La Bisbal d'Empordà

La Bisbal d'Empordà
Bandera Escut d'armes
Mercat setmanal a la Plaça Major
Localització
41° 57′ 32″ N, 3° 02′ 16″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Baix Empordà
Capital de	Baix Empordà
Capital	la Bisbal d'Empordà
Població humana
Total	11.163 (2022)
• Densitat	541,89 hab./km²
Llars	288 (1553)
Gentilici	bisbalenc, bisbalenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	20,6 km²
Banyat per	Daró
Altitud	39 m
Limita amb	Ullastret Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Vulpellac, Fonteta i Peratallada Corçà
Dades històriques
Esdeveniment clau	Setge de la Bisbal d'Empordà
Patrocini	Verge Maria
Organització política
• Alcalde	Enric Marquès i Serra (2019–)
Economia
PIB nominal	170.800.000 € (2017)
PIB per capita	16.100 € (2017)
Identificador descriptiu
Codi postal	17100
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17022
Codi territorial IDESCAT	170221
Altres
Lloc web	labisbal.cat

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya. El municipi és a la plana de l'Empordà, adjacent al massís de les Gavarres i regat pel riu Daró.

Del 14 al 18 d'agost se celebra la Festa Major de la ciutat. Durant aquests dies es pot gaudir de diferents activitats i actes organitzades majoritàriament per les associacions del municipi.

Geografia

• Llista de topònims de la Bisbal d'Empordà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El municipi de la Bisbal d'Empordà, situat al centre del Baix Empordà, limita al nord amb Corçà i Ullastret, a l'est amb Forallac i a l'oest amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. A més de la ciutat, formen part del terme els pobles de Castell d'Empordà i Sant Pol. A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga. La serra dels Perduts, amb l'ermita de Santa Llúcia de l'Arboç, és la frontera natural del sud del terme.

Altres corrents d'aigua de règim torrencial que drenen el terme, a part del Daró, són la riera del Vilar, que aflueix al Daró per la dreta, i les seves tributàries, les rieres de Sant Pol i de Fitor i el torrent de la Marqueta o el torrent del Raig, que vessa directament al Daró dins el nucli urbà de la Bisbal en un darrer tram cobert.

Història

L'origen

Diverses vil·les romanes s'escampaven pel territori que esdevindria el terme de la Bisbal i que entre els segles ix i x formaven els nuclis de població de Fontanetum (la Bisbal), Fonsedictus (Fonteta) i Perductus (Sant Pol). Aquests indrets ja eren propietat dels bisbes de Girona l'any 881. El bisbat s'encarregava de l'organització civil i eclesiàstica del territori, governat probablement per un vescomte. Fontanetum serví de punt de partida per a aixecar la vila de Santa Maria Episcopalis, amb una església i un palau, i es constituí en parròquia l'any 904. Llavors la població ja rebia el nom popular de la Bisbal, en referència als bisbes, que hi bastiren un castell al segle xi. Aquesta fortificació disposava d'una cúria, amb batlle, jutge, notari, saig i pregoner per a administrar justícia. El càrrec de batlle, que també ocuparen dones, fou hereditari durant prop de dos-cents anys.

La vila medieval

Durant la baixa edat mitjana la Bisbal estava emmurallada, una protecció que es completava amb baluards, fossats i diverses torres. Existien quatre portals a través dels quals s'accedia al nucli: un al camí que duia a Girona, un altre al camí de Palamós, un altre encarat a Calonge i un quart, posterior, al camí de Torroella de Montgrí. Els carrers eren irregulars, estrets i sinuosos, una característica de les viles de domini feudal. El centre de la vida social era la plaça Major, llavors porticada. Hi havia també un call jueu: un carrer amb pòrtics i en forma de ziga-zaga perquè no se'n pogués veure l'interior. L'aljama es completava amb l'avui desapareguda Torre dels Jueus, on hi podria haver hagut la sinagoga. El barri fou saquejat el 1285 i el 1391, i abandonat definitivament pels jueus a mitjan segle xv.

El 1322 Jaume el Just va donar el permís de celebració de mercat els divendres, costum que encara subsisteix. Poc després es va rebre l'autorització per formar un consell municipal, com les viles de jurisdicció reial. Els caps de casa es reunien al pati d'armes del castell un cop l'any i triaven per sorteig els membres que formarien el consell, que llavors havien de rebre el vistiplau del bisbe, qui a la vegada nomenava el batlle i la cúria. Els 40 consellers exercien funcions consultives, legislatives i de supervisió. Dictaven, per exemple, les normes sanitàries o morals. Al segle xv la Bisbal ja tenia una milícia popular de 200 homes, una escola de minyons i de gramàtica i filosofia, hospital, orgue a l'església i rellotge al campanar. Cap a l'any 1440, el bisbe atorgà representació als pagesos al consell municipal: la meitat dels consellers. Els pagesos vivien en masos fora de la muralla i estaven subjectes al règim feudal. Les desavinences entre pagesos i vilatans, especialment a l'hora d'establir els impostos, van propiciar vers el 1567 la divisió del consell en dos òrgans diferents, un per a cada estament, i es van reduir els membres a 12 per consell. El territori, doncs, va quedar dividit en dues administracions: gairebé tot estava governat pels pagesos o "universitat forana", mentre que els vilatans o "universitat de la vila" tenien jurisdicció al nucli emmurallat, als ravals i als horts al voltant d'aquests.

Creixement i prosperitat

La vila es començà a expandir al segle xvi amb petits ravals que acabaren formant un barri al sud-oest, al segle xvii. L'augment de població va convertir la Bisbal en el poble més gran de la comarca, fet que s'explica pel despoblament de la costa en benefici de l'interior i per la immigració occitana. A partir del període de la Il·lustració, els viatges d'alguns petits nobles comerciants i menestrals a França van introduir les idees revolucionàries. Després de la Guerra de Successió Espanyola, Felip V d'Espanya suprimeix el sistema d'elecció del consell municipal i en redueix a set membres nomenats per ell mateix; això provoca protestes d'alguns nobles, que es neguen a acceptar el càrrec. Pel que fa a l'activitat econòmica, el segle xviii és una època d'expansió de l'agricultura, la ramaderia, el comerç i l'artesania. Cap a la fi de la centúria habitants de més de cinquanta pobles participaven en el mercat setmanal, tant de la costa com de Barcelona, i hi havia més de 150 treballadors a la vila, d'oficis molt diversos. També s'hi desenvolupà molta activitat musical.

Hi hagué un important augment de població al segle xviii: de 1.557 habitants l'any 1718 a 3.389 el 1787. La construcció de noves cases va donar lloc a la formació dels carrers Nou, del Pont, Santa Llúcia, Hospital, del Carme o del Convent, i el nou carrer Ample es va convertir en la via principal. Paral·lelament, es començà a enderrocar la muralla. Poc després hi hagué un episodi bèl·lic destacat durant Guerra del Francès: el 1810 les tropes del general O'Donnell atacaren la vila i en foragitaren els francesos, comandats pel general Schwartz.

La Bisbal, cap de partit

Les Voltes i el passeig Marimon Asprer, a la dreta del Daró, dues construccions de mitjans del segle xix.

A partir de la divisió provincial d'Espanya de 1833, la Bisbal fou designada cap de partit judicial d'un territori que englobava bona part del Baix Empordà; els jutjats s'instal·laren al castell. En aquest moment hi havia diverses activitats industrials, sobretot tapers, blanquers, fariners i rajolers. La pagesia encara tenia un pes important en l'economia. Pel que fa al comerç, a part del mercat setmanal hi havia quatre fires anuals: la de cinquagesma, la de Sant Pere, la de la Mare de Déu de setembre i la de cap d'any. Vers el 1850 s'obrí la carretera de Girona i s'hi aixecaren les Voltes, un passeig porticat dissenyat per l'arquitecte Martí Sureda que es convertiria en el centre de l'activitat social i urbana. Més endavant, el 1887, travessà la carretera el Tramvia del Baix Empordà o Tren Petit que feia la ruta Girona-Palamós amb una estació a la Bisbal. En aquesta època també es formà el passeig Marimon Asprer, a la riba esquerra del riu Daró. La vila visqué un dels episodis importants de la insurrecció federalista de 1869, amb dos mil homes que s'hi havien fet forts i s'enfrontaren a les tropes del governador militar de Girona en el Foc de la Bisbal el 6 d'octubre.

Les associacions culturals amenitzaven la vida social de la població: el Centro Republicano, l'Escut Emporità (de la classe mitjana i benestant) i l'Ateneu Pi i Margall (de les classes populars). També hi havia casinos i la burgesia bastí el Teatre Principal, que acollia tota mena de representacions i actes. El 1906 la Bisbal rebé el títol de ciutat per Reial Decret d'Alfons XIII.

Durant la dictadura franquista, la ciutat va créixer amb l'aparició de noves urbanitzacions, acompanyades d'una forta especulació del sòl. En són exemples el barri de la Guardiola i l'edifici de Torre Bisbal, d'onze plantes, sovint qualificat com a "nyap urbanístic". En la dècada del 1950 es rebé un important flux migratori de la localitat andalusa de Cuevas Bajas. El 1975 s'annexionà el municipi veí de Castell d'Empordà.

Capital de comarca

La Generalitat de Catalunya ja havia designat la Bisbal com a capital del Baix Empordà en la divisió comarcal de 1936, que quedà suspesa amb l'arribada de la dictadura. Amb el retorn de l'autogovern, es restaurà aquesta condició, qüestionada especialment per l'Ajuntament de Palafrugell, i es creà el Consell Comarcal. Les primeres eleccions municipals democràtiques portaren un govern amb la UCD i ERC.

Monuments i llocs d'interès

• Castell palau
• Església de Santa Maria
• El Call jueu
• Ajuntament Vell
• Les Voltes
• El Convent
• El Pont Vell
• El Passeig Marimon Asprer
• Església de la Pietat
• Torre Maria
• Terracotta Museu
• Can Llac
• Can Veí

En el cementiri hi ha la tomba de Ralph Elman (Londres, 1907 - Pals, 1983), violinista que va treballar amb The Beatles.

Activitats econòmiques

Tradicionalment l'agricultura i la ramaderia han estat una de les primeres fonts de riquesa del municipi. A començaments del segle xx, cal destacar el despuntament de la indústria del suro. Actualment la terrissa, la ceràmica industrial i artística representen els puntals de l'economia bisbalenca.

Gastronomia

Són molt populars els dolços de les seves pastisseries:

• Bisbalenc - Pastisseria Sans
• Rus - Pastisseria Massot
• Càntir - Pastisseria Font
• Mil·lenni - Pastisseria Font
• Galetes Graupera

Escena Bisbalenca

La Bisbal d'Empordà ha vist formar-se i créixer un bon grapat de músics i talents musicals. En són un exemple:

• Mazoni
• Sanjosex
• Miquel Abras
• Cobla La Principal de Bisbal
• Cobla Bisbal Jove
• The Gramophone Allstars
• Fetus
• The Gruixut's
• La Puça Diatònica
• Pau Blanc
• Jordi Serradell
• Yes the music
• Delighters
• Komando Moriles
• Último Veneno

Demografia

Entitat de població	Habitants (2020)
la Bisbal d'Empordà	11.099
Castell d'Empordà	35
Sant Pol	25
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 186 199 288 1.636 2.813 4.587 4.695 5.044 4.750 4.914

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 4.630 4.607 4.361 4.538 5.372 6.590 7.364 8.091 7.829 7.829

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 8.007 8.107 8.264 8.288 8.885 9.261 10.173 10.397 10.679 10.761

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 10.742 10.859 11.159 11.163 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora el Vilar; el 1787, Sant Pol de la Bisbal i el 1972, Castell d'Empordà.

Política

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. Des del 15 de juny del 2019, l'alcalde és Enric Marquès, que lidera un govern tripartit amb ERC, la CUP i En Comú Podem.

Eleccions municipals de 26 de maig del 2019 - la Bisbal d'Empordà
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Esquerra Republicana de Catalunya—Acord Municipal		Enric Marquès Serra	1.513	33,36%	6 (+1)
	Candidatura d'Unitat Popular—Alternativa Municipalista		Carles Puig Madrenas	822	18,12%	3 ()
	Compromís per la Bisbal—Junts per Catalunya		Xavier Font Galí	767	16,91%	3 ()
	Partit dels Socialistes de Catalunya—Independents—Candidatura de Progrés		Oscar Aparicio Pedrosa	761	16,78%	3 (-1)
	La Bisbal En Comú Podem—En Comú Guanyem		Maite Bravo Rodríguez	341	7,52%	1 ()
	Tots per la Bisbal—Tots Empordà		Xavier Dilmé i Vert	238	5,25%	1 (+1)
	Vots en blanc			94	2,07%
Total vots vàlids i regidors				4.536	100 %	17
	Vots nuls			52	1,13%
Participació (vots vàlids més nuls)				4.588	64,74%**
Abstenció				2.499*	35,26%**
Total cens electoral				7.087*	100 %**
Alcalde: Enric Marquès Serra (ERC) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots d'ERC, CUP i En Comú Podem)
Fonts: Ministeri de l'Interior. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Històric d'alcaldes

Nom	Anys	Partit polític
Joan Hugas Durán	1979-1983	ERC
Albert Vancells Noguer	1983-1991	CiU
Antoni Gustems Torrent	1991-1995	PSC
Ramon Romaguera Amat	1995-2007	PSC
Lluís Sais i Puigdemont	2007-2011	ERC
Òscar Aparicio i Pedrosa	2011-2014	PSC
Núria Anglada i Casamajor	2014-2015	CiU
Lluís Sais i Puigdemont	2015-2019	ERC
Enric Marquès i Serra	2019-actualitat	ERC

Fills il·lustres

Categoria principal: Bisbalencs

• Josep Vancells i Marquès (1842-1916): escriptor.
• Florentí Garcia i Fossas (1854-1918): farmacèutic i metge.
• Narcís de Carreras (1905-1991): President del FC Barcelona.
• Joan Brauget Massanet ([...?]-1916), compositor.
• Eduard Mercader i Carbonell (1868-1962), compositor de sardanes.

Vegeu també

• Llista de monuments de la Bisbal d'Empordà
• Llista de xemeneies de la Bisbal d'Empordà

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bisbal d'Empordà

• Pàgina web de l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà
• Pàgina oficial de l'oficina de turisme de la Bisbal d'Empordà
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Mapa de la Bisbal