Josep Pla-Narbona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Pla-Narbona
Planarbona.jpg
Naixement 1928 (1928-00-00) (88–89 anys)
Ocupació pintor, dissenyador i escultor
Modifica dades a Wikidata

Josep Pla-Narbona (Barcelona, 1928) és un dissenyador gràfic, pintor, dibuixant i escultor català. Durant tota la seva vida ha compatibilitzat el treball en el disseny gràfic amb l'art.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ha sigut professor de Plàstica Publicitària a l'Escola Massana de Barcelona i primer president de Grafistas Agrupación FAD (ADG-FAD). Ha estat president d'Alliance Graphique Intenationale (AGI) a Espanya des de 1964 fins a 2009. El disseny gràfic de Pla-Narbona ha sigut exhibit en diferent països incloent-hi la 1ªBienal Internacional de Cartells de Varsòvia, la inauguració de Lincoln Center i l'American Institute of Graphic Arts a Nova York, i a la Galeria Artis (UAM - Mèxic, 2005). El 1972 el seu treball va ser acceptat a la Col·lecció de Gravats del MOMA.

Actualment viu a prop de Barcelona i es dedica sobretot a la pintura. Li ha sigut concedit el Laus d'Honor 2000 de la ADG-FAD, el Premi de Disseny de la AEDP el 2001 i el Premi Nacional de Disseny d'Espanya 2004.[1][2]

"Ronda de mort a Sinera" 1966
"Dibuixos, intuïcions i emocions" 1973 Diari de Barcelona

Obra Creativa[modifica | modifica el codi]

Va començar la seva formació a l'escola d'Arts i Oficis de Barcelona (1945- 1948) i amb Ricard Fàbregas. Professionalment es dedicà al disseny gràfic. Treballa a París de l'any 1956 al 1958. En tornar de París aprengué les tècniques del gravat al Conservatori de les Arts del Llibre i amb Jaume Coscolla i Maria Josepa Colom. Amplia els seus estudis de tipografia a Zuric (1962). Ha obtingut diversos premis i ha concorregut a exposicions a Nova York, Varsòvia, Frankfurt, Punta del Este, Girona, Manresa, Brno, Amsterdam, Stuttgart, Londres, Lausana, Jerusalem i Milà. Individualment ha exposat a Barcelona (1961, 1975, 1977, 1990 i 2002), Zuric (1964), Nova York (1969), l'Haia (1972) i Chicago (1972) entre altres. Té obres al Baltimore Museum of Art, al Muzeum Narodwe de Varsòvia i al Museum of Modern Art de Nova York. Fundà i dirigí la revista Azimut (1966) i ha publicat diversos treballs tècnics i teòrics. Ha il·lustrat, entre altres, obres d'Espriu, Josep Vicenç Foix i Mas, Jordi Sarsanedas, Felip Cid, Michaux, Argenté, Cela i Dámaso Alonso, i féu l'escenografia de Les Mosques de Sartre. Guanyà el premi Ynglada-Guillot de Barcelona (1977). La seva obra és fruit d'un absolut domini del dibuix. Influït al principi pel virtuosisme de Hans Erni (murals per a la Casa Carlo Erba de Barcelona, 1961), evolucionà al marge de les modes i sense contacte amb marxants dins una concepció manierista de l'art, mai però patètica. En 1964-66 es desenvolupà la seva primera etapa plenament personal, en què les seves figures esdevenen ja fantàstiques. En l'etapa següent (1967-69) la figura es deforma i es fragmenta, l'erotisme és més patent i la composició s'abarroca (sèrie Triumfalismes, 1969). Uns nous elements bàsics apareixen a continuació: les parets, que compartimenten, comuniquen o incomuniquen els seus éssers fantàstics i monstruosos (sèrie Crítica de la hipocresia, 1972). És en aquest moment quan les figures es fonen amb el paisatge (Paisatges antropomòrfics, 1972) i inicia paral·lelament la seva activitat com a escultor, on pot corporificar el seu antic tema de la màscara.

El que identifica millor l'obra de Josep-Narbona és la imatge. Constantment busca imatges fortament comunicatives i impactants que es comprenguin intelectualment però que també emocionin d'una forma profunda i immediata. Pertany a la generació coneguda com Los niños de la guerra i entre aquests nens, ell la va viure en primera persona afectan-li profundament. No era un gran estudiant però gràcies als seu dot per dibuixar es va incorporar al sector de les arts gràfiques com ajudant de litografia. Es va prendre molt seriosament la seva formació tècnica, va aprendre a preparar tintes, a imprimir cartells… i a poc a poc va anar coneixent els personatges que treballaven per les impremtes. Molt aviat es va convertir en un professional. L'any 1962 ja feia quasi tretze anys que estava al front d'un estudi gràfic, era client de les impremtes i discutia el projectes directament amb els anunciants. Prèviament havia viatjat a París per formar-se com publicitari, però allà descobrí quelcom més que les últimes tendències del grafisme internacional. A París comprengué certes operacions metafòriques útils per construir noves imatges que servien com a finalitat artística del surrealisme, eren de la mateixa naturalesa constructiva i que eren emprades per expressar nous conceptes pels cartellistes més famosos del moment. Per a ell constituïen un procediment anunciatiu que li permetia construir imatges altament significatives i a la vegada molt sintètiques, clares i diferents. Per una altra banda, l'artista també estava molt evocat a la figuració.

Els anys compresos entre 1960-1975 van ser els millors de la seva carrera. Una època dedicada a la investigació sobre el disseny gràfic i els seus recursos expressius però sempre amb una finalitat: volia ser un d'aquells dissenyadors el qual la seva obra es reconegués sempre com seva encara que no porti la seva firma. Pla- Narbona es va consagrar a la construcció de la seva personalitat gràfica des que va tornar de París i ho va fer a través d'aquests medis, com la il·lustració farmacèutica, la il·lustració editorial i el cartell d'interès social al que més esforços va dedicar aquests anys. El seu projecte d'identitat per l'empresa d'aparells d'alta fidelitat Industrias COSMO constitueix un exemple emblemàtic en la identitat corporativa i així va ser considerat a la seva època per les revistes especialitzades. Quant a la investigació gràfica, els anuncis de COSMO, així com els que va dissenyar per als mitjons JORIGU, constitueixen l'últim estadi en la utilització del surrealisme com operació i enunciativa i el va portar fins a l'extrem utilitzant fotografies. Una altra investigació entorn de la visualització de conceptes abstractes està darrere dels treballs basats en una gran taca negra que dibuixa coses distingibles però inexistents. Juga molt de temps amb el negre, bé mitjançant contrastos entre forma i figura o bé amb les qualitats matèriques del negre retallant-lo o esquinçant papers. Però aquesta investigació, no només responia a aquesta preocupació pròpia dels dissenyadors per dominar les possibilitats expressives d'ua sola tinta, sinó també a un determinat estat d'ànim davant de l'època, la situació i la realitat de la seva professió. A París descobrí a Jean-Paul Sartre i Miguel de Unamuno y Jugo els quals li van encomanar un sentit tràgic d'existència. Va sortir a la llum en moltes de les seves sèries de gravat i dibuixos amb temes com el saltimbanqui, els murs o les màscares, presents també en els seus dissenys per farmàcia.

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

  • 1954-1955 1r Premi del concurs de cartells Bodas de Oro de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares./ Premi del concurs de cartells Coñac Fundador. Pedro Domecq./ Premi del Concurs de cartells Vinos de La Rioja con sus vinos La Rioja le invita./ Premi del concurs de cartells Tibidabo Atalaya de Barcelona.
  • 1956 1r Premi concurs de cartells Condal Vila de Ripoll./ Premi concurs de cartells Festes de la Mercè Ajuntament de Barcelona.
  • 1960 Premi Sant Jordi de dibuix. Cercle Artístic de Sant Lluc.
  • 1961 Premi Sant Jordi de pintura. Cercle Artístic de Sant Lluc./ 1r Premi concurs de cartells Nestlé La Lechera, un condensado de energias.
  • 1962 2n Premi concurs de carteles Nestlé Combinación perfecta Nescafé-La Lechera./ Premi Delta de Plata ADI-FAD (felicitació nadalenca).
  • 1964 Primer membre espanyol de Alliance Graphique Internationale (AGI)./ 1r Premi concurs de cartells Nestlé Solo la mejor es buena./ 1r Premi concurs de cartells SONIMAG 2.
  • 1965 1r Premi del concurs de cartells SONIMAG 3.
  • 1966 1r Premi del concurs de cartells SONIMAG 4./ 1r Premi el concurs de cartells HOGARHOTEL 7./ 1r Premi de cartells de la 2a Biennal Internacional d'Arts Aplicades de Punta del Este (Uruguai).
  • 1970 Certificat d'Excelencia del American Institute of Graphic Arts (AIGA).
  • 1973 Ingressa el llibre de bibliòfil Pla-Narbona, el decidit i lleial (1971), amb textos del doctor Domingo García-Sabell en el Museum of Modern Art de Nova York (MOMA).
  • 1974 Certificat d'Excelencia de TOP SYMBOLS AND TRADEMARKS OF THE WORLD publicat per Deco Press (Milán).
  • 1976 1r Premi del Concurs Internacional de Dibuix Inglada-Guillot.
  • 1988 Merit award from the Art Directors Club 67th Annual Exhibition./ Josep Pla-Narbona illustrator/artist The haunted world of Josep Pla-Narbona for International Typeface Corp.
  • 1990 Medalla del Foment de les Arts Decoratives de Barcelona per la seva trajectòria.
  • 1991 La revista japonesa IDEA dedica en el número 228 l'apartat World Masters:10 a Pla-Narbona.
  • 1992 Escollit com a representant de l'estat espanyol en el llibre The works of 12 European Community Graphic Designers publicat per Quon Editions (Canadá).
  • 1996 Participa en l'exposició col·lectiva 1950-2000, cinco diseñadores gráficos al Palau Revillagigedo, Gijón. Va ser convidat juntament amb Amand Doménech, Enric Huguet, Joan Pedragosa i Tomás Vellvé.
  • 2000 ADG-FAD li atorga un LAUS D'HONOR./ Convidat per la Societat Estatal per el Desenvolupament del Disseny i la Innovació (D.DI) a participar en l'exposició Signos del Siglo, 100 años de Diseño Gráfico en España realitzada en el Museo Nacional Centre d'Art Reina Sofía (Madrid). Set obres seves figuren en el seu catàleg.
  • 2001 L'Associació Espanyola de Professionals del Disseny (AEPD) li atorga el Premi de Disseny 2001 juntament amb Pepe Cruz-Novillo.
  • 2004 XIV Premi Nacional Espanyol de Disseny.[1]


Arlequí
Adam i eva

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Perucho, Joan: Pla-Narbona, dins "Graphis", 20 (1964), 498-503.
  • Perucho, Joan: Caleidoscopio 4 Gráficos.Ed.Blume, S.A, Barcelona,1956.
  • Cid, Felip; Rof Caballo, Juan; Espriu, Salvador: Dibuixos Pla Narbona, Libres de Sinera, Barcelona,1968.
  • Cela, Camilo-José: Alma de Artista, dins de "Sandorama" 14 (1969), 26-29
  • Alexandre,A: Die orfhische Welt des Pla-Narbona, dins "Gebrauchs graphik" 41(1970), 26-33
  • Anonymous: El mundo órfico de Pla-Narbona, dins "Humboldt", 42 (1970), 8 87.
  • Ohchi,H.: José Pla-Narbona, dins "Idea",18 (1970), 26-33
  • Stevens,C.: Spain Pla-Narbona: A voyage of self-discovery, dins "Print", 24.II(1970), 42-49.
  • García-Sabell,Domingo: Pla-Narbona, el decidido y leal, Industries Cosmo S.A.,Barcelona,1971.
  • Fuster, Joan: Cincuenta dibujos indoctos, plebeyos, burlescos y populares de Pla-Narbona, Libros de Arte INA-1, Barcelona,1971.
  • Fontbona, Francesc:Miralles, Francesc: Crónica y trabajos del dibujante, grabador y escultor Pla-Narbona, Curial,Barcelona,1973.
  • Queralt, J.: Pla-Narbona. La insolencia de un moralista frente al apocalipsis, dins "Humbolt"53 (1974),46-46.
  • Fontbona, Francesc: Pla-Narbona, Josep dins Gran Enciclopèdia Catalana, vol.II (1978), 650.
  • Rotzler, W., Garamond, J.N.: Art et Graphisme, ABC: Zuric.(1983), 153-163.
  • Müller,M.: The haunted world of José Pla-Narbona, dins "Upper & Lower Case", 13 (1987), 38-46.
  • Macklerd, D, Gregory, J. eds.: The 67th art directors annual, Madison Square Press Inc.313; New York,1988.
  • Rof Carballo, Juan: Los duendes del Prado, Espasa Calpe, S.A. Madrid, 1990.
  • Rabat.E.: The World of Masters. Josep Pla-Narbona, dins "Idea", 10 (1990), 20-27.
  • Calvera, Anna, Giralt-Miracle, Daniel, García Benavides, Elías: 5 diseñadores gráficos, Palacio Revillagigedo- Caja Asturias, 1996.
  • Costa-Gramunt, Teresa: Pla-Narbona: un clàssic modern, dins "L'Eco de Sitges", 12.XII.1998.
  • García-Sabell, Domingo-Pi de Cabanyes, Oriol: L'univers Pla-Narbona. Dibuixos, pintures, gravats i escultures, El Cep i La Nansa, Vilanova i la Geltrú, 2000.
  • Costa-Gramunt, Teresa: Pla-Narbona:un clàssic tranfressor, dins "Diari de Vilanova", 23.III.2001.
  • Alcaraz, Joan: La societat formiguera no és gens formidable (entrevista), dins "El Temps", 21-27 d'agost de 2001.
  • Cid, Felip: Galeria d'autoretrats de Pla-Narbona, Centre Telemàtic Editorial, Barcelona, 2003.
  • Costa-Gramunt, Teresa: Autoretrats de Pla-Narbona, dins "L'Eco de Sitges", 2.VIII.2003.
  • Pi i Cabanyes, Oriol: Honor a Pla-Narbona, dins "La Vanguardia", 26.IV.2005.
  • Cid, Felip: Unes paraules sobre el món de Pla-Narbona, dins "Zerovuittresquaranta, revista de Vilassar de Mar" nº 204 (desembre 2007)
  • Balasch, Ramon, Fontbona, Francesc, Medina, Raquel, Pi de Cabanyes, Oriol: L'Eros primordial en l'obra de Josep Pla-Narbona. Museu de Sant Cugat, 2008

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Metalart i els dissenyadors Juan Gatti i Josep Pla-Narbona, premis nacionals de Disseny». 324.cat, 18-03-2005.
  2. «Premios Nacionales de Diseño 2004» (en castellà). Idi.mineco.gob.es, 2004. [Consulta: Maig 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Pla-Narbona Modifica l'enllaç a Wikidata