Cobaltkieserita
Cobaltkieserita | |
---|---|
Fórmula química | CoSO₄·H₂O |
Epònim | cobalt i kieserita |
Localitat tipus | mines de Bastnäs, Riddarhyttan, Skinnskatteberg, Västmanland, Suècia |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.05 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 6,98Å; b = 7,588Å; c = 7,639Å; β = 118,65° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | rosa |
Duresa | 2 a 3 |
Lluïssor | terrosa |
Densitat | 3,28 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2002-004 |
Any d'aprovació | 2002 |
Símbol | Cksr |
Referències | [1] |
La cobaltkieserita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la kieserita. Rep el seu nom per ser l'anàleg amb cobalt de la kieserita.
Característiques
[modifica]La cobaltkieserita és un sulfat de fórmula química CoSO₄·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cobaltkieserita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a les mines de Bastnäs, a la localitat de Riddarhyttan, a Skinnskatteberg (Västmanland, Suècia), on sol trobar-se associada a altres minerals com: escorodita, quars, pirita, granats, eritrita, cobaltita i calcopirita. També ha estat descrita a Jáchymov, a la regió de Karlovy Vary, a la República Txeca. Són els dos únics indrets de tot el planeta a on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Cobaltkieserite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 juliol 2017].