Va ser fundat l'any 1982 per investigadores i estudiants d'Història amb el nom de Centre d'Investigació Històrica de la Dona (CIHD) i la UB va ser la primera a tenir un centre dedicat a aquest tipus d'estudis.[2][3] Al principi estava adscrit al Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI), vinculat al Departament d'Història Contemporània de la UB, però posteriorment va passar a tenir entitat pròpia dins de la UB.[4] El 1988 va començar a impartir un màster interdisciplinari en estudis de les dones.[5]
Les relacions amb la Llibreria de dones de Milà i amb la Comunitat Filosòfica Diòtima, de la Universitat de Verona a Itàlia, unides al propi desig, han anat fent de Duoda un espai la política del qual és diferent de la tradicional a la universitat.[6] Duoda ha introduït, difós i recreat a Espanya i en alguns llocs d'Amèrica llatina la política i el pensament de la diferència sexual,[7] trets distintius dels dos grups italians esmentats.[8]
Al 2006 es vetà el programa de màster oficial de Duoda titulat La Sexuación del Conocimento. L'única opció que es donà des del Rectorat és que el programa seria aprovat si Duoda s'integrava a l'Institut interuniversitari d'estudis de les dones i del gènere que s'estava creant a les universitats públiques per iniciativa de la Generalitat de Catalunya.[cal citació] El màster de Estudios de la Mujer va passar a nomenar-se Estudios de la Libertad Femenina.[9] Duoda va fer possible la participació en els seus estudis a més dones amb la implantació del màsters en línia dels Estudis de la Diferència Sexual. N'és un exemple el màster «La política de les dones», constituït pels cursos «La pràctica de la diferència» (2022-2023) i «La sexuació del coneixement» (2023-2024), que es duen a terme en línia o de manera semipresencial.[10]
El Centre publica la revista DUODA, fundada el 1991, que es defineix com a «revista científica, universitària, bilingüe (català i castellà) de pensament feminista i de caràcter transdisciplinari»[11] i els seus articles són el resultat de la recerca que es fa en el Centre.[5]
↑Biblioteca de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna «Recursos documentals». Aloma, 32, 1, 2014, pàg. 101-103. ISSN: 1138-3194.
↑Rivera Garretas, María Milagros «El Centre de Recerca de Dones Duoda de la Universitat de Barcelona (1982-2020): La revolució de la llibertat femenina». Revista de Catalunya, Extra 6, 2020, pàg. 249-256. ISSN: 0213-5876 [Consulta: 10 març 2023].
↑Harana, Lola. «El Pavelló de la República i el Centre d'Estudis Històrics Internacionals: ...e la nave va!». A: Rafel Aracil i Antoni Segura (eds.). Espai, art i memòria. El Pavelló de la República. París 1937 / Barcelona 2007. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 91-102. ISBN 978-84-475-3271-1.
