Àcid fític

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicÀcid fític
Substància compost químic
Massa molecular 659,8614 uma
Estructura química
Fórmula química C₆H₁₈O₂₄P₆
SMILES canònic
SMILES isomèric
InChI Model 3D
Modifica les dades a Wikidata

L'àcid fític, IP6 o hexafosfat d'inositol, o també fitat (en aquest cas, és en forma de sal), és un glúcid que el cos humà no pot sintetitzar, per la qual cosa ha d'ingerir amb la dieta. Es troba sobretot a l'escorça dels cereals, però també als llegums i la fruita seca.

No s'ha de confondre amb l'alcohol inositol.

Nutrició[modifica]

Un equip de la Universitat de les Illes Balears, dirigit per en Fèlix Grases, ha estudiat aquesta substància durant més de deu anys i ha arribat a la conclusió que és benèfica per a la salut i indispensable per a una dieta sana. És antioxidant i ajuda a prevenir la formació de càlculs renals, redueix l'aparició de cardiopaties, diabetis i alguns tipus de càncer, com el de mama i el de còlon. També controla el fet que no hi hagi un excés de ferro a les cèl·lules, cosa que podria fer-les malbé, i redueix l'absorció de metalls tòxics o pesants, com el cadmi o l'alumini.

L'àcid fític augmenta les defenses conegudes com a cèl·lules assassines naturals (NK, de natural killer) i redueix el nivell de colesterol a la sang.

Dermatologia i estètica[modifica]

Cap al 1995 es va començar a utilitzar tòpicament l'àcid fític per a blanquejar la pell, com que bloca una part del coure i ferro que el cos usa per a la fabricació de melanina. Associat a l'àcid glicòlic o al retinoic, es fa servir per a tractar el melasma epidèrmic. També és un additiu relativament habitual a les cremes hidratants, a les quals aporta estabilitat (data de caducitat més llunyana).

Tecnologia[modifica]

L'àcif fític es fa servir en enginyeria dels materials com a additiu anticorrosió per als metalls, per exemple a les carrosseries d'automòbils i en alguns materials de construcció.

Enllaços externs[modifica]