Manon des Sources

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Manon des Sources
Manon des Sources ver2.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Claude Berri

Producció: Pierre Grunstein
Alain Poiré

Guió: Claude Berri
Gérard Brach

Música: Jean-Claude Petit [1]

Fotografia: Bruno Nuytten

Muntatge: Hervé de Luze
Geneviève Louveau

Protagonistes: Yves Montand
Daniel Auteuil
Emmanuelle Béart
Hippolyte Girardot

Dades i xifres
Països: Itàlia
França
Suïssa
Data d'estrena: 1986
Duració: 113 minuts
Idioma original: French

Companyies
Distribució: Pathé Distribution (EU)
Orion Classics (USA)
Ingressos: 56.4 milions de dòlars €

Manon des Sources és una pel·lícula francesa rodada l'any 1986 al mateix temps que la pel·lícula Jean de Florette. Està basada en la novel·la, de dues parts, del mateix títol de Marcel Pagnol.

Va ser dirigida per Claude Berri, la música és de Jean-Claude Petit[2]

Argument[modifica | modifica el codi]

Seguint els esdeveniments de Jean de Florette, Manon, la filla de Jean (interpretat per Depardieu), viu a la Provença prop de la fina de Les Romarins, que havia pertangut al seu pare ja mort. Manon és pastora d'un ramat de cabres i caça ocells i conills silvestres per sobreviure. Ugolin Soubeyran, que es va quedar amb enganys la finca del pare de Manon cultiva clavells que ven a bon preu i rega amb aigua de l'antiga finca del pare de Manon.

Ugolin, després de veure banyaar-se nua a la jove Manon se n'enamora però quan intenta apropar-s'hi ells fuig d'ell, ja que el considera un dels responsables de la mort del seu pare i de quedar-se sense la finca ni l'aigua. Manon en canvi s'interessa pel jove nou mestre de l'escola del poble amb qui acabarà casant-se. Abans d'això Manon trobarà la manera de bloquejar l'aigua de la font que rega els clavells d'Ugolin i que proporciona aigua a més a tot el poble.[3]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Adaptació "lliure" de l'opera de Verdi's de 1862 La forza del destino, en particular, l'ària “Invano Alvaro”. http://www.reelviews.net/movies/j/jean_de_florette.html
  2. The score "borrows liberally" from Verdi's 1862 opera La forza del destino, in particular, the aria “Invano Alvaro”. See : http://www.reelviews.net/movies/j/jean_de_florette.html
  3. «Manon des Sources». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema