Vés al contingut

Conclave de 1730

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1730
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 41° 54′ 21″ N, 12° 27′ 21″ E / 41.9058°N,12.4558°E / 41.9058; 12.4558
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps5 març - 12 juliol 1730 Modifica el valor a Wikidata
← 1724 Modifica el valor a Wikidata
1740 Modifica el valor a Wikidata →
LocalitzacióRoma Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
Fabio degli Abati Olivieri
Sigismund von Kollonitsch
Álvaro Cienfuegos
Alessandro Albani
Climent XII
Lorenzo Altieri
Benedetto Erba Odescalchi
Pierluigi Carafa
Melchior de Polignac
Gianantonio Davia
Luis Antonio Belluga y Moncada
Francesco Pignatelli
Giacomo Boncompagni
Tommaso Ruffo
Carlo Maria Marini (en) Tradueix
Francesco Antonio Finy
Antonio Banchieri (en) Tradueix
Julio Alberoni
Niccolò del Giudice (en) Tradueix
Cornelio Bentivoglio
Leandro di Porcia
Innico Caracciolo
Giuseppe Renato Imperiali
Niccolò Spinola
Carlo Colonna
Giuseppe Accoramboni (en) Tradueix
Giorgio Spinola
Curzio Origo
Philipp Ludwig von Sinzendorf
Alessandro Falconieri
Niccolò Coscia
Carlo Vincenzo Maria Ferreri Thaon
Camillo Cybo
Vincenzo Petra
Armand Gaston Maximilien de Rohan
Prospero Marefoschi
Lodovico Pico della Mirandola
Annibale Albani
Giberto Borromeo
Antonfelice Zondadari
Giovanni Battista Altieri
Niccolò Maria Lercari
Pier Marcellino Corradini
Damien de Schönborn-Buchheim
Angelo Maria Quirini
Michael Friedrich von Althann
Vincenzio Lodovico Gotti
Francesco Barberini
Francesco Scipione Maria Borghese
Henri-Pons de Thiard de Bissy
Carlo Collicola (en) Tradueix
Benet XIV
Alamanno Salviati (en) Tradueix
Pietro Ottoboni Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitCliment XII Modifica el valor a Wikidata

El conclave de 1730, que tingué lloc entre el 5 de març i el 12 de juliol de 1730, elegí el Papa Climent XII com el successor de Benet XIII.

Rerefons

[modifica]

El Papa Benet XIII va morir el 21 de febrer de 1730 a l'edat de vuitanta-un anys. El conclave que va seguir es considera que és el més llarg i més corrupte del segle xviii.[1] El conclave es va inaugurar el 5 de març amb trenta cardenals, però el nombre va augmentar a mesura que van començar a arribar més. No va assistir cap dels cardenals portuguesos, pel que sembla a causa de la fricció entre Roma i Lisboa. Al final van haver-hi presents cinquanta-sis cardenals. En algun moment dels quatre mesos de durada, com a mínim la meitat dels cardenals havien estat proposats per ocupar el soli pontifici.

Faccions

[modifica]

Un bloc d'electors estava format per dotze cardenals que havien estat nomenats per Benet XIII, però aquest grup no tenia un líder clar. Un segon grup estava compost pels cardenals nomenats per Alexandre VIII. Políticament, es van aliar amb el partit francès, que representava els interessos de Lluís XV.

El partit imperial eren tots els subjectes de l'emperador d'Àustria. Aquest grup incloïa cardenal Gianantonio Davia, anteriorment nunci papal a Viena a sou de la cort imperial. La part espanyola va patir de dissensió interna, però en termes generals es va aliar amb l'emperador.

També hi va haver un contingent de Savoia en representació de Víctor Amadeu II de Savoia, rei de Sardenya; i els zelanti, que s'oposaven a tota interferència secular. A més, la casa florentina dels Medici va emprar les temptacions financeres per promoure el seu candidat, Lorenzo Corsini.

Cap de les faccions era prou gran com per portar una votació reeixida pel seu respectiu candidat.

La influència política

[modifica]

Des d'aproximadament el 1600, certs monarques catòlics reclamaren un jus exclusivae (dret d'exclusió), és a dir un veto sobre les eleccions papals, exercit a través d'un cardenal de la corona. Per una convenció informal, cada estat que reclamava el veto se li permetia exercir-lo un cop al conclave. Per tant, el cardenal de la corona no anunciava el veto fins a l'últim moment, quan el candidat en qüestió semblava que anava a ser elegit.[2] Aquest conclave va veure una gran quantitat de maniobres per les diverses parts d'induir a un altre a exercir el veto prematurament.[3] En un moment donat, en lloc d'un veto, la part espanyola amenaçava amb sortir del conclave si un candidat de l'oposició en particular era probable que sigui escollida. (El jus exclusivae va ser abolit sumàriament pel Papa Pius X).

El cardenal Corneli Bentivoglio va presentar el veto del rei Felip V d'Espanya contra de l'elecció del cardenal Giuseppe Renato Imperiali.[4] Durant el conclave de 1700 Imperiali formava part d'un grup de cardenals que estaven intentant resistir la pressió aplicada pels governs estrangers amb l'objectiu d'influir en les eleccions papals. En 1720 havia intentat influir a la República de Gènova per aturar el cardenal Giulio Alberoni, un antic favorit de la cort fet duc i Gran d'Espanya. No obstant això, el veto havia estat signat pel secretari d'Estat espanyol en comptes del rei, i va ser objecte d'un desafiament. L'afer es va prolongar mentre que un missatger va ser enviat a Madrid per obtenir la verificació.

L'emperador havia enviat la notificació de la seva oposició al cardenal Pietro Marcellino Corradini, que semblava ser líder amb trenta vots. Corradini s'havia oposat als intents de l'emperador per la interferència als Estats Pontificis, i el seu intent de nomenar Hugh Francis Fustenberg bisbe de Hildesheim.[5]

A mitjans de maig es van produir una sèrie de terratrèmols a Itàlia. La tensió era alta, tant dins com fora del Conclave, ja que molts van interpretar els terratrèmols com evidència del desgrat de Déu pel fracàs dels cardenals per elegir un Papa.[3]

Resultats

[modifica]

Eventualment, el cardenal Cienfuegos va convèncer els alemanys a acceptar Corsini com una alternativa a Corradini. Les faccions d'Espanya i França van estar d'acorda. Després de mesos de contenció, el 12 de juliol de 1730, Corsini va ser elegit i va prendre el nom del seu patró, Climent XI. Tenia setanta-vuit anys en el moment de la seva elecció i regnaria durant gairebé deu anys.[1] Una de les primeres accions de Climent va ser la creació d'una comissió per investigar les acusacions de malversació de fons per diversos funcionaris sota el seu predecessor.[3]

Composició del Col·legi Cardenalici

[modifica]

A la mort de Benet XIII havia 67 cardenals, dels quals 55 participaren en el conclave. D'aquests, un va morir durant les sessions, i un altre abandonà Roma abans de l'elecció.

Cardenals participants

[modifica]

Cardenals que no assistiren al conclave

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 "Pope Clement XII", Papal Artifacts
  2. ↑ Sägmüller, Johannes Baptist. "Right of Exclusion." The Catholic Encyclopedia Vol. 5. New York: Robert Appleton Company, 1909. 11 June 2016
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Adams, John Paul. "Sede Vacante 1730", California State University at Northridge
  4. ↑ «Miranda, Salvador. "Conclave of March 5 - July 12, 1730", Cardinals of he Holy Roman Church». Arxivat de l'original el de gener 20, 2018. [Consulta: de maig 25, 2017].
  5. ↑ Abbenda, Charles Louis. "Life and Works of Cardinal Pietro Marcellino Corradini", Setino, November 12, 2011
  6. ↑ La Storia degli anni 1730., e 1731., p. 93
  7. ↑ 7,0 7,1 La Storia degli anni 1730., e 1731., p. 93-94

Fonts

[modifica]
  • Ludwig von Pastor : History of the Popes. T. 34. St. Louis: 1941. (ang.)
  • Remigius Ritzler: Hierarchy Catholica. T. VI. Padova 1958. (Lat.)
  • Ferdinando Petruccelli della Gattina: Histoire diplomatique des conclaves. T. 4. Brussels: 1864 (fr.)
  • Conclave - 1758 a www.catholic-hierarchy.org (anglès)
  • "SEDE VACANTE 1730" Blog del professor John Paul Adams de la California State University (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conclave_de_1730&oldid=33597359»