Qara Yússuf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Qara Yússuf (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà. El va succeir el seu fill Iskandar ibn Kara Yusuf

Primera part del regnat[modifica | modifica el codi]

Va substituir al seu germà Misr Khodja per decisió dels emirs el 1390 en plena revolta de Pir Hasan. Les batalles entre aquest i Qara Yússuf van causar moltes baixes als dos bàndols però no van tenir un resultat decisiu. Llavors va intervenir Döger Salim Beg de Kalat Djabar que va mitjançar per aturar els combats; la mort de Pir Hasan el 1391 no va solucionar finalment el problema, ja que el seu fill Husayn Beg va ocupar el seu lloc, pero la revolta va perdre empenta.

Aprofitant les absències de Tamerlà, Qara Yússuf es va apoderar de Tabriz algunes vegades i va fer presoner a Atlamish, governador de l'Awnik (Auniq = Altzniq) i un dels caps de l'exèrcit timúrida, al que va enviar a Egipte (1395), però quan Tamerlà va envair Anatòlia (1400) va haver de refugiar-se amb el sultà otomà Baiazet I.

Exili a l'Imperi Otomà i a l'Iraq[modifica | modifica el codi]

Aquest asil fou l'excusa de Tamerlà per envair els dominis otomans. Quan Tamerlà va entrar a territori otomà, Qara Yússuf va fugir (1402) i va marxar a l'Iraq on amb els seus homes va ajudar al seu gendre Ahmad ibn Uways a reprimir una revolta del seu fill; Qara Yússuf, que havia reunit un exèrcit de turcmans per lluitar contra el gran sultà i a l'Iraq, es va apoderar d'Erzindjan i va aconseguir recuperar una part del seu antic poder aprofitant la retirada de Tamerlà; llavors va reclamar ajuda als djalayàrida Ahmad ibn Uways, tal com ja s'havia establert en reciprocitat per l'ajuda que ell li havia donat a la guerra civil contra el fill rebel; pero Ahmad no va fer res. Qara Yússuf va decidir utilitzar les seves forces per envair els dominis djalayàrides i va atacar Bagdad (1403).

Exili a Síria (mameluca)[modifica | modifica el codi]

Al conèixer aquests fets Tamerlà va marxar cap a la regió, va derrotar a Qara Yússuf, i va entrar a Bagdad per tercer cop (1403). Tant Ahmed com Qara Yússuf van haver de fugir pel desert cap a Damasc, on varen aconseguir arribar i van ser rebuts pel governador mameluc Shaykh, que va comunicar la seva arribada al sultà, que es va sentir molt incòmode amb els nous hostes i va ordenar empresonar-los, i més tard va ordenar executar-los, ordre que Shaykh va desobeir.

Estant a Damasc Ahmad i Qara Yússuf van convenir en repartir-se l'imperi de Tamerlà a la mort d'aquest, i Iraq Arabí seria per Ahmad i Azerbaidjan per Qara Yússuf; Pir Budak, fill de Qara Yússuf nascut a Damasc, fou considerat fill adoptiu d'Ahamd.

Shaykh va alliberar als seus dos presoners, els va donar provisions i va deixar sortir del país a Ahmad aprofitant que Tamerlà havia retornat a Transoxiana (1404). Es va quedar amb Qara Yússuf i amb les forces combinades del governador i l'emir turcman, van marxar a Egipte; seguint els consells de Qara Yússuf, Shaykh va guanyar la primera batalla però a la segona fou derrotat quan van desertar els seus amirs, i va haver de retornar a Damasc només amb una petita tropa formada principalment pels turcmans de Qara Yússuf (1404).

Segona part del regnat[modifica | modifica el codi]

El 1405 Qara Yússuf va entrar altre cop als seus antics dominis i aprofitant la mort de Tamerlà i la rivalitat entre els seus néts Muhammad Umar Mirza del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental i Mazanderan), i Abu Bakr ibn Mihran Shah de l'I'Azerbaidjan, Arran, Irak Arabí i Anatòlia oriental (que a més eren mals administradors) va poder recuperar el territori. Va rebre el suport de l'emir de Bidlis Shams al-Din que li va donar els aprovisionaments que li mancaven. L'emir Izz al-Din Shir de Van i Hakkari, lleial als timúrides fou derrotat igual que Doladay, governador de la fortalesa d'Awnik, i finalment Qara Yússuf va vèncer a Abu Bakr en una decisiva batalla a Nakhitxevan (14 i 15 d'octubre de 1406) i va dominar tota l'Anatòlia oriental (1406). Encara va obtenir una nova victòria final sobre Abu Bakr Mirza prop de Tabriz el 16 d'abril de 1408 [1] ocupant llavors Azerbaidjan, Sultaniyya i Hamadan. En aquest temps es diu que ja havia associat al govern al seu fill Pir Budak (que era fill adoptiu d'Ahmad Jalayir).[2] En pocs mesos va completar el domini de l'Azerbaidjan. El 1409 va ocupar Mardin a l'ortúquida al-Malik al-Salih. Una expedició enviada contra Qara Yússuf pel sultà timúrida Xah Rukh d'Herat va fracassar. El 1410 va sotmetre el Diyar Bakr que estava en mans de la confederació rival turcmana dels aq qoyunlu dirigida per Kara Uthman; en aquest mateix any va atacar Shakki i Shirvan però va ajustar la pau amb el shirvanshah Ibrahim.

Mercès aquestos esdeveniments, Ahmad ibn Uways el djalayàrida va poder recuperar Bagdad (1408) i es va apoderar de tot l'Iraq i el Khuzistan. Però per gelosies entre Ahmad i Qara Yússuf , es van enfrontar quan Qara Yússuf va dominar l'Azerbaidjan, al que també aspirava Ahmad; segons el que s'havia pactat Tabriz havia de passar al djalayàrida Ahmea, però Qara Yússuf va fer una estratagema i va col·locar al tron a Tabriz al seu propi fill Pir Budak, que era també fill adoptiu d'Ahmed. Això va passar vers el 1409. Ahmad no va reaccionar immediatament però quant Qara Yússuf va sortir de Tabriz no va tardar a anar allí i ocupar la ciutat. Qara Yússuf va tornar i el va derrotar decisivament en una batalla decisiva que es va lliurar a Asad, prop de Tabriz, el 30 d'agost de 1410; Ahmad fou derrotat i capturat i Qara Yússuf el va fer executar (sent enterrat a Tabriz). Gayumarth ibn Ibrahim Shirvanshah, que havia marxat en ajut de Sultan Ahmad Jalayir, fou capturat per Qara Yússuf que el va empresonar a la fortalesa d'Ardjish i va rebutjar totes les ofertes de rescat. Erzindjan fou conquerida aquell mateix any a Shaykh Hasan, fill de Mutahharten. El 1411 va enviar al seu fill Shah Mehmed o Shah Muhammad (Ghiyath al-Din Muhammad Shah) a conquerir l'Iraq; va ocupar Bagdad i va fer matar a Shah Walad ibn Ali ibn Uways, i a Ala al-dawla ibn Ahmad i es va apoderar de la resta dels dominis jalayàrides excepte el sud de l'Iraq on es van mantenir fins al 1432. El govern de l'Iraq fou concedit al seu fill Shah Muhammad. Això va inquietar a Xah Rukh el timúrida d'Herat que va encoratjar a Kara Yuluk Uthman (Kara Yülük Uthman) l'emir dels aq qoyunlu establerts a Amida, Urfa i Kemakh, i al xirvanxah Shaykh Ibrahim, i altres senyors menors, a enfrontar-se als qara qoyunlu. El shirvanshah es va aliar al rei Constantí I de Geòrgia i a l'emir Arlat Sayyidi Ahmad de Shakki, però la coalició fou derrotada a la riba del Kur prop de l'Araxes (6 de desembre de 1411); Shaykh Ibrahim i el seu germà Bahlul van ser capturats i portats a Tabriz, però després alliberats pagant un rescat però Constantí va morir de les ferides a les poques hores.[3] Els dominis qara qoyunlu a Anatòlia oriental van quedar consolidats entre Erzindjan al nord i Mardin al sud, i només els aq qoyunlu de Kara Yülük Uthman (o simplement Kara Uthman) se li enfrontaven en aquesta zona; Qara Yússuf tenia el suport de Shams al-Din de Bitlis i va derrotar a Kara Uthman diverses vegades però mai decisivament (1412-1420); en algun moment Kara Uthman va haver de fugir a territori mameluc però al cap de poc retornava per recuperar els seus dominis; Qara Yússuf va fer algunes incursions a territori mameluc perseguint a Kara Uthman el que va crear un estat d'hostilitat amb el sultanat egipci; el sultà al-Muayyad Sayf al-Din Tatar va donar suport en secret a l'emir aq qoyunlu per temor al poder de Qara Yússuf. El 1414 una expedició enviada per Shah Rukn contra Qara Yússuf va tornar a fracassar.

El desembre de 1418 al tornar d'una expedició a territori mameluc, Qara Yússuf va saber a Mardin la mort del seu jove fill Pir Budak, governador i sultà de l'Azerbaidjan, el que li va causar una gran pena. Mentre, el sultà mameluc preparava una expedició que es va aturar quan va saber que Shah Rukh havia reunit un exèrcit de 200.000 homes per iniciar una tercera campanya contra Qara Yússuf (inicis del 1420)

El 1419 Qara Yússuf va atacar l'Iraq Ajamita que era timúrida i es va apoderar de Sultaniyya, Tarom, Qazwin i Saveh o Sava, que va annexionar als seus dominis. Segons els timúrides els territoris de Fars i Djibal (Isfahan) que governaven, prosperaven sota el seu govern (Ibrahim Sultan, fill de Xah-Rukh, a Fars, i Rustam ibn Umar Shaykh a Isfahan) mentre que l'Iraq Arabí, Azerbaidjan i part de l'Iraq Ajamita havien estat devastats i eren oprimits pels kara koyunlu, i el seu poble va demanar ajut a Xah-Rukh contra aquesta tirania. El 1420 l'ambaixador timúrida Siddiq va tornar a Herat i va informar que Qara Yússuf es considerava independent i aspirava a les màximes cotes de poder i era obeït pels emirs de les regions a l'entorn del seu domini i a les províncies (mamalik) sota la seva influència; havia construït diverses fortaleses i en canvi no s'encoratjaven les fundacions pietoses ni s'observaven les lleis religioses, i el propi Qara Yússuf passava els dies i les nits amb actes poc pietosos i de disbauxa.

Shah Rukn va exigir a Qara Yússuf retornar les ciutats de Sultaniyya, Tarom, Qazwin i Saveh i esdevenir el seu vassall, però Qara Yússuf va refusar i tot i que ja estava malalt, va abandonar Tabriz en llitera per marxar contra el timúrida amb un exèrcit format per només 50.000 homes. El seu estat va empitjorar quan va arribar a Udjan (Awjan) i va morir poc després el 13 de novembre de 1420 als 65 anys. El seu imperi s'estenia de Xirvan al nord fins al sud de l'Iraq, i d'Erzindjan a l'oest fins a Qazwin a l'est. Qara Yússuf fou enterrat a Ardjish o a Tabriz (la tomba no s'ha trobat).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. la data varia entre el 13, el 16 i el 21
  2. el 1407 o 1408 segons algunes fonts, però l'Enciclopèdia de l'Islam situa aquesta associació el 1411; es probable que es tracti de la seva proclamació com a sultà de l'Azerbaidjan, feta per motius jurídics el 1409 i ratificada el 1410 o 1411
  3. a [1] es diu que fou executat amb 300 dels seus nobles o aznauris

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • F. Sümer, Kara Koyunlular, Ankara, 1967