Les Fonts d'Aiòder

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fontes)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticales Fonts d'Aiòder
Fuentes de Ayódar
Escut de les Fonts d'Aiòder
Església de Sant Roc - Les Fonts d'Aiòder.jpg
Església de les Fonts d'Aiòder

Localització
Localització de Fontes respecte del País Valencià.png
40° 01′ 15″ N, 0° 25′ 11″ O / 40.0208981°N,0.4197803°O / 40.0208981; -0.4197803
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alt Millars
Població
Total 114 (2016)
• Densitat 10,38 hab/km²
Gentilici Fonter, fontera
Llengua Castellà
Geografia
Superfície 10,98 km²
Altitud 505 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història
Festa major
Organització i govern
Ajuntament 5 PPCV
• Alcalde Jordi Lucena Lucas
Economia
Pressupost 312.895,00 (2007)
Indicatius
Codi postal 12225
Codi INE 12064
Codi ARGOS 12064
Altres dades

Web www.fuentesdeayodar.es
Modifica dades a Wikidata

Les Fonts d'Aiòder[1] o Fontes[2] (en xurro, Juentes d'Ayódar; en castellà i oficialment, Fuentes de Ayódar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Es troba enclavat en els contraforts septentrionals del Parc natural de la Serra d'Espadà. Limita amb Cirat, Torralba del Pinar, Aiòder, Espadella i Torre-xiva.

El nucli urbà s'assenta de manera escalonada al costat de la rambla d'Aiòder i es troba a una altura de 505 metres. Gran part del seu terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins, sureres i alzines. Així, 694 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i 306 per superfícies de cultius, prats i pastures.

Història[modifica | modifica el codi]

És un dels quatre pobles que formen la Baronia d'Aiòder; va pertànyer inicialment al rei moro de València Zayd Abu Zayd. Després de l'expulsió dels moriscs en 1609, es va repoblar amb famílies de Godella decretant-se la carta de poblament el 17 de setembre de 1611, sent el senyor de la baronia d'En Cristòfol Funes.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
86 80 86 98 105 110 105 95 100 112 142

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura ha passat a tenir un paper clarament secundari, encara que el seu percentatge encara és relativament important. La major part de la població activa està dedicada al sector serveis, el 40,9%, fonamentalment impulsat pel turisme interior.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Roc. Construïda entre els segles XVII i XVIII, és una església de nau única amb capelles laterals entre contraforts, volta de canó amb arcs en l'interior i coberta a dues aigües en l'exterior, amb tester pla. Disposa de cor a l'entrada de l'església. D'estil barroc desornamentat, durant la Guerra civil espanyola, va sofrir alguns atacs que van destruir algunes parts, com els altars laterals.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Rio Chico
  • Rio Chico. La presència d'aquest riu atorga a la localitat un important atractiu turístic. El riu presenta un cabal, més o menys estable, al llarg de tot l'any. Aquest recurs és aprofitable durant totes les estacions de l'any; però a l'estiu és un lloc ideal per a prendre el bany.
  • Llentiscle monumental de la Masadica. L'edat estimada de l'exemplar és de 200 anys. Posseïx una altura de 3,50 m i el diàmetre de la copa és el següent: nord-sud: 10 m i est-oest: 5 m. L'arbre està catalogat com notable i singular. És un autèntic monument natural. Es tracta del llentiscle de majors dimensions del País Valencià.
  • Coves: de Juan Lentejas, de Peñalta, Largas, de Zailes, de Caminejos, de l'Al-morzar, de Sabartes, del Morrón...

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener.
  • Sant Blai. Se celebra el 3 de febrer.
  • Santa Àgueda. Se celebra el 5 de febrer amb ball de disfresses.
  • Festes patronals. En honor a Sant Roc i a la Mare de Déu de l'Assumpció al voltant del 16 d'agost.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Acadèmia Valenciana de la Llengua. «Denominació del municipis valencians». [Consulta: 19 abril 2016].
  2. Pradas, Marga (coord.) «Fontes». Gran enciclopèdia catalana. Enciclopèdia Catalana [Consulta: 19 abril 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]