Ós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Ós (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Óssos
(Miocè inferior – recent)
Ós bru

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Subordre: Caniformia
Família: Ursidae
Fischer de Waldheim, 1817
Gèneres

Els óssos (família Ursidae) són mamífers de l'ordre dels carnívors. Són omnívors, si bé l'ós polar, a causa de la manca d'altres fonts d'aliment, té una dieta quasi exclusiva de carn, i el 99% de la dieta de l'ós panda consisteix en bambú. Amb els seus pesants cossos i les seves poderoses mandíbules, els óssos són dels majors carnívors que viuen a la Terra. Un mascle d'ós polar pot pesar més de 600 kg. i aconseguir una talla d'1,60 m. d'altura quan està a quatre potes. Es mouen amb un caminar pesant, recolzant tota la planta dels peus. Posseeixen orelles curtes i cua rudimentària. Tenen una dieta variada i, tot i la seua temible dentadura, molts d'ells mengen fruits, arrels i insectes, a més de carn. Contràriament al que pot semblar a primera vista, ha estat molt debatut si els pandes són o no óssos, encara que els últims exàmens genètics suggereixen que els grans pandes sí que ho són. El crit que fa l'ós es diu esbramec.

Definició d'ós[modifica | modifica el codi]

L'ós és un mamífer pertanyent a la família Ursidae que juntament amb els cànids (ex. guineus, llops, gossos), els fèlids (ex. puma, jaguar, gats), els mustèlids i els prociònids entre d'altres, s'agrupen en l'ordre dels Carnívors.

Es caracteritzen pel seu gran cap, orelles petites, arrodonides i erectes, ulls petits, un cos pesant i robust i cua curta. Les potes són curtes i poderoses, amb cinc dits proveïts d'ungles fortes i recorbades. Són plantígrads (com els humans fan servir tota la planta del peu en caminar) i es poden desplaçar curtes distàncies alçats sobre les potes del darrere. Quan ho necessiten, poden ser sorprenentment àgils i curosos en els seus moviments. El sentit de l'oïda i la vista no són bons, però tenen un olfacte excel·lent. La hibernació, és a dir la capacitat de romandre semidormits durant l'època de l'any en la qual el clima és desfavorable, és un fenomen comú, almenys entre les espècies d'Ursus.

Els óssos actuals mesuren entre 1 i 2,8 m de longitud total i tenen una massa d'entre 27 i 780 kg (hi ha registres de mascles d'ós polar al voltant d'una tona). El mascle sol ser un 20% més gran que la femella. El pelatge és llarg i espès, i generalment d'un sol color, sovint marró, negre o blanc. Com a excepcions l'ós d'antifaç té un parell de cercles de pèl blanc envoltant els ulls i l'ós panda té un patró de coloració blanc i negre ben definit.

Quant a la dentadura, les incisives no es troben especialitzades, les caninss són allargades, les primeres tres premolars es troben reduïdes o absents i les molars tenen una corona ampla i baixa especialment apta per a una alimentació omnívora. Justament, els úrsids actuals són omnívors: s'alimenten de petits vertebrats, invertebrats, ous, fruits i altres vegetals. No obstant això, hi ha dues espècies d'alimentació molt especialitzada: Melursus ursinus (ós mandrós de l'Índia) que consumeix gairebé exclusivament formigues i tèrmits i l'Ursus maritimus (ós polar) és l'única espècie estrictament carnívora, que s'alimenta bàsicament de foques.

Els úrsids es distribueixen per Euràsia i Nord-amèrica, a les muntanyes Atles del nord d'Àfrica i en els Andes d'Amèrica del Sud, ocupant un rang d'hàbitats que abarca des dels gels àrtics fins a les selves tropicals. Inclouen tres gèneres actuals i vuit espècies que segons Hall (1981), es poden ubicar en tres subfamílies actuals: la dels Tremarctinae, amb el gènere Tremarctos (ós d'antifaç), la dels Ursinae, amb Ursus (ós negre, grizzly, polar, malai, mandrós, marró, etc.) i la dels Ailuropodinae amb Ailuropoda (ós panda).

La família Ursidae (amb excepció dels extints Agriotheriinae, el registre és molt fragmentari i més antic que el de les altres subfamílies), es registra des del Miocè mitjà fins avui en dia a Europa, des del Miocè tardà fins avui en dia a Nord-amèrica, des del Pliocè mitjà fins avui en dia a Àsia, des del Plistocè primerenc fins avui en dia a Amèrica del Sud, només en el Pliocè al sud d'Àfrica i en l'actualitat en el nord d'Àfrica.

Els Ursidae són menys diversos (quant a nombre d'espècies) en el present que en el passat. Això és especialment cert per als tremarctins, ja que deu espècies van viure entre el Miocè tardà i el Plistocè tardà a Amèrica i en l'actualitat només una, l'ós d'antifaç.

Actualment més de 250 investigadors de tot el món porten a terme estudis sobre la dieta, ús de l'hàbitat, distribució geogràfica, genètica, interacció amb l'home, etc. dels óssos. L'objectiu final de la majoria dels estudis és la conservació i el maneig de les poblacions.

Actualment viuen al continent americà quatre espècies d'óssos, i com es va dir prèviament, hi ha registres fòssils que certifiquen una diversitat més gran en el passat. Els óssos d'Amèrica s'agrupen en les subfamílies Ursinae i Tremarctinae, els Ursinae es troben també en altres continents (Euràsia i Àfrica del nord), mentre que els Tremarctinae tenen una distribució exclusivament americana.

Molt probablement els Tremarctinae es van originar durant el Miocè tardà al centre oest de Nord-amèrica i van arribar a Amèrica del Sud després de l'establiment definitiu de l'istme de Panamà durant el Plio-Plistocè fa aproximadament 3 milions d'anys.

Dins de la subfamília Tremarctinae es reconeixen quatre gèneres (Soibelzon, 2002):bPlionarctos del Miocè i Pliocè de Nord-amèrica, una forma poc coneguda considerada ancestral als altres quatre gèneres d'óssos tremarctins; Arctodus que agrupa les espècies A. pristinus i A. simus de Nord-amèrica; Arctotherium amb les espècies A. angustidens, A. wingei, A. vetustum, A. bonariense i A. tarijense, registrades exclusivament a l'Amèrica del Sud. Finalment, Tremarctos amb una espècie fòssil a l'Amèrica del Nord T. floridanus i una vivent a l'Amèrica del Sud T. ornatus.

Estatus[modifica | modifica el codi]

Per respondre a aquesta pregunta s'hauria d'analitzar cada població de cada espècie, i amb aquesta informació només podríem fer un diagnòstic parcial, ja que per exemple les poblacions d'óssos a l'Índia sí que es troben amenaçades, mentre que les d'óssos polars a Nord-amèrica no ho estan. El principal problema que enfronten avui totes les poblacions: la destrucció de l'hàbitat per part de l'home; secundàriament existeixen també conflictes generats pel consum de bestiar de cria per part dels óssos en zones amb parcs nacionals i reserves.

Història evolutiva[modifica | modifica el codi]

La família Ursidae és una de les nou famílies incloses en el subordre Caniformia, els carnívors "similars a gossos", dins l'ordre Carnivora. Els parents vivents més propers dels óssos són els pinípeds i els musteloideos.

Els següents trets sinapomòrfics (derivats) aparten els óssos d'altres famílies emparentades:

  • Presència d'un canal alisfenoide.
  • El procés paroccipital és gran i no està fusionat amb la butlla timpànica.
  • La butlla timpànica no està allargada.
  • L'os lacrimal és vestigial.
  • Les dents de la part posterior són bunodontes i per tant indiquen una diesta àmplia, no són carnívors estrictes (encara tàxons hipercarnívors, o d'estricte consum de carn són coneguts en el registre fòssil).
  • Els carnasials són aplanats.

Addicionalment, els membres d'aquesta família tenen una postprotocrista del segon molar superior (M2) orientada posteriorment, segons molars inferiors (m2) allargats, i una reducció dels premolars.

Els óssos moderns inclouen vuit espècies en tres subfamílies: Ailuropodinae (monotípica amb l'ós panda), Tremarctinae (monotípica amb l'ós d'antifaç), i Ursinae (que conté sis espècies dividides en un o tres gèneres, depenent de l'autoritat científica).

L'ós a la cultura[modifica | modifica el codi]

L'ós era un animal sagrat al nord d'Europa, on era el rei del bosc. Se'l representa en els mites i llegendes com l'animal més antropomòrfic, fins i tot hi arriba a tenir relacions amb dones humanes (fet pel qual l'església cristiana el va degradant com a associat al dimoni a partir de l'any 1000). El nom propi Úrsula deriva directament de l'ós.

La seva imatge és habitual en heràldica i representa els països de Finlàndia i Rússia. Així mateix és un emblema de la Comunitat de Madrid.

Els óssos són els peluixos més comuns pels nens, van començar a popularitzar-se a Alemanya i els Estats Units (on a partir de la la joguina de Theodore Roosevelt s'anomenen Teddy Bears). Per això apareixen a moltes sèries de dibuixos animats (Winnie the Pooh, Jackie i Nuca, Yogui del parc Jellystone) i contes populars, com el de Rínxols d'Or.

Cladograma[modifica | modifica el codi]

   Arctoidea   
   

Hemicyonidae


Ursidae

Ursinae
   
   

Ós bru


   

Ós polar



   
   

Ós negre


   

Ós tibetà



   

Ós malai


   

Ós morrut



  Tremarctinae  

Ós d'antifaç



  Ailuropodinae  

Panda gegant





   

Pinnipedia


   

Musteloidea




Referències[modifica | modifica el codi]

  • Groves, Colin (2005). Wilson, D. E.; Reeder, D. M. eds. Mammal Species of the World (3ª edición). Baltimore: Johns Hopkins University Press. pp. 155. ISBN 0-8018-8221-4. http://www.bucknell.edu/msw3/browse.asp?id=14000939.
  • Forshaw, J. y Kemp, A. (2002). «Kingfishers and their allies». En Gould, E. (en inglés). Encyclopedia of animals: mammals, birds, reptiles, amphibians. Barnes & Noble. pp. 687. ISBN 9780760735527
  • Welsey-Hunt, G.D. & Flynn, J.J. (2005). «Phylogeny of the Carnivora: basal relationships among the Carnivoramorphans, and assessment of the position of ‘Miacoidea' relative to Carnivora». Journal of Systematic Palaeontology 3 (1): pp. 1–28. doi:10.1017/S1477201904001518.
  • Kemp, T.S. (2005). The Origin and Evolution of Mammals. Oxford University Press. ISBN 978-0-19-850760-4.
  • Bears of the World, Terry Domico, photographs by Terry Domico and Mark Newman, Facts on File, Inc., 1988, hardcover, ISBN 978-0-8160-1536-8.
  • The Bear by William Faulkner.
  • Brunner, Bernd: Bears: A Brief History. New Haven and London: Yale University Press, 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]