Ifriquiya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ifríqiya (en àrab إفريقية, Ifrīqiya; en català medieval Frèquia o Fríquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa. El seu territori es correspon, per tant i aproximadament, amb el de l'actual Tunísia més la meitat oriental de l'actual Algèria. En el segle VII va esdevenir una província del califat omeia i, després, de l'abbàssida, dirigida des de Kairouan, ciutat fundada al mateix moment de la conquesta islàmica. Posteriorment, els berbers nadius van arribar al poder amb el beneplàcit del califat fatimita, i es va enderrocar la dinastia aglàbida, col·locant-se en el seu lloc la dinastia dels zírides. En el 1045, els zírides van renunciar al xiisme i els fatimites van enviar els Banu Hilal, una confederació de beduïns, per tal d'acabar amb els zírides. D'aquesta manera, la regió va ser devastada i la pròspera indústria agrària es va arruïnar.

En el 1159, els almohades van dominar la regió, sent expulsats en el segle XIII pels hàfsides, que van governar amb alts i baixos tota Ifríqiya. A principis del segle XVI, Espanya va aconseguir controlar algunes ciutats costaneres, que van ser perdudes ràpidament davant l'imperi Otomà, que va governar Ifríqiya des del 1574. Els governants turcs, els begs, van obtenir un alt grau d'independència respecte a Turquia.

En el segle XIX els begs van sol·licitar grans sumes de diners com a préstec a França, que va començar a contemplar la colonització de Tunísia. El 12 de maig del 1881, França va declarar Tunísia un protectorat, després d'un acord que va permetre a la Gran Bretanya l'ocupació de Xipre; no obstant això, molt abans d'aquesta data el govern beg tunisià ja havia perdut la seva autonomia.

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

Ifriquiya deriva d'Àfrica, el nom de la província romana. Aquest nom al seu torn té un origen desconegut.

Hi han diverses teories d’orígens mítics: el país dels fills d'Afer, el fill d'una princesa líbia filla de Júpiter o de Neptuni (o altres). Els àrabs consideraven el territori com la terra dels descendents d'un heroi epònim de nom Ifrikis o Ifrikish, suposat rei del Iemen contemporani de Salomó d'Israel, conqueridor del Magrib al que hauria donat el seu nom i on hauria establert tribus sud-aràbigues origen dels berbers. Un altre origen seria Ifrik (semita Aphera), fill d'Abraham i la seva segona dona Fatura; o Farik, fill de Baysar fill d'Ham fill de Noé.

Altres són d'origen filològic com la que suggereix que deriva del radical semita FRK (separar, perquè separava Egipte del Magrib). També podria derivar del llatí aprica (calenta). Una tercera teoria suggereix que fou el nom antic de Cartago (ho diu Suides) o d'una colònia fenícia de Tir de nom Afryqah. Com a possible derivat del berber ifri (cova) podria voler dir País de Coves (el pobles troglodites encara existeixen al sud de Tunísia); una tribu berber porta el nom d'Awrigha (Aourira) podria haver inspirat als colons fenicis per donar nom a un assentament que més tard van recordar els romans (igual que els grecs van donar el nom de Líbia al continent africà per la tribu dels Lebou = Luwata)

Límits[modifica | modifica el codi]

La Ifriquiya dels musulmans designava inicialment el territori sota autoritat del patrici Gregori, és a dir entre Trípoli de Líbia i Tànger; però aviat va quedar més concretat i Amr ibn al-As ja escriu que "Trípoli està separada de l'Ifriquiya per nou dies de camí". Al segle X al-Warrak li torna a donar com a límits des de la ciutat de Barca a Tànger, i de la mar fins al país de la sorra abans del territori dels negres (al-Sudan). Així en general Ifriquiya seria un terme equivalent a Magrib.

Progressivament el nom es va donar estrictament al territori aglàbida entre l'est de Bugia i la ciutat de Barca. Quedaven fora els districtes de Tahart (Tahert), Sigilmasa, Fes i Sus al-Aksa. No obstant alguns territoris com Alger, Mitidja i Ashir foren sovint considerades dins d'aquesta Ifriquiya tot i que els aglàbides mai hi van dominar.

Així doncs existien diverses Ifriquiyes:

  • El continent
  • La regió geogràfica en el sentit més ampli (Magrib)
  • La regió geogràfica en un sentit limitat (Tunísia i Algèria oriental)
  • La petita regió (el nord de Tunísia)
  • L'entitat administrativa, sota el control de governadors del califa i després emirs de diverses dinasties, des de Kairuan, Mahdia o Tunis, i per tant amb límits variables per cada època.

Llista de governadors de la província d'Ifriquiya sota el califat[modifica | modifica el codi]

Altres personatges[modifica | modifica el codi]

Coord.: 35° N, 7° E / 35°N,7°E / 35; 7