Nombre d'Iribarren

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

En dinàmica de fluids, el nombre d'Iribarren o paràmetre d'Iribarren ( o ), també conegut com a paràmetre de similitud o escullera de surf, és un paràmetre adimensional usat per modelar diversos efectes de trencar les ones de gravetat de la superfície en platges i estructures costaneres. El paràmetre porta el nom de l'enginyer espanyol Ramón Iribarren Cavanillas (1900-1967),[1] que el va introduir per descriure la forma d'esculleres en platges amb pendent.[2] El nombre d'Iribarren s'usa, entre altres coses, per descriure els tipus d'ones trencants a les platges, les onades, esculleres i dics.[3][4][5]

Definició[modifica]

El nombre Iribarren es defineix com:[4]

  sent  

on

Depenent de l'aplicació, s'utilitzen diferents definicions d'H i T, per exemple:

  • Per a ones periòdiques, l'alçària de l'ona H0 en aigües profundes o l'alçària de l'ona trencant Hb en la vora de la zona de surf.
  • Per ones aleatòries, l'alçària d'ona significativa Hs en un lloc determinat.

Tipus d'interruptors[modifica]

Interruptor vessant
Interruptor profund
Interruptor col·lapsant
Interruptor sorgint
Tipus de trencament d'ona: superfície lliure i plomes de bombolles, com s'ha redissenyat a partir de fotografies preses durant un experiment en un canal d'onades.[6]

El tipus d'ona trencant (vessant, profunda, col·lapsant o sorgint) depèn del nombre d'Iribarren. Segons Battjes (1974),[3] per a ones periòdiques propagant-se en una platja plana, hi ha dues opcions possibles per al número d'Iribarren:

  o  

on

  • H0 és l'alçària de l'ona a alta mar, en aigües profundes,
  • Hb és el valor de l'alçària de l'ona en el punt de ruptura, on les onades comencen a trencar-se.

Llavors, la dependència dels tipus d'interruptors que fa al nombre d'Iribarren, ja sigui ξ0 o ξb, es aproximadament:[3]

Tipus d'interruptor rang de ξ0 rang de ξb
Sorgint o col·lapsant ξ0 > 3,3 ξb > 2,0
Profund 0,5 < ξ0 < 3,3 0,4 < ξb < 2,0
Vessant ξ0 < 0,5 ξb < 0,4

Referències[modifica]

  1. «Relación de Académicos desde el Año 1847 hasta el 2003» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales p. 24–25, 2003.
  2. Iribarren; Norales, 1949.
  3. 3,0 3,1 3,2 Battjes, 1974.
  4. 4,0 4,1 Holthuijsen, 2007.
  5. Bruun, 1984.
  6. Kjeldsen, S.P.. Bølge brydning, fysisk beskrivelse [Wave breaking, physical description] (en danès). Technical University of Denmark, 1968, p. M.Sc. thesis, 110 pp.. 

Bibliografia[modifica]

  • Battjes, J.A.. «Surf similarity». A: Proceedings 14th International Conference on Coastal Engineering (en anglès), 1974, p. 466–480. DOI 10.9753/icce.v14. 
  • Design and construction of mounds for breakwaters and coastal protection (en anglès). 37. Elsevier, 1984, p. xi & 39 (Developments in geotechnical engineering). ISBN 0-444-42391-5. 
  • Goda, Yoshimi. Random seas and design of maritime structures (en anglès). 3. World Scientific, 2010, p. 213. ISBN 9814282405. 
  • Holthuijsen, L.H.. Waves in oceanic and coastal waters (en anglès). Cambridge University Press, 2007, p. 242. ISBN 1139462520. 
  • Iribarren, C.R.; Nogales, C. Proceedings XVIIth International Navigation Congress, Section II, Communication (en anglès). 4, 1949, p. 31–80. 

Vegeu també[modifica]