L'ocell de foc

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: L'ocell de foc (ballet))
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el ballet de dansa clàssica. Si cerqueu la novel·la d'Emili Teixidor, vegeu «L'ocell de foc (Emili Teixidor)».
L'ocell de foc, en una posada en escena de l'any 2013
Salutació final,amb tots els personatges

L'ocell de foc (rus: Жар-птица) és un ballet de dansa clàssica en dues parts i set quadres coreografiat per Mikhaïl Fokín per als Ballets Russes, basat en els contes tradicionals russos del mateix nom, i amb llibret d'Alexandre Golovine, música d'Ígor Stravinski i vestuari de Léon Bakst. Es va estrenar el 1910 a París. Va ser el primer encàrrec que els Ballets Russes van fer a Stravinski i l'èxit que el va presentar en societat i el va fer famós.

Argument[modifica | modifica el codi]

El príncep Ivan, que ha sortit de caçar a la nit, s'endinsa sense saber-ho en el jardí encantat del malvat Kastxei l'Immortal. De cop i volta, se li apareix un ocell de plomatge resplendent que vola entre els arbres.

Ivan el persegueix i aconsegueix capturar-lo, però, commogut per les súpliques que aquest li dirigeix, li concedeix la llibertat, obtenint a canvi una de les seves plomes.

Poc després, el príncep descobreix a un grup de tretze princeses que juguen llançant-se pomes d'or que arrenquen d'un arbre del jardí. El jove se'ls acosta i queda de seguida sorprès de la princesa més bella, qui, al seu torn, li correspon.

A l'alba, els monstres servidors de Kastxei fan presoner al jove Ivan, al que el bruixot vol convertir en pedra. Quan està a punt d'aconseguir-ho, el príncep crida en la seva ajuda a l'ocell de foc, agitant la ploma que aquest li ha donat.

L'ocell acudeix i fetilla el seguici del bruixot. No obstant això, aviat els monstres es recobren i es llancen a una dansa infernal que els deixa exhausts. L'ocell intervé de nou i, després d'adormir Kastxei amb un dolç berceuse, revela al príncep que el malvat bruixot té amagada la seva ànima dintre d'un ou. Kastxei desperta, però Ivan s'ha apoderat de l'ou i l'estavella contra el sòl. El bruixot i tot el seu seguici desapareixen per a sempre. Amb el despertar dels cavallers petrificats, el príncep i la princesa celebren les seves noces.

L'ocell de foc a Barcelona[modifica | modifica el codi]

La primera audició de l'obra a Barcelona va ser l'any 1916 al Palau de la Música de la mà de l'Orquestra Simfònica de Madrid i sota la direcció de Fernández Arbós; van interpretar les primícies del ballet en forma de suite. Va ser el 5 de novembre de 1917 quan es va representar tot el ballet complet amb la companyia dels Ballets russos de Diaghilev al teatre del Liceu.

El 13 de març de 1924, en el marc del cicle de concerts que tenien lloc durant la quaresma, es va interpretar la versió de concert que va arranjar el propi Stravinsky i en la qual es redueix l'orquestra i es modifica la composició general de la suite. Aquest concert va tenir una gran ressonància en l'ambient cultural de la ciutat, els mitjans de comunicació més destacats de l'època en van fer publicitat, i és que era la primera vegada que el propi Stravinsky dirigia a Barcelona algunes de les seves obres.

El programa d'aquest concert va comptar amb obres de Mozart, Wagner, Wolf, Strauss i Stravinsky.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'ocell de foc Modifica l'enllaç a Wikidata