Teodoric I de Tolosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Teodoric I de Tolosa fou rei visigot de Tolosa del 418 al 451, fill il·legítim d'Alaric I i nebot d'Ataülf. Succeí Walia i va desenvolupar una encertada política i consolidació del regne tolosà. La tradició cristiana el fa pare de Antoní de Pàmies, venerat com a sant.

Aviat va trencar la pau amb els romans i va ocupar una part de la Gàl·lia assetjant Arle el 425. Aeci es va dirigir contra ell i es va haver de retirar cap a Tolosa, i finalment, després d'una nova derrota en què fou capturat el general visigot Arnaülf, es va acordar la pau (427 o 428); llavors va esdevenir aliat roma i fou enviat a Hispània a lluitar contra els vàndals on les seves forces, i las dels romans, foren derrotades pels vàndals a Mèrida, el 429.

El 436 quan els burgundis, que vivien a la Gàl·lia com a federats, es van revoltar i van envair la Gàl·lia Belga, va trencar l'aliança amb els romans i va assetjar Narbona. Aeci va derrotar els burgundis, matant en combat al rei burgundi Gundicari (els burgundis, dirigits pel fill del rei, Gondioc, van emigrar a la Sabàudia, la moderna Savoia, o van fundar el regne borgonyó) i va enviar a Litori contra Teodoric, ja que restava ocupat a la zona per la revolta dels bagaudes; mentre Narbona va resistir el setge i finalment Aeci va arribar a la zona (437) i va derrotar a Teodoric, amb una gran matança, i el va obligar a retirar-se.

Aeci va tornar a Itàlia i va deixar a Litori amb un exèrcit format principalment per huns per continuar la guerra; Teodoric no va poder resistir i es va retirar a Tolosa on fou assetjat per Litori el 439. Sense possibilitats d'obtenir la victòria, Teodoric va negociar per mitjà dels bisbes cristians; però Litori, que era pagà, va rebre auguris favorables sobre la seva victòria, i va refusar totes les propostes de pau de Teodoric.

Llavors en una sortida desesperada dels visigots, van agafar als romans per sorpresa i els van derrotar i Litori fou fet presoner i conduït en triomf pels carrers de Tolosa. Això va deixar el sud de la Gàl·lia exposat a les incursions dels visigots, fins al Roine; Avit, prefecte del pretori a la Gàl·lia, que no tenia exèrcit per resistir, va entrar en negociacions amb Teodoric i es va acordar la pau, en condicions desconegudes però ben segur favorables als visigots. Fou un dels pocs governants amb domini efectiu sobre la totalitat de l'actual territori occità, ja que també incorporaria Aquitània al seu regne.

Teodoric va continuar la seva política de consolidació i va donar una de les filles en matrimoni a Huneric, fill de Genseric rei dels vàndals. Però al cap de poc Genseric, al sospitar que la noia el volia enverinar, li va fer tallar el nas i les orelles i la va enviar al seu pare mutilada a Tolosa (445).[1] Per venjar aquest ultratge, Teodoric va preparar la invasió d'Àfrica i els romans li van oferir suport. També va fer una aliança amb els sueus que va durar fins al 449, després de la mort de Requila.

Genseric llavors va persuadir al rei dels huns, Àtila, de fer un atac als romans i als visigots. Àtila va creuar el Rin per Estrasburg. Aeci va reunir un exèrcit al que es va unir Teodoric amb la seva gent, incloent els seus dos fills, Turismon i Teodoric el Jove. Quan Aeci es va acostar als huns, Àtila, que estava assetjant Orleans, es va retirar a la plana de la Xampanya, i Aeci el va seguir; finalment els dos exèrcits es van trobar a Châlons-sur-Marne (batalla dels Camps Catalàunics) en una decisiva batalla en la que Àtila fou derrotat; gran part de l'èxit de la batalla cal atribuir-lo las gots i al jove Turismon. Teodoric va morir al començament de la batalla (20 de setembre del 451) i el va succeir el seu fill Turismon.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Goldsworthy, Adrian. The Fall of the West (en anglès). W&N, 2009, p. 330. ISBN 978-0-297-84563-8. 


Precedit per:
Walia
Rei visigot
Succeït per:
Turismon


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodoric I de Tolosa