Llista de persones relacionades amb la Revolució Russa

En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revolució Russa de 1917 tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra; també s'hi inclouen els que participaren en la Guerra Civil Russa (1918-1921) amb independència del bàndol en què combateren. Algunes persones d'aquesta llista no eren pas russes.

A
Sultan Majid Afandíev	Bolxevic. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Aleix de Rússia	Tsarèvitx. Assassinat pels bolxevics amb la seva família a Iekaterinburg.
Mikhaïl Aleksèiev	General. Cap de l'Estat Major durant el Govern de Kérenski. Dirigent de l'Exèrcit Blanc durant la Guerra Civil.
Alexandra de Hessen-Darmstadt	Tsarina. Assassinada pels bolxevics amb la seva família a Iekaterinburg.
Anastàsia de Rússia	Gran Duquessa. Assassinada pels bolxevics amb la seva família a Iekaterinburg.
Opanàs Andríevski	Independentista ucraïnès. Membre del Directori d'Ucraïna.
Aleksandr Antónov	Socialrevolucionari. Dirigent de la Rebel·lió de Tambov.
Vladímir Antónov-Ovséienko	Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig a Ucraïna. Participà en la repressió de la Rebel·lió de Tambov.
Jaan Anvelt	Bolxevic. Dirigent de la Comuna dels Treballadors d'Estònia.
Inessa Armand	Bolxevic. Presidenta del Primer Congrés Internacional de Dones Comunistes (1920). Creà, juntament amb Aleksandra Kollontai, el Jenotdel, institució dedicada a defensar els drets de les dones.
Rajden Arsenidze	Menxevic. Ministre de Justícia del govern de la República Democràtica de Geòrgia.
Piotr Arxínov	Anarquista. Es dedicà a tasques educatives i culturals a la zona controlada per l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna.
Aleksandr Atabekian	Anarquista. Director del diari Potxín, on criticava la Revolució d'Octubre i el Govern bolxevic.
Pàvel Axelrod	Menxevic. Després de la Revolució d'Octubre encapçalà l'oposició socialista als bolxevics.
Meixadi Azizbèkov	Bolxevic. Dirigent de la Comuna de Bakú.
B
Mir Jafar Baguírov	Bolxevic. Actiu a l'Azerbaidjan.
Nikolai Baràtov	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia.
Fània Bàron	Anarquista. Executada per la Txekà.
Víktor Bèlaix	Anarquista. Comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna.
Pàvel Bermondt-Avàlov	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc a la regió del Bàltic.
Eduard Berzin	Bolxevic. Creador del sistema de gulags a Kolimà (Sibèria).
Markó Bezrutxko	Independentista ucraïnès. Dirigent militar.
Iàkov Bliümkin	Socialrevolucionari. Membre de la Txekà. Assassinà l'ambaixador alemany Mirbach.
Aleksandr Bogdànov	Comunista. Fundador de l'Institut de Cultura Proletària.
Vladímir Bontx-Bruièvitx	Bolxevic. Historiador i escriptor, autor de les biografies oficials de Lenin.
Maria Botxkariova	Combatent de l'Exèrcit Blanc. Executada pels bolxevics.
Iekaterina Breixko-Breixkóvskaia (també coneguda com a Bàbuixka, que en rus vol dir àvia)	Socialrevolucionària. Membre del Govern de Kérenski.
Aleksei Brussílov	General. Antic oficial de l'exèrcit del Tsar que, durant la Guerra Poloneso-Soviètica, es posà al servei de l'Exèrcit Roig.
Andrei Búbnov	Bolxevic. Oficial de l'Exèrcit Roig durant la Guerra Civil Russa a Ucraïna.
Semion Budionni	Bolxevic. Oficial de l'Exèrcit Roig durant la Guerra Civil Russa.
Nikolai Bukharin	Bolxevic. Membre del grup Esquerra Comunista, que es manifestà contrari a la signatura del Tractat de Brest-Litovsk.
Nikolai Bulganin	Bolxevic. Membre de la Txekà.
C
D
Fiódor Dan	Menxevic. Membre del Comitè Central del Soviet de Petrograd.
Anton Denikin	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia.
Seit Devdariani	Menxevic. Diputat del Parlament de la República Democràtica de Geòrgia.
Mikhaïl Dieterichs	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc a Sibèria.
Prokofi Djaparidze	Bolxevic. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Pàvel Dolgorúkov	Kadets. Col·laborà amb l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia i a Crimea.
Mikhaïl Drozdovski	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia i al Don.
Aleksa Dundić	Comunista. D'origen serbi o croat, lluità com a voluntari a l'Exèrcit Roig. Fou distingit amb l'Orde de la Bandera Roja.
Aleksandr Dútov	General. Dirigí un regiment cosac de l'Exèrcit Blanc.
Fèliks Dzerjinski	Bolxevic. Creador i organitzador de la Txekà.
E
Mikhaïl Eisenstein	Arquitecte i enginyer. Lluità a l'Exèrcit Blanc.
Serguei Eisenstein	Bolxevic. Dramaturg. Formà part de l'Exèrcit Roig. Director d'escena del Teatre Obrer.
Xalva Eliava	Bolxevic. Membre del govern de la República Socialista Soviètica de Geòrgia.
F
Ivan Fiolètov	Bolxevic. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Sénia Fleixin	Anarquista. Deportat a Alemanya pel govern bolxevic.
Mikhaïl Frunze	Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig al Front Oriental
G
Gaito Gazdànov	Escriptor. Durant la Guerra Civil lluità a l'Exèrcit Blanc del general Wrangel.
Emma Goldman	Anarquista. Crítica amb el caràcter dictatorial del règim bolxevic. Donà suport a la Rebel·lió de Kronstadt.
Maksim Gorki (de vegades conegut en català com a Màxim Gorki)	Escriptor. Es mostrà crític amb el caràcter dictatorial del règim bolxevic i amb les actituds despòtiques de Lenin i Trotski.
Leonid Góvorov	Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig que lluità contra l'Exèrcit Blanc a Crimea. Distingit amb l'Orde de la Bandera Roja.
Nikífor Grigóriev	Militar. Comandant a Ucraïna de l'Exèrcit Verd durant la Guerra Civil.
Ievgueni Gueguetxkori	Menxevic. Ministre d'Afers Estrangers del govern de la República Democràtica de Geòrgia.
Saixa Gueguetxkori	Bolxevic. Membre del govern de la República Socialista Soviètica de Geòrgia
Konstantín Guei	Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig que lluità contra l'Exèrcit Blanc al Caucas del Nord.
Aleksandr Gutxkov	Octubrista. Ministre de Guerra i de Marina en el Govern del Príncep Lvov.
Evguén Gvaladze	Menxevic. Soldat de l'exèrcit de la República Democràtica de Geòrgia.
H
Iàkub Hanetski (també conegut com a "Iàkov Fürstenberg")	Bolxevic. Organitzà el retorn de Lenin des de Suïssa.
Anatoli Hecker	Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig que ocupà l'Azerbaidjan i Geòrgia.
Nikolai Hikalo	Bolxevic. Actiu a Pskov.
Mirza Davud Husèinov	Bolxevic. Membre del govern de la l'República Socialista Soviètica de Azerbaidjan
I
Guénrikh Iagoda	Bolxevic. Dirigent de la Txekà.
Vadim Iàkovlev	Cosac. Combatent en diversos bàndols durant la Guerra Civil.
Varvara Iàkovleva	Bolxevic. Dirigent de la Txekà a Moscou i funcionària del Comissariat del Poble de Proveïments.
Piotr Iermakov	Bolxevic. Participà en l'assassinat de la Família Imperial a Iekaterinburg.
Ivan Ilín	Filòsof. Detingut per activitats anticomunistes. Expulsat de la Unió Soviètica el 1922.
Ion Inculeţ	Representant a Bessaràbia del Govern de Kérenski. President del Parlament de la República Democràtica de Moldàvia.
Ioseb Iremaixvili	Menxevic. Diputat de l'Assemblea Constituent de la República Democràtica de Geòrgia.
Nikolai Iudénitx	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al Nord-oest de Rússia.
Konstantín Iurénev	Bolxevic. Cap de la Guàrdia Roja a Petrograd.
Iàkov Iurovski	Bolxevic. Dirigí l'assassinat de la Família Imperial a Iekaterinburg.
Nikolai Ivànov	General. Comandant de l'Exèrcit Blanc.
J
Dmitri Jloba	Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig destinat al Front del Caucas.
Adolf Joffe	Bolxevic. President del Comitè Militar Revolucionari de Petrograd que encapçalà la Revolució d'Octubre. Cap de la delegació que acudí a Brest-Litovsk per negociar la pau amb Alemanya.
Noe Jordània	Menxevic. President del Soviet de Tbilissi. Cap de govern de la República Democràtica de Geòrgia.
Gueorgui Júkov	Bolxevic. Oficial de l'Exèrcit Roig. Condecorat amb l'Orde de la Bandera Roja per haver esclafat la Rebel·lió de Tambov.
K
Làzar Kaganóvitx	Bolxevic. President del Consell Central del districte de Nijni Nóvgorod i, després, del de Vorónej.
Steponas Kairys	Socialdemòcrata. Signà l'Acta d'independència de Lituània el 16 de febrer de 1918.
Aleksei Kaledin	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc dels Cosacs del Don.
Mikhaïl Kalinin	Bolxevic. President del Comitè Executiu de Totes les Rússies.
Lev Kàmenev	Bolxevic. Membre del Primer Politburó.
Olga Kàmeneva	Bolxevic. Responsable de la Divisió de Teatre del Comissariat del Poble d'Educació i Instrucció.
Fanni Kaplan	Socialrevolucionària. Intentà assassinar Lenin.
Vladímir Kappel	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc a les ordres del Comitè de Membres de l'Assemblea Constituent.
Semion Karètnik	Anarquista. Comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna.
Serguei Kavtaradze	Bolxevic. Membre del govern de Geòrgia.
Aleksandr Kérenski	Socialrevolucionari. Ministre de Justícia en el Govern del Príncep Lvov. President del Govern Provisional.
Noe Khomeriki	Menxevic. Ministre d'Agricultura del govern de la República Democràtica de Geòrgia.
Aleksandra Kim	Bolxevic. Enviada per Lenin a mobilitzar els coreans residents a Sibèria per lluitar contra els contrarevolucionaris.
Serguei Kírov	Bolxevic. Comandant de l'administració militar a Astracan.
Aleksei Kiseliov	Bolxevic. Membre del Comitè Central del Partit.
Vladímir Kislitsin	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc a Sibèria.
Gustav Klinger	Bolxevic. Dirigent de la República Socialista Soviètica Autònoma dels Alemanys del Volga. Membre del Comitè Executiu del Komintern.
Aleksandra Kol·lontai	Bolxevic. Comissària del Poble per a Afers Socials. Creà, juntament amb Inessa Armand, el Jenotdel, institució dedicada a defensar els drets de les dones.
Aleksandr Koltxak	Almirall. Dirigí l'Exèrcit Blanc a Sibèria.
Nikolai Kondràtiev	Socialrevolucionari. Dissenyador de la Nova Política Econòmica.
Ivan Kóniev	Bolxevic. Serví en l'Exèrcit Roig a la República de l'Extrem Orient.
Aleksandr Konovàlov	Kadets. Ministre de Comerç i Indústria en el Govern del Príncep Lvov.
Grigori Korgànov	Bolxevic. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Lavr Kornílov	General. Comandant en cap dels Exèrcits, acusat de preparar un cop d'estat contra el Govern de Kérenski. Durant la Guerra Civil dirigí l'Exèrcit Blanc al Don.
Mikhaïl Korobèinikov	Oficial de l'Exèrcit Blanc, dirigí la revolta de Iacútia.
Stanislav Kosior	Bolxevic. Secretari del Partit.
Grigore Kotovski	Bolxevic. Col·laborà en la presa d'Ucraïna.
Piotr Kràsikov	Bolxevic. Subcomissari del Poble de Justícia.
Leonid Krasin	Bolxevic. Comissari del Poble de Comerç Exterior.
Aleksandr Krasnoixtxókov	Bolxevic. Cap del govern de la República de l'Extrem Orient.
Piotr Krasnov	General. Cap de les tropes que Kérenski envià a Petrograd per lluitar contra els bolxevics durant la Revolució d'Octubre.
Nikolai Krestinski	Bolxevic. Membre del Primer Politburó.
Piotr Kropotkin	Anarquista. Col·làborà amb el Govern de Kérenski.
Nadejda Krúpskaia	Bolxevic. Subcomissària del Poble d'Educació i d'Instrucció.
Nikolai Krilenko	Bolxevic. Comandant en cap de l'Exèrcit després de la Revolució d'Octubre.
Grigori Kulik	Bolxevic. Serví en l'Exèrcit Roig a Khàrkiv.
Dmitri Kurski	Bolxevic. Comissari del Poble de Justícia de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia.
Aleksandr Kutépov	General. Comandant de l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia.
L
Nèstor Lakoba	Bolxevic. President del Comitè Central del Partit a Abkhàzia.
Anatoli Lamànov	Dirigent de la Rebel·lió de Kronstadt.
Martin Latsis	Bolxevic. President de la Txekà a Ucraïna.
Serghei Lazo	Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig a Sibèria i l'Extrem Orient.
Lenin	Bolxevic. President del Consell de Comissaris del Poble.
Anatoli Lieven	General. Dirigent de l'Exèrcit Blanc a Letònia.
Maxim Litvinov	Bolxevic. Representant diplomàtic de la Rússia soviètica.
Solomon Lozovski	Bolxevic. Secretari General de la Internacional Sindical Roja.
Anatoli Lunatxarski	Bolxevic. Comissari del Poble d'Educació i d'Instrucció.
Iuri Lutovínov	Bolxevic. Dirigent del Partit a Ucraïna.
Príncep Lvov	President del Govern Provisional.
M
Vladímir Maiakovski	Bolxevic. Poeta futurista. Actuà com a propagandista del règim.
Vladímir Mai-Maievski	General. Comandant de l'Exèrcit Blanc.
Andriy Makàrenko	Independentista ucraïnès. Membre del Directori d'Ucraïna.
Filipp Makharadze	Bolxevic. President del Comitè Revolucionari de Geòrgia durant la Guerra Civil.
Nèstor Makhnò	Anarquista. Comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna, dit també Exèrcit Negre.
Vassili Maklakov	Kadets. Elegit diputat a l'Assemblea Constituent.
Gregori Maksímov	Anarquista. Detingut per la Txekà i expulsat de la Unió Soviètica.
Andrei Manúilov	Kadets. Ministre d'Educació en el Govern del Príncep Lvov.
Maria de Rússia	Gran Duquessa. Assassinada pels bolxevics amb la seva família a Iekaterinburg.
Serguei Màrkov	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia.
Ludwig Martens	Bolxevic. Dirigí el Buró Soviètic a Nova York, una mena de succedani d'ambaixada soviètica als Estats Units.
Iuli Màrtov	Menxevic. Crític amb la política de guerra del Govern Provisional.
Andreu Marty	Comunista. Liderà el motí de la flota francesa del mar Negre, en protesta contra la intervenció a la Guerra Civil Russa a favor dels blancs.
Gueorgui Matsievski	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al Transbaikal.
Polikarp Mdivani	Bolxevic. Destinat al Front del Caucas, fou un dels dirigents de l'ocupació de Geòrgia per l'Exèrcit Roig.
Serguei Medvèdev	Bolxevic. Comissari de l'Exèrcit Roig a Smolensk.
Viatxeslav Menjinski	Bolxevic. Comissari del Poble de Finances. Membre de la directiva de la Txekà.
Dmitri Merejkovski	Poeta. Antibolxevic. Durant la Guerra Poloneso-Soviètica donà suport al mariscal polonès Józef Piłsudski.
Ida Mett	Anarquista. Activa a Moscou. Detinguda pel govern bolxevic sota l'acusació de dur a terme accions subversives.
Gavriïl Miasnikov	Bolxevic. S'oposà a la signatura del Tractat de Brest-Litovsk.
Anastàs Mikoian	Bolxevic. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Pàvel Miliukov	Kadets. Ministre d'Afers Estrangers en el Govern del Príncep Lvov.
Ievgueni Miller	General. Dirigent de l'Exèrcit Blanc al Nord.
Miquel de Rússia	Gran Duc. El seu germà Nicolau II abdicà a favor seu però ell rebutjà acceptar la corona. Assassinat pels bolxevics.
Wilhelm von Mirbach	Representant alemany a les negociacions del Tractat de Brest-Litovsk. Nomenat ambaixador a Rússia l'abril de 1918.
Viatxeslav Mólotov	Bolxevic. Membre del Comitè Militar Revolucionari que preparà la Revolució d'Octubre.
Viktorín Moltxànov	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al Transbaikal.
Nikolai Muràlov	Bolxevic. Heroi de la Guerra Civil.
Matvei Murànov	Bolxevic. Elegit membre del Comitè Central dels Soviets en el Segon Congrés.
N
Nariman Narimànov	Bolxevic. Després de la Revolució d'Octubre, esdevingué president del Hummet.
Nikolai Natsvalov	Dirigent de l'Exèrcit Blanc al Transbaikal.
Nikolai Nekràssov	Kadets. Ministre de Transports en el Govern del Príncep Lvov. Vicepresident del Govern de Kérenski.
Nicolau II	Tsar. Abdicà el 15 de març de 1917 arran del triomf de la Revolució de Febrer. Assassinat pels bolxevics amb la seva família a Iekaterinburg.
Andreu Nin	Comunista. Personatge clau en el Komintern i en la Internacional Sindical Roja.
Maria Nikíforova	Anarquista. Guerrillera de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna, dit també Exèrcit Negre.
Mehmet Niyazi	Lluitador nacionalista tàtar de Crimea.
Víktor Noguín	Bolxevic. Dirigent del partit a Moscou.
Aleksandr Nóvikov	Bolxevic. Serví en l'Exèrcit Roig al Front del Nord i, després, a Petrograd.
O
Olga de Rússia	Gran Duquessa. Assassinada pels bolxevics amb la seva família a Iekaterinburg.
Mamia Orakhelaixvili	Bolxevic. President del Soviet de Vladikavkaz. Conspirador comunista a Geòrgia.
Grigori Ordjonikidze	Bolxevic. Dirigí la invasió de Geòrgia per l'Exèrcit Roig, cosa que va dur a instaurar-hi un règim soviètic.
P
Aleksandr Parvus	Menxevic. Agent de l'espionatge alemany.
Aleksei Peixekhónov	Ministre de Proveïments del Govern de Kérenski.
Anatoli Pepeliàiev	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc a Sibèria.
Víktor Pepeliàiev	Kadets. Primer Ministre del govern blanc establert a Sibèria per l'almirall Koltxak.
Símon Petliura	Independentista ucraïnès. President de la República Popular d'Ucraïna.
Stepan Petritxenko	Anarquista. Dirigent de la Rebel·lió de Kronstadt.
Grigori Petrov	Socialrevolucionari. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Ievhén Petruixévytx	Independentista ucraïnès. Membre del Directori d'Ucraïna.
Gueorgui Piatakov	Bolxevic. Creador de l'Exèrcit Roig a Ucraïna.
Víktor Pokrovski	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al Caucas.
Dmitri Popov	Anarquista. Comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna, dit també Exèrcit Negre.
Pàvel Póstixev	Bolxevic. Dirigent de la República de l'Extrem Orient.
Ievgueni Preobrajenski	Bolxevic. Membre del Politburó.
Q
R
Karl Radek	Bolxevic. Mitjancer entre Lenin i el govern alemany. Dirigent del Komintern.
Eino Rahja	Bolxevic. Lluità a favor dels comunistes en la Guerra Civil Finlandesa.
Jukka Rahja	Bolxevic. Fundador del Partit Comunista de Finlàndia.
Khristian Rakovski	Bolxevic. Primer cap de govern de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna.
Isídor Ramixvili	Menxevic. Membre del Comitè Executiu del Soviet de Petrograd. Després, diputat de l'Assemblea Constituent de la República Democràtica de Geòrgia.
Noe Ramixvili	Menxevic. Cap del govern de la República Democràtica de Geòrgia.
Fiódor Raskólnikov	Bolxevic. Dirigent del Motí de Kronstadt contra el Govern Provisional. Després, instaurà el Terror Roig (Rússia) a Moscou.
John Reed	Periodista. Autor del reportatge Deu dies que sacsejaren el món, on explica les seves experiències a Rússia durant la Revolució d'Octubre.
Paul von Rennenkampf	General. Oficial de l'Exèrcit del Tsar executat pels bolxevics.
David Riazanov	Bolxevic. Teòric marxista. Fundador de l'Institut Marx-Engels.
Aleksei Ríkov	Bolxevic. President del Soviet Suprem d'Economia Nacional.
Aleksandr Rodzianko	General. Intentà aconseguir ajuda britànica per a l'Exèrcit Blanc.
Mikhaïl Rodzianko	Octubrista. Negocià amb Nicolau II la seva abdicació.
Anatoli Rogojin	Militar. Participà en la revolta dels cosacs contra el govern bolxevic.
Konstantín Rokossovski	Bolxevic. Combatent de l'Exèrcit Roig condecorat amb l'Orde de la Bandera Roja per la seva actuació contra l'Exèrcit Blanc de l'almirall Koltxak.
Theodore Rothstein	Bolxevic. Fundador del Partit Comunista de la Gran Bretanya.
Jānis Rudzutaks	Bolxevic. Dirigent dels sindicats soviètics.
Pinkhas Rutenberg	Socialrevolucionari. Durant la Revolució d'Octubre, intentà defensar el Palau d'Hivern contra l'atac dels bolxevics.
S
Borís Sàvinkov	Antic Socialrevolucionari. Col·laborà amb l'Exèrcit Blanc de l'almirall Koltxak.
Nikolai Semaixko	Bolxevic. Comissari del Poble de Salut Pública.
Grigori Semiónov	President del govern blanc del Transbaikal.
Viktor Serge	Bolxevic. Treballà al Komintern.
Fiódor Serguèiev (també conegut com a "Artiom")	Bolxevic. Dirigent de la República Socialista Soviètica de Donetsk – Krivoi Rog, la qual, proclamada el febrer de 1918, el mes següent fou integrada a la República Socialista Soviètica d'Ucraïna.
Matvei Skóbelev	Menxevic. Ministre de Treball del Govern Provisional.
Nikolai Skoblin	General de l'Exèrcit Blanc conegut per la seva pràctica d'executar immediatament els combatents rojos que capturava.
Mikhaïl Skorodúmov	General de l'Exèrcit Blanc.
Pavló Skoropadskyi	General. Cap d'un govern contrarevolucionari a Ucraïna amb suport de la intervenció alemanya.
Ivan Skvortsov-Stepànov	Bolxevic. Comissari del Poble per a Finances.
Ívar Smilga	Bolxevic. President del Comitè Central de la Flota del Bàltic.
Ivan Smirnov	Bolxevic. Membre de la Txekà i del Comitè Central de Sibèria.
Vladímir Smirnov	Bolxevic. Comissari polític a l'Exèrcit Roig.
Grigori Sokólnikov	Bolxevic. Signatari del Tractat de Brest-Litovsk.
Vassili Sokolovski	Bolxevic. Cap d'estat major d'una divisió de l'Exèrcit Roig estacionada al Turkmenistan.
Aron Solts	Bolxevic. Jutge del Tribunal Suprem de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia.
Maria Spiridónova	Socialrevolucionària. Dirigent de la facció dels Social-Revolucionaris d'esquerra. Detinguda després de l'intent de revolta dirigida per aquesta facció contra el govern bolxevic el juliol de 1918.
Stalin	Bolxevic. Comissari del Poble per a les Nacionalitats.
Constantin Stere	Col·laborador de Ion Inculeţ en el govern de la República Democràtica de Moldàvia.
Piotr Struve	Kadets. Lluità en l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia.
Pēteris Stučka (també dit Piotr Ivànovitx Stutxka)	Bolxevic. Cap del govern bolxevic de Letònia durant la Guerra d'Independència.
Maciej Sulkiewicz	General. Membre de l'estat major de l'exèrcit de la República Democràtica de l'Azerbaidjan. Executat pels bolxevics.
Iàkov Sverdlov	Bolxevic. President del Comitè Central Executiu del Congrés de Soviets de Totes les Rússies. Ordenà l'assassinat de la Família Imperial a Iekaterinburg.
T
Tatiana de Rússia	Gran Duquessa. Assassinada pels bolxevics amb la seva família a Iekaterinburg.
Mikhaïl Tereixtxenko	Independent. Ministre de Finances en el Govern del Príncep Lvov. Ministre d'Afers Estrangers en el Govern de Kérenski.
Tíkhon	Patriarca de Moscou (Església Ortodoxa Russa). Empresonat pel govern bolxevic.
Semion Timoixenko	Bolxevic. Oficial de l'Exèrcit Roig durant la Guerra Civil Russa.
Ariadna Tírkova-Williams	Kadets. Candidata a les eleccions a l'Assemblea Constituent. Durant la Guerra Civil col·laborà amb l'Exèrcit Blanc del general Denikin.
Mikhaïl Tomski	Bolxevic. Secretari General de la Internacional Sindical Roja.
Valentín Trífonov	Bolxevic. Comandant en cap de l'Exèrcit Roig al Front del Caucas.
Trotski	Bolxevic. Comissari del Poble per a Afers Estrangers. Negocià amb Alemanya el Tractat de Brest-Litovsk.
Irakli Tsereteli	Menxevic. Ministre de Correus i Telègrafs del Govern Provisional Rus. Després, diputat del Parlament de la República Democràtica de Geòrgia.
Koté Tsintsadze	Bolxevic. Primer president de la Txekà a Geòrgia.
Marina Tsvetàieva	Escriptora. Autora del poema narratiu L'acampada dels cignes, on glorificava els combatents de l'Exèrcit Blanc.
Mikhaïl Tukhatxevski	Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig. Reprimí les rebel·lions de Kronstadt i de Tambov.
Vassili Txapàiev	Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig durant la Guerra Civil Russa.
Tapa Txermóiev	Nacionalista txetxè. Cap de govern de la República de la Muntanya del Nord del Caucas.
Víktor Txernov	Socialrevolucionari. Ministre d'Agricultura del Govern de Kérenski. President de l'Assemblea Constituent. Lluità contra els bolxevics durant la Guerra Civil.
Akaki Txkhenkeli	Menxevic. Ministre d'Afers Estrangers del govern de la República Democràtica de Geòrgia.
Bénia Txkhikvixvili	Menxevic. Alcalde de Tbilissi en temps de la República Democràtica de Geòrgia.
Gueorgui Txitxerin	Bolxevic. Comissari del Poble per a Afers Estrangers.
Lev Txorni	Anarquista. Ideòleg de la Federació de Grups Anarquistes de Moscou. Conspirà contra el govern bolxevic. Morí executat.
Nikoloz Txkheïdze	Menxevic. President del Soviet de Petrograd. Dirigent de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia i de la República Democràtica de Geòrgia.
U
Roman Ungern von Sternberg	General. Principal col·laborador de Grigori Semiónov al Transbaikal.
Józef Unszlicht	Bolxevic. Cap del Comitè Revolucionari Polonès Provisional durant la Guerra Poloneso-Soviètica.
Grigol Uratadze	Menxevic. Delegat de la República Democràtica de Geòrgia a Moscou.
Moisei Uritski	Bolxevic. Cap de la Txekà a Petrograd. El seu assassinat va precipitar l'inici del Terror Roig (Rússia).
V
Aleksandr Vassilevski	Militar. Combatent de l'Exèrcit Roig a la Guerra Poloneso-Soviètica.
Grigori Vassilevski	Anarquista. Comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna.
Nikolai Vatutin	Bolxevic. Combaté contra l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna.
Mir Hasan Vazírov	Socialrevolucionari. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Mikhaïl Velikànov	Bolxevic. Comandant de l'Exèrcit Roig a les regions dels Urals i del Caucas.
Borís Veretèlnikov	Anarquista. Comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna, dit també Exèrcit Negre.
Grigori Verjbitski	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al Transbaikal.
Nikolai Vlàsik	Bolxevic. Agent de la Txekà.
Piotr Vóikov	Bolxevic. Encarregat de les requises d'aliment del Soviet dels Urals. Implicat en l'assassinat de la Família Imperial a Iekaterinburg.
Volin (o Voline, com ho escrivia ell)	Anarquista. Combatent de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna.
V. Volodarski	Bolxevic. Director la Gaseta Roja, diari de Petrograd. Assassinat el 1918 per Grigori Semiónov.
Kliment Voroixílov	Bolxevic. Membre del Govern Provisional d'Ucraïna.
Volodímir Vinnitxenko	Independentista ucraïnès. Primer Ministre de la República Popular d'Ucraïna.
W
Piotr Wrangel	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc al sud de Rússia.
X
Stepan Xahumian	Bolxevic. President de la Comuna de Bakú.
Borís Xàpoixnikov	Coronel de l'Exèrcit del Tsar que s'uní a l'Exèrcit Roig.
Andrei Xingariov	Kadets. Ministre d'Agricultura en el Govern del Príncep Lvov. Assassinat pels bolxevics després de la Revolució d'Octubre.
Andrei Xkuró	General. Dirigent de la brigada de Cosacs del Kuban de l'Exèrcit Blanc.
Aleksandr Xliàpnikov	Bolxevic. Comissari del Poble de Treball. Actiu al Caucas durant la Guerra Civil.
Borís Xtèifon	General. Dirigí l'Exèrcit Blanc a Crimea.
Fèdir Xtxus	Anarquista. Comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna.
Vassili Xulguín	Progressista. Va demanar a Nicolau II que abdiqués. Donà suport al cop d'estat del general Kornílov.
Fèdir Xvets	Independentista ucraïnès. Membre del Directori d'Ucraïna.
Z
Lev Zadov	Bolxevic. Antic comandant de l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna, després col·laborà amb la Txekà.
Máté Zalka	Comunista. Durant la Guerra Civil va organitzar una unitat hongaresa de Guàrdies Rojos a Khabàrovsk.
Volodímir Zatonskyi	Bolxevic. President de la República Socialista Soviètica de Galítsia durant la Guerra Poloneso-Soviètica.
Iàkov Zevin	Bolxevic. Dirigent de la Comuna de Bakú.
Grigori Zinóviev	Bolxevic. Responsable del govern de Petrograd.
Viatxeslav Zof	Bolxevic. Comissari de la Flota del Bàltic i membre del comitè de defensa de Petrograd.