La Llosa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: La Llosa de la Plana)
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb altres municipis com la Llosa del Bisbe i la Llosa de Ranes
Per a altres significats, vegeu «Llosa».
Infotaula de geografia políticala Llosa
Bandera de la Llosa Escut de la Llosa
Bandera de la Llosa Escut de la Llosa
La Llosa de la Plana 19.JPG
Ajuntament de la Llosa

Localització
Localització de la Llosa respecte del País Valencià.png
39° 46′ 06″ N, 0° 12′ 18″ O / 39.768333333333°N,0.205°O / 39.768333333333; -0.205
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Baixa
Municipis 2 (La Llosa i Casablanca)
Població
Total 969 (2016)
• Densitat 96,9 hab/km²
Gentilici Lloser, llosera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 10 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 19 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història
Festa major Setembre
Patró Sant Felip Neri
Dia de mercat Dissabte
Organització i govern
• Alcalde Joaquín José Llopis Casals
Economia
Pressupost 1.000.000 (2007) (2007)
Indicatius
Codi postal 12591
Codi INE 12074
Codi ARGOS 12074
Altres dades

Web www.lallosa.es
Modifica dades a Wikidata

La Llosa, també anomenada la Llosa de la Plana o la Llosa d'Almenara, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Geografia[modifica]

La majoria del terreny és pla, destacant la marjal, més a l'interior les seves muntanyes no sobrepassen els 150 m d'altura, en els primers contraforts de la Serra d'Espadà, on es recarreguen les nombroses fonts del municipi. El clima mediterrani suau. Limita amb Xilxes, Almenara i la Vall d'Uixó. Hi ha dos nuclis de població destacats: La Llosa i Casablanca.

La Llosa disposa d'una estació de ferrocarril, per la qual circula la línia 6 de Rodalies de València.

Història[modifica]

Té el seu origen en una antiga alqueria islàmica. Jaume I, després de la conquesta, concedí una casa i un molí a Bernat Sauvi i terres a P. Flandina. Francesc de Próxita va comprar a Jaume el Just el 1292, la baronia d'Almenara, a la qual pertanyia la Llosa, li succeí en el senyoriu son fill Olfo. Lloc de moriscos, tenia 75 cases en 1609, i va pertànyer a la fillola de la Vall d'Uixó. Després de l'expulsió, se'l va concedir carta de població. El paludisme crònic de la zona va impedir la seua expansió demogràfica, però a partir del segle XIX començà un progressiu creixement que es va accentuar en la dècada dels 60 del segle passat.

Demografia[modifica]

L'activitat majoritària és el cultiu de cítrics i de verdures i hortalisses. Existeixen diversos comerços que es dediquen a la manipulació de cítrics per a l'exportació.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2014
959 951 938 937 932 918 910 915 924 917 972

Govern[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Luis Melchor Sanahuja CDS 19/04/1979
1983 - 1987 Manuel Valls Orenga PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 José Ricardo Casals Tamborero PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Juan Tamargo Agea PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Juan Tamargo Agea PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Juan Tamargo Agea PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Juan Tamargo Agea PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Joaquín José Llopis Casals PP 16/06/2007
2011 - 2015 Joaquín José Llopis Casals PP 11/06/2011
Des del 2015 Joaquín José Llopis Casals PP 13/06/2015

Llocs d'interès[modifica]

A nivell monumental destaquen l'Església del Salvador, del segle XVII gòtic - barroca, presenta volta de creueria i arcs de mig punt; la Vila romana del Pla, de gran extensió i amb importants restes; i la Casa gòtica del segle XVI, casa particular al C/Olivera, presenta arcs rebaixats de pedra. Altres llocs d'interés són la Font de Carcau. Paratge natural amb restes romanes del s.II aC; la Via Augusta, ruta cicloturística; o La Marja, zona humida amb interessant vegetació i avifauna.

  • Església Parroquial. Dedicada al Salvador.
  • Biblioteca Municipal

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Felip Neri. Des del primer dissabte fins al segon dissabte de setembre, festivitat de Sant Felip Neri i Sant Isidre Llaurador, amb bous i revetlles.
  • Sant Vicent Ferrer. Dilluns següent al Dilluns de Pasqua, festivitat de Sant Vicent Ferrer, amb bous i revetlles.

Referències[modifica]


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Llosa Modifica l'enllaç a Wikidata