Teresa Forcades i Vila

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Teresa Forcades)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Unbalanced scales.svg
 Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Teresa Forcades i Vila
Naixement 1966
Barcelona
Ocupació Metgessa, teòloga i monja benedictina
Coneguda per Crítiques a la indústria farmacèutica

Teresa Forcades i Vila (Barcelona, 1966) és una metgessa, teòloga i monja benedictina catalana. Ha destacat per ser crítica, en el camp de la teologia feminista i de la salut pública davant de la indústria farmacèutica.

Taula de continguts

Biografia [modifica]

Va néixer l'any 1966 al barri de Gràcia de Barcelona. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i després de traslladar-se als EUA va fer l'especialitat de Medicina Interna a la Universitat Estatal de Nova York (1995) i va obtenir el màster en teologia (Master Divinitas) a la Universitat de Harvard el 1997.

De tornada a Catalunya, va ingressar el setembre del 1997 en el Monestir de Sant Benet de Montserrat. Com que havia estudiat teologia en una facultat protestant, i a més especialitzada en teologia feminista, no li van convalidar els estudis de Harvard.[1] Llavors es va llicenciar en teologia fonamental a la Facultat de Teologia de Catalunya, en l'Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat (2005), completant el doctorat el 2009. En el camp de la medicina es va doctorar en Salut Pública a la Universitat de Barcelona (2004).[2]

Ha publicat també: ‘Els crims de les grans companyies farmacèutiques’ (Quaderns Cristianisme i Justícia, 2006 n. 146, en català, castellà i anglès) i ‘La teologia feminista en la història’ (Fragmenta, 2007). Ha realitzat la seva investigació de postdoctorat a la Universitat Humboldt de Berlín a Alemanya a fi d’aprofundir el diàleg entre la noció teològica de persona i les nocions de subjectivació de certes antropologies contemporànies (ex. Lacan, Zizek, Boyarin).

Actualment resideix de nou al seu monestir, a Montserrat, i prepara un llibre sobre la medicalització.[3]

El 10 d'abril de 2013, juntament amb Arcadi Oliveres, va presentar un manifest "per a un procés constituent a Catalunya".[4]

Teologia feminista [modifica]

Va dedicar la tesina de llicenciatura a la Trinitat, obra que s'ha publicat en el llibre La Trinitat, avui (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005) i la tesi doctoral en teologia al concepte de “Ser persona avui: Estudi del concepte de «persona» en la teologia trinitària clàssica i de la seva relació amb la noció moderna de llibertat”, el 7 d'octubre de 2008.[5]

A més, ha publicat La teologia feminista en la història (Fragmenta Editorial, 2007). Forcades considera que la teologia feminista és una teologia crítica o de l'alliberament, que sorgeix quan es percep la contradicció entre el discurs teològic sobre les dones i l'experiència de Déu de cada dona.[6] El tractament del paper de la dona, el celibat[7] o l'avortament,[8] des d'una perspectiva crítica feminista i religiosa, s'ha fet ressò en els mitjans de comunicació.

Salut pública [modifica]

El 2006 va publicar el llibre Els crims de les grans companyies farmacèutiques (Cristianisme i Justícia), on denuncia els abusos de les grans companyies farmacèutiques que utilitzen el seu poder econòmic per imposar els seus interessos per davant de l'interès per la salut pública. Segons Forcades, la investigació farmacèutica està en funció del benefici econòmic i no de la mortalitat de les malalties. A més, denuncia els abusos en la utilització dels malalts del tercer món.[9]

Després de denunciar la falta de base científica en les recomanacions oficials sobre la vacuna del papil·loma, diu que va anar rebent peticions perquè opinés sobre la vacuna de la grip A.[10] Com a resposta a aquestes consultes, va elaborar, el setembre del 2009, el document «Una reflexió i una proposta en relació a la grip nova» per distribuir-lo entre amics i coneguts.[11] A partir de l'impacte del document, va fer la mateixa exposició en el vídeo «Campanas por la Gripe A» editat per una periodista independent de Barcelona, amb una ràpida difusió per la xarxa.[12]

Forcades defensa que la vacuna contra la grip A no sigui obligatòria i critica la gestió política i farmacèutica sobre aquest virus. Acusa el fet que la farmacèutica nord-americana Baxter, que el gener del 2009 havia distribuït vacunes contaminades, ara produeixi vacunes contra la grip A.[13] D'altra banda, qualifica d'escandalosa la gestió de l'OMS declarant una pandèmia mundial quan la mortalitat de la grip A és inferior a la grip estacional corrent. La declaració de pandèmia té efectes polítics ja que la vacunació podria ser obligatòria, i uns efectes econòmics ja que algunes administracions han demanat vacunes per a tota la població. Paral·lelament, les empreses farmacèutiques estan demanant signar acords d'exempció de responsabilitats en el cas que les vacunes tinguin més efectes secundaris dels previstos.[14]

Moviments socials [modifica]

El dia 10 d'abril de 2013, junt amb l'activista Arcadi Oliveres anuncien la creació del Procés Constituent a Catalunya, que defineixen com un "moviment creat per promoure una iniciativa per un canvi de model polític, econòmic i social".[15]

Així, publiquen el Manifest per a la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya amb la intenció que el màxim nombre de persones s'hi adhereixin.

Crítiques [modifica]

Els seus arguments han estat criticats, tractant-la de desinformada i de dir mitges veritats,[16] o de directament imaginar-se confabulacions a tal escala que és impossible es duguin a terme,[17] destacant també que per difondre les seves idees acut als mateixos cercles conspiranoics dels chemtrails, els exopolítics i negacionistes del VIH.[18] Pedro Alonso, investigador de la vacuna contra la malària ha definit el seu discurs com d'una "irresponsabilitat pasmosa", indicant que eren "desqualificacions acientífiques i gratuïtes envoltades en un hàbit de credibilitat tècnica".[19] Val a dir, però, que en el mateix diari on Forcades va ser criticada de desinformada, poc després i com a resposta a les protestes dels lectors, la defensora del lector criticà el tractament que els autors de la crítica donaren al tema quant a forma i contengut, posant en dubte l'objectivitat de l'atac contra Teresa Forcades.[20]

Vegeu també [modifica]

Bibliografia [modifica]

Referències [modifica]

  1. ↑ Forcades i Vila, Teresa. «L'experiència de Déu, més aviat una sorprenent escola de llibertat». A: Congrés d'Espiritualitat, Agustí Borrell. Edith Stein: Retrobar Déu en Temps d'incertesa. Barcelona: Abadia de Montserrat, abril 2004, pàg. 295. ISBN 9788484155942 [Consulta: 8 octubre 2009]. 
  2. ↑ Programes de Doctorat
  3. ↑ Currículum de Teresa Forcades i Vila, a la seva web oficial
  4. ↑ «Teresa Forcades i Arcadi Oliveres promouen un manifest 'per a un procés constituent a Catalunya'». VilaWeb, 10 abril 2013.
  5. ↑ «TESI DOCTORAL DE LA TERESA FORCADES». Caputxins de Catalunya i Balears. [Consulta: 11-11-2009].
  6. ↑ «La teologia feminista en la història». Fragmenta Editorial. [Consulta: 8-10-2009].
  7. ↑ Garrido, Alberto. «L'entrevista amb Teresa Forcades, monja, metge i teòloga feminista». El Periódico [Barcelona], 7-8-2007 [Consulta: 8 octubre 2009]. «El celibat [no suposa] l'absència de la sexualitat [...] sinó d'experimentar-la en un context que no és el de la vida de parella. [...] Aquesta relació pot ser humanament més interessant.»
  8. ↑ Forcades, Teresa. «Entre els principis i la realitat». Foc Nou [Barcelona], 421, maig 2009. ISSN: 1575-2836 [Consulta: 8 octubre 2009]. «Déu ha posat la vida del fetus mentre no és viable a les mans de la seva mare [...] Nosaltres farem bé de respectar aquesta vinculació primària [...] li correspon a aquesta [la mare] la responsabilitat moral de decidir sobre el seu futur.»
  9. ↑ «Els crims de les grans companyies farmacèutiques». Mans Unides. [Consulta: 8-10-2009].
  10. ↑ Hernàndez, Gaspar. «Teresa Forcades: "És absurd el que es fa amb la grip A"». El Periódico [Barcelona], 7-10-2009 [Consulta: 9 octubre 2009].
  11. ↑ Forcades i Vila, Teresa. «Grip nova: Una reflexió i una proposta» (DOC). Bloc de Teresa Forcades, 16-9-2009. [Consulta: 9-10-2009].
  12. ↑ Alish. «Campanas por la Gripe A» (vídeo SWF) (en castellà), 23-9-2009. [Consulta: 9-10-2009].
  13. ↑ Michelle Fay Cortez and Jason Gale. «Baxter Sent Bird Flu Virus to European Labs by Error». London: Boomberg News Agency, 24 febrero 2009. [Consulta: 13-10-2009].
  14. ↑ «El vídeo de la teòloga que promou una campanya contra la vacuna ja ha rebut 30.000 visites». Barcelona: Europa Press, 8 octubre 2009. [Consulta: 9-10-2009].
  15. ↑ «Teresa Forcades i Arcadi Oliveres entren en política.». TV3, 10 d'abril de 2013. [Consulta: 10 abril 2013].
  16. ↑ [1]
  17. ↑ [enllaç sense format] http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=14937&id_seccion=10
  18. ↑ [2]
  19. ↑ [3]
  20. ↑ «La monja y las teorías de la conspiración», 8 de novembre de 2009. [Consulta: 2-1-2010].

Enllaços externs [modifica]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teresa_Forcades_i_Vila&oldid=11804887»