Vassili Eroixenko

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVassili Eroixenko

Vassili Eroixenko, retrat de Tsune Nakamura (1920) en el Museu Nacional d'Art Modern de Tòquio
Biografia
Naixement12 gener 1890 Modifica el valor a Wikidata
Obukhovka (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Obukhovka (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, professor d'universitat, músic, traductor, escriptor, esperantista, pedagog Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pequín Modifica el valor a Wikidata
Participà en
congrès international des espérantistes aveugles (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Vassili Iàkovlevitx Eroixenko (rus: Василий Яковлевич Ерошенко; ucraïnès: Василь Якович Єрошенко) (Obukhiv, 12 de gener de 1890 - 23 de desembre de 1952) va ser un esperantista, viatger escriptor, lingüista i pedagog rus d'origen ucraïnès. Des del 1907 al 1914 va treballar com a violinista a l'orquestra de Moscou per a cecs. Va començar en el moviment esperantista entre 1908 i 1910.[1]

Tot i la seva ceguesa, que va contraure a l'edat de quatre anys causada pel xarampió, Eroixenko va viatjar a través del món gràcies a l'esperanto. El 1912 va fer el primer viatge al Regne Unit, on va estudiar a un institut per a cecs. Allí va conèixer l'anarquista Piotr Kropotkin.[1] Va sentir que els cecs japonesos, sovint, es dedicaven al massatge, i a l'abril de 1914, viatjà al Japó per tal d'estudiar massatge a l'escola de cecs de Tòquio.[2] Allí va difondre l'esperanto entre els alumnes cecs. Després de dos anys va viatjar a Siam i allí va fundar una escola per a cecs. Viatjant a través de l'Índia, va ser fet presoner i expulsat per considerar-lo bolxevic. Durant l'estiu de 1919 va fugir a través de Xangai de nou cap al Japó.[1] Eroixenko va escriure en japonès molts contes per a joves i va guanyar fama entre els literaris moderns japonesos.[3]

El primer de maig de 1921 va prendre part en la manifestació de treballadors i en el congrés de la federació socialista japonesa, Eroixenko va ser arrestat i ràpidament va ser expulsat.[1] Llavors, va anar a la Xina i va viure a Harbin uns tres mesos. Després, des de l'octubre de 1921 fins al febrer de 1922 va treballar a l'institut de llengües de Xangai. Allí va conèixer a l'escriptor xinès Lu Xun, que va traduir una col·lecció de contes d'Eroixenko al xinès. El 1922 va anar a Pequín a donar cursos de literatura russa, d'esperanto i d'altres temes a la universitat de Pequín i a un col·legi femení.[4]

Eroixenko (assegut al mig, 5è des de l'esquerra a la primera fila) amb els seus estudiants d'esperanto a Pequín. Zhou Zuoren i Lu Xun també es poden veure a la fotografia.
Eroixenko (assegut al mig, 5è des de l'esquerra a la primera fila) amb els seus estudiants d'esperanto a Pequín. Zhou Zuoren i Lu Xun també es poden veure a la fotografia.

El 1922, va participar en el 15è Congrés d'Esperanto a Hèlsinki, Finlàndia.[1] L'any següent, Eroixenko va emigrar de la Xina i va instal·lar-se a Europa. El 1923, en el Congrés Universal a Nuremberg, va guanyar un premi per la seva bona pronúncia recitant el seu poema "Ciganino".[5] El 1924 va participar en el 16è Congrés d'Esperanto a París i en el Congrés d'esperantistes cecs a Viena. Després va tornar a Moscou.[1] Del 1924 al 1927 va treballar com a traductor en la universitat comunista per al poble treballador de l'est. Va traduir obres de Marx, Engels i Lenin al japonès.[6] Del 1929 al 1930 va viatjar a Txukotka, on va crear una escola per nens cecs.[2] El 1932 va treballar a Nijni Nóvgorod com a professor de matemàtiques, Braille i llengua russa, i poc després va tornar a Moscou. El 1935 va fundar la primera escola per a cecs a Serhetabat, Turkmenistan, on va estar-se fins a 1945.[1] Del 1946 al 1948 va treballar de mestre d'anglès a l'escola per a nens cecs de Moscou. Del 1949 al 1951 va viure a Taixkent i el 1952 va tornar a la seva ciutat natal Obukhiv, on va treballar en el seu últim llibre. Allí va morir el 23 de desembre.[1]

Obres seleccionades[modifica]

Obres originals en esperanto:

  • Turo por fali
  • Unu paĝeto el mia lerneja vivo (1923)
  • Ĝemo de unu soleca animo
  • Rakontoj de velkinta folio

Volums de les Obres escollides de Vassili Eroixenko, a cura de Mine Yositaka:

  • Lumo kaj ombro (en esperanto, escrit en l'estada a la Xina)
  • La tundro ĝemas. El vivo de ĉukĉoj (en esperanto)
  • Malvasta kaĝo (en japonès, traduït a l'esperanto)
  • Stranga kato (en japonès, traduït a l'esperanto)
  • La kruĉo de saĝeco (en esperanto, amb una biografia per Mine Yositaka)
  • Cikatro de amo (en xinès, traduït a l'esperanto)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Lamo, Pilar Requejo de. «Vasilij Eroschenko (1890-1962), Esperanto & Internationalism» (en anglès britànic). [Consulta: 27 desembre 2021].
  2. 2,0 2,1 «Portrait of Vasili Eroshenko [Nakamura Tsune | Sartle - Rogue Art History]» (en anglès), 30-04-2018. [Consulta: 27 desembre 2021].
  3. Sutton, Geoffrey. Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, 1887-2007 (en anglès). Mondial, 2008. ISBN 978-1-59569-090-6. 
  4. Gamsa, Mark. The Chinese Translation of Russian Literature: Three Studies (en anglès). BRILL, 2008-08-31. ISBN 978-90-474-4327-8. 
  5. Корсак, Іван. Імена твої,Україно: Художньо-документальні оповідання (en ucraïnès). Іван Корсак, 2014-10-20. ISBN 978-617-517-163-9. 
  6. Schor, Esther. Bridge of Words: Esperanto and the Dream of a Universal Language (en anglès). Henry Holt and Company, 2016-10-04. ISBN 978-1-4299-4341-3. 

Enllaços externs[modifica]