Kombutxa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula begudaKombutxa
Kombucha Mature.jpg
Tipus te i beguda fermentada
Modifica dades a Wikidata
 Preparació de Kombutxa
Preparació de Kombutxa

El kombutxa (xinès: 茶菌; japonès: 紅茶キノコ?; coreà: 홍차버섯차); rus:чайный гриб) també conegut com te de fong xinès, fong manxurià o fong de te que no deixen de ser denominacions incorrectes malgrat el seu aspecte. És una beguda fermentada i de fabricació usualment casolana i artesana, lleugerament carbonatada gràcies a la fermentació natural i amb un gust entre àcid, dolç i avinagrat que recorda a la sidra o al cava. Se li atribueixen efectes positius en la salut humana i animal (no per curar malalties o deficiències específiques sinó per enfortir les defenses naturals del cos). Els efectes del consum de te kombutxa van ser descrits pels investigadors Dufresne i Farnworth l’any 2000.

No obstant s'han descrit efectes nocius en determinats casos (problemes cardiovasculars, acidosi metabòlica, insuficiència respiratòria i hepatotoxicitat) associats a la ingestió crònica de kombutxa. Tanmateix, un estudi publicat l'any 1997 conclou que no hi ha una relació causa - efecte entre prendre kombutxa i cap problema de salut.

Es fa amb una base d'infusió (generalment te negre, te verd o combinacions d'aquests) ensucrada, a la que s'hi afegeix una simbiosi de llevats i bacteris,[1] Symbiotic Colony of Bacteria and Yeast (SCOBY) o mare, semblant a la necessària per fer vinagre. Els fongs, però, sí hi són (Saccharomyces) juntament amb determinats bacteris que poden variar en funció del tipus de te o de la durada del temps.

Fermentació de la kombutxa

A més de la infusió (te), del sucre (70 a 100 gr per un litre) i de la mare kombutxa (imprescindible) només es necessita una temperatura ambient entre 20 i 26 graus, un pot de vidre (d'1 a 3 litres i de coll ample, com els pots per fer confitures), uns minuts de feina i de 5 a 11 dies d'espera.

Un cop arribat a la maduresa desitjada i filtrat, el kombutxa es conserva en ampolles de vidre hermètiques (per no perdre el gas) i en un lloc fresc perquè no continuï transformant-se, acidificant-se cada dia més.

Referències[modifica]

  1. P. Mayser, «The yeast spectrum of the "tea fungus kombucha"», a revista Mycoses, volum 38, número 7-8, pàgs. 289-295

Vegeu també[modifica]

  • Kvass, beguda alcohòlica fermentada de molt baixa graduació
  • Quefir de llet, producte làctic fermentat

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kombutxa Modifica l'enllaç a Wikidata