Nombre de Morton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En dinàmica de fluids, el nombre de Morton és un nombre adimensional utilitzat juntament amb el nombre d'Eötvös (o nombre de Bond) per caracteritzar la forma de les bombolles o gotes que es mouen en un fluid o en una fase contínua, .[1]

El seu nom es deu a Rose Morton, que el va descriure amb W. L. Haberman el 1953.[2][3]

Definició[modifica]

El nombre de Morton es defineix com

  • g = acceleració de la gravetat,
  • = viscositat del fluid que l'envolta,
  • = densitat del fluid que l'envolta,
  • = diferència de densitat de les fases,
  • = coeficient de tensió superficial.

Per al cas d'una bombolla amb una densitat interior insignificant, es pot simplificar el nombre de Morton a

Relació amb altres paràmetres[modifica]

El nombre de Morton també es pot expressar mitjançant la combinació del nombre de Weber , el nombre de Froude , i el nombre de Reynolds ,

El nombre de Froude a l'expressió anterior es defineix com

on és la velocitat és el diàmetre equivalent de la gota o bombolla.

Referències[modifica]

  1. Clift; Grace, J. R.; Weber, M. E.. Bubbles Drops and Particles (en anglès). Nova York: Academic Press, 1978. ISBN 978-0-12-176950-5. 
  2. Haberman, W. L.; Morton, R. K. «An experimental investigation of the drag and shape of air bubbles rising in various liquids» (en anglès). Navy Department: The David W. Taylor Model Basin. Report 802, 1953.
  3. Pfister, Michael; Hager, Willi H. «History and significance of the Morton number in hydraulic engineering» (en anglès). Journal of Hydraulic Engineering, 140(5), maig 2014, pàg. 02514001. DOI: 10.1061/(asce)hy.1943-7900.0000870.