Fosfina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La fosfina, fosfamina, fosfur d'hidrogen o hidrogen fosforat (PH3) és un gas incolor, inflamable i molt tòxic.

Propietats físiques i químiques[modifica | modifica el codi]

La fosfina és un gas una mica més pesant que l'aire. És soluble en aigua (26 ml/100 ml a 17°C) i en diferents solvents orgànics. El punt d'ebullició de la fosfina és de -88 °C a 1 atm.

La fosfina pura és inodora; tanmateix la que s'empra comercialment fa una forta pudor d'all o de peix podrit, a causa de la presència de difosfina (P2H4).

És enormement inflamable: crema en l'aire amb una flama molt lluent, de color blanc, desprenent vapors d'àcid fosfòric: PH3 + 2O2 → H3PO4

A la natura se'n produeixen petites quantitats en la degradació de la matèria orgànica. És un poderós reductor que s'apropia de l'oxigen de molts cossos per transformar-se en àcid fosfòric. És una molècula polar que s'uneix amb els hidràcids per formar compostos que són isomorfs amb les sals amòniques, per exemple: PH3 + HCl → H4ClP. El radical PH4+ monovalent s'anomena fosfoni i estructuralment és semblant a l'amoni (NH4+).

Hom pot obtenir la fosfina com a resultat de l'acció d'un àcid sobre un fosfur d'alumini o de magnesi, o bé simplement hidrolitzant una d'aquestes sals amb aigua, tal com mostra aquesta reacció:

AlP+ 3H2O → PH3 + Al(OH)3 (fosfur d'alumini + aigua → fosfina (gas) + hidròxid d'alumini)


Aplicacions[modifica | modifica el codi]

En la indústria la fosfina es fa servir en la fabricació de semiconductors i de plàstics, en la producció de retardadors de flames i com a insecticida.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

La ruta més probable d'exposició a la fosfina és la inhalació. Els primers símptomes d'exposició aguda a la fosfina són el dolor al diafragma, les nàusees, els vòmits, l'excitació i una olor de fòsfor a l'alè. L'exposició a nivells més alts pot produir debilitat, bronquitis, edema pulmonar, falta d'alè, convulsions i la mort. Alguns efectes, com per exemple l'edema pulmonar, les convulsions i danys en el fetge es poden manifestar dies després de l'exposició.

L'exposició perllongada a nivells baixos de fosfamina pot produir anèmia, bronquitis, efectes gastrointestinals i problemes motors, de la vista i de la parla.

El contacte de la fosfina líquida amb la pell pot produir congelació. La ingestió d'un fosfur metàl·lic pot produir l'alliberament de fosfina en l'estómac, cosa que pot causar nàusea, vòmits, dolor abdominal i diarrea.

No hi ha cap informació disponible sobre els possibles efectes de la fosfina sobre la reproducció en humans. No s'ha demostrat que la fosfina afecti la reproducció en animals de laboratori.

Referències externes[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fosfina