Vés al contingut

Frederic Rahola i Trèmols

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 05:38, 28 feb 2013 amb l'última edició de VriuBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Rahola vist per Ramon Casas (MNAC).
Tomba de Frederic Rahola i Trèmols al Cementiri de Portlligat

Frederic Rahola i Trèmols (Cadaqués, Alt Empordà 1858 - 1919) fou un economista i polític català. Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid el 1879 amb un treball sobre l'emigració europea als Estats Units. El 1881 participà al Congrés Jurídic de Barcelona i fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Cristòfor Colom. Del 1890 al 1902 fou secretari general del Foment del Treball Nacional, i aprofità el càrrec per a elaborar les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans de caire proteccionista. El seu germà, Víctor Rahola i Trèmols, fou metge i escriptor.

Vinculat al Partit Liberal Conservador, el 1896 en fou escollit diputats per Vilademuls (Gironès). El 1898 fou delegat tècnic de Foment del Treball Nacional a la Pau de París, on hi advocà per mantenir la sobirania espanyola a Filipines. Després defensà l'adopció de mesures per tal d'evitar una crisi de sobreproducció tèxtil, com la recerca de nous mercats americans, la reforma de les lleis aranzelàries i fiscals, la creació d'un banc d'exportació o l'establiment d'un port franc de Barcelona, algunes de les quals s'aconseguiren.

El 1899 s'oposà als pressupostos de Raimundo Fernández Villaverde i redactà els greuges de Foment del Treball, alhora que visitava països on el tèxtil era matèria important per a les exportacions. El 1901 fundà la revista Mercurio, per tal de fomentar el comerç amb Amèrica, i el 1903 amb Josep Zulueta i Gomis visità Buenos Aires per a promoure l'exportació de productes catalans. Això l'acabà vinculant a la Lliga Regionalista, partit amb el que fou escollit diputat el 1905 per Barcelona i el 1907 per Igualada. Del 1910 al 1918 ocupà un escó al Senat per la circumscripció de Girona, on fou portanveu del grup parlamentari de la Lliga.

Fundà l'Institut d'Estudis Americanistes, convertit el 1911 en Casa d'Amèrica, i fou professor d'estudis americanistes. També va escriure articles a Revista de Catalunya, El Trabajo Nacional, La Renaixença i La Publicitat. Va participar sovint en els Jocs Florals i fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. També va col·laborar en la Geografia General de Catalunya de Francesc Carreras i Candi.

Obres

  • Relaciones comerciales entre España y América (1904)
  • La rescisión arancelaria (1904)
  • Sangre Nueva (1905)
  • El trust del capital y el sindicato obrero (1910)
  • Del comerç antic i modern de Tarragona (1911)
  • Presente y porvenir del comercio hispano-americano (1917)
  • Aspectos económicos de la Gran Guerra (1917)
  • Programa americanista de la postguerra (1919)
  • Catecisme de ciutadania (1919)
  • El comercio de Cataluña con América en el siglo XVIII (1931)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona

Bibliografia

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaços externs