Les Fonts d'Aiòder

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fontes)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
les Fonts d'Aiòder
Fuentes de Ayódar
Escut de Fontes
(escut)
Localització

Localització de Fontes respecte del País Valencià Localització de Fontes respecte de l'Alt Millars


Municipi de l'Alt Millars
Església de les Fonts d'Aiòder
Església de les Fonts d'Aiòder
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Millars
Manc. d'Espadà-Millars
Nules
Gentilici Fonter, fontera
Predom. ling. Castellà
Pressupost 312.895,00
Superfície 10,98 km²
Altitud 505 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
135 hab.
12,3 hab/km²
Coordenades 40° 01′ 14″ N, 0° 25′ 10″ O / 40.02056°N,0.41944°O / 40.02056; -0.41944Coord.: 40° 01′ 14″ N, 0° 25′ 10″ O / 40.02056°N,0.41944°O / 40.02056; -0.41944
Distàncies 104 km de València
42 km de Castelló de la Plana
50 km de Cirat
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PPCV
Jordi Lucena Lucas (PP) (2015)
Codi postal 12225
Codi territorial 12064
Festes majors Sant Roc i Mare de Déu de l'Assumpció
De l'11 al 17 d'agost
Web

Les Fonts d'Aiòder[2] o Fontes[3] és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Cirat, Torralba del Pinar, Aiòder, Espadella i Torre-xiva.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Es troba enclavat en els contraforts septentrionals del Parc natural de la Serra d'Espadà.

El nucli urbà s'assenta de manera escalonada al costat de la rambla d'Aiòder i es troba a una altura de 505 metres. Gran part del seu terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins, sureres i alzines. Així, 694 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i 306 per superfícies de cultius, prats i pastures.

Història[modifica | modifica el codi]

És un dels quatre pobles que formen la Baronia d'Aiòder; va pertànyer inicialment al rei moro de València Zayd Abu Zayd. Després de l'expulsió dels moriscs en 1609, es va repoblar amb famílies de Godella decretant-se la carta de poblament el 17 de setembre de 1611, sent el senyor de la baronia d'En Cristòfol Funes.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
86 80 86 98 105 110 105 95 100 112 142

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura ha passat a tenir un paper clarament secundari, encara que el seu percentatge encara és relativament important. La major part de la població activa està dedicada al sector serveis, el 40,9%, fonamentalment impulsat pel turisme interior.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Construïda entre els segles XVII i XVIII. És una església de nau única amb capelles laterals entre contraforts, volta de canó amb arcs en l'interior i coberta a dues aigües en l'exterior, amb tester pla. Disposa de cor a l'entrada de l'església. D'estil barroc desornamentat, durant la Guerra civil espanyola, va sofrir alguns atacs que van destruir algunes parts, com els altars laterals.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Rio Chico
  • Rio Chico. La presència d'aquest riu atorga a la localitat un important atractiu turístic. El riu presenta un cabal, més o menys estable, al llarg de tot l'any. Aquest recurs és aprofitable durant totes les estacions de l'any; però a l'estiu és un lloc ideal per a prendre el bany.
  • Llentiscle monumental de la Masadica. L'edat estimada de l'exemplar és de 200 anys. Posseïx una altura de 3,50 m i el diàmetre de la copa és el següent: nord-sud: 10 m i aquest-oest: 5 m. L'arbre està catalogat com notable i singular. És un autèntic monument natural. Es tracta del llentiscle de majors dimensions del País Valencià.
  • Coves: de Juan Lentejas, de Peñalta, Largas, de Zailes, de Caminejos, de l'Al-morzar, de Sabartes, del Morrón...

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener.
  • Sant Blai. Se celebra el 3 de febrer.
  • Santa Àgueda. Se celebra el 5 de febrer amb ball de disfresses.
  • Festes patronals. En honor a Sant Roc i a la Mare de Déu de l'Assumpció al voltant del 16 d'agost.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Acadèmia Valenciana de la Llengua. «Denominació del municipis valencians». [Consulta: 19 abril 2016].
  3. Pradas, Marga (coord.). «Fontes». Gran enciclopèdia catalana. Enciclopèdia Catalana [Consulta: 19 abril 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]