Edat Aristocràtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'Edat Aristocràtica és un terme encunyat pel filòsof italià Giambattista Vico per definir una de les edats en la seva teoria de la història.[1] Més recentment ha estat emprat per definir el segon període de la història de la literatura en l'obra El Cànon Occidental, del crític nord-americà Harold Bloom. Abarca les obres que el crític recomana escrites entre 1321 i 1832 i corresponen als primers clàssics nacionals anglesos, francesos, alemanys, espanyols i italians. Alternen les obres de ficció amb els assaigs filosòfics que van canviar la manera de pensar d'una època. Hi predominen clarament els autors anglosaxons:

Obres enumerades per Harold Bloom[modifica]

Italià[modifica]

Portuguès[modifica]

Castellà[modifica]

Anglaterra[modifica]

França[modifica]

Alemanya[modifica]

Referències[modifica]

  1. Lehmann-Haupt, Christopher «BOOKS OF THE TIMES; The Gossip Is a Hiccup, but the Book a Banquet» (en anglès). The New York Times, 17-10-1994. ISSN: 0362-4331.

Vegeu també[modifica]