Educació en el medi obert

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infant aprenent sobre diferents tipus de peixos.

L'educació en el medi obert es defineix dintre l'àmbit de la intervenció socioeducativa la que s'ocupa de la prevenció o intervenció amb la població en situació de risc o conflicte social fora dels espais físics de les institucions: carrers, places, parcs... On fonamentalment els adolescents i joves desenvolupen el seu dia a dia.

En la intervenció individual amb menors i adults en risc, ens podem trobar que aquests no acudeixin a recursos normalitzats o que mostrin rebuig a la intervenció, de manera que tant la captació com el contacte es deu realitzar des de l'espontaneïtat i en el seu context, el medi obert.

L'educació en el medi obert és un conjunt de programes destinats a fer un treball preventiu amb infants, joves i adolescents que es troben en situació de risc o cert desemparament.

Segons August Aichhorn consisteix en crear un medi en el qual els infants puguin sentir-se còmodes i on s'ha de procurar que regni l’alegria, per tal de poder desenvolupar amb l’infant una psicologia de la reconciliació i com diu Jordi Mena Castany els espais  que permeten una concurrència  voluntària, una lliure circulació, una freqüència no obligada, en els que l’assistència no implica necessàriament  compromís i es possibilita un flux diversificat.  

Sergi González[1] ho relaciona amb  l’articulació d’un seguit de recursos  socials (laborals, de formació...) que permetin justificar al  Reglament penitenciari[2] un règim de vida quotidià en el medi social on  es prioritza el coneixement i la proximitat en les  diferents situacions que demanden I'atenció i Juan Luis Sevilla Bujalance parla de què aquesta actuació es fa necessària quan ha existit una carència o situació de risc i es pretén erradicar totalment i eficaçment els factors que hi ha conduït.

Per Jaume Funes, el carrer és un espai educatiu  perquè es poden trobar entre iguals, poden exercir maneres  de ser pròpies d’ells mateixos  i emergeix com a possibilitat  de crear una varietat  i riquesa  de relacions, estímuls i experiències  en els quals cal trobar uns referents que aportin un seguit de recursos i actuacions per ampliar  i significar totes aquestes interaccions.

Les idees principals de l'autora Emmi Pikler, sobre el medi obert són[3]:

  • Reproducció d’un model de vida familiar.
  • Rol dels/de les educadors/es poc “professional”

El medi obert des del vessant de protecció, va néixer com a fruit de tot un seguit d'experiències educatives concretes que volien complementar o, fins i tot, ser alternatives a les tradicionals intervencions com l'educació formal. El seu caràcter extraordinari va fer que, sovint, fos un camp d'experimentació i naixement de continus projectes, que volien respondre a intuïcions, resoldre necessitats i problemes de diversos col·lectius. D'aquesta manera varen quedar definits molt abans els programes en medi obert que la seva fonamentació teòrica com a espai pedagògic.[4]

Jordi Mena Castany (1999, p.142-143) defineix el medi obert a partir del seu estudi entorn d'educadors de medi obert d'atenció primària, com "els espais que permeten una concurrència voluntària, una lliure circulació, una freqüència no obligada, en els que l'assistència no implica necessàriament compromís i es possibilita un flux diversificat. Es tracta de llocs viscuts, generalment, amb naturalitat per la població que els utilitza. No existeix un cos de regles i normes totalment formalitzat".

El context d'intervenció del medi obert es configura com un espai difícilment limitat, perquè tota realitat propera a les vivències dels infants i adolescents, és un espai susceptible de ser utilitzat per a l'acció educativa. Segons els autors August Aichhorn, Bruno Bettelheim, Alfred Redl, Steve Wineman, Jorge Amado, Eric-Emmanuel Schmidt, Françoise Dolto, Jean-Bapstiste-Bonventure de Roquefort i Joseph Rouzel,[3] les principals idees que sustenten el corrent “pedagogia d’inspiració psicoanalítica” és que els infants i adolescents en situació de risc social presenten símptomes i cal descobrir-ne la part inconscient.

Hi ha estudis europeus com el de Wolfersdart (1989), constaten la necessitat de desinstitucionalitzar els menors dels recursos residencials, i a la vegada, una convivència de la reinserció en la mateixa comunitat fent un treball en l'entorn immediat.[5]

L' avaluació, segons Carmen Gómez-Granell, és  del conjunt de serveis i recursos dels quals es disposa i permetrà detectar aquells punts forts que s'han de continuar reforçant i els punts febles que cal millorar. Víctor Fernández, Eduard Sala, Gisela Riberas i Àngels Sogas parlen sobre la importància d’apostar fort per la família per tal que sigui la protagonista de la seva recuperació i fer-la conscient de les potencialitats que té per aconseguir autonomia pròpia i que esdevingui I'eix vertebrador de la intervenció, aconseguint-la al màxim possible.

Evolució Històrica[modifica]

Durant anys aquest concepte feia referència als infants que eren separats del seu medi "natural", és a dir, la institucionalització. Es considerava que pel bé de l'ordre social s'havien de tancar els casos patològics, amb l'argument que es feia pel seu propi bé, i per una altra banda, en relació a la caritat cristiana, s'havia de protegir als desfavorits.

A partir de la dècada de 1960 les coses canvien, es produeixen nous plantejaments a causa d'un seguit de successos socials, econòmics i polítics.

Volien respondre a una nova sensibilitat d’atenció a la infància, especialment de determinats barris populars molt deprimits. Primerament es va fer des de la perspectiva del món del lleure, però a poc a poc, es van anar introduint dinàmiques d’especialització educativa, sota la tutela de l’Administració local i també de la iniciativa d’entitats, col·lectius i Fundacions. Les necessitats de protecció a la infància varen ser els eixos dels nous projectes dirigits a infants que, per determinades circumstàncies, no rebien un suport suficient per a un bon desenvolupament afectiu, social, cognitiu i personal.

Apareix la idea que la institucionalització ofereix riscos per a la personalitat del subjecte i limita el seu potencial, el seu desenvolupament social, el tipus de relacions que es poden establir, dificultant també les possibilitats de gestió de la seva llibertat individual.

Fins al segle XX els infants havien tingut poca consideració social, eren propietats dels pares i no eren destinataris de cap mena d’atenció específica.

Gràcies a les transformacions socials i als avanços en psicologia i pedagogia han servit per donar rellevància a la infància, per sensibilitzar a tothom en vers de la necessitat d’atendre als infants i protegir-los.

Avui dia, assolida la plena escolarització als països desenvolupats, les institucions públiques i també les entitats d’iniciativa social tenen en compte (referent al món de la infància) altres aspectes com la infància en risc, és a dir, aquell segment de la població infantil que pel fet d’estar envoltat de certes condicions socioeconòmiques, culturals o personal es pot patir desatencions i fins i tot, maltractaments greus.

Maluquer de Motes (1998, p.161-162) afirma que “el respecte i la protecció dels menors i dels seus drets es transforma en una situació extrema quan s’ha d’arribar a la declaració del desemparament per obtenir efectiva protecció. En aquest sentit determina aquesta qualificació extrema per tal d’intervenir amb rapidesa i extreure el menor de la situació que només li produeix dany i perjudici.

En aquest procés de construcció d’una estructura protectora, és el moment on apareix l’educació en el medi obert. Apareix la necessitat de què alguns grups i associacions facin un apropament real als infants, es pretenia educar a l'infant dins el seu medi, acompanyant-lo en la seva vida quotidiana per tal de resoldre els problemes i superar les dificultats allà on es trobaven.

Característiques educatives[modifica]

Observació de la natura amb lupa.
  • Gestió de vida quotidiana amb un aprenentatge centrat en el procés de recolzar o establir fites i objectius, a través del reconeixement dels recursos interns i personals de I'individu; com externs que la vida i I'entorn ofereix.
  • Relacions educatives establertes en el microsistema i en el mesosistema.
  • La incidència de la tasca educativa ha de tenir un reflex en la socialització general, que ha de generar impacte en l'àmbit de les mentalitats i que pot esdevenir pràctica social.
  • Emergent de contradiccions socials fruit del treball amb població de risc en el seu propi medi que s'han de resoldre des dels diversos espais i on, tant els subjectes com la resta de la comunitat, formen part de la definició del problema com de la resolució d'aquest.
  • Integra concepcions de pedagogia social en contemplar dins la seva intervenció la formació i posicionament social deis individus, i de pedagogia comunitària en posar en relació  el subjecte amb el seu medi ambient social.
  • Està compresa en I'àmbit pedagògic de I'educació no formal i no escolar, entesa també com a educació complementària a la instrucció. Tot això ho fa mantenint una hegemonia de la tecnologia educativa centrada en la paraula, a més d'altres de base documental. Importància de I'estudi i coneixement de persones i grups abans de la fase de contacte per establir una empatia positiva a través del punt de contacte dels seus centres d'interès. Esdevé agent de connexió.
  • Necessitat d'una veritable mediació social entre les institucions socials en sentit ampli, i les situacions d'exclusió, marginació o diferencia, establint ponts de comunicació i dinàmiques de participació. Constitueix un veritable espai de frontera que permet I'actuació amb qualsevol grup d'edat
  • El medi obert és, de moment, un plantejament d'intervenció socioeducativa.

Segons Francisco Herrera Luque i Santiago Camacho Hidalgo (1999, p. 97) hi ha una sèrie d'objectius per a la intervenció en medi obert que ens ajuda a estructurar tot el referit fins ara. Aquests autors parlen de quatre grans actuacions:

  • La institucionalització de ponts per consolidar espais d'integració social diversificada, per la població infantil i juvenil atesa pels Serveis d'assistència al menor, que serveixin de pont per a la normalització a diferents nivells: escola, associacions juvenils, formació professional, tallers, món laboral, orientació ...
  • Normalització: integrar el nombre més gran possible de nens i joves en institucions educatives ordinàries i garantir la seva permanència.
  • Responsabilització dels menors i de les seves famílies: cerca en ells una consciència clara a l'enton de la seva realitat i experiència que suposa la seva participació en els serveis d 'assistència de menors, assumint tasques i responsabilitats, i possibilitant relacions de col·laboració i treball amb els professionals que hi intervenen.

Característiques dels infants[modifica]

La població destinatària d'aquest tipus d'intervenció es caracteritza per tenir factors de risc, sobretot els referits a menors, derivant en situacions de dificultat i conflictivitat familiar i/o social. Provenen de la distorsió que es produeixen en els diferents agents socialitzadors, com són la família, l'escola, els grups d'iguals, que juntament amb determinades característiques personals poden condicionar l'adequat procés de socialització.

Alguns dels factor4s de risc més determinants:

Família:

  • Absència de límits.
  • Sobreprotecció.
  • Falta de reconeixement del fill/a.
  • Relacions autoritàries i masclistes.
  • Distància afectiva.
  • Dificultats de comunicació.

Escola:

  • Discriminació racial i actituds xenòfobes.
  • Percepció de fracàs personal.
  • Absència de motivació acadèmica.
  • Insatisfacció escolar.
  • Distància de les normes escolars.
  • Manca d'integració social.
  • Actituds negatives cap a la institució.
  • Tràfic i consum de drogues.

Grup d'iguals:

  • Cerca d'un grup-refugi al qual s'adapta totalment.
  • Vulnerabilitat a la pressió de grup.
  • Absències d'alternatives d'oci juvenil.

Característiques individuals:

  • Autoconcepte negatiu.
  • Baixa autoestima.
  • Deficient autocontrol.
  • Incapacitat per resoldre conflictes i manejar situacions. Absència d'ètica moral autònoma.
  • Rebuig de les normes socials.
  • Problemes d'interrelació personal i social.

L'aparició d'aquests factors de risc pot precipitar situacions de conflicte social, com l'absentisme escolar, conductes violentes i delictives, aïllament social, apatia, addicions, pertinença a grups organitzats de delinqüència o violència.

Les famílies i els fills dels reclusos poden experimentar múltiples dificultats després de l'empresonament dels pares, inclosa la separació traumàtica, la solitud, l'estigma, cura infantil inestable, pares forçats, ingressos reduïts i mudances a la llar, l'escola i el veïnat . Els nens/es viuen un gran estrès abans de l'empresonament dels pares. Els infants poden arribar a patir uns greus canvis de comportament. Tendeixen a tenir un comportament antisocial, problemes de salut mental, consum de drogues i rendiment educatiu [6].

Mesures Judicials[modifica]

Parlament de Catalunya.

Les mesures judicials en medi obert són les mesures previstes a la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener,[7] de responsabilitat penal del menor que no impliquen la privació de llibertat del jove o menor. S’executen en l’entorn social i familiar dels menors i joves, cosa que permet fer un seguiment del seu procés de socialització, continuar i/o millorar els vincles de les relacions existents i treballar per assolir els objectius següents:

  • La integració del menor o jove i la participació de la comunitat en la resolució del conflicte.
  • Garantir l’atenció al menor o jove en els àmbits de salut, educació, lleure i inserció laboral.
  • El suport al procés d’inserció social.
  • La implicació de la comunitat, mitjançant acords i convenis de col·laboració amb altres departaments, ajuntaments, consells comarcals i entitats del sector associatiu.

Codi Deontològic[modifica]

Trobem diferents entitats col·laboradores com ASAUPAM (Associació d’Intervenció Comunitària de Drogues) o la ONG sense ànim de lucre. La seva intervenció es realitza en l’àmbit comunitari de les drogodependències.

ASAUPAM aposta pel disseny de programes i per la intervenció conjunta entre les administracions públiques, les organitzacions de la comunitat i la ciutadania tinguin problemes amb les drogues o no.

El Marc Normatiu[modifica]

Les nacions unides i el consell d’Europa s’encarreguen de crear els principis que formaran les legislacions estatals de la justícia juvenil, com a document important en aquest àmbit tenim la convenció de les nacions unides sobre els drets dels infants, el 20 de novembre de 1989.

Aquests principis estant recollits en la vigent Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener,[7] reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en el Reglament que la desplega (Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol)[8] i en la Llei 27/2001, de 31 de desembre,[9] de justícia juvenil, aprovada pel Parlament de Catalunya. Totes tres normes configuren la base legal fonamental del l'actual sistema penal juvenil a Catalunya.

En el cas de l’Àrea de Medi Obert, la Circular 1/2006[10] seria la més important, però hi ha també instruccions i protocols que estableixen pautes per als processos de coordinació entre serveis o d'aplicació d'eines tècniques.

Finalment, hi ha altra normativa addicional, no específica de l'àmbit de la justícia juvenil, que regula altres aspectes que també afecten la tasca de medi obert, com per exemple la de protecció de dades.

Legislació i normativa estatal:

1. Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels Menors[7] . Els principis generals que van guiar-ne la redacció van ser els següents:

  • El reconeixement del menor durant el procediment i durant l'execució de les mesures.
  • L'establiment de dues franges d'edat diferents, la de 14-15 anys i la de 16-17 anys, a l’efecte de graduar la gravetat i la intensitat de les mesures.
  • La flexibilitat en l'adopció i l'execució de les mesures, d'acord amb la gravetat dels fets i amb les circumstàncies personals i socials del menor.
  • La prevalença del superior interès del menor durant el procediment i a l'hora d'establir i executar les mesures.
  • La protecció dels interessos de les víctimes i dels perjudicats.
  • La competència de les comunitats autònomes per a l'execució de les mesures.
  • El control judicial de l'actuació de l'Administració durant l'execució de les mesures dels menors, en relació amb els delictes.

2. Reial Decret 1774/2004, de 30 de juliol,[8] pel qual s'aprova el reglament de la Llei orgànica 5/2000 que s’ha esmentat abans.

El Reglament aborda tres matèries concretes: l'actuació de la policia judicial i de l'equip tècnic, l'execució de les mesures cautelars i definitives, i el règim disciplinari del centres.

Legislació i normativa autonòmica:

1. Llei 27/2001, de 31 de desembre, de justícia juvenil d'aplicació a Catalunya[9].

La finalitat bàsica d'aquesta Llei és promoure i regular les eines per aconseguir la integració i reinserció social dels menors i els joves als quals s'aplica, mitjançant l'articulació de programes i d'actuacions que han de tenir un caràcter fonamentalment educatiu i respectant plenament els seus drets. Ara bé, també estableix que els programes d'intervenció educativa en l'àmbit dels menors i joves infractors tenen una característica singular, ja que es duen a terme en un context d'execució penal.

La Llei es dicta per:

  • Regular les funcions que ha de complir l'Administració de la Generalitat en l'execució de les mesures adoptades pels jutges i els tribunals.
  • Regular les funcions de l'Administració de la Generalitat en els programes destinats a donar suport als processos de reinserció de les persones que estan dins l'àmbit d'aplicació de la Llei.
  • Establir el règim de participació i de col·laboració de les entitats públiques en l'exercici de les funcions de la Llei.
  • Establir la participació i la col·laboració d'entitats privades en les funcions de tutela pública i coordinació.

Competències de la Generalitat en matèria de justícia juvenil:

  • Dirigir, organitzar i gestionar els equips tècnics que han d'atendre a les funcions d'assessorament tècnic i de mediació d'acord amb les necessitats de les fiscalies i els jutjats de menors
  • Dirigir, organitzar i gestionar els serveis i els programes que calguin per executar correctament les mesures dictades pels jutjats de menors.
  • Elaborar i aplicar programes destinats a donar suport als processos individuals de reinserció per als joves que hagin complert les mesures acordades pels jutjats de menors.
  • Assumir les funcions de supervisió i coordinació general de totes les institucions públiques o privades
  • Investigar sobre la delinqüència i inadaptació social juvenil i divulgar els estudis resultants.

Principis rectors d'actuació de les administracions :

  • El respecte al lliure desenvolupament de la personalitat, i també als senyals d'identitat propis i les característiques individuals i col·lectives.
  • La informació sobre els seus drets i l'assistència necessària per poder exercir-los.
  • Importància de l’ interès superior dels menors d'edat sobre qualsevol altre interès concurrent.
  • L'adequació de les actuacions a l'edat, psicologia, personalitat i circumstàncies personals i socials dels menors i dels joves.
  • L'aplicació de programes educatius, promotors i no repressius, que fomentin el sentit de la responsabilitat, el respecte dels drets i la llibertat dels altres.
  • La prioritat dels programes d'actuació en l'entorn familiar i social propi, sempre que no sigui perjudicial per als interessos dels menors i els joves.
  • La col·laboració i la responsabilització dels pares, els tutors o els representants legals en les actuacions administratives, i la subsidiarietat d'aquestes actuacions respecte de les funcions del pare i de la mare, quan s'intervingui en relació amb persones menors d'edat.
  • El caràcter col·legiat i interdisciplinari en la presa de decisions que afecten, o poden afectar, l'esfera personal, familiar o social dels menors i els joves.
  • La confidencialitat, la reserva oportuna i l'absència d'ingerències innecessàries, en les actuacions professionals que es duguin a terme a coordinació de les actuacions i la col·laboració amb altres òrgans de a mateixa administració.
  • La promoció de la solidaritat i la sensibilitat social envers els menors i els joves.

2. Circular 1/2006 de la Direcció General de Justícia Juvenil,[10] sobre disposicions comunes d'organització i funcionament dels equips de medi obert en les necessitat d'unificar els criteris d'aplicació per part dels equips de medi obert de Justícia Juvenil de Catalunya i els professionals que els integren. Per tot això es va dictar la Circular 1/2006 de la Direcció General de Justícia Juvenil, sobre disposicions comunes d'organització i funcionament dels equips de medi obert, que és d'aplicació als equips de medi obert de Catalunya que treballen en l'àmbit de la justícia juvenil.

Eixos Estratègics[modifica]

Els eixos estratègics són els següents:

  • Tècnics i professionals han de estar especialitzats en el coneixement, desenvolupament i aplicació d'eines, materials metodològics i programes d'intervenció.
  • Totes les intervencions han de tenir un contingut de caràcter educatiu.
  • Responsabilització del jove envers la societat i les seves normes i viceversa.
  • Intervenció individualitzada.
  • Intervenció en l'entorn familiar i social del jove: promoure i potenciar la capacitat socialitzadora de la família i de l'entorn.
  • Avaluació: cal mesurar l'efectivitat de les intervencions per generar coneixement sobre els factors de risc. Seleccionar els recursos necessaris a cadascuna de les intervencions.
  • Gestió del risc: valorar el risc de conductes delictives en els joves i regular-ne la intensitat.
  • Transitorietat: s'han d'ajustar els plans d'intervenció[11] i les característiques de cada mesura obligada.
  • Territorialitat i treball amb la comunitat: accions de proximitat en connexió i cooperació amb els recursos i les institucions del territori, i amb la comunitat.
  • Diversificació: garantir l'aplicació de totes les mesures de la Llei orgància reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM)[7][12] i la possibilitat de ajustar-les en funció de les circumstàncies de cada jove.
  • Marc Organitzatiu i Funcional.
Mestra ensenyant els infants d'on surt la mel.

Competències dels professionals[modifica]

Competències dels professionals que treballen a l'Àrea de Medi Obert:

  • Anàlisi: per a l'hora de valorar, planificar, prendre decisions amb una àmplia perspectiva.
  • Relació: capacitat de dialogar, comprendre, emfatitzar amb els del teu entorn i marca límits als més joves.
  • Gestió de les emocions: poder gestionar les emocions a partir de diferents treballs en un cotext canviant i conflictiu. Es treballa l’autocontrol, la resiliència, la frustració i l’estrès.
  • Coneixement i dinamització del territori: impulsa mètodes inclusius, amb creativitat i innovació.
  • Treball en equip i en xarxa: els professionals han de ser cooperatius, mantenir una disciplina i implicació, sentit autocrític i compromís ètic.  
  • Institucional: assumpció i aplicació de directrius tècniques comunes.

Composició i funcionament dels equips[modifica]

Partint de la definició de Wilson[13] de qualitat de l'acció dels eduacadors i educadores: consisteix en "planificar, proporcionar i avaluar el curriculum òptim per a cada educand, en el context d'una diversitat d'individus que aprenen".

Les funcions de tots els professionals, els criteris d’organització i funcionament dels equips estan recollits a la Circular 1/2006 de medi obert.[10]  

Els equips de medi obert es componen dels següents professionals:

  • Coordinador de l'equip: és el superior jeràrquic dels tècnics de medi obert,  responsable del suport a la intervenció dels tècnics de l’equip de medi obert i del control i tasques encomanades. Per tant, és una figura de direcció, dinamització i facilitació.
  • Tècnic de medi obert: fa el seguiment d'un menor o jove en el seu entorn natural, amb una doble funció: la intervenció socioeducativa i el control de l'execució de la mesura que li ha imposat el jutjat de menors. Han de planificar i registrar la seva intervenció de manera que la resta de professionals de la Direcció General hi puguin accedir. Totes les actuacions dels tècnics de medi obert han d’ajustar-se a allò que disposa la Llei de protecció de dades [14]de caràcter personal.

Actuacions Professionals[modifica]

Les actuacions dels professionals[12] depenen de la mesura imposada, de les característiques del jove i dels recursos disponibles. Amb habilitats adequades per a un treball decent que segons UNESCO per al 2030 augmenti sustancialment el número de joves que tenen les comeptències necessàries, en particular tècniques i professionals, per accedir al treball decent i l'emprendiment.[15]

Els objectius comuns són reduir la reincidència, assolir la inserció social i responsabilitzar el menor o jove de la pròpia conducta i les seves conseqüències.

Hi ha uns criteris metodològics comuns que, a banda dels eixos estratègics, són els següents:

Primer Contacte[modifica]

A partir del primer contacte deis nois/es amb els/les educadors/es[16][17] es genera el que es diu diàleg pedagògic (extret del pensament de Paulo Freire) REFERÈNCIA ANÒNIMA: és aquell espai comunicatiu que possibilita al noi/a usar la paraula com a mitjà per expressar verbalment el seu món intern.

Aquest contacte quotidià permet fer avançar la relació educadors/es-nois/ es: aquests comencen a acceptar a I' educador/a com un element més dins del seu entorn fins que, amb el temps, la seva relació es consolida o, en altres paraules, es forma un vincle estable entre els dos.

És important difundir el coneixement i la pràcticade la democràcia com la forma de govern i convivència que permet a tots participar en la toma de decisions al millorament de la societat.

Promoure el valor de la justícia, de la observació de la Llei i de la igualtat dels individus, la inclusió i la no discriminació,la pau i la no violència.[18]

Referències[modifica]

  1. González, S. (1992). Presó oberta. Recursos socials i atenció en el propi medi.Barcelona: Generalitat de Catalunya.
  2. Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. (2006). Reglament d'organització i funcionament dels serveis d'execució penal a Catalunya. Recuperat de: http://justicia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/doc_65421557_1.pdf
  3. 3,0 3,1 Planella, J. (2000). La identitat de l'educador social. Recuperat de: http://femrecerca.cat/jordi_planella/files/mm2_m7_u2_cat_corr.pdf
  4. Castillo, M. (n.d.) Medi obert com a espai i com a intervenció socioeducativa amb infancia i adolescencia en situació de risc social. Recuperat de: http://www.raco.cat/index.php/educaciosocial/article/viewFile/165463/240963
  5. Castillo, M. (n.d.). La difícil acotació del medi obert des deis programes d'intervenció. Medi obert com a espai i com a intervenció socioeducativa amb infancia i adolescencia en situació de risc social, pàg. 7. Recuperat de: http://www.raco.cat/index.php/educaciosocial/article/viewFile/165463/240963
  6. Murray, J., Farrington, D., & Sekol, I. (2012). Children's antisocial behavior, mental health, drug use, and educational performance after parental incarceration: A systematic review and meta-analysis. Psychological Bulletin, 138(2), 175-210. doi:10.1037/a0026407
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. (2000) Llei orgànica reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Reuperat de: http://blocs.xtec.cat/trjusticiajuvenil/files/2009/10/llei-organica.pdf.
  8. 8,0 8,1 Gobierno de España. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado. (2004). Reial Decret que aprova el reglament de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat pensal dels menors. Recuperat de: https://www.boe.es/boe/dias/2004/08/30/pdfs/A30127-30149.pdf.
  9. 9,0 9,1 Parlamanet de Catalunya. (2001) Llei de justícia juvenil. Recuperat de: https://www.parlament.cat/document/cataleg/47945.pdf. a
  10. 10,0 10,1 10,2 Font, J. (2006). Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. Circular 1/2006 sobre disposicions comunes i d'organització i funcionament dels equips de medi obert. Recuperat de: http://justicia.gencat.cat/web/.content/documents/instruccions_i_circulars/ciircular1_2006_jj_def.pdf.
  11. Amorós, Pere (coord.) (1994). Intervención en medio abierto. Orientaciones para su práctica. Barcelona: Fundació Jaume Callís,
  12. 12,0 12,1 Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. (2013). Projecte tècnic de medi obert. Recuperat de: http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/publicacions_per_temes/gestio_del_coneixement/projecte_tecnic_medi_obert.pdf
  13. Wilson, J.D. (1992). Cómo valorar la calidad de la enseñanza. Madrid: Paidós.
  14. «Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal. (1999)». Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia..
  15. UNESCO.(n.d). Las metas educativas. Recuperat de:https://es.unesco.org/node/266395
  16. Comas, M., Funes, J. (coords). (2001): Educadores i educadors de carrer: de l’opció ideològica a l’opció tecnicometodològica. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
  17. Barbero, A. (n.d.). Educació en medi obert a Brasil (pedagogia de rua). Recuperat de: http://www.raco.cat/index.php/educaciosocial/article/viewFile/143131/240686.
  18. Salinas, C. (1993). Ley General De Educación. Recuperat de :http://www.sep.gob.mx/work/models/sep1/Resource/558c2c24-0b12-4676-ad90-8ab78086b184/ley_general_educacion.pdf

Bibliografia[modifica]

  • Amorós, P. (1994). Intervención en medio abierto. Orientaciones para su práctica. Barelona: Fundació Jaume Callis.
  • Aran, A. P., Noria, L. P., Monteagudo, C. V., Sellarès, F. S., Berñe, M. A. L., Rancaño, A. B., & Gallardo, J. M. (2008). La acción socioeducativa en medio abierto: fundamentos para la reflexión y elementos para la práctica (Vol. 7). Graó
  • Burcert, J., Forné, P., Macias, M., Medà, E., Miquel, S., & Ponce, C. (2003). Estratègies d'intervenció en medi obert. Quaderns d'Educació Social. L'eduació social i la infància: Acompanyant cap al futur. Barcelona: Ceesc.
  • Cacho, X. (1998). L'Educadora i l'Educador Social a Catalunya. (4ª ed.). Barcelona: APESC.
  • Comas, M., Funes, J. (2001). Educadores i educadors de carrer: de l'opció ideològica a l'opció tecnicometodològica. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Finestra Oberta n. 20.
  • Delors, J. (1996). L'educació: hi ha un tresor amagat a dins (1ª ed.). Barcelona: UNESCO.
  • Diego, F. (2003). Violeta sí, violencia no. Sigüenza (Guadalajara): Rayuela CML. Libros, S.L.
  • Funes, J. (1984). La nueva delincuencia infantil y juvenil. Barcelona: Paidós.
  • Funes, J. (2017). FEDAIA, Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència. Recuperat de http://www.fedaia.org/sites/fedaia/files/uploads/Documentacio%20FEDAIA/article_de_reflexio.pdf
  • Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. (2013). Projecte tècnic de medi obert. Recuperat de: http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/publicacions_per_temes/gestio_del_coneixement/projecte_tecnic_medi_obert.pdf
  • Gordillo, A,. Barra, E., & Quemada, J. (2018). Quality estimation of learning objects in repositories of openeducational resources based on student interactions. Educacion XX1, 21(1), 285-302. doi: 10.5944/ educXX1.15440.
  • Maxwell, L. (1995). Integrating Open Learning and Distance Education. Educational Technology, 35(6), pàg. 43-48. Recuperat de: http://www.jstor.org/stable/44428306
  • Moreno, F. X. (2014). Bases de Mediació (1ª ed.). Bellaterra: Documents 103.
  • Taracov, N. (1984). Locke’s Education for Liberty. (ed. Reimpresa). United States of America, ON: Lexington Books.

Enllaços externs[modifica]