Burnesha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Es denomina Burnesha verge juramentada o verge jurada (en albanès virgjeneshtë) als Balcans, una dona que, havent renunciat a relacions sexuals i al matrimoni, pren el paper d'home en la família. La dona ha de jurar davant dels ancians de la comunitat o del poble i a partir d'aquest moment és tractada com un home: ha de portar roba masculina i armes, i pren la posició de cap de família. Les principals raons per a aquest comportament és sovint la falta d'un home en la família.

Aquestes burneshes són l'única forma institucionalitzada de canvi de gènere a Europa. Comportaments similars han estat observats en alguns pobles de l'Amèrica del Nord i a l'Àsia. En l'actualitat viuen encara algunes dotzenes de burneshes a Albània, principalment a la zona nord del país, on la tradició és més arrelada. En els últims anys, la seva especial forma de vida ha atret l'atenció dels estudiosos i dels mitjans de comunicació.

Extensió[modifica]

L'existència de burneshes és esmentada per primera vegada per viatgers europeus occidentals a la fi del segle xix. El fenomen ocorre entre els albanesos,[1] els eslaus del sud i els gitanos, així com en menor mesura entre els arrumans i els grecs, sense diferències entre les diferents confessions religioses. La institució es reduïa a regions agrícoles remotes, on es continuava vivint en grups de famílies i clans. Mentre que aquest comportament es va mantenir estès entre aquests pobles fins ben entrat el segle xx, els canvis socials i la modernització de les últimes dècades han provocat la pràctica desaparició del fenomen. Únicament a Albània n'hi viuen encara unes desenes.

Base legal[modifica]

La dona es presentava davant d'un gremi al qual pertanyien els dotze homes més importants del poble i jurava castedat. Posteriorment, podia dur armes i prendre el rol de cap de família. Amb aquest paper era reconeguda i respectada com a membre de ple dret en una societat dominada pels homes. Encara que l'assumpció del rol masculí havia de realitzar-se de forma voluntària, en realitat, sovint la pressió dels membres del clan hi tenia una gran influència.

Al nord d'Albània, els drets d'una verge juramentada estan fixats en el dret consuetudinari, el Kanun. Se'ls permet romandre entre els homes i tenen un lloc en el consell, però no tenen dret a vot. A més tenen dret a heretar.[2] L'adquisició de drets i obligacions masculines també va significar que les verges jurades van haver d'assumir les disputes mortals dels seus familiars.

Comportament[modifica]

Les burneshes prenen el rol masculí: es vesteixen com els homes, porten armes, van a la caça i tenen accés a diferents privilegis reservats per als homes, com per exemple, el consum d'alcohol o tabac.

La pregunta «A je burrnesh?», dita com una salutació al nord d'Albània, significa «Ets tan fort com un home?».[3]

Referències[modifica]

  1. Sutyrin, Nikita "The Sworn Virgins of Albania" RT, 2016 (consulta 2017-12-2)
  2. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 31 gener 2017].
  3. {{{títol}}}. McFarland. ISBN 0-7864-0468-X.

Bibliografia[modifica]

  • René Grémaux: «Woman Becomes Man in the Balkans.» En: Third Sex Third Gender: Beyond Sexual Dimorphism in Culture and History Gilbert Herdt (editor), 1996, ISBN 0-942-29982-5
  • Antonia Young: Women Who Become Men: Albanian Sworn Virgins. 2000, ISBN 1-859-73335-2
  • Susan E. Pritchett Post: The Myth of the Burrnesh, artículo, 1999, London: Center for South East European Studies
  • Robert Elsie: «Sworn Virgin». En: Historical dictionary of Albania (= European historical dictionaries 42) Lanham 2004. ISBN 0-8108-4872-4 p. 405-406.
  • Alice Munro: «The Albanian Virgin». En: Open Secrets 1994, ISBN 0-679-43575-1

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]