Embarcació
Una embarcació o nau és qualsevol construcció capaç de surar i de desplaçar-se per sobre de l'aigua gràcies a un sistema de propulsió.[1] S'utilitza per al transport de persones o coses i per a desenvolupar activitats com la pesca o esports com la vela o el caiac. Les embarcacions poden ser grans o petites (anomenades, respectivament i de forma genèrica, vaixell i barca), de qualsevol material (fusta, metall, plàstics…) i propulsades per diversos sistemes (tracció humana per rems, vent, motors…). L'aigua sobre la qual es mouen pot ser la de llacs, rius, mars, etc.[2] Embarcació és un terme general que designa qualsevol giny capaç de navegar.[3]
El principi d'Arquimedes és el fonament que explica per què una embarcació no s'enfonsa: tot allò que sura és perquè desallotja un pes de líquid superior al seu propi pes; així, l'empenyiment és superior al pes i l'objecte sura. A partir d'aquí es desenvolupa el concepte de flotabilitat.
La millora de l'estanquitat en la construcció naval, el perfeccionament de les soldadures de metalls i els nous materials per a les juntes i aïllants va permetre que les embarcacions es desplacin també sota l'aigua, com els submarins o els anomenats amfibis.[4]
Història
[modifica]La invenció de les embarcacions cal situar-la al neolític; les primeres naus que van travessar les aigües eren utilitzades per a la caça i la pesca. Al simple tronc, el degueren seguir les embarcacions fetes amb joncs o canyes unides lateralment amb lligams, que anomenem rai. Les piragües més antigues (d'uns 10.000 anys) descobertes a les excavacions arqueològiques van ser tallades amb eines de pedra a partir de troncs d'arbres resinosos.[5][6] Les carabasses buides i assecades lligades entre elles i a troncs o canyes, van ser un element de flotació utilitzat així com els odres inflats o les cistelles folrades de pell.
Els vaixells capaços de cobrir distàncies més llargues, amb capacitat per transportar càrregues de major pes o volum, amb totes les seves variants, en serien pròpies dels pobles més avançats.
Les embarcacions han estat presents en la vida dels éssers humans des de ben antic: han estat indispensables per al transport i el comerç, la pesca, les guerres i les conquestes, els grans viatges d'exploració, les colonitzacions, la difusió de la cultura, dels coneixements i de les malalties.[7][8]
Disseny
[modifica]Qualsevol embarcació comprèn una sèrie d'elements constitutius que acostumen a ser-hi presents independentment de la mida que tinguin, com per exemple un buc, normalment sòlid, que assegura que pugui surar sobre l'aigua i que de vegades pot ser tancat per la part superior; un sistema de propulsió i, sovint, un sistema direccional. Per tal de no crear resistència per l'aigua l'estructura de qualsevol embarcació té una forma de mitja bala o semblant. També es busca aconseguir un equilibri entre capacitat interna (arqueig), velocitat i navegabilitat. L'arqueig és predominantment una consideració en les operacions de transport i la seguretat és una consideració primordial per als vehicles d'entrenament i esbarjo menys experimentats o, sovint, més petits i menys estables.[9][10]
Materials de construcció
[modifica]Materials clàssics
[modifica]Fins a la meitat del segle xix la majoria d'embarcacions empraven materials naturals : fustes, canyes o joncs, escorça, pells d'animals... Cal esmentar les barques de joncs lligats de l'antic Egipte,[11] les canoes d'escorça de bedoll,[12] els caiacs[13] i els coracles folrats de pell[14] i les canoes fetes a partir d'un tronc buidat (monoxilon).[15] Cadascun dels materials emprats anava associat a un disseny determinat i unes tècniques d'unió que asseguraven el bon funcionament de l'embarcació i unes certes condicions de seguretat.
Materials industrials
[modifica]- Ferrociment[16]
- Paper [17][18]
- Construcció composta: estructura de ferro forjat industrial i folre de fusta.[19][20]
- Alumini[21]
- Acer inoxidable[22]
- Titani[23]
- Termoplàstic.
- "Fibra de vidre" (Resines termostàtiques reforçades amb fibres de vidre). Habitualment resina de polièster reforçada amb teixits i feltres de fibra de vidre.[26]
- Resines epoxi reforçades amb kevlar.[27]
- Resines epoxi reforçades amb fibres de carboni.[28]
- Resines
- Fusta emmotllada en fred.[29]
- Contraplacat de fusta.[30]
- El Patí de vela tradicional tenia els bucs de contraplacat de fusta.[31] I encara se'n construeixen amb aquest sistema. Tot i que hi ha models de construcció mixta.
Propulsió
[modifica]Històricament, els vehicles aquàtics han estat propulsats per persones amb pals, o rem, mitjançant la manipulació de veles que s'impulsen per la pressió del vent i/o l'aixecament, i una varietat de maquinària dissenyada que crea una empenta subaquàtica a través del procés de combustió interna o electricitat.
L'evolució tecnològica de les embarcacions a la història europea es pot dividir en referència a la propulsió marina en les següents etapes:
- Simple embarcació de rems.
- Galeres de rems des del segle viii aC fins al segle xv,
- Vela llatina durant l'Era dels Descobriments des de principis del segle xv fins a principis del segle xvii.
- Vaixells amb aparell complet de l'Era de la Vela des del segle xvi fins a mitjan segle xix.
- La màquina de vapor marina recíproca de l'Era del Vapor aproximadament entre 1770 i 1914.
- La turbina de vapor, i més tard turbines de gas i motors de combustió interna que utilitzen combustible dièsel, gasolina i GNL com a combustibles de principis del segle xx.
- Propulsió nuclear marina des de la dècada de 1950 en algunes embarcacions navals.
El desenvolupament tecnològic actual busca identificar fonts de propulsió més barates, renovables i menys contaminants per a embarcacions de totes les formes i mides.[32][33]
Tipus d'embarcacions
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Jal, A. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal (en francès). Didot, 1848, p. 622.
- ↑ «embarcació». enciclopèdia.cat. [Consulta: 27 desembre 2021].
- ↑ Diccionario de la lengua castellana (en castellà). Imprenda Nacional, 1823, p. 372.
- ↑ Symonds, C.L.. La Segunda Guerra Mundial en el mar: Una historia global (en castellà). LA ESFERA DE LOS LIBROS, S.L., 2019, p. 594 (Historia del siglo XX). ISBN 978-84-9164-693-8.
- ↑ Dall'Agnola, Massimo «La navegación en edad neolítica en relación con la colonización de las Canarias». XII Coloquio de Historia Canario-Americana. Cabildo Insular de Gran Canaria, 1998, pàg. 265–288.
- ↑ «Las barcas del neolítico» (en castellà), 27-09-2006. [Consulta: 27 desembre 2021].
- ↑ «Los primeros navegantes de la historia». Fundación Aquae. [Consulta: 27 desembre 2021].
- ↑ «Las enfermedades que Colón llevó a América» (en castellà), 25-08-2020. [Consulta: 27 desembre 2021].
- ↑ Obarti, Javier. «Partes principales de un barco o embarcación» (en castellà), 24-02-2020. [Consulta: 27 desembre 2021].
- ↑ Sánchez Rodríguez, Pablo. Diseño de una embarcación de 7 metros de LOA (tesi) (en castellà). Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 2013-12.
- ↑ Barr, J.V.. The Floating Stones of Egypt. iUniverse, 2011, p. 40. ISBN 978-1-4502-8747-0.
- ↑ Boating, p. 3-PP59.
- ↑ Heath, J.D.; Arima, E.Y.. Eastern Arctic Kayaks: History, Design, Technique (en francès). University of Alaska Press, 2004, p. 134. ISBN 978-1-889963-25-9.
- ↑ Bowman, A.; Zwecker, J.B.. The Bear-hunters of the Rocky Mountains. Routledge, Warne, & Routledge, 1861, p. 359 (Nineteenth Century Collections Online: Children's Literature and Childhood).
- ↑ House documents (en francès), 1892, p. 21 (House documents).
- ↑ Popular Science. Bonnier Corporation, p. 110.
- ↑ Popular Science. Bonnier Corporation, p. 172.
- ↑ Popular Science. Bonnier Corporation, p. 61.
- ↑ Lubbock, B. The China Clippers. Europäischer Hochschulverlag, 2015, p. 207. ISBN 978-3-95427-454-3.
- ↑ Paine, L.P.. Warships of the World to 1900. Houghton Mifflin, 2000, p. 19. ISBN 978-0-395-98414-7.
- ↑ Nations, F.A.O.U.. Construction de Bateaux de Peche (en francès). Fao, 1993, p. 5 (FAO Documents Techniques Sur les Pêches et L'Aquaculture Series). ISBN 978-92-5-203116-1.
- ↑ Paulet, D.; Presles, D.; Neuman, F. Architecture navale: Connaissance et pratique (en francès). Dunod, 2020, p. 437. ISBN 978-2-10-081123-6.
- ↑ Leyens, C.; Peters, M. Titanium and Titanium Alloys: Fundamentals and Applications. Wiley, 2006, p. 400. ISBN 978-3-527-60520-0.
- ↑ Warshaw, M. The Encyclopedia of Surfing. Harcourt, 2005, p. 388 (Harvest book). ISBN 978-0-15-603251-3.
- ↑ «Verga 1958: VergaPlast changes its name». Barche a Motore, 09-02-2023. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ Graham-Jones, J.; Summerscales, J. Marine Applications of Advanced Fibre-reinforced Composites. Elsevier Science, 2015, p. 45 (Woodhead Publishing Series in Composites Science and Engineering). ISBN 978-0-08-100200-1.
- ↑ Popular Science. Bonnier Corporation, p. 95.
- ↑ Owen, M.J.; Middleton, V.; Jones, I.A.. Integrated Design and Manufacture Using Fibre-Reinforced Polymeric Composites. Elsevier Science, 2000, p. 136 (Woodhead Publishing Series in Composites Science and Engineering). ISBN 978-1-85573-887-4.
- ↑ Nicolson, I. Boatbuilding: Cold-moulded and Strip-Planked Wood. Amberley Publishing, 2016. ISBN 978-1-4456-5167-5.
- ↑ Popular Mechanics. Hearst Magazines, p. 146.
- ↑ Depoorter, G. El patín a vela (en castellà). Editorial Hispano Europea, S.A., 2011, p. 270 (Vintage Herakles). ISBN 978-84-255-1970-3.
- ↑ «Propulsión de barcos». [Consulta: 27 desembre 2021].
- ↑ «¿Cómo funciona la propulsión en embarcaciones de vela?» (en castellà), 20-02-2020. [Consulta: 27 desembre 2021].