Termes romanes

Les termes romanes són recintes públics destinats a banys típics de la civilització romana. En les antigues viles romanes els banys es deien Balmes o balneum i si eren públics thermae o THERMA. Eren banys públics amb estades reservades per a activitats gimnàstiques i lúdiques. També eren considerades llocs de reunió i a ells acudia la gent que no podia permetre tenir un a casa, com els plebeus o els esclaus. De vegades els emperadors o els patricis concedien banys gratis per a la resta de la població. Termes de Cabezo d'Alcalá, Azaila. Els banys, tant públics com privats, han estat presents en moltes de les civilitzacions al llarg de la història. Són nombroses les pràctiques, religioses i socials, que des de l'antiguitat s'han vingut tenint com a acte principal el bany, associat aquest a la neteja, tant del cos com de l'ànima o esperit, a la purificació. Avui dia hi ha religions que mantenen les pràctiques de la purificació mitjançant el bany o la neteja d'una part del cos. La religió musulmana té una sèrie de ritus coneguts com ablucions, que exigeixen dels fidels un protocol de neteja concret en certes circumstàncies especials. De la mateixa manera els creients hindús tenen pràctiques similars. La funció social, i fins i tot medicinal, dels banys i termes s'ha mantingut durant tota la història fins als nostres dies. En la civilització romana la institució dels banys, les termes, era fonamental en els serveis que els ciutadans havien de tenir. Les termes públiques romanes responien a una funció social i política. Van ser llocs ideals per a la conversa relaxada, l'esbarjo i la relació social, amb tot el que això significava. Es cuidava l'ambient amb una delicada decoració en on no es escatimaven mitjans, omplint les estades de meravellosos frescos, mosaics i estàtues.

Les Termes de Dioclecià, a Roma

Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Termes romanes