Ceretans

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ceretans augustans)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de grup humàCeretans
Tipus ètnia
Modifica dades a Wikidata

Els ceretans, cerretans o kerètes (Cerretani/kerètani en llatí) era un poble de llengua ibèrica o aquitana que va viure a la actual Cerdanya (que li deu el seu nom) i resseguint la vessant sud del Pirineu fins a la frontera amb els pobles vascons (possiblement fins als contraforts de la serra de Guara).

A l'actual Cerdanya es poden identificar les poblacions de Ceret, que també estaria vinculada etimològicament amb ceretans, Bulu, que podria tenir un origen bascoide Buru (cap). També els romans van fundar o reanomenar "Cerdania" o "Certadania", l'actual Puigcerda, i Juli César bateja com Iulia Lybica (Llívia) el lloc on va instal·lar un campament. Es creu que, a l'actual emplaçament de Castellciutat, hi hagué una capital dels ceretans augustans o potser dels ilergets surdaons.

Tenien per a veïns, de est a oest, al nord dels Pirineus, els sordons, els gals i els aquitans, al sud de la cadena, potser els castel·lans, els bargusis, els ilergets i els vascons, altres pobles com els airenosis i els andosins podrien ser veïns o subdivisions dels anteriors.

Idioma i etimologia[modifica]

La seva llengua, be podria ser ibera o de tipus bascoide, com defensa Coromines, a causa de l'estudi toponímic.

El nom podria provenir del radical Ker/kar d'un element bascoide que significa "pedra". Una altra explicació seria "kere" (nadiu). En canvi el sufix -et l'acostaria a l'ablatiu ibèric que significaria pertinença o origen, anàleg a Indiketes, Ilerketes... amb la particularitat que el seu ús acostuma a referir-se al nom de la capital. Així, els Indigets són d'Untika (Ullastret) o els Ilergets d'Iltiŕta (Lleida), d’això hom ha deduït l’existència d’una ciutat amb el nom de "Kera", mai documentada.

Història[modifica]

Segons estrabó, els ceretans semblen ser ramaders, destacant per un pernil de porc molt famós en l'antiguitat.

El 218 a. C. Aníbal els sotmeté abans de negociar el seu pas per Illiberis (Elna) amb els tectòsages de Ruscino.

Després de la segona Guerra Púnica, els romans els van annexionar al voltant de 200 a.C., restant més tard incorporat el seu territori a la Tarraconense.

L’any 39 a.C. els ceretans es revoltaren contra Roma, però ràpidament són reprimits per Domici Calví que hauria situat a Osca la seva base d'operacions en la seva campanya contra els ceretans, cosa que situa bona part del seu territori en el Pirineu central, segurament on una part de la historiografia situa els iacetans.

Els ceretans semblen tornar a reaparèixer a les fonts islàmiques dels segles VIII-IX, en Ibn Hayyan, "Muqtabas", "Al'Udri", "Tarsi", en que es parla de la terra dels Certaniyyin o Sirtaniyyin, és a dir, els habitants de la terra Certana i donen la referencia geográfica del riu Gállego, al Pirineu central.

Enllaços externs[modifica]