Pere Ribot i Sunyer: diferència entre les revisions

Pere Ribot i Sunyer
	; El seu bust a Breda
Biografia
Naixement	21 febrer 1908 ; Vilassar de Mar (Maresme)
Mort	24 agost 1997 (89 anys)
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor
	Premis (1983) Creu de Sant Jordi; Premi d'Actuació Cívica ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 12:01, 20 nov 2014

Pere Ribot i Sunyer (Vilassar de Mar, Maresme, 21 de febrer de 1908 - Girona, Gironès, 24 d'agost de 1997) fou un poeta i sacerdot català.

Biografia

Va néixer a Vilassar de Mar el 21 de febrer de 1908, el primer de cinc germans. Els primers estudis els féu a l'Escola del Comú de Nois del carrer Sant Joan de Vilassar de Mar. Als 13 anys ingressà d'intern al Seminari de Barcelona on cursà humanitats, filosofia i teologia. Complí el servei militar a Mataró.

El 1933 fou ordenat sacerdot i cantà la primera missa a la parròquia de Sant Joan del seu poble natal. Tot seguit fou destinat de vicari a Sant Feliu de Cabrera de Mar i posteriorment anà a Capellades. La Guerra Civil l'agafà en aquesta darrera població. Els primers dies voltà per aquelles muntanyes vorejant el riu Anoia; després visqué amagat a Vilassar de Mar i, més tard, es pogué exiliar a França, a la ciutat de Valence. Poc després retornà a la zona franquista, primer a Sant Sebastià i després a Mallorca. Va ser destinat al front de l'Ebre. Acabada la guerra anà de vicari a Sant Adrià de Besòs.

L'any 1941 fou nomenat rector de Sant Martí de Riells del Montseny, que durant la postguerra fou un dels primers fogars del catalanisme. Influït per la Bíblia, Prudenci i Paul Claudel, el seu món liricoreligiós és de vegades roent i sempre formalment ben construït. Va col·laborar a Avui, Catalunya Cristiana, i al Full Parroquial del Bisbat de Girona. Escriví la part literària del volum molt il·lustrat El Montseny (1975) amb fotografies de Català Roca, col·laborà en la versió catalana del breviari sacerdotal Litúrgia de les hores (1978) i en el llibre La Seu adorant (1983) amb xilografies d'Antoni Gelabert. Alguns dels seus poemes foren musicats per Joan-Baptista Rebull i Lluís, Manuel Blancafort, Eduard Toldrà o Frederic Mompou.

El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1986, el guardó Jaume I de la ciutat de Barcelona, el premi El Montseny i el premi d'actuació cívica de la Fundació Lluís Carulla. Té un carrer i un institut d'ensenyament secundari dedicats a Vilassar de Mar i un monument a la Plaça de l'Església.

Obres

La Font del Desmai (poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1926)^[1]
Laetare (1935)
Cento martiri (1937) En col·laboració amb J. Costa i Deu i Octavi Saltor.
L'ombra dels tres (1945)
Llengua de foc (1950) Primer premi de poesia Osa Menor.
El pont de l'àguila (1951)
Epifania (1952)
Si el gra no mor... (1959)
La pedra en la veu (1971) Premi Josep Carner.
Llevat d'amor(1975)
Cadolles de muntanya (1978)
El crit del desert (1981)
La Seu Adorant (1983)
Nadal al Montseny (1985)
El petit gran do (1987)
A mitja veu (1988)
Gresol Interior (1991)
Intimitat (1992)
La llum del corriol (1997)

Referències

↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1926, document 25

Enllaços externs

Bibliografia

Bas Macià, Damià. Carrers i gent de Vilassar de Mar : Qui és qui a la nomenclatura urbana. Vilassar de Mar: L'autor, 1997.
Planas, Xevi «Pere Ribot, l'abat del Montseny». Revista de Girona, Núm. 151, 1992.
Goñi, Jordi «Semblança de mossèn Pere Ribot i Sunyer». Quaderns de la Selva, Núm. 7, 1994.
Víctor Gay, J. «Sacerdot i poeta, poeta i sacerdot». Revista de Girona, Núm. 184, 1997.
Ribot, Pere «La geografia espiritual i sentimental de Girona». Revista de Girona, Núm. 128, 1988.

[1] Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1926, document 25

[1]

@@ Línia 22: / Línia 22: @@
 L'any 1941 fou nomenat [[rector]] de Sant Martí de [[Riells del Montseny]], que durant la postguerra fou un dels primers fogars del [[catalanisme]]. Influït per la [[Bíblia]], [[Aureli Climent Prudenci|Prudenci]] i [[Paul Claudel]], el seu món liricoreligiós és de vegades roent i sempre formalment ben construït. Va col·laborar a [[Avui]], [[Catalunya Cristiana]], i al Full Parroquial del Bisbat de Girona. Escriví la part literària del volum molt il·lustrat ''El Montseny'' (1975) amb fotografies de Català Roca, col·laborà en la versió catalana del breviari sacerdotal ''Litúrgia de les hores'' (1978) i en el llibre ''La Seu adorant'' (1983) amb [[Xilografia|xilografies]] d'[[Antoni Gelabert Massot|Antoni Gelabert]]. Alguns dels seus poemes foren musicats per [[Joan-Baptista Rebull i Lluís]], [[Manuel Blancafort]], [[Eduard Toldrà]] o [[Frederic Mompou]].
-El 1983 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]]. El 1986 el guardó Jaume I de la ciutat de Barcelona i el premi El Montseny. Té un carrer i un institut d'ensenyament secundari dedicats a [[Vilassar de Mar]] i un monument a la Plaça de l'Església.
+El 1983 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]]. El 1986, el guardó Jaume I de la ciutat de Barcelona, el premi El Montseny i el [[Premis d'Actuació Cívica|premi d'actuació cívica]] de la [[Fundació Lluís Carulla]]. Té un carrer i un institut d'ensenyament secundari dedicats a [[Vilassar de Mar]] i un monument a la Plaça de l'Església.
 == Obres ==