Cultius del Nou Món

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Muntatge de plantes domesticades del Nou Món. En sentit horari, començant per la part superior esquerra: 1. Blat de moro (Zea mays ) 2. Tomàquet (Solanum lycopersicum ) 3. Patata (Solanum tuberosum ) 4. Vainilla (Vanilla planifolia ) 5. Arbre del cautxú de Pará (Hevea brasiliensis ) 6. Cacau (Theobroma cacao ) 7. Tabac (Nicotiana rustica )

Els cultius del Nou Món són aquells conreus, aliments i altres productes, que eren originaris del Nou Món (principalment les Amèriques) abans de 1492 dC i que no es trobaven al Vell Món abans d'aquesta època. Molts d'aquests cultius ara es conreen arreu del món i sovint s'han convertit en part integral de la cuina de diverses cultures del Vell Món. Entre aquests cultius destaquen les Tres Germanes : blat de moro, carbassa d'hivern i mongetes enfiladisses.

Llista de conreus[modifica]

Cultius del Nou Món per estructura vegetal utilitzada [1]
Cereal petit ordi, blat de moro, , arròs salvatge
Pseudocereal amarant, chía, noudós, Chenopodium, quinoa, gira-sol, Iva annua (extint com a cultiu)
Fruita açaí, acerola, alvocat, nabiu americà, poma d'anacard, xaiotea, xirimoia, nabiu americà, Bitxo, curuba, maduixa de Virgínia, feijoa, Llambrusca, Jaboticaba muscadina, guaiaba, huckleberry, maúbacabe, jurubacabe, jaburiabari naranjilla, papaia, papaia, fruita de la passió, pebrots, caqui americà, pinya, pitanga, pitaia, figuera, guanàbana, carabasses i carbasses, sucre-poma , zapote blanc, zapote negre, sapote groc, tomàquet, tomàquet d'arbre, canistel, Babaco, tucum
Fruits secs : castanya americana, araucària, nou negra, nou del Brasil, Anacard, pacana, Pacaner, vainilla, avellana xilena, mongetes, cacauet .
Espècies Pebre de Jamaica
Cultius de llavors achiote, guaranà, cacau en gra
Mongetes (lleguminoses) : mongeta comuna, mongeta de Lima, cacauet, mongeta escarlata, mongeta tepari
Arrel arracacha, jícama, canna, mandioca, leren, moniato, yacón
Tiges subterrànies (tubercles, rizomes, bulbs, etc.) Nyàmera, camassia, hopniss, mashua, oca, patata, Ullucus tuberosus
Fulles atzavara, coca, tabac, yerba mate, iuca
Fluids bàlsam del Perú, xicle, xarop d'auró, cautxú
Fusta pal de campetx
Fibra algunes espècies de cotó

Cronologia del cultiu[modifica]

El nou món va desenvolupar l'agricultura almenys l'any 8000 aC.[2][3] La taula següent mostra quan es va domesticar per primera vegada cada cultiu del Nou Món.

Cronologia del cultiu
Data Cultius Ubicació
8000 aC [4] Carbassera Oaxaca, Mèxic
8000–5000 aC [5] Patata Andes peruans i bolivians
6000–4000 aC [6] Pebrots Bolívia
5700 aC [4] [7] Blat de moro Guerrero, Mèxic
5500 aC [8] Cacauet Sud Amèrica
5000 aC [9] Alvocat Mèxic
c. 4200 aC [10] Cotó d'illa de mar Perú
4000 aC Mongeta comuna Centreamèrica
3400 aC [11] Cotó mexicà Vall de Tehuacán, Mèxic
3300 aC [12] Cacau Equador
3000 aC Gira-sol,[13] altres fesols Arizona - Nou Mèxic
1500 aC [14] Moniato Altiplano Cundiboyacense, Colòmbia
500 aC [15] Tomàquet Mèxic

Difusió al Vell Món[modifica]

La transferència de persones, collites, metalls preciosos i malalties del Vell Món al Nou Món i viceversa s'anomena Intercanvi colombià .

L'historiadora de l'alimentació Lois Ellen Frank anomena les patates, els tomàquets, el blat de moro, les mongetes, la carbassa, el xile, el cacau i la vainilla els "vuit màgics" ingredients que només es van trobar i s'utilitzaven a les Amèriques abans de 1492 i que es van portar a l' Antic a través de la Borsa de Colom. Món, transformant dràsticament la cuina allà.[16][17][18] Segons Frank,[19]

« "Si tenim en compte que aquests aliments eren inherentment autòctons, això vol dir que els italians no tenien el tomàquet, els irlandesos no tenien la patata, la meitat del plat nacional britànic —Fish and Chips— no existia. Els russos no tenien la patata, ni el vodka de la patata. No hi havia xiles en cap cuina asiàtica enlloc del món, ni hi havia xiles en cap plat de cuina de l'Índia oriental, inclòs el curri. I els francesos no tenien pas de confecció amb vainilla ni xocolata. Així que el Vell Món era un lloc completament diferent." »
— [19]

Referències[modifica]

  1. ↑ Diamond, Jared. Guns, Germs and Steel. W. W. Norton & Company, 1999, p. 126. 
  2. ↑ Smith, A.F.. The Tomato in America: Early History, Culture, and Cookery. University of South Carolina Press, 1994, p. 13. ISBN 1-57003-000-6. 
  3. ↑ Piperno, Dolores, R.; Ranere, Anthony J.; Holst, Irene; Iriarte, Jose; Dickau, Ruth PNAS, 106, 13, 2009, pàg. 5019–5024. Bibcode: 2009PNAS..106.5019P. DOI: 10.1073/pnas.0812525106. PMC: 2664021. PMID: 19307570 [Consulta: free].
  4. ↑ 4,0 4,1 Smith, Bruce D. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 98, 4, febrer 2001, pàg. 1324–1326. Bibcode: 2001PNAS...98.1324S. DOI: 10.1073/pnas.98.4.1324. PMC: 33375. PMID: 11171946 [Consulta: free].
  5. ↑ Spooner, DM; etal PNAS, 102, 41, 2005, pàg. 14694–99. Bibcode: 2005PNAS..10214694S. DOI: 10.1073/pnas.0507400102. PMC: 1253605. PMID: 16203994 [Consulta: free].
  6. ↑ Perry, Linda; Kent V. Flannery Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 104, 29, 17-07-2007, pàg. 11905–11909. Bibcode: 2007PNAS..10411905P. DOI: 10.1073/pnas.0704936104. PMC: 1924538. PMID: 17620613 [Consulta: free].
  7. ↑ Ranere, Anthony J.; Dolores R. Piper; Irene Holst; Ruth Dickau; José Iriarte Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 106, 13, 23-01-2009, pàg. 5014–5018. Bibcode: 2009PNAS..106.5014R. DOI: 10.1073/pnas.0812590106. PMC: 2664064. PMID: 19307573 [Consulta: free].
  8. ↑ «Earliest-Known Evidence Of Peanut, Cotton And Squash Farming Found». Science Daily, 29-06-2007. [Consulta: 4 novembre 2013].
  9. ↑ Galindo-Tovar, María Elena; Arzate-Fernández, Amaury M.; Ogata-Aguilar, Nisao; Landero-Torres, Ivonne Harvard Papers in Botany, 12, 2, 2007, pàg. 325–334, page 325. DOI: 10.3100/1043-4534(2007)12[325:TAPALC]2.0.CO;2. JSTOR: 41761865.
  10. ↑ Rajpal, Vijay Rani. Gene Pool Diversity and Crop Improvement, Volume 1. Springer, 2016, p. 117. ISBN 978-3-319-27096-8. 
  11. ↑ «The Domestication History of Cotton». [Consulta: 21 agost 2017].
  12. ↑ Zarrillo, Sonia; Gaikwad, Nilesh; Lanaud, Claire; Powis, Terry; Viot, Christopher Nature Ecology & Evolution, 2, 12, 2018, pàg. 1879–1888. DOI: 10.1038/s41559-018-0697-x. PMID: 30374172.
  13. ↑ Kent, J.A.. Handbook of Industrial Chemistry and Biotechnology. Springer International Publishing, 2017, p. 902. ISBN 978-3-319-52287-6. 
  14. ↑ García, Jorge Luis. The Foods and crops of the Muisca: a dietary reconstruction of the intermediate chiefdoms of Bogotá (Bacatá) and Tunja (Hunza), Colombia (M.A.). University of Central Florida, 2012, p. 1–201.  Arxivat 2014-05-03 a Wayback Machine.
  15. ↑ Smith, A. F.. The Tomato in America: Early History, Culture, and Cookery. Columbia SC, US: University of South Carolina Press, 1994. ISBN 978-1-57003-000-0. 
  16. ↑ Babb, Robin. «The 'Nativore' Chef Working to Improve Nutrition in Indigenous Communities». Civil Eats, 22-05-2019. [Consulta: 7 juny 2019].
  17. ↑ «Rediscovering Native American cuisine before it gets lost». Food Management, 02-01-2019. [Consulta: 27 juliol 2019].
  18. ↑ Gomez, Adrian. «Red Mesa Cuisine owner aims to bring 'ancestral foods back to the table'» (en anglès americà). www.abqjournal.com, 16-08-2019. [Consulta: 3 novembre 2019].
  19. ↑ 19,0 19,1 Kunz, Jenna. «The Chef Revitalizing Native American Cuisine» (en anglès americà). Unearth Women, 31-07-2019. [Consulta: 11 octubre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cultius_del_Nou_Món&oldid=33240748»