Nombre de Hersey - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El nombre de Hersey $(Hs)$ és un nombre adimensional utilitzat en la tribologia per tractar problemes de lubricació a la superfície dels coixinets en moviment. Representa la relació entre les forces viscoses i la força motriu.^[1]^[2]

Aquest nombre porta el nom de Mayo Dyer Hersey, enginyer mecànic estatunidenc.

Es defineix de la següent manera:

Hs={\frac {\mu \,\omega \,L_{c}}{F}}

on:

$\mu$ = viscositat dinàmica.
$\omega$ = velocitat de rotació.
$L_{c}$ = longitud característica.
$F$ = força impulsora.

Aplicacions[modifica]

Aquest nombre s'utilitza en la impressió per definir les condicions de treball que permeten la deposició d'una capa de tinta a les parts rotatives de les premses. Hi ha un número crític de Hersey per sota del qual no es forma cap capa de líquid a la superfície del rotlle, cosa que comporta una fricció significativa. Hi ha definicions d'aquest nombre que utilitzen la inversa de l'equació presentada anteriorment.

Referències[modifica]

↑ Massey, Bernard Stanford. Measures in science and engineering: their expression, relation and interpretation (en anglès). Ellis Horwood Limited, 1986. ISBN 0853126070.
↑ Hall, Carl W. Laws and Models: Science, Engineering and Technology (en anglès). Boca Raton: CRC Press, 2000. ISBN 8449320186.

Nombres adimensionals de la mecànica de fluids

Absorció (Ab) • Acceleració (Ac) • Alfven (Al) • Arquimedes (Ar) • Atwood (A) • Bagnold (Ba) • Bansen (Ba) • Bejan (Be) • Best (X) • Bingham (Bm) • Biot (Bi) • Blake (Bl) • Bodenstein (Bo) • Boltzmann (Bo) • Bond (Bo) • Boussinesq (Bo) • Brenner (Br) • Brinkman (Br) • Bulygin (Bu) • Cameron (Ca) • Capil·lar (Ca) • Capil·laritat (Cap) • Cauchy (Ca) • Cavitació (

{\sigma }_{c}

) • Chandrasekhar (Q) • Clausius (Cl) • Condensació (Co) • Cowling (Co) • Crocco (Cr) • Damköhler (Da) • Darcy (Da) • Dean (D) • Deborah (De) • Dukhin (Du) • Eckert (Ec) • Ekman (Ek) • Ellis (El) • Elsasser (El) / (

\Lambda

) • Eötvös (Eo) • Euler (Eu) • Fedorov (Fe) • Froude (Fr) • Galilei (Ga) • Görtler (G) • Goucher (Go) • Graetz (Gz) • Grashof (Gr) • Gukhman (Gu) • Hagen (Hg) • Hartmann (Ha) • Hatta (Ha) • Hedström (He) • Hersey (Hs) • Iribarren (Ir) / (ξ) • Jeffreys (Je) • Joule (Jo) • Karlovitz (Ka) • Keulegan-Carpenter (Kc) • Nombre de Kirpitxiov (transferència de calor i massa) (Ki) • Nombre de Kirpitxiov (flux) (Kir) • Knudsen (Kn) • Kutateladze (K) • Laplace (La) • Lewis (Le) • Lundquist (Lu) • Mach (M) / (Ma) • Mach crític (Mcr) / (M^*) • Marangoni (Ma) • Morton (Mo) • Newton (Np) • Nusselt (Nu) • Ohnesorge (Oh) • Péclet (Pe) • Potència (Np) • Prandtl (Pr) • Prandtl magnètic (Pr_m) • Prandtl turbulent (Pr_t) • Rayleigh (Ra) • Reech (Re) • Reynolds (Re) • Reynolds magnètic (Re_m) • Richardson (Ri) • Roshko (Ro) • Rossby (Ro) • Rouse (P) / (Z) • Ruark (Ru) • Schiller (Sch) • Schmidt (Sc) • Scruton (Sc) • Sherwood (Sh) • Shields (

\tau _{\ast }

) / (

\theta

) • Sommerfeld (S) • Stanton (St) • Stokes (Stk) • Strouhal (St) • Stuart (St) / (N) • Suratman (Su) • Taylor (Ta) • Thring (Th) • Ursell (U) • Weber (We) • Weissenberg (Wi) • Womersley (α) / (Wo) • Zwietering (S)

Vegeu també: Magnitud adimensional • Teorema de Pi-Buckingham