Màrius Carol i Pañella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Màrius Carol)
Infotaula de personaMàrius Carol i Pañella

Director del diari La Vanguardia el 2013 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r desembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director La Vanguardia
2013 – 2020
← José Antich i Valero – Jordi Juan Raja → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Oficial de Periodisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista, comentarista polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLa Vanguardia (1988–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Màrius Carol i Pañella (Barcelona, 1953[1]) és un periodista i escriptor català.

Ha treballat per diaris com El Noticiero Universal, El Correo Catalán, El Periódico, El País i La Vanguardia, on es va incorporar el 1988 i ha exercit de columnista, corresponsal reial i responsable de Comunicació del Grup Godó, essent-ne el director entre 2013 i 2020. També ha col·laborat amb diversos programes de ràdio i televisió i ha publicat diverses novel·les, amb les que ha guanyat el premi Ramon Llull l'any 2002 i el Premi Prudenci Bertrana el 2009.[2]

Biografia[modifica]

Crescut al barri del Poblenou, va ingressar a l'Escola Oficial de Periodisme on es va titular en Filosofia i Lletres i Periodisme. Va començar a treballar redactant cròniques d'estiu a El Noticiero Universal, per encàrrec de Manuel Tarín.[2]

Ha format part de les redaccions de El Noticiero Universal, El Correo Catalán, El Periódico, El País i La Vanguardia.[1] Ha estat director de comunicació del Grupo Godó i columnista habitual de La Vanguardia, diari on va entrar el 1988 i on es va especialitzar en temes de la Casa Reial espanyola.[1][3] Entre els anys 1993 i 2002 va ser corresponsal de la Família Reial Espanyola, sobre la qual ha escrit quatre llibres: A la sombra del rey (1999), Las anécdotas de don Juan Carlos (2000), Condición de príncipe (2004) i Un té en el Savoy (2012).[1][4]

Durant dos anys va ser un dels redactors de les «súpepreguntes» del concurs televisiu El tiempo es oro.[5] Ha col·laborat en alguns programes de ràdio a Catalunya Ràdio, RAC 1, 8tv i Onda Cero, i en programes de televisió com El club de TV3 o Ruedo Ibérico d'Antena 3. També ha presentat alguns programes de divulgació històrica a TV3, com Classificació ACR o Nexes.

També coordina el projecte del Museu de la Premsa de Catalunya, conjuntament amb Antoni Dalmau i Josep Caminal, i que està previst que s'ubiqui en un futur a l'edifici de la Igualadina Cotonera, a Igualada.[6]

Des del desembre de 2013[7] al febrer de 2020[8] fou director de La Vanguardia. És aficionat del FC Barcelona.[2]

Obres[modifica]

Ha publicat nombrosos llibres com Contra Periodistas, Tipos de interés o Catalans o "polacos". Ha escrit algunes monografies sobre Salvador Dalí com Dalí, el final oculto de un exhibicionista o L'enigma Dalí. Com a novel·lista, destaca Les seduccions de Júlia, que va guanyar el premi Ramon Llull el 2002.[9]

Novel·la[modifica]

Prosa no de ficció[modifica]

Altres col·laboracions[modifica]

  • 2011 - Cent amanides i entrants freds (Catxipanda) amb Joan Pallarés Oliva (Autor), Màrius Carol (col·laborador), Marta Raïch (fotògrafa), Ramon Gabriel (fotògraf) ISBN 9788497793841
  • Carol, Màrius; Carreras, Josep. Josep Carreras. Memòries de viva veu. Rosa dels Vents, 2011. ISBN 978-84-01-38772-2. 

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gutiérrez, Àlex «Màrius Carol, un nou director per a ‘La Vanguardia'». Ara, 12-12-2013, p. 48.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Escolán, Esther «Entrevista a Màrius Carol, director de La Vanguardia» (en castellà). Mundo Empresarial, 31-10-2015.
  3. ↑ Masó, Sara «Dia a dia». Capçalera, 163, març 2014, p. 94.
  4. ↑ «El conde de Godó cambia al director de La Vanguardia por el moderado Màrius Carol. Noticias de Cataluña» (en castellà). El Confidencial.
  5. ↑ Carol, Màrius «La superpregunta». La Vanguardia, 05-06-2015.
  6. ↑ «'La Vanguardia' impulsa un museo para la prensa en Igualada». Arxivat de l'original el 2009-09-23. [Consulta: 3 març 2010].
  7. ↑ «'La Vanguardia' anuncia oficialment que Màrius Carol serà el nou director en substitució de José Antich». Ara, 12-12-2013.
  8. ↑ «El periodista Jordi Juan, nombrado nuevo director de ‘La Vanguardia’» (en castellà). La Vanguardia, 01-03-2020 [Consulta: 1r març 2020].
  9. ↑ Obiols, Isabel «Màrius Carol fabula sobre su Barcelona en 'Les seduccions de Júlia'» (en castellà). EL PAÍS, 06-03-2002.
  10. ↑ País, Ediciones El «Màrius Carol recrea el frustrado robo de los restos de Jaume I» (en castellà). EL PAÍS, 01-03-2003.
  11. ↑ País, Ediciones El «El periodista Màrius Carol sitúa una historia de amor y espías en la Barcelona de 1915» (en castellà). EL PAÍS, 01-04-2006.
  12. ↑ Obiols, Isabel «Màrius Carol gana el Premio Ramon Llull» (en castellà). EL PAÍS, 31-01-2002.
  13. ↑ Carranco, Rebeca «Màrius Carol gana el Prudenci Bertrana» (en castellà). EL PAÍS, 09-10-2009.
  14. ↑ Empordà. «Màrius Carol guardonat amb el Premi Maria Àngels Anglada - Empordà». [Consulta: 19 maig 2018].


Premis i fites
Precedit per:
Sílvia Soler i Guasch
Petons de diumenge 		Premi Prudenci Bertrana de novel·la
2009 		Succeït per:
Agnès Rotger i Dunyó i Nadia Ghulam
El secret del meu turbant
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Màrius_Carol_i_Pañella&oldid=31303354»