Vés al contingut

Ibi

Plantilla:Infotaula geografia políticaIbi
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 37′ 38″ N, 0° 34′ 31″ O / 38.627222222222°N,0.57527777777778°O / 38.627222222222; -0.57527777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcal'Alcoià Modifica el valor a Wikidata
CapitalIbi Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població23.920 (2023) Modifica el valor a Wikidata (382,6 hab./km²)
Gentiliciiberuda Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície62,52 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud755 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialIbi
Dades històriques
Festa patronalMoros i Cristians
Setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRafael Serralta Vilaplana (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03440 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03079 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03079 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webibi.es Modifica el valor a Wikidata

Ibi és una població del País Valencià, la més gran en quant a nombre d'habitants de la Foia de Castalla, a la comarca de l'Alcoià.

Geografia

[modifica]

La població s'enclava al redós de la muntanya de la Teixereta, entre dos tossals sobre els quals s'ubiquen les ermites de Sant Miquel i de Santa Llúcia, construïda sobre les ruïnes d'un castell àrab, el Castell Vermell.

És cap de partit judicial. Està situat al nord de la província d'Alacant i forma part de les Comarques Centrals. El seu terme municipal fita al nord i a l'est amb el d'Alcoi, amb qui comparteix el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, a l'oest amb els d'Onil i Castalla i al sud amb el de Xixona.

Ibi està situat a l'extrem nord-oest de les valls que configuren la comarca natural de la Foia de Castalla, al nord-oest de la conca del riu Verd o Montnegre, i el seu terme municipal està format per dos arcs muntanyencs formats al nord per la serra de Biscoi (1.164 m) i del Menejador (1.353 m), que forma part del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, i al sud per les serres de la Carrasqueta, del Quarter, i del Carrascar. A nord-est del terme, entre els dos arcs muntanyencs hi ha el pas de la Canal, que arriba als 1000 metres sobre el nivell del mar i que comunica la Foia de Castalla amb la Foia d'Alcoi. A sud-oest del terme s'obri una àmplia planura cap als termes d'Onil, Castalla i Tibi anomenada l'Alfàs.

Els paratges més coneguts són el barranc dels Molins, l'ermita de Sant Pasqual Baylon, el Mas de Torretes, el Mas de Cantó, la Devesa i, per a senderistes, el camí dels Pous de Neu, el camí del Carrascal o el de Xixona.

Història

[modifica]

El topònim Ibi prové del xicotet poblat que hi havia entre el riu de les Caixes i la rambla de la Gavarnera, actualment sense cabal. Alcover al Diccionari català-valencià-balear el relaciona amb el basc ibi, que significa "gual", lloc de pas en un riu.[1]

En temps de la conquesta fou una de les alqueries que pertanyien a Abu-Zayd i antic rei almohade de València, que va cedir-les a sa filla Alda Ferrández Aba-Omahet, casada amb Blasco Eximénez d'Arenós. Aquest, atenent el desig de Jaume I li canvià el senyoriu per altres possessions reials. En l'any 1286 es realitza la donació per part d'Alfons el Franc, del "lugar y castillo con sus pertenencias", a favor de Pere Montagut. A finals del segle xiii pertany als senyors de Cocentaina i, ja en el segle xiv, sent una alqueria feudatària de Beatriu de Sòria, passà a poder de Bernat Domènech.

Torna de bell nou a la Corona, recaigué en mans de mossèn Francesc Pertussa, el qual ven els seus drets sobre Ibi a la Universitat de Xixona que, el 1537, confirma tals drets mitjançant privilegi donat en Montsó per l'emperador Carles V. Després de la revolta de les Germanies diverses famílies agermanades de Xixona s'instal·len a Ibi fugint de la persecució reial i, a poc a poc, van creant el nucli de població actual, fins que finalment assoleixen la segregació el 1578 en ser-li concedit el títol d'Universitat pel rei Felip II. No obstant això, la seua independència no es consolida fins que, l'any 1629, Felip IV atorgà a Ibi el privilegi de constituir-se en vila reial. Abans d'això, en 1582, va obtenir la segregació eclesiàstica de Castalla.

Durant la guerra de Successió estigué amb el Borbó, la qual cosa li va reportar els títols de Noble, Fiel y Leal i el privilegi d'afegir el gos, com a senyal de fidelitat, al seu escut. En la Guerra del Francès (1812) les forces del general Roche aconseguiren detenir els francesos, si bé, degut als reforços de les tropes enemigues, prompte hagueren de retirar-se cap a Alacant. L'any 1869 fou afusellat Froilà Carvajal i Rueda, cap del moviment cantonal.

Economia

[modifica]

Fins al segle xix la principal font d'ingressos havia estat l'agricultura, a la qual es va unir la indústria de tipus artesanal com filats i el comerç del gel. D'aquesta última activitat derivaria la indústria gelatera que va tenir un ràpid creixement, per tota la geografia nacional i gran part de l'estranger, a partir de finals del segle xix. Actualment, i havent superat la crisi de la joguina als anys 90, la base de l'economia és la indústria dels processos Industrials principalment relacionats amb els sectors del metall i plàstics. L'Ibi d'avui proveeix solucions de disseny, industrialització i fabricació a distintes indústries del món (automoció, alimentació, embalatges, etc.).

Orografia

[modifica]
  • Alt de Daroca
  • Alt de Santa Maria
  • Alt del Palomaret
  • Altet de Campos
  • Altet de Moltó
  • Altet de Saco
  • Altet dels Argamells
  • Cabeç de Barberà
  • Cabeç de Barret
  • Cabeç de Bornai[a]
  • Cabeç de Castelló
  • Cabeç de Corbó
  • Cabeç de Domingo
  • Cabeç de Guillem[b]
  • Cabeç de l'Ermita
  • Cabeç de la Camarera
  • Cabeç de la Creu
  • Cabeç de la Donzella
  • Cabeç de la Gavarnera
  • Cabeç de Miralles[c]
  • Cabeç de Sant Miquel
  • Cabeç de Santa Llúcia
  • Cabeç del Canyo
  • Cabeç del Mal Any
  • Cabeç del Pla de Sempere
  • Cabeç del Quartel
  • Cabeç Ras
  • Cabeç Redó
  • Cabeç Roig
  • Cabecet de la Fabriqueta
  • Cabecet de les Gerres
  • Cabecet de València
  • Cabecet del Reconco
  • Cabecet del Roglà
  • Cabecet Roig
  • Cabeçot de Catifa
  • Carena de Cantó
  • Coll del Barber
  • Colladet Roig
  • Collado de l'Alcaid
  • Collado del Quartel
  • Costera de la Bassa
  • Costera del Gorgàs
  • Cova de la Massoga
  • Cova de la Moneda
  • Cova del Pastor
  • Cova dels Cauets
  • Cova Llarga
  • Coves d'Almarra
  • Coves de l'Areneta[d]
  • Coves del Despartidor
  • Coveta de la Regalíssia
  • el Cabeçó
  • el Carrascar de la Font Roja
  • el Carrell dels Pans
  • el Castellet
  • el Colladar
  • el Cremat
  • el Fondet del Mig
  • el Menejador[e]
  • el Pilar de Ximo
  • el Pinet de Pujafèlix[f]
  • el Pla del Ginebral
  • els Cabeçols
  • els Pans dels Moros
  • els Ports
  • Foia de la Fàbrica
  • Foieta de les Ànimes
  • Fondo de l'Alfàs
  • l'Escaleta la Buitrera
  • la Monja[g]
  • la Monja[h]
  • la Teixereta
  • les Llomes
  • les Revoltes[i]
  • Lloma del Barber
  • Lloma Plana[j]
  • Lloma Plana[k]
  • Lloma Plana[l]
  • Morret del Barber
  • Pla de les Simes
  • Pla del Simarro
  • Planet de València
  • Penya Alfafara
  • Penya de l'Hedra
  • Penya de la Figuera
  • Penya de Pina
  • Penya de Vicedo
  • Penya del Calbo
  • Penya del Despartidor
  • Penya del Grau
  • Penya Foradada
  • Penya Roja
  • Penyes del Racó Vell
  • Penyeta de l'Àguila
  • Planet de la Creu
  • Serra d'Ibi
  • Serra de Biscoi
  • Serra de Quiterio
  • Serra de Sant Miquel
  • Serra del Carrascal
  • Serra del Quartel
  • Serra dels Barrancons
  • Serra Grossa
  • Simes del Simarro
  • Simeta de Pujafèlix[2]

Paratges

[modifica]
  • Cantallops
  • Canyones
  • el Bancal Pla
  • el Canalís
  • el Descansador
  • el Galer
  • el Nevador
  • el Parat
  • el Serrallo
  • els Lloberos[m]
  • la Boquera
  • Racó d'Almarra
  • Racó de la Maciana
  • Racó de les Rates
  • Racó dels Campos
  • Solana de Biscoi
  • Solana de Campos
  • Solana de Foiaderes
  • Solana de Sant Pasqual[2]

Hidrografia natural

[modifica]
  • Barranc de Barberà
  • Barranc de Barret
  • Barranc de Berlandí
  • Barranc de Biscoi
  • Barranc de Campo Frío
  • Barranc de Canyones
  • Barranc de Daroca
  • Barranc de Foiaderes
  • Barranc de Foies Blanques
  • Barranc de Guillem
  • Barranc de l'Aracil
  • Barranc de l'Ermita
  • Barranc de l'Horteta
  • Barranc de la Boquera
  • Barranc de la Camarera
  • Barranc de la Foia de la Fàbrica
  • Barranc de la Gavarnera
  • Barranc de la Pedrera
  • Barranc de la Penyeta de l'Àguila
  • Barranc de les Figueres
  • Barranc de les Raboses[n]
  • Barranc de les Rates
  • Barranc de les Sevillanes[o]
  • Barranc de Quico la Neu
  • Barranc de Santa Maria
  • Barranc de Soteta
  • Barranc del Bovalar
  • Barranc del Canyo
  • Barranc del Carrascal
  • Barranc del Corral de Martí
  • Barranc del Gorgàs
  • Barranc del Pinaret
  • Barranc del Pla de Sempere
  • Barranc del Sixto
  • Barranc dels Argamells
  • Barranc dels Cauets
  • Barranc dels Cirers
  • Barranc dels Molins
  • Barranc Fondo
  • Barranquet de Santa Maria de Coca
  • el Gorgàs
  • els Barrancons
  • Font d'Anselmo
  • Font de Barberà
  • Font de Campo Frío
  • Font de Corbó
  • Font de Felip
  • Font de Foiaderes
  • Font de l'Albarzeret
  • Font de l'Alegria
  • Font de l'Horta Vella
  • Font de l'Horteta
  • Font de la Devesa
  • Font de la Fabriqueta
  • Font de la Palafanga
  • Font de la Pileta
  • Font de la Taula Redona
  • Font de les Capitanes
  • Font de Sant Pasqual
  • Font de Santa Maria
  • Font de Santa Maria de Peidró
  • Font del Carrascal
  • Font del Mas de Cantó
  • Font del Racó d'Almarra
  • Font del Safareig Nou
  • Font del Sargaret
  • Font del Sixto
  • Font del Sopalmo
  • Font del Teularet
  • Font dels Garcies
  • Font Negra
  • la Cascada
  • Rambla de la Gavarnera
  • Rambleta Seca
  • Riu d'Ibi
  • Riuet de les Caixes[2]

Hidrografia artificial

[modifica]
  • Bassa de Regants[p]
  • Bassa del Ferro
  • Bassa Redona
  • Pantanet de Barberà
  • Pantanet de l'Horteta
  • Pantanet de la Devesa
  • Pantanet de la Font del Sopalmo
  • Pantanet de la Font dels Garcies
  • Pantanet de la Pileta
  • Pantanet de la Sénia
  • Pantanet del Despartidor
  • Pantanet del Minat Vell
  • Pantanet del Pla de Sempere
  • Pou de Neu de la Font de l'Alegria
  • Pou de Neu de Sirvent
  • Pou de Neu del Barber
  • Pou de Neu del Canyo
  • Pou de Neu del Simarro[2]

Partides

[modifica]
  • Biscoi[q]
  • el Carrascar
  • els Alamins[r]
  • els Campos
  • els Plans
  • els Sargarets
  • Foiaderes
  • Foies Blanques
  • l'Alfàs[s]
  • la Canal
  • la Capellania
  • la Devesa[t]
  • les Daroques[u]
  • les Donzelles[v]
  • les Fernoves[w]
  • les Foietes
  • les Hortes
  • les Pinoses
  • les Rambles
  • les Retures
  • Sant Pasqual i Serafines
  • Santa Maria
  • Terròs[2]

Nuclis poblacionals

[modifica]
  • Biscoi de Sant Antoni[x]
  • Biscoi Nou
  • Campets de Payà
  • Campos de Dalt
  • Campos de l'Escaleta
  • Campos de Pindorro
  • Campos de Sello
  • Casa Blanca
  • Casa de Canàries
  • Casa de la Senyora Àngela
  • Casa de Peladilla
  • Casa del Plantiu
  • Casa del Rei
  • Casa del Tiny
  • Casa Nova
  • Caseriu de Rialles
  • Caseta de Buenos Aires
  • Caseta de Contramina
  • Caseta de Gil
  • Corral de Martí
  • Daroqueta
  • el Carrascar d'Anselmo
  • el Carrascar de Jeroni el Vermell
  • el Carrascar de Juan Pablo
  • el Pla de Beltrà
  • el Pla de Bornai
  • el Pla de Campaneta
  • el Pla de Fèlix
  • el Pla de Sempere
  • el Teularet
  • Fernova l'Alta
  • Fernova la Gran
  • Fernoveta
  • Foiaderetes
  • Ibi
  • l'Horta del Pont
  • la Donzella de Coca
  • la Donzella de Torisses
  • la Donzelleta[y]
  • la Fabriqueta
  • la Rambla de Molina
  • Mas de Barberà
  • Mas de Barret
  • Mas de Berlandí
  • Mas de Biscoi
  • Mas de Campos
  • Mas de Castelló[z]
  • Mas de Corbó
  • Mas de Daroca
  • Mas de Felip
  • Mas de Foiaderes
  • Mas de Foies Blanques
  • Mas de Fuente Viva
  • Mas de Giravela
  • Mas de l'Alamí
  • Mas de l'Alfàs
  • Mas de l'Ermita
  • Mas de l'Horteta
  • Mas de la Capellania
  • Mas de la Gavarnera
  • Mas de la Lloma
  • Mas de la Pileta
  • Mas de la Riba Roja
  • Mas de la Senieta
  • Mas de Perfecto
  • Mas de Santa Maria
  • Mas de Terròs
  • Mas de Torretes
  • Mas del Canyo Nou
  • Mas del Canyo Vell
  • Mas del Madrigal
  • Mas del Pilar
  • Mas del Pla d'Onil
  • Mas del Reconco
  • Mas del Regalo
  • Mas del Retiro
  • Mas del Safareig Nou
  • Mas del Safareig Vell
  • Mas del Sargaret
  • Mas del Secanet
  • Mas del Sopalmo
  • Mas del Ventorrillo
  • Mas dels Argamells
  • Maset del Diable
  • Santa Maria de Coca
  • Santa Maria de Sixto
  • Santa Marieta[aa]
  • Venteta dels Cuernos
  • Villalobos[2]

Demografia

[modifica]

El cens de 2019 dona la xifra de 23.489 habitants, de gentilici, iberuts o ibiers.

La següent taula arreplega l'evolució dels efectius demogràfics d'Ibi al llarg de l'època estadística:

Evolució demogràfica d'Ibi[3]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2004 2008 2010 2012 2014 2016 2019
Població 3.004 3.601 3.653 3.549 3.533 4.104 3.929 4.081 6.129 13.916 19.846 20.452 21.293 22.967 24.093 23.861 23.616 23.456 23.365 23.489

Edificis d'interès

[modifica]
Església de la Transfiguració del Senyor

Edificis religiosos

[modifica]
  • Església de la Transfiguració del Senyor. Construïda en el segle xvii sobre un edifici anterior. Té una gran façana renaixentista amb dues torres bessones i una gran cúpula de ceràmica vidriada de color blau i conserva frescs de Joaquim Oliet (1828).
  • Ermita de Santa Llúcia. Construïda originalment al segle xiii, s'alça sobre les restes del Castell Vermell.
  • Ermita de Sant Vicent. Recentment restaurada, amb interessants obres d'art del segle xvi.

Edificis civils

[modifica]
  • Castell Vermell. Nucli primitiu de la localitat; romanen escasses ruïnes al costat de l'ermita de Santa Llúcia, al tossal del mateix nom, que corona el poble.
  • Castell Vell. D'origen àrab i molt difícil de trobar. Les restes que hi ha no són gaire importants i es troben al barranc dels Molins.
  • Llotja del segle xvii, que formava part d'un conjunt de cinc edificis de l'època de Carles IV. Fins a 1974 fou ajuntament i a hores d'ara allotja l'Arxiu Municipal.
  • Casalots pairals dels segles xvii i xviii com el dels Pérez o els dels barons de Purroi.
  • Museu Fester. Ubicat en la Casa Gran.
  • Museu Valencià del Joguet. Instal·lat en l'antiga fábrica de joguets "Paya Hermanos", actualment tancat.

Festes

[modifica]

Són interessants les festes de Moros i Cristians i les denominades Festes d'Hivern, estació molt important en la història local, ja que s'hi arreplegava la neu i arriben els Reis Mags a encarregar les joguines que repartiran arreu. Especial esment mereix la festa dels Enfarinats, que se celebra el dia dels Sants Innocents i que consisteix en la presa del poder municipal per un grup de persones que porten la cara empastifada de farina i que són rebutjats pels assaltats amb el llançament de tomaques, verdures i coets; quan els rebels prenen el "poder" actuen amb gran rigor, austeritat i bon humor; "tanquen" a la presó els regidors municipals i els fan pagar una multa per tornar-los la llibertat. El mateix dia, a la vesprada, es ballen les danses i a la nit es fa el ball del Virrei.

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 11 regidors del Partit Popular (PP), 7 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Som Ibi (SIBI).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Ibi

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Rafael Serralta Vilaplana 5.365 43,01% 11 (+3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Sergio Carrasco Martínez 3.219 25,81% 7 ()
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Nicolás Martínez Ruiz 1.013 8,12% 2 (+1)
Som Ibi Aitana Gandia Vidal 915 7,34% 1 (+1)
Altres candidatures[ab][ac] 1.859 14,90% 0 ( -5)
Vots en blanc 103 0,83%
Total vots vàlids i regidors 12.474 100 % 21
Vots nuls 105 0,83%
Participació (vots vàlids més nuls) 12.579 68,12%**
Abstenció 5.886* 31,88%**
Total cens electoral 18.465* 100 %**
Alcalde: Rafael Serralta Vilaplana (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 de PP[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[5] Junta Electoral de Zona d'Alcoi,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de 2013 l'alcalde d'Ibi és Rafael Serralta Vilaplana de PP.[8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Salvador Miró Sanjuán UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Luis García Pascual PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente Luis García Pascual PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Vicente Luis García Pascual PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Luis García Pascual PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Vicente Luis García Pascual PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Mª Teresa Parra Almiñana PP 14/06/2003 --
2007–2011 Mª Teresa Parra Almiñana PP 16/06/2007 --
2011–2015 Mª Teresa Parra Almiñana
Rafael Serralta Vilaplana
PP
PP
11/06/2011
14/11/2013
Dimissió/renúncia
--
2015–2019 Rafael Serralta Vilaplana PP 13/06/2015 --
2019-2023 Rafael Serralta Vilaplana PP 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Personatges il·lustres

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. També conegut com de Vicedo
  2. També conegut com de Foiaderes
  3. També conegut com Pinaret de Miralles
  4. També conegut com de la Terreta
  5. També conegut com Cabeç del Menejador
  6. També conegut com Pujafèlix
  7. de la Serra d'Ibi
  8. de la Serra del Carrascal
  9. També conegut com Portet de les Revoltes
  10. de Foiaderes
  11. També conegut comde les Donzelles
  12. També conegut comde Biscoi
  13. També coneguda com els Lloberets
  14. També coneguda com del Rabosí
  15. També coneguda com de Sevillana
  16. També conegut com del Llavador
  17. També coneguda com els Biscois
  18. També coneguda com l'Alamí
  19. També coneguda com els Alfassos
  20. També coneguda com les Deveses
  21. També coneguda com Daroca
  22. També coneguda com la Donzella
  23. També coneguda com Fernova
  24. També conegut com Biscoiet
  25. També conegut com la Donzelleta del Barber
  26. També conegut com de Campo Frío
  27. També conegut com Santa Maria de Peidró
  28. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Compromís per Ibi (Compromís) (431 vots, 3,46%), Podem (427 vots, 3,42%), Vox (401 vots, 3,21%), Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) (387 vots, 3,10%), Coalición de Centro Democrático (CCD) (137 vots, 1,10%) i Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) (76 vots, 0,61%)
  29. Alternativa Democrática Independiente de Ibi (ADii), que no es presentà, perdé els 2 regidors obtinguts el 2015; Compromís també en perdé 2 i EUPV 1.

Referències

[modifica]
  1. «Proposta de noms ibèrics. Comparació del substrat amb l'epigrafia ibèrica trobada fins ara». Onomastica.cat. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 13 març 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Climent de Benito, Jaume. «Ibi, l'Alcoià». A: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ajuntament d'Ibi. Toponímia dels pobles valencians, 2004 (Onomàstica i Toponímia). ISBN 84-482-3747-1. 
  3. Población de hecho según el Instituto Nacional de Estadística de España. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842, Arxivat 2009-03-11 a Wayback Machine. Series de población de los municipios de España desde 1996. Arxivat 2010-04-18 a Wayback Machine.
  4. Simón, N «Rafa Serralta inicia su segundo mandato al frente del Ayuntamiento de Ibi» (en castellà). Información, 15-06-2019.
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 31 març 2020].
  6. Junta Electoral de Zona d'Alcoi «Proclamación de candidaturas para las Elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 35-42. 4554/2019 [Consulta: 31 març 2020].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Ibi», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Ibi. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]