Dimoni barbut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDimoni barbut
Epigonus constanciae Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198555 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePempheriformes
FamíliaEpigonidae
GènereEpigonus
EspècieEpigonus constanciae Modifica el valor a Wikidata
(Giglioli, 1880)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Epigonus trewavasae (Poll, 1954)
  • Pomatomichthys constanciae (Giglioli, 1880)[4]

El dimoni barbut (Epigonus constanciae) és una espècie de peix pertanyent a la família dels epigònids.[5]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 19,7 cm de llargària màxima.
  • De color groc-marró amb la membrana de l'aleta dorsal fosca.
  • 7 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 8-9 radis tous a l'anal.
  • Dents al centre i les vores de la llengua.
  • El morro minva progressivament fins a esdevenir una punta arrodonida.
  • Ulls molt grossos i més llargs que alts.
  • Espina opercular punxeguda i òssia.
  • Boca grossa amb la mandíbula inferior projectant-se igual o lleugerament depassant la superior.[6][7][8]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, mesobentònic-pelàgic i batidemersal que viu entre 160 i 742 m de fondària (normalment, entre 200 i 400) a la part superior del talús continental i entre les latituds 46°N-29°S i 38°W-37°E.[6][9][10]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Angola, Cap Verd,[11] la República Democràtica del Congo, la República del Congo, Guinea Bissau,[12] Itàlia, Madeira, el Marroc, Namíbia[13][14] i Turquia.[15][16][17][18][19][20][21][22][23]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica]

  1. Rafinesque C. S., 1810. Indice d'ittiologia siciliana; ossia, catalogo metodico dei nomi latini, italiani, e siciliani dei pesci, che si rinvengono in Sicilia disposti secondo un metodo naturale e seguito da un appendice che contiene la descrizione de alcuni nuovi pesci sicilian. Messina. Indice Ittiol. Sicil. . 1-70.
  2. uBio (anglès)
  3. Giglioli, E. H., 1880. Elenco dei mammiferi, degli uccelli e dei rettili ittiofagi appartenenti alla fauna italica e catalogo degli anfibi e dei pesci italiani. Firenze. Fauna Italica: 1-55.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 FishBase (anglès)
  7. Parin, N.V. i O.D. Borodulina, 1986. Preliminary review of the bathypelagic fish genus Antigonia Lowe (Zeiformes, Caproidae). Trudy Inst. Okeanol. 121:141-172.
  8. Abràmov, A.A., 1992. Species composition and distribution of Epigonus (Epigonidae) in the world ocean. J. Ichthyol. 32(5):94-108.
  9. Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2):229-233.
  10. Maugé, L.A. i G.F. Mayer, 1990. Apogonidae. P. 714-718. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  11. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  12. Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  13. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  14. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  15. Özaydin, O., S. Leblebici, E. Ulutürk i H. Filiz, 2007. First record of Epigonus constanciae (Giglioli, 1880), (deepwater cardinalfish) (Osteichthyes: Epigonidae), from Aegean Sea, Turkey. Acta Ichthyol. et Pisc. 37 (2):91-94.
  16. FishBase (anglès)
  17. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  18. Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. P. 339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París. Vols 1-2. 683 p.
  19. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  20. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  21. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  22. Tortonese, E., 1986. Apogonidae. P. 803-809. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  23. Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.), 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vols. I-III:1473 p.

Bibliografia[modifica]

  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Gon, O., 1986. Apogonidae. P. 546-561. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]