]
1989 Danika Nakic 25,7 [6]
1993 Michelle Brogan Michelle Brogan 18,3 [6]
1997 Satomi Miki 22,1 Yakelyn Plutín 12,1 Michelle Teasley 4,1 [6]
2001 Yuko Oga 25,4 Érika de Souza 10,9 Michaela Uhrová 6,0 [6]
2005 Crystal Langhorne Renae Camino 21,6 Salma Mnasria 13,2 Armelie Lumanu 3,7 [6]
2007 Frida Eldebrink Kang A-jeong 24,9 Naignouma Coulibaly 15,0 Naomi Hayashi 7,0
2009 Marta Xargay Elizabeth Cambage 20,4 Kayla Alexander 11,3 Siyue Qiu 4,6 [7]
2011 Damiris Dantas Damiris Dantas 20,9 Damiris Dantas 12,6 Rui Machida 6,2
2013 Breanna Stewart Isabela Ramona 17,6 Park Ji-su 13,2 Mirai Tamura 5,9
2015 A'ja Wilson Ángela Salvadores 18,4 Victoria Llorente 13,9 Laura Cornelius 6,7
2017 Maria Vadeeva Maria Vadeeva 18,4 Maria Vadeeva 14,0 Wang Jiaqi 7,6 [8]
2019 Paige Bueckers Park Ji-hyun 16,4 Sika Koné 13,9 Paige Bueckers 5,4 [9]
2021 Caitlin Clark Sika Koné 19,7 Sika Koné 14,7 Fanta Koné 6,5 [10]
2023 Iyana Martín Jana El-Alfy 21,4 Toby Fournier 13,7 Elena Buenavida 6,1 [11]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Estados Unidos se alza con el campeonato del mundo sub-19 femenino ante una España que rozó la proeza» (en castellà). Cadena SER, 23-07-2023. [Consulta: 4 febrer 2024].
  2. ↑ «La selección femenina sub'19 logra una histórica medalla en el Mundial de Tailandia» (en castellà). Marca, 02-08-2009. [Consulta: 4 febrer 2024].
  3. ↑ «España repite plata en el Mundial sub 19 y se asienta como potencia» (en castellà). Marca, 01-08-2011. [Consulta: 4 febrer 2024].
  4. ↑ «España consigue el bronce en el Mundial Sub 19 de baloncesto» (en castellà). Público, 28-07-2019. [Consulta: 4 febrer 2024].
  5. ↑ Sánchez, Borja. «La selecció espanyola sub-19 femenina, a la final». L'Esportiu, 22-07-2023. [Consulta: 4 febrer 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «World Championship for Junior Women - History» (en anglès). Archive FIBA. [Consulta: 4 febrer 2024].
  7. ↑ «Xargay Casademont emerges MVP, as the All Star is picked» (en anglès). FIBA, 02-08-2009. Arxivat de l'original el 5-7-2017. [Consulta: 4 febrer 2024].
  8. ↑ «Vadeeva beats teammate Musina to MVP, headlines All-Star Five» (en anglès). FIBA, 30-07-2017. [Consulta: 4 febrer 2024].
  9. ↑ «Bueckers crowned TISSOT MVP to headline All-Star Five» (en anglès). FIBA, 28-07-2019. [Consulta: 4 febrer 2024].
  10. ↑ «TISSOT MVP Clark headlines All-Star Five at the FIBA U19 Women's Basketball World Cup» (en anglès). FIBA, 15-08-2021. [Consulta: 4 febrer 2024].
  11. ↑ «Iyana Martin Carrion crowned TISSOT MVP to lead All-Star Five in Madrid» (en anglès). FIBA, 23-07-2023. [Consulta: 4 febrer 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_bàsquet_femení_sub-19&oldid=33341407»