Vés al contingut

Solidaritat Catalana per la Independència: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 100: Línia 100:


Per això, el [[31 d'agost]] del 2010 el [[Partit Republicà Català]] i el partit [[Els Verds - Alternativa Verda]] van decidir coalitzar-se amb Solidaritat Catalana.<ref>{{citar web |url=http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/08/el_partit_republica_catala_i_els_verds_alternativa_verda_s_rsquo_adhereixen_a_solidaritat_catalana_56134.php |títol=El Partit Republicà Català i Els Verds-Alternativa Verda s’adhereixen a solidaritat catalana |consulta=31 d'agost del 2010 |obra= |editor=El Singular Digital |data=31 d'agost del 2010 |llengua= }}</ref>
Per això, el [[31 d'agost]] del 2010 el [[Partit Republicà Català]] i el partit [[Els Verds - Alternativa Verda]] van decidir coalitzar-se amb Solidaritat Catalana.<ref>{{citar web |url=http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/08/el_partit_republica_catala_i_els_verds_alternativa_verda_s_rsquo_adhereixen_a_solidaritat_catalana_56134.php |títol=El Partit Republicà Català i Els Verds-Alternativa Verda s’adhereixen a solidaritat catalana |consulta=31 d'agost del 2010 |obra= |editor=El Singular Digital |data=31 d'agost del 2010 |llengua= }}</ref>

En aquesta línia, en un principi [[Joan Carretero]], president de l'associació [[Reagrupament]], es va mostrar predisposat a unir-se a Solidaritat Catalana.<ref>{{citar web |url=http://www.naciodigital.cat/noticia/16752/reagrupament/apunta/unitat |títol=Reagrupament s'apunta a la unitat independentista |consulta=21 de juliol del 2010 |obra= |editor=Nació Digital |data=21 de juliol del 2010 |llengua= }}</ref><ref>{{citar web |url=http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/197442.html |títol=Carretero: "Solidaritat Catalana ens dóna la raó i ho celebrem" |consulta=21 de juliol del 2010 |obra= |editor=El Punt |data=21 de juliol del 2010 |llengua= }}</ref> Amb tot, les diferències en la confecció de les candidatures ha dificultat l'entesa entre ambdues formacions. A principis d'agost del 2010, per tal de desencallar les negociacions, Laporta, López Tena i Bertran van fer una oferta d'unitat a Reagrupament, convidant els reagrupats Joan Carretero i Jaume Fernàndez a presentar-se a les primàries de Solidaritat a Girona i Lleida respectivament, mentre que Laporta, López Tena i Bertran es comprometien a demanar el vot dels adherits a Solidaritat d'aquestes circumscripcions per a Carretero i Fernández.<ref>{{citar web |url=http://www.naciodigital.cat/noticia/17077/laporta/tena/bertran/donen/suport/carretero |títol=Laporta, Tena i Bertran donen «suport» a Carretero |consulta=4 d'agost del 2010 |obra= |editor=Nació Digital |data=3 d'agost del 2010 |llengua= }}</ref> Finalment, però, el 30 d'agost, després d'haver-se reunit la nit anterior, ambdues formacions van emetre un comunicat conjunt<ref>{{citar web |url=http://www.vilaweb.cat/noticia/3769174/solidaritat-reagrupament-presentaran-separat-eleccions.html |títol=Solidaritat i Reagrupament es presentaran per separat a les eleccions |consulta=5 de setembre del 2010 |obra= |editor=Vilaweb |data=30 d'agost del 2010 |llengua= }}</ref> en què afirmaven que es presentarien a les eleccions per separat, encara que amb ''una estratègia paral·lela confluent, amb l’objectiu comú de treballar per la independència de Catalunya i l’assoliment d’un Estat propi en el si de la [[Unió Europea]].''


===La coalició===
===La coalició===

Revisió del 18:29, 17 nov 2010

Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Aquest article tracta sobre el moviment polític de 2010. Vegeu-ne altres significats a «Solidaritat Catalana (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióSolidaritat Catalana per la Independència
Logotip de Solidaritat Catalana
Dades
Nom curtSI Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaindependentisme català
republicanisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 juliol 2010
Activitat
Membres6.000 (2010) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Altres
ColorVermell i blanc
Lloc webwww.solidaritatcatalana.cat
Facebook: solidaritatcat Twitter (X): solidaritatcat Telegram: solidaritatcat Modifica el valor a Wikidata

Solidaritat Catalana per la Independència (SI o SCI) és un moviment social i polític que cerca la independència de Catalunya i l'assoliment d'un Estat Català. Per tal de fer-ho es presenta com a coalició a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre del 2010.

El moviment està liderat per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran, amb el suport, entre altres, de Toni Strubell, Isabel-Clara Simó[1] i Hèctor López Bofill.

Història

Orígens (2009-2010)

Joan Laporta, durant el seu darrer any com a president del Futbol Club Barcelona (2003-2010), havia manifestat interès a fer el salt a la política. El seu missatge polític és independentista (als anys 90 del segle XX havia estat al Partit per la Independència), i per això advocava per liderar un moviment polític que treballés per la independència de Catalunya.

Entre l'hivern del 2009 i la primavera del 2010 Laporta es va acostar a Reagrupament, però les discrepàncies a l'hora de confeccionar les candidatures va fer que, finalment, Laporta creés la seva pròpia formació política, Democràcia Catalana. Durant l'estiu del 2010 Laporta va aliar-se amb Alfons López Tena i Uriel Bertran. Des del 2007 el primer havia treballat des del Cercle d'Estudis Sobiranistes, i el curs 2009-2010 tots dos van treballar en les consultes sobiranistes que es van fer a molts municipis catalans, i en la presentació d'una Iniciativa popular (IP) primer i una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament de Catalunya en les que proposaven que la Generalitat fes els passos adients per poder fer un referèndum d'Independència a Catalunya. A l'efecte de totes aquestes activitats van crear Solidaritat Catalana per la Independència.

Joan Laporta i Estruch, líder de Solidaritat Catalana per la Independència

Primers passos (estiu del 2010)

El moviment va ésser presentat mitjançant una conferència de premsa el 20 de juliol del 2010 per part de Laporta, López Tena i Bertran.[2][3] En aquella presentació van fer una crida a les diverses formacions polítiques amb representació parlamentària partidàries de la independència de Catalunya perquè formessin una coalició. Immediatament formacions com CiU o ERC van declinar la invitació, i per això Solidaritat Catalana va optar per presentar candidatura pròpia.

El 23 de juliol del 2010 es va fer un segon acte públic de presentació. L'escriptora Isabel-Clara Simó va llegir la Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència[4] a la plaça del Rei de Barcelona, acompanyada dels impulsors i també d'alguns dels adherits a la crida.[5]

A final de juliol del 2010 Alfons López Tena va abandonar Convergència Democràtica de Catalunya i Uriel Bertran va abandonar Esquerra Republicana de Catalunya, partits on fins llavors militaven respectivament.[6][7] L'11 d'agost del 2010 Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional i col·laborador d'Alfons López Tena al Cercle d'Estudis Sobiranistes i d'Uriel Bertran, també va abandonar ERC per passar-se a Solidaritat Catalana.[8]

Durant l'agost del 2010 s'han anat creant els comitès electorals locals i comarcals, per tal d'encarar la campanya electoral.

Eleccions primàries (agost-setembre del 2010)

El 4 de setembre del 2010 van fer-se les primàries per a proclamar els 135 candidats de Solidaritat Catalana per les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor del 2010.[9][10] Durant el mes d'agost es van confeccionar les candidatures. Cadascuna de les quatre circumscripcions electorals del Principat (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) comptava amb candidatures pròpies. En total van presentar-se 249 candidatures[11], tant en individuals com en equip.

Els comicis van tenir lloc en sis col·legis electorals situats arreu del territori (Barcelona, Girona, Lleida, La Seu d'Urgell, Tarragona i Tortosa). Tanmateix, la confecció final de les llistes es feia d'acord a les circumscripcions electorals. Així, els adherits només podien votar aquelles candidatures que es presentaven a llur circumscripció.

Els resultats i els caps de llista escollits van ésser els següents:

Circumscripció Total adherits Total votants % de participació Cap de llista
Barcelona 4.701 2.421 51,5% Joan Laporta
Girona 616 297 48,2% Toni Strubell
Lleida 362 168 46,4% Francesc Xavier Segura
Tarragona 511 257 50,3% Hèctor López Bofill
Catalunya 6.190 3.143 50,8%

Així, Joan Laporta era elegit com a cap de llista per Barcelona, amb Alfons López Tena i Uriel Bertran com a números dos i tres; Hèctor López Bofill com a cap de llista per Tarragona; Francesc Xavier Segura com a cap de llista per Lleida i l'escriptor Toni Strubell com a cap de llista per Girona. [12][13][14]

Manifest polític

El 24 d'octubre del 2010 es va fer a Barcelona la Primera Convenció, oberta a tots els membres de Solidaritat Catalana per la Independència, on es va aprovar el manifest polític.


Aliances

Aliances preelectorals

Solidaritat Catalana per la Independència no descarta aliar-se amb altres formacions polítiques que persegueixen els mateixos objectius (proclamació de la independència de Catalunya i regeneració democràtica). En tot cas la condició és que les candidatures s'han de confeccionar mitjançant primàries obertes i territorialitzades, i que els membres de la candidatura no poden ésser escollits pels caps de les diferents organitzacions.[15]

Per això, el 31 d'agost del 2010 el Partit Republicà Català i el partit Els Verds - Alternativa Verda van decidir coalitzar-se amb Solidaritat Catalana.[16]

La coalició

Per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 aquest moviment polític es presenta com a coalició. Està formada pels partits que havien iniciat el procés, Democràcia Catalana i Solidaritat per la Independència, i els partits que s'hi han afegit posteriorment, el Partit Republicà Català, Els Verds - Alternativa Verda i Catalunya Nació Independència. A principis de novembre de 2010 la coalició va arribar també a un principi d'acord amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional.[17][18][19]

Aliances postelectorals al Parlament

En cas d'obtenir representació parlamentària al Parlament de Catalunya Solidaritat Catalana per la Independència no descarta aliar-se amb altres formacions polítiques partidàries del dret d'autodeterminació per tal de tirar endavant la creació d'un estat català. Amb tot, ha pres el compromís d'evitar la creació d'un govern de coalició com el Tripartit (PSC-ERC-ICV-EUiA), puix entén que les seves polítiques mentre ha governat (2003-2010) han sigut negatives per a Catalunya, en tots els terrenys (econòmic, social, educatiu, cultural, infraestructural, etc.).[cal citació]

Altres aliances

Solidaritat Catalana per la Independència i Unitat Catalana, partit catalanista de la Catalunya Nord, van signar un pacte de col·laboració l'octubre del 2010, de manera que l'un passava a ser la referència de l'altre en el respectiu territori.[20]

Suports

Toni Strubell, cap de llista per Girona de Solidaritat Catalana, a Brussel·les l'any 2009

El 23 de juliol del 2010, pocs dies després d'haver-se presentat, el moviment tenia més de 13.000 adherits.[21] El 2 d'agost del 2010 ja en tenia més de 15.000.[15]

Entre les personalitats adherides o que han donat suport a Solidaritat Catalana per la Independència hi ha intel·lectuals com Patrícia Gabancho, Víctor Alexandre o Enric Vila,[22] el professor de dret constitucional Hèctor López Bofill,[8] els escriptors Isabel-Clara Simó i Miquel de Palol, els lingüistes Joan Solà i Miquel Strubell, el matemàtic Josep Guia, l'advocat Antoni Abat, els economistes Arcadi Oliveres i Elisenda Paluzie, els periodistes Núria Cadenes i Vicent Partal, l’actor Joel Joan,[23], l'historiador Toni Strubell, l'exconseller i exrector de la UAB Carles Solà[24] el teòleg mossèn Josep Dalmau[25] i el doctor Moisès Broggi, si bé aquest darrer amb l'esperança que Solidaritat s'ajuntés a altres formacions polítiques independentistes.[26]

Altres persones provinents de diverses formacions polítiques també s'hi han adherit. Provinents d'ERC hi ha Jaume Renyer. [27][28][29][30][31] Provinents de CiU hi ha Joan Sala (exregidor de Sant Feliu de Guíxols), Laia Escarrà i Carles Pagès.[32][33][34]

Alguns càrrecs electes també han donat el seu suport a la crida. És el cas de l' alcalde Jordi Fàbrega (batlle de Sant Pere de Torelló per l'Entesa pel Progrés Municipal) i Robert Ara (regidor de Sant Fruitós de Bages).[35][36]

A banda dels suports individuals, la crida ha rebut l'adhesió de l'associació d'empresaris Cercle Català de Negocis, presidida per Ramon Carner.[37][38]

Referències

  1. ↑ «Isabel-Clara Simó s'adhereix a Solidaritat Catalana». Avui / El Punt, 22-08-2010. [Consulta: 22 agost 2010].
  2. ↑ «Laporta, Tena i Uriel presenten la «gran coalició independentista»». Nació Digital, 20-07-2010. [Consulta: 20 juliol 2010].
  3. ↑ «Laporta, Tena i Bertran invoquen l'esperit de Solidaritat Catalana». El Punt, 20-07-2010. [Consulta: 20 juliol 2010].
  4. ↑ «Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència». Solidaritat Catalana per la Independència, 23-07-2010. [Consulta: 2 agost 2010].
  5. ↑ «Solidaritat Catalana afirma haver rebut 12.000 adhesions». VilaWeb, 23-07-2010. [Consulta: 25 juliol 2010].
  6. ↑ «López Tena i Uriel Bertran pleguen dels seus càrrecs a CiU i ERC després que el parlament ha aturat les iniciatives de referèndum». VilaWeb, 13-07-2010. [Consulta: 3 agost 2010].
  7. ↑ «Bertran i López Tena deixen els seus partits per presentar-se a les eleccions amb Laporta». El Punt, 27-07-2010. [Consulta: 4 agost 2010].
  8. ↑ 8,0 8,1 «López Bofill comunica a ERC que plega i que se'n va a Solidaritat Catalana». Avui, 11-08-2010. [Consulta: Data incorrecta].
  9. ↑ Solidaritat Catalana obre un procés de primàries per escollir els seus candidats a les autonòmiques Eldebat.cat
  10. ↑ Solidaritat Catalana farà les llistes electorals amb unes primàries internes Elperiodico.cat
  11. ↑ Més de 150 candidatures participaran en les eleccions primàries de Solidaritat Catalana Directe.cat
  12. ↑ Solidaritat Catalana escull Joan Laporta com a cap de llista en unes primàries sense sorpreses 3cat24.cat
  13. ↑ Joan Laporta surt escollit cap de llista de Solidaritat Catalana a Barcelona Diaridegirona.cat
  14. ↑ Joan Laporta ja és el cap de llista de Solidaritat Catalana Cronica.cat
  15. ↑ 15,0 15,1 «Web de Solidaritat Catalana per la Independència». Solidaritat Catalana per la Independència, 02-08-2010. [Consulta: 2 agost 2010].
  16. ↑ «El Partit Republicà Català i Els Verds-Alternativa Verda s’adhereixen a solidaritat catalana». El Singular Digital, 31-08-2010. [Consulta: 31 agost 2010].
  17. ↑ El PSAN estudia donar suport al partit de Laporta, El Punt.
  18. ↑ Avui, El PSAN s'afegeix a la candidatura de Solidaritat Catalana, Dijous, 14 d'octubre del 2010
  19. ↑ L'històric dirigent del PSAN, Josep Guia, tancarà la llista de Solidaritat a Barcelona, Nació Digital.
  20. ↑ «Compromís entre Unitat Catalana i Solidaritat Catalana per la Independència». Web de Solidaritat Catalana, 22-10-2010. [Consulta: 24 octubre 2010].
  21. ↑ «Solidaritat Catalana suma més suports individuals que col·lectius». Avui / El Punt, 23-07-2010. [Consulta: 13 agost 2010].
  22. ↑ «L’alçament». Dietari a destemps, blog d'Enric Vila, 28-07-2010. [Consulta: 4 agost 2010].
  23. ↑ «Joel Joan presenta Laporta a Figueres». Nació Digital / El Punt, 01-09-2010. [Consulta: 5 setembre 2010].
  24. ↑ «L'exconseller d'ERC Carles Solà, amb Laporta». Nació Digital, 05-09-2010. [Consulta: 5 setembre 2010].
  25. ↑ «L'herència del 10-J». Avui / El Punt, 20-08-2010. [Consulta: 20 agost 2010].
  26. ↑ «Broggi es passa de Reagrupament a Solidaritat». E-notícies, 30-08-2010. [Consulta: 30 agost 2010].
  27. ↑ «Presentació de Solidaritat Catalana Girona». Facebook, 03-08-2010. [Consulta: 3 agost 2010].
  28. ↑ «El director de l'Agència Catalana de Consum deixa ERC i es passa a Solidaritat Catalana». El Singular Digital, 10-09-2010. [Consulta: 10 setembre 2010].
  29. ↑ «Unes 1.000 persones de la demarcació de Tarragona s'han adherit a Solidaritat Catalana». delCamp.cat, 30-07-2010. [Consulta: 3 agost 2010].
  30. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades citar01
  31. ↑ «Sopant a "Ca l'astut", un altre cop». Per l'esquerra de la llibertat. Blog de Jaume Renyer, 10-08-2010. [Consulta: 12 agost 2010].
  32. ↑ «Presenten Solidaritat Catalana a Sant Feliu». Avui / El Punt, 07-08-2010. [Consulta: 13 agost 2010].
  33. ↑ «Una consellera nacional de CDC fitxa pel partit de Laporta». El Singular Digital / El Punt, 17-08-2010. [Consulta: 17 agost 2010].
  34. ↑ «Un altre conseller nacional de CDC s'incorpora al projecte de Laporta.». Avui / El Punt, 24-08-2010. [Consulta: 24 agost 2010].
  35. ↑ «Jordi Fàbrega dóna suport públic al projecte independentista de Laporta». El 9 Nou, 21-07-2010. [Consulta: 21 juliol 2010].
  36. ↑ «Un altre regidor de l'Entesa s'apunta a Solidaritat Catalana». Nació Digital, 26-07-2010. [Consulta: 26 juliol 2010].
  37. ↑ «El Cercle Català de Negocis dona suport a la Solidaritat Catalana per la Independència». Cercle Català de Negocis, 22-07-2010. [Consulta: 22 juliol 2010].
  38. ↑ «El Cercle Català de Negocis se suma al projecte de Laporta». El Punt, 23-07-2010. [Consulta: 26 juliol 2010].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Solidaritat_Catalana_per_la_Independència&oldid=6332786»