Llista de persones relacionades amb la Revolució Russa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revolució Russa de 1917 tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra; també s'hi inclouen els que participaren en la Guerra Civil Russa (1918-1921) amb independència del bàndol en què combateren. Algunes persones d'aquesta llista no eren pas russes.


Contingut: Inici - 0–9 A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

A[modifica]

Sultan Majid Afandíev Bolxevic. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Aleix de Rússia Tsarèvitx. Assassinat pels bolxevics amb la seva família a Iekaterinburg.
Mikhaïl Aleksèiev General. Cap de l'Estat Major durant el Govern de Kérenski. Dirigent de l'Exèrcit Blanc durant la Guerra Civil.
Alexandra de Hessen-Darmstadt Tsarina. Assassinada pels bolxevics amb la seva família a Iekaterinburg.
Anastàsia de Rússia Gran Duquessa. Assassinada pels bolxevics amb la seva família a Iekaterinburg.
Opanàs Andríevski Independentista ucraïnès. Membre del Directori d'Ucraïna.
Aleksandr Antónov Socialrevolucionari. Dirigent de la Rebel·lió de Tambov.
Vladímir Antónov-Ovséienko Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig a Ucraïna. Participà en la repressió de la Rebel·lió de Tambov.
Jaan Anvelt Bolxevic. Dirigent de la Comuna dels Treballadors d'Estònia.
Inessa Armand Bolxevic. Presidenta del Primer Congrés Internacional de Dones Comunistes (1920). Creà, juntament amb Aleksandra Kollontai, el Jenotdel, institució dedicada a defensar els drets de les dones.
Rajden Arsenidze Menxevic. Ministre de Justícia del govern de la República Democràtica de Geòrgia.
Piotr Arxínov Anarquista. Es dedicà a tasques educatives i culturals a la zona controlada per l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna.
Aleksandr Atabekian Anarquista. Director del diari Potxín, on criticava la Revolució d'Octubre i el Govern bolxevic.
Pàvel Axelrod Menxevic. Després de la Revolució d'Octubre encapçalà l'oposició socialista als bolxevics.
Meixadi Azizbèkov Bolxevic. Dirigent de la Comuna de Bakú.

B[modifica]

Mir Jafar Baguírov Bolxevic. Actiu a l'Azerbaidjan.
Nikolai Baràtov General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia.
Fània Bàron Anarquista. Executada per la Txekà.
Víktor Bèlaix Anarquista. Comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna.
Pàvel Bermondt-Avàlov General. Dirigí l'Exèrcit Blanc a la regió del Bàltic.
Eduard Berzin Bolxevic. Creador del sistema de gulags a Kolimà (Sibèria).
Markó Bezrutxko Independentista ucraïnès. Dirigent militar.
Iàkov Bliümkin Socialrevolucionari. Membre de la Txekà. Assassinà l'ambaixador alemany Mirbach.
Aleksandr Bogdànov Comunista. Fundador de l'Institut de Cultura Proletària.
Vladímir Bontx-Bruièvitx Bolxevic. Historiador i escriptor, autor de les biografies oficials de Lenin.
Maria Botxkariova Combatent de l'Exèrcit Blanc. Executada pels bolxevics.
Iekaterina Breixko-Breixkóvskaia
(també coneguda com a Bàbuixka, que en rus vol dir àvia)
Socialrevolucionària. Membre del Govern de Kérenski.
Aleksei Brussílov General. Antic oficial de l'exèrcit del Tsar que, durant la Guerra Poloneso-Soviètica, es posà al servei de l'Exèrcit Roig.
Andrei Búbnov Bolxevic. Oficial de l'Exèrcit Roig durant la Guerra Civil Russa a Ucraïna.
Semion Budionni Bolxevic. Oficial de l'Exèrcit Roig durant la Guerra Civil Russa.
Nikolai Bukharin Bolxevic. Membre del grup Esquerra Comunista, que es manifestà contrari a la signatura del Tractat de Brest-Litovsk.
Nikolai Bulganin Bolxevic. Membre de la Txekà.

C[modifica]

D[modifica]

Fiódor Dan Menxevic. Membre del Comitè Central del Soviet de Petrograd.
Anton Denikin General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia.
Seit Devdariani Menxevic. Diputat del Parlament de la República Democràtica de Geòrgia.
Mikhaïl Dieterichs General. Dirigí l'Exèrcit Blanc a Sibèria.
Prokofi Djaparidze Bolxevic. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Pàvel Dolgorúkov Kadets. Col·laborà amb l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia i a Crimea.
Mikhaïl Drozdovski General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia i al Don.
Aleksa Dundić Comunista. D'origen serbi o croat, lluità com a voluntari a l'Exèrcit Roig. Fou distingit amb l'Orde de la Bandera Roja.
Aleksandr Dútov General. Dirigí un regiment cosac de l'Exèrcit Blanc.
Fèliks Dzerjinski Bolxevic. Creador i organitzador de la Txekà.

E[modifica]

Mikhaïl Eisenstein Arquitecte i enginyer. Lluità a l'Exèrcit Blanc.
Serguei Eisenstein Bolxevic. Dramaturg. Formà part de l'Exèrcit Roig. Director d'escena del Teatre Obrer.
Xalva Eliava Bolxevic. Membre del govern de la República Socialista Soviètica de Geòrgia.

F[modifica]

Ivan Fiolètov Bolxevic. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Sénia Fleixin Anarquista. Deportat a Alemanya pel govern bolxevic.
Mikhaïl Frunze Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig al Front Oriental

G[modifica]

Gaito Gazdànov Escriptor. Durant la Guerra Civil lluità a l'Exèrcit Blanc del general Wrangel.
Emma Goldman Anarquista. Crítica amb el caràcter dictatorial del règim bolxevic. Donà suport a la Rebel·lió de Kronstadt.
Maksim Gorki
(de vegades conegut en català com a Màxim Gorki)
Escriptor. Es mostrà crític amb el caràcter dictatorial del règim bolxevic i amb les actituds despòtiques de Lenin i Trotski.
Leonid Góvorov Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig que lluità contra l'Exèrcit Blanc a Crimea. Distingit amb l'Orde de la Bandera Roja.
Nikífor Grigóriev Militar. Comandant a Ucraïna de l'Exèrcit Verd durant la Guerra Civil.
Ievgueni Gueguetxkori Menxevic. Ministre d'Afers Estrangers del govern de la República Democràtica de Geòrgia.
Saixa Gueguetxkori Bolxevic. Membre del govern de la República Socialista Soviètica de Geòrgia
Konstantín Guei Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig que lluità contra l'Exèrcit Blanc al Caucas del Nord.
Aleksandr Gutxkov Octubrista. Ministre de Guerra i de Marina en el Govern del Príncep Lvov.
Evguén Gvaladze Menxevic. Soldat de l'exèrcit de la República Democràtica de Geòrgia.

H[modifica]

Iàkub Hanetski
(també conegut com a "Iàkov Fürstenberg")
Bolxevic. Organitzà el retorn de Lenin des de Suïssa.
Anatoli Hecker Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig que ocupà l'Azerbaidjan i Geòrgia.
Nikolai Hikalo Bolxevic. Actiu a Pskov.
Mirza Davud Husèinov Bolxevic. Membre del govern de la l'República Socialista Soviètica de Azerbaidjan

I[modifica]

Guénrikh Iagoda Bolxevic. Dirigent de la Txekà.
Vadim Iàkovlev Cosac. Combatent en diversos bàndols durant la Guerra Civil.
Varvara Iàkovleva Bolxevic. Dirigent de la Txekà a Moscou i funcionària del Comissariat del Poble de Proveïments.
Piotr Iermakov Bolxevic. Participà en l'assassinat de la Família Imperial a Iekaterinburg.
Ivan Ilín Filòsof. Detingut per activitats anticomunistes. Expulsat de la Unió Soviètica el 1922.
Ion Inculeţ Representant a Bessaràbia del Govern de Kérenski. President del Parlament de la República Democràtica de Moldàvia.
Ioseb Iremaixvili Menxevic. Diputat de l'Assemblea Constituent de la República Democràtica de Geòrgia.
Nikolai Iudénitx General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al Nord-oest de Rússia.
Konstantín Iurénev Bolxevic. Cap de la Guàrdia Roja a Petrograd.
Iàkov Iurovski Bolxevic. Dirigí l'assassinat de la Família Imperial a Iekaterinburg.
Nikolai Ivànov General. Comandant de l'Exèrcit Blanc.

J[modifica]

Dmitri Jloba Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig destinat al Front del Caucas.
Adolf Joffe Bolxevic. President del Comitè Militar Revolucionari de Petrograd que encapçalà la Revolució d'Octubre. Cap de la delegació que acudí a Brest-Litovsk per negociar la pau amb Alemanya.
Noe Jordània Menxevic. President del Soviet de Tbilisi. Cap de govern de la República Democràtica de Geòrgia.
Gueorgui Júkov Bolxevic. Oficial de l'Exèrcit Roig. Condecorat amb l'Orde de la Bandera Roja per haver esclafat la Rebel·lió de Tambov.

K[modifica]

Làzar Kaganóvitx Bolxevic. President del Consell Central del districte de Nijni Nóvgorod i, després, del de Vorónej.
Steponas Kairys Socialdemòcrata. Signà l'Acta d'independència de Lituània el 16 de febrer de 1918.
Aleksei Kaledin General. Dirigí l'Exèrcit Blanc dels Cosacs del Don.
Mikhaïl Kalinin Bolxevic. President del Comitè Executiu de Totes les Rússies.
Lev Kàmenev Bolxevic. Membre del Primer Politburó.
Olga Kàmeneva Bolxevic. Responsable de la Divisió de Teatre del Comissariat del Poble d'Educació i Instrucció.
Fanni Kaplan Socialrevolucionària. Intentà assassinar Lenin.
Vladímir Kappel General. Dirigí l'Exèrcit Blanc a les ordres del Comitè de Membres de l'Assemblea Constituent.
Semion Karètnik Anarquista. Comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna.
Serguei Kavtaradze Bolxevic. Membre del govern de Geòrgia.
Aleksandr Kérenski Socialrevolucionari. Ministre de Justícia en el Govern del Príncep Lvov. President del Govern Provisional.
Noe Khomeriki Menxevic. Ministre d'Agricultura del govern de la República Democràtica de Geòrgia.
Aleksandra Kim Bolxevic. Enviada per Lenin a mobilitzar els coreans residents a Sibèria per lluitar contra els contrarevolucionaris.
Serguei Kírov Bolxevic. Comandant de l'administració militar a Àstrakhan.
Aleksei Kiseliov Bolxevic. Membre del Comitè Central del Partit.
Vladímir Kislitsin General. Dirigí l'Exèrcit Blanc a Sibèria.
Gustav Klinger Bolxevic. Dirigent de la República Socialista Soviètica Autònoma dels Alemanys del Volga. Membre del Comitè Executiu del Komintern.
Aleksandra Kol·lontai Bolxevic. Comissària del Poble per a Afers Socials. Creà, juntament amb Inessa Armand, el Jenotdel, institució dedicada a defensar els drets de les dones.
Aleksandr Koltxak Almirall. Dirigí l'Exèrcit Blanc a Sibèria.
Nikolai Kondràtiev Socialrevolucionari. Dissenyador de la Nova Política Econòmica.
Ivan Kóniev Bolxevic. Serví en l'Exèrcit Roig a la República de l'Extrem Orient.
Aleksandr Konovàlov Kadets. Ministre de Comerç i Indústria en el Govern del Príncep Lvov.
Grigori Korgànov Bolxevic. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Lavr Kornílov General. Comandant en cap dels Exèrcits, acusat de preparar un cop d'estat contra el Govern de Kérenski. Durant la Guerra Civil dirigí l'Exèrcit Blanc al Don.
Mikhaïl Korobèinikov Oficial de l'Exèrcit Blanc, dirigí la revolta de Iacútia.
Stanislav Kosior Bolxevic. Secretari del Partit.
Grigore Kotovski Bolxevic. Col·laborà en la presa d'Ucraïna.
Piotr Kràsikov Bolxevic. Subcomissari del Poble de Justícia.
Leonid Krasin Bolxevic. Comissari del Poble de Comerç Exterior.
Aleksandr Krasnoixtxókov Bolxevic. Cap del govern de la República de l'Extrem Orient.
Piotr Krasnov General. Cap de les tropes que Kérenski envià a Petrograd per lluitar contra els bolxevics durant la Revolució d'Octubre.
Nikolai Krestinski Bolxevic. Membre del Primer Politburó.
Piotr Kropotkin Anarquista. Col·làborà amb el Govern de Kérenski.
Nadejda Krúpskaia Bolxevic. Subcomissària del Poble d'Educació i d'Instrucció.
Nikolai Krilenko Bolxevic. Comandant en cap de l'Exèrcit després de la Revolució d'Octubre.
Grigori Kulik Bolxevic. Serví en l'Exèrcit Roig a Khàrkiv.
Dmitri Kurski Bolxevic. Comissari del Poble de Justícia de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia.
Aleksandr Kutépov General. Comandant de l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia.

L[modifica]

Nèstor Lakoba Bolxevic. President del Comitè Central del Partit a Abkhàzia.
Anatoli Lamànov Dirigent de la Rebel·lió de Kronstadt.
Martin Latsis Bolxevic. President de la Txekà a Ucraïna.
Serghei Lazo Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig a Sibèria i l'Extrem Orient.
Lenin Bolxevic. President del Consell de Comissaris del Poble.
Anatoli Lieven General. Dirigent de l'Exèrcit Blanc a Letònia.
Maksim Litvínov Bolxevic. Representant diplomàtic de la Rússia soviètica.
Solomon Lozovski Bolxevic. Secretari General de la Internacional Sindical Roja.
Anatoli Lunatxarski Bolxevic. Comissari del Poble d'Educació i d'Instrucció.
Iuri Lutovínov Bolxevic. Dirigent del Partit a Ucraïna.
Príncep Lvov President del Govern Provisional.

M[modifica]

Vladímir Maiakovski Bolxevic. Poeta futurista. Actuà com a propagandista del règim.
Vladímir Mai-Maievski General. Comandant de l'Exèrcit Blanc.
Andriy Makàrenko Independentista ucraïnès. Membre del Directori d'Ucraïna.
Filipp Makharadze Bolxevic. President del Comitè Revolucionari de Geòrgia durant la Guerra Civil.
Nèstor Makhnò Anarquista. Comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna, dit també Exèrcit Negre.
Vassili Maklakov Kadets. Elegit diputat a l'Assemblea Constituent.
Gregori Maksímov Anarquista. Detingut per la Txekà i expulsat de la Unió Soviètica.
Andrei Manúilov Kadets. Ministre d'Educació en el Govern del Príncep Lvov.
Maria de Rússia Gran Duquessa. Assassinada pels bolxevics amb la seva família a Iekaterinburg.
Serguei Màrkov General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia.
Ludwig Martens Bolxevic. Dirigí el Buró Soviètic a Nova York, una mena de succedani d'ambaixada soviètica als Estats Units.
Iuli Màrtov Menxevic. Crític amb la política de guerra del Govern Provisional.
Andreu Marty Comunista. Liderà el motí de la flota francesa del mar Negre, en protesta contra la intervenció a la Guerra Civil Russa a favor dels blancs.
Gueorgui Matsievski General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al Transbaikal.
Polikarp Mdivani Bolxevic. Destinat al Front del Caucas, fou un dels dirigents de l'ocupació de Geòrgia per l'Exèrcit Roig.
Serguei Medvèdev Bolxevic. Comissari de l'Exèrcit Roig a Smolensk.
Viatxeslav Menjinski Bolxevic. Comissari del Poble de Finances. Membre de la directiva de la Txekà.
Dmitri Merejkovski Poeta. Antibolxevic. Durant la Guerra Poloneso-Soviètica donà suport al mariscal polonès Józef Piłsudski.
Ida Mett Anarquista. Activa a Moscou. Detinguda pel govern bolxevic sota l'acusació de dur a terme accions subversives.
Gavriïl Miasnikov Bolxevic. S'oposà a la signatura del Tractat de Brest-Litovsk.
Anastàs Mikoian Bolxevic. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Pàvel Miliukov Kadets. Ministre d'Afers Estrangers en el Govern del Príncep Lvov.
Ievgueni Miller General. Dirigent de l'Exèrcit Blanc al Nord.
Miquel de Rússia Gran Duc. El seu germà Nicolau II abdicà a favor seu però ell rebutjà acceptar la corona. Assassinat pels bolxevics.
Wilhelm von Mirbach Representant alemany a les negociacions del Tractat de Brest-Litovsk. Nomenat ambaixador a Rússia l'abril de 1918.
Viatxeslav Mólotov Bolxevic. Membre del Comitè Militar Revolucionari que preparà la Revolució d'Octubre.
Viktorín Moltxànov General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al Transbaikal.
Nikolai Muràlov Bolxevic. Heroi de la Guerra Civil.
Matvei Murànov Bolxevic. Elegit membre del Comitè Central dels Soviets en el Segon Congrés.

N[modifica]

Nariman Narimànov Bolxevic. Després de la Revolució d'Octubre, esdevingué president del Hummet.
Nikolai Natsvalov Dirigent de l'Exèrcit Blanc al Transbaikal.
Nikolai Nekràssov Kadets. Ministre de Transports en el Govern del Príncep Lvov. Vicepresident del Govern de Kérenski.
Nicolau II Tsar. Abdicà el 15 de març de 1917 arran del triomf de la Revolució de Febrer. Assassinat pels bolxevics amb la seva família a Iekaterinburg.
Andreu Nin Comunista. Personatge clau en el Komintern i en la Internacional Sindical Roja.
Maria Nikíforova Anarquista. Guerrillera de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna, dit també Exèrcit Negre.
Mehmet Niyazi Lluitador nacionalista tàtar de Crimea.
Víktor Noguín Bolxevic. Dirigent del partit a Moscou.
Aleksandr Nóvikov Bolxevic. Serví en l'Exèrcit Roig al Front del Nord i, després, a Petrograd.

O[modifica]

Olga de Rússia Gran Duquessa. Assassinada pels bolxevics amb la seva família a Iekaterinburg.
Mamia Orakhelaixvili Bolxevic. President del Soviet de Vladikavkaz. Conspirador comunista a Geòrgia.
Grigori Ordjonikidze Bolxevic. Dirigí la invasió de Geòrgia per l'Exèrcit Roig, cosa que va dur a instaurar-hi un règim soviètic.

P[modifica]

Aleksandr Parvus Menxevic. Agent de l'espionatge alemany.
Aleksei Peixekhónov Ministre de Proveïments del Govern de Kérenski.
Anatoli Pepeliàiev General. Dirigí l'Exèrcit Blanc a Sibèria.
Víktor Pepeliàiev Kadets. Primer Ministre del govern blanc establert a Sibèria per l'almirall Koltxak.
Símon Petliura Independentista ucraïnès. President de la República Popular d'Ucraïna.
Stepan Petritxenko Anarquista. Dirigent de la Rebel·lió de Kronstadt.
Grigori Petrov Socialrevolucionari. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Ievhén Petruixévytx Independentista ucraïnès. Membre del Directori d'Ucraïna.
Gueorgui Piatakov Bolxevic. Creador de l'Exèrcit Roig a Ucraïna.
Víktor Pokrovski General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al Caucas.
Dmitri Popov Anarquista. Comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna, dit també Exèrcit Negre.
Pàvel Póstixev Bolxevic. Dirigent de la República de l'Extrem Orient.
Ievgueni Preobrajenski Bolxevic. Membre del Politburó.

Q[modifica]

R[modifica]

Karl Radek Bolxevic. Mitjancer entre Lenin i el govern alemany. Dirigent del Komintern.
Eino Rahja Bolxevic. Lluità a favor dels comunistes en la Guerra Civil Finlandesa.
Jukka Rahja Bolxevic. Fundador del Partit Comunista de Finlàndia.
Khristian Rakovski Bolxevic. Primer cap de govern de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna.
Isídor Ramixvili Menxevic. Membre del Comitè Executiu del Soviet de Petrograd. Després, diputat de l'Assemblea Constituent de la República Democràtica de Geòrgia.
Noe Ramixvili Menxevic. Cap del govern de la República Democràtica de Geòrgia.
Fiódor Raskólnikov Bolxevic. Dirigent del Motí de Kronstadt contra el Govern Provisional. Després, instaurà el Terror Roig a Moscou.
John Reed Periodista. Autor del reportatge Deu dies que sacsejaren el món, on explica les seves experiències a Rússia durant la Revolució d'Octubre.
Paul von Rennenkampf General. Oficial de l'Exèrcit del Tsar executat pels bolxevics.
David Riazanov Bolxevic. Teòric marxista. Fundador de l'Institut Marx-Engels.
Aleksei Ríkov Bolxevic. President del Soviet Suprem d'Economia Nacional.
Aleksandr Rodzianko General. Intentà aconseguir ajuda britànica per a l'Exèrcit Blanc.
Mikhaïl Rodzianko Octubrista. Negocià amb Nicolau II la seva abdicació.
Anatoli Rogojin Militar. Participà en la revolta dels cosacs contra el govern bolxevic.
Konstantín Rokossovski Bolxevic. Combatent de l'Exèrcit Roig condecorat amb l'Orde de la Bandera Roja per la seva actuació contra l'Exèrcit Blanc de l'almirall Koltxak.
Theodore Rothstein Bolxevic. Fundador del Partit Comunista de la Gran Bretanya.
Jānis Rudzutaks Bolxevic. Dirigent dels sindicats soviètics.
Pinkhas Rutenberg Socialrevolucionari. Durant la Revolució d'Octubre, intentà defensar el Palau d'Hivern contra l'atac dels bolxevics.

S[modifica]

Borís Sàvinkov Antic Socialrevolucionari. Col·laborà amb l'Exèrcit Blanc de l'almirall Koltxak.
Nikolai Semaixko Bolxevic. Comissari del Poble de Salut Pública.
Grigori Semiónov President del govern blanc del Transbaikal.
Viktor Serge Bolxevic. Treballà al Komintern.
Fiódor Serguèiev
(també conegut com a "Artiom")
Bolxevic. Dirigent de la República Socialista Soviètica de Donetsk – Krivoi Rog, la qual, proclamada el febrer de 1918, el mes següent fou integrada a la República Socialista Soviètica d'Ucraïna.
Matvei Skóbelev Menxevic. Ministre de Treball del Govern Provisional.
Nikolai Skoblin General de l'Exèrcit Blanc conegut per la seva pràctica d'executar immediatament els combatents rojos que capturava.
Mikhaïl Skorodúmov General de l'Exèrcit Blanc.
Pavló Skoropadskyi General. Cap d'un govern contrarevolucionari a Ucraïna amb suport de la intervenció alemanya.
Ivan Skvortsov-Stepànov Bolxevic. Comissari del Poble per a Finances.
Ívar Smilga Bolxevic. President del Comitè Central de la Flota del Bàltic.
Ivan Smirnov Bolxevic. Membre de la Txekà i del Comitè Central de Sibèria.
Vladímir Smirnov Bolxevic. Comissari polític a l'Exèrcit Roig.
Grigori Sokólnikov Bolxevic. Signatari del Tractat de Brest-Litovsk.
Vassili Sokolovski Bolxevic. Cap d'estat major d'una divisió de l'Exèrcit Roig estacionada al Turkmenistan.
Aron Solts Bolxevic. Jutge del Tribunal Suprem de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia.
Maria Spiridónova Socialrevolucionària. Dirigent de la facció dels Social-Revolucionaris d'esquerra. Detinguda després de l'intent de revolta dirigida per aquesta facció contra el govern bolxevic el juliol de 1918.
Stalin Bolxevic. Comissari del Poble per a les Nacionalitats.
Constantin Stere Col·laborador de Ion Inculeţ en el govern de la República Democràtica de Moldàvia.
Piotr Struve Kadets. Lluità en l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia.
Pēteris Stučka
(també dit Piotr Ivànovitx Stutxka)
Bolxevic. Cap del govern bolxevic de Letònia durant la Guerra d'Independència.
Maciej Sulkiewicz General. Membre de l'estat major de l'exèrcit de la República Democràtica de l'Azerbaidjan. Executat pels bolxevics.
Iàkov Sverdlov Bolxevic. President del Comitè Central Executiu del Congrés de Soviets de Totes les Rússies. Ordenà l'assassinat de la Família Imperial a Iekaterinburg.

T[modifica]

Tatiana de Rússia Gran Duquessa. Assassinada pels bolxevics amb la seva família a Iekaterinburg.
Mikhaïl Tereixtxenko Independent. Ministre de Finances en el Govern del Príncep Lvov. Ministre d'Afers Estrangers en el Govern de Kérenski.
Tíkhon Patriarca de Moscou (Església Ortodoxa Russa). Empresonat pel govern bolxevic.
Semion Timoixenko Bolxevic. Oficial de l'Exèrcit Roig durant la Guerra Civil Russa.
Ariadna Tírkova-Williams Kadets. Candidata a les eleccions a l'Assemblea Constituent. Durant la Guerra Civil col·laborà amb l'Exèrcit Blanc del general Denikin.
Mikhaïl Tomski Bolxevic. Secretari General de la Internacional Sindical Roja.
Valentín Trífonov Bolxevic. Comandant en cap de l'Exèrcit Roig al Front del Caucas.
Trotski Bolxevic. Comissari del Poble per a Afers Estrangers. Negocià amb Alemanya el Tractat de Brest-Litovsk.
Irakli Tsereteli Menxevic. Ministre de Correus i Telègrafs del Govern Provisional Rus. Després, diputat del Parlament de la República Democràtica de Geòrgia.
Koté Tsintsadze Bolxevic. Primer president de la Txekà a Geòrgia.
Marina Tsvetàieva Escriptora. Autora del poema narratiu L'acampada dels cignes, on glorificava els combatents de l'Exèrcit Blanc.
Mikhaïl Tukhatxevski Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig. Reprimí les rebel·lions de Kronstadt i de Tambov.
Vassili Txapàiev Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig durant la Guerra Civil Russa.
Tapa Txermóiev Nacionalista txetxè. Cap de govern de la República de la Muntanya del Nord del Caucas.
Víktor Txernov Socialrevolucionari. Ministre d'Agricultura del Govern de Kérenski. President de l'Assemblea Constituent. Lluità contra els bolxevics durant la Guerra Civil.
Akaki Txkhenkeli Menxevic. Ministre d'Afers Estrangers del govern de la República Democràtica de Geòrgia.
Bénia Txkhikvixvili Menxevic. Alcalde de Tbilisi en temps de la República Democràtica de Geòrgia.
Gueorgui Txitxerin Bolxevic. Comissari del Poble per a Afers Estrangers.
Lev Txorni Anarquista. Ideòleg de la Federació de Grups Anarquistes de Moscou. Conspirà contra el govern bolxevic. Morí executat.
Nikoloz Txkheïdze Menxevic. President del Soviet de Petrograd. Dirigent de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia i de la República Democràtica de Geòrgia.

U[modifica]

Roman Ungern von Sternberg General. Principal col·laborador de Grigori Semiónov al Transbaikal.
Józef Unszlicht Bolxevic. Cap del Comitè Revolucionari Polonès Provisional durant la Guerra Poloneso-Soviètica.
Grigol Uratadze Menxevic. Delegat de la República Democràtica de Geòrgia a Moscou.
Moisei Uritski Bolxevic. Cap de la Txekà a Petrograd. El seu assassinat va precipitar l'inici del Terror Roig.

V[modifica]

Aleksandr Vassilevski Militar. Combatent de l'Exèrcit Roig a la Guerra Poloneso-Soviètica.
Grigori Vassilevski Anarquista. Comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna.
Nikolai Vatutin Bolxevic. Combaté contra l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna.
Mir Hasan Vazírov Socialrevolucionari. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Mikhaïl Velikànov Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig a les regions dels Urals i del Caucas.
Borís Veretèlnikov Anarquista. Comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna, dit també Exèrcit Negre.
Grigori Verjbitski General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al Transbaikal.
Nikolai Vlàsik Bolxevic. Agent de la Txekà.
Piotr Vóikov Bolxevic. Encarregat de les requises d'aliment del Soviet dels Urals. Implicat en l'assassinat de la Família Imperial a Iekaterinburg.
Volin
(o Voline, com ho escrivia ell)
Anarquista. Combatent de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna.
V. Volodarski Bolxevic. Director la Gaseta Roja, diari de Petrograd. Assassinat el 1918 per Grigori Semiónov.
Kliment Voroixílov Bolxevic. Membre del Govern Provisional d'Ucraïna.
Volodímir Vinnitxenko Independentista ucraïnès. Primer Ministre de la República Popular d'Ucraïna.

W[modifica]

Piotr Wrangel General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia.

X[modifica]

Stepan Xahumian Bolxevic. President de la Comuna de Bakú.
Borís Xàpoixnikov Coronel de l'Exèrcit del Tsar que s'uní a l'Exèrcit Roig.
Andrei Xingariov Kadets. Ministre d'Agricultura en el Govern del Príncep Lvov. Assassinat pels bolxevics després de la Revolució d'Octubre.
Andrei Xkuró General. Dirigent de la brigada de Cosacs del Kuban de l'Exèrcit Blanc.
Aleksandr Xliàpnikov Bolxevic. Comissari del Poble de Treball. Actiu al Caucas durant la Guerra Civil.
Borís Xtèifon General. Dirigí l'Exèrcit Blanc a Crimea.
Fèdir Xtxus Anarquista. Comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna.
Vassili Xulguín Progressista. Va demanar a Nicolau II que abdiqués. Donà suport al cop d'estat del general Kornílov.
Fèdir Xvets Independentista ucraïnès. Membre del Directori d'Ucraïna.

Y[modifica]

Z[modifica]

Lev Zadov Bolxevic. Antic comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna, després col·laborà amb la Txekà.
Máté Zalka Comunista. Durant la Guerra Civil va organitzar una unitat hongaresa de Guàrdies Rojos a Khabàrovsk.
Volodímir Zatonskyi Bolxevic. President de la República Socialista Soviètica de Galítsia durant la Guerra Poloneso-Soviètica.
Iàkov Zevin Bolxevic. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Grigori Zinóviev Bolxevic. Responsable del govern de Petrograd.
Viatxeslav Zof Bolxevic. Comissari de la Flota del Bàltic i membre del comitè de defensa de Petrograd.