Vés al contingut

Estació de Castelldefels

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula estacióCastelldefels
Informació general
Zona tarifària1
AdreçaPlaça de l'Estació
MunicipiCastelldefels (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
ServeisServei d'autobús urbà Aparcament Ascensor
Propers trens71705 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies5 Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes2 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1881 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers2.385.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Regionals
Enllaços
Autobús urbàCF1
InterurbansL95 L96 L97
NitbúsN16
Map
 41° 16′ 44″ N, 1° 58′ 45″ E / 41.278889°N,1.979242°E / 41.278889; 1.979242
Dades (Edifici)
Construcció1881 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Data29 juny 1987
Id. IPAC18146 Modifica el valor a Wikidata

Castelldefels és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Castelldefels a la comarca del Baix Llobregat. L'estació es troba a la línia Barcelona-Vilanova-Valls per on circulen trens de les línies R2 i R2 Sud de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora.

L'any 2016 va registrar l'entrada de 2.385.000 passatgers.[1]

Actualment és l'únic transport ferroviari que serveix al municipi, encara que a mitjà termini està projectada la prolongació de la línia R3 des de Cornellà de Llobregat fins a Castelldefels passant per Gavà.

Història

[modifica]

Aquesta estació de la línia de Vilanova va entrar en servei l'any 1881 quan es va obrir el tram entre les Hortes de Sant Beltran al costat de les Drassanes de Barcelona i Vilanova i la Geltrú. Posteriorment l'any 1887 amb la unificació de la línia amb la línia de Vilafranca, els trens van deixar de passar per la carretera del Morrot, per passar per l'actual traçat per Bellvitge. Al segle xx es van fer obres a la línia per duplicar les vies.[2][3]

Serveis ferroviaris

[modifica]
Rodalia de Barcelona
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
terminal Gavà Granollers Centre
Sant Vicenç de Calders
Vilanova i la Geltrú		 Platja de Castelldefels
Sitges¹		 Estació de França
Sant Vicenç de Calders
Vilanova i la Geltrú
terminal		 Platja de Castelldefels
Sitges¹		 En obres Gavà Sant Andreu Comtal
Granollers Centre
Sant Celoni
Maçanet-Massanes


Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Lleida Pirineus Sitges Gavà Barcelona-Estació de França
Reus

|}

  1. Alguns trens de rodalia no fan parada ni a Platja de Castelldefels ni a Garraf, sent la següent o anterior Sitges.
  1. Aquest recorregut de la R2 és provisional fins al 2011 fruit de les obres a Sant Andreu Comtal, per veure quins són els canvis que hi ha hagut vegeu R2 i R10.

Edifici

[modifica]

L'edifici de l'estació és una obra del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i un pis al costat que dona a la via, mentre que al cantó que dona a la plaça té dos pisos i està rematat per un frontó. Com es pot apreciar a la fotografia de la fitxa, les finestres que apareixien a la fotografia del catàleg elaborat per l'Ajuntament de Castelldefels han estat cegades de manera que ja no es veuen.[4] Destaca la nombrosa presència d'obertures i el cos sobresortint a l'angle sud-est de l'edifici.[4]

El 1880 es va construir el Camí de Ferro de Vilanova. Un any més tard es va inaugurar el baixador a Castelldefels i, dos anys més tard, el 1883, es va construir aquesta estació.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
  2. ↑ «Conegueu la línia R2». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2010. [Consulta: 4 agost 2010].
  3. ↑ Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Estació de Castelldefels». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 abril 2015].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Castelldefels

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estació_de_Castelldefels&oldid=33611308»