Tetragonur de Cuvier

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuTetragonur de Cuvier
Tetragonurus cuvieri
Cuvier-76-Muge-tetragonure-Athérine.jpg
De dalt a baix: galta roig (Liza aurata), tetragonur de Cuvier (Tetragonurus cuvieri) i joell atlàntic (Atherina presbyter)
Tetragonurus cuvieri (smalleye squaretail).gif
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 198716
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopterygii
OrdrePerciformes
FamíliaTetragonuridae
GènereTetragonurus
EspècieTetragonurus cuvieri
(Risso, 1810)[1][1][2]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Modifica les dades a Wikidata

El tetragonur de Cuvier[3] (Tetragonurus cuvieri) és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels tetragonúrids i a l'ordre dels perciformes.[4][5]

Etimologia[modifica]

Tetragonurus prové dels mots grecs tetra (quatre), gonia (angle) i oura (cua),[6] mentre que cuvieri fa referència a Georges Cuvier.[7]

Descripció[modifica]

Cos allargat, de secció cilíndrica a la regió anterior a l'anus i quadrangular a la regió caudal. Cap una mica comprimit, ulls rodons i relativament grossos. Absència d'escates al musell, a les maxil·les i a una àrea circular al voltant dels ulls. A boca closa, la mandíbula encaixa dins la maxil·la superior. La primera aleta dorsal, replegable dins un solc, té de 15 a 21 radis espinosos curts. Els radis tous de la segona dorsal (molt més llargs) són en nombre de 10 a 17. L'aleta anal té un radi espinós i de 10 15 radis tous. Cos de color bru fosc o negre amb reflexos violacis. La longitud total és de 30 a 35 cm[8] (70 cm segons Haedrich).[9] 52 vèrtebres. Aletes pectorals i pelvianes petites.[7] Línia lateral contínua. Absència d'aleta adiposa. Aleta caudal bifurcada. Aletes pectorals amb cap espina i 14-17 radis tous. Aletes pelvianes amb 1 espina i 5-5 radis tous. 14-17 branquiespines.[10] Distància interorbital més gran que el diàmetre dels ulls. Os lacrimal força desenvolupat. Normalment, les larves mostren pigmentada la base de l'aleta caudal.[11] Mandíbula inferior amb 80 dents fines i comprimides, i superior amb 50. Esquelet imperfectament ossificat. Opercle arrodonit i cobert d'escates. Orificis nasals rodons, situats a prop de la línia dorsal i relativament junts. Absència de bufeta natatòria. Testicles de color blanc.[12]

Reproducció[modifica]

A l'Atlàntic té lloc entre el març i l'agost.[13]

Alimentació i depredadors[modifica]

Es nodreix de meduses, celenterats, ctenòfors i plàncton.[14] El seu nivell tròfic és de 3,78.[15] És depredat per la tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares).[16][17]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí, batipelàgic[8] (entre 1 i 800 m de fondària)[18] i oceanòdrom,[19] el qual viu a les aigües oceàniques temperades i càlides[8] del Pacífic oriental (les illes Aleutianes, el golf d'Alaska,[20] l'àrea compresa entre Alaska[20][21] i Baixa Califòrnia -incloent-hi la costa del Canadà[22][23]-, el corrent de Califòrnia,[20] Mèxic,[20] el corrent de Humboldt,[24] Xile[24] i les illes Hawaii),[25][26] el Pacífic occidental (la Xina,[27] el mar del Japó,[28] el Japó,[29][30] el corrent de Kuroshio,[29] Austràlia,[31][32] el mar de Tasmània[31] i Nova Zelanda),[33][34] l'Índic occidental[20] (KwaZulu-Natal a Sud-àfrica),[9] l'Atlàntic (el corrent de Benguela[35] i Namíbia)[35][36] i la mar Mediterrània[9][37] (les illes Balears,[38][39] Còrsega,[40][41] Itàlia[42] -com ara, Sardenya[43]-, Albània,[44] Algèria[45] i, possiblement també, Grècia).[46][2][47] Els individus joves, normalment, es refugien entre tunicats pelàgics (com ara, Salpa i Pyrosoma), mentre que els adults semblen ésser solitaris.[11]

Observacions[modifica]

El seu índex de vulnerabilitat és d'alt a molt alt (66 de 100)[48] i és sospitós de provocar enverinament per ciguatera,[49][9] encara que els informes sobre la qualitat de la seua carn són contradictoris, ja que, per exemple, per a Risso seria molt tòxica: "...Sa chair, quoique blanche et assez tendre, est très nuisible. Ma propre expérience m'a démontré par deux fois qu'elle est fort dangereuse, et qu'elle ne peut servir de nourriture...",[1] mentre que per a Tortonese tal toxicitat no ha estat confirmada.[50][9] Tot i així, sembla que els principals símptomes després del seu consum són vòmits i calor a la gola i l'esòfag.[12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Risso, A., 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
  2. 2,0 2,1 2,2 Catalogue of Life (anglès)
  3. TERMCAT (català)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Encyclopedia of Life (anglès)
  6. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  7. 7,0 7,1 Hart, J. L., 1973. Pacific fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 180: 740 p. Pàgs. 384-385.
  8. 8,0 8,1 8,2 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàgs. 219-220.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Haedrich, R. L., 1986. Tetragonuridae. P. 851. A: M. M. Smith i P. C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín. Error de citació: Invalid <ref> tag; name "Haedrich, R. L., 1986. Tetragonuridae." defined multiple times with different content
  10. Morphology Data of Tetragonurus cuvieri - FishBase (anglès)
  11. 11,0 11,1 Marine Species Identification Portal (anglès)
  12. 12,0 12,1 Nos, María Rosario, 1961. Hallazgo del Tetragonurus cuvieri (Risso) en las costas catalanas. Miscel·lània Zoològica, 1-4: 133-137. [1]
  13. Spawning for Tetragonurus cuvieri - FishBase (anglès)
  14. FishBase (anglès)
  15. Sea Around Us (anglès)
  16. Matthews, F. D., D. M. Damkaer, L. W. Knapp i B. B. Collette, 1977. Food of western north Atlantic tunas (Thunnus) and lancetfishes (Alepisaurus). NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF -706, 19 p. Pàg. 15.
  17. Organisms Preying on Tetragonurus cuvieri - FishBase (anglès)
  18. Haedrich, R. L., 1990. Tetragonuridae. P. 1022. A: J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  19. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p. Pàg. 282. [2]
  21. Quast, J. C. i E. L. Hall, 1972. List of fishes of Alaska and adjacent waters with a guide to some of their literature. U.S. Dep. Commer., NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF-658, 47 p. Pàg. 37.
  22. McAllister, D. E., 1990. A list of the fishes of Canada. Syllogeus Núm. 64. Nat. Mus. Nat. Sci., Ottawa, Canadà. 310 p.
  23. Clemens, W. A. i G. V. Wilby, 1961. Fishes of the Pacific coast of Canada. Segona edició. Fish. Res. Bd. Canada Bull. (68):443 p. Pàgs. 236-237.
  24. 24,0 24,1 Pequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Revista de Biología Marina, Valparaíso. V. 24 (núm. 2): 1-132. Pàg. 68.
  25. Tinker, S. W., 1978. Fishes of Hawaii, a handbook of the marine fishes of Hawaii and the Central Pacific Ocean. Hawaiian Service Inc., Honolulu. 568 p. Pàg. 341.
  26. Mundy, B. C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704. Pàg. 514.
  27. Chinese Academy of Fishery Science (CAFS), 2007. Database of genetic resources of aquatic organisms in China (as of January 2007). Chinese Academy of Fishery Science.
  28. Shinohara, G., M. Nakae, Y. Ueda, S. Kojima i K. Mastuura, 2014. Annotated checklist of deep-sea fishes of the Sea of Japan. National Museum of Nature and Science Monographs, núm. 44: 225-291.
  29. 29,0 29,1 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p. Pàg. 234.
  30. Nakabo, T. (ed.), 2000. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Segona edició. Tokai University Press. V. 2: i-vii + 867-1748.
  31. 31,0 31,1 May, J. L. i J. G. H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.
  32. Gomon, M. F., J. C. M. Glover i R. H. Kuiter, 1994. The fishes of Australia's south coast. Flora and Fauna of South Australia Handbooks Committee. State Printer, Adelaida. 1-992.
  33. Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series No. 19. 279 p. Pàg. 265.
  34. Amaoka, K., K. Matsuura, T. Inada, M. Takeda, H. Hatanaka i K. Okada (eds), 1990. Fishes collected by the R/V Shinkai Maru around New Zealand. Japan Marine Fishery Resource Research Center. 1-410.
  35. 35,0 35,1 Bianchi, G., K. E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H. J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p. Pàg. 191.
  36. Macpherson, E., 1989. Influence of geographical distribution, body size and diet on population density of benthic fishes off Namibia (South West Africa). Mar. Ecol. Prog. Ser. 50:295-299.
  37. Goren, M., 2014. The fishes of the Mediterranean: a biota under siege. Pp. 385-400. A: Goffredo, S. i Z. Dubinsky, 2014. The Mediterranean Sea: its history and present challenges. Springer Netherlands. 655 pp. Pàg. 392.
  38. Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
  39. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  40. R. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 47.
  41. Miniconi, R., 2011. Complément à l'inventaire des poissons des eaux de Corse, 1994-2001: Biologie, pêche, localisation. Éd. A Barcella, Ajaccio. 50 p. Pàg. 49.
  42. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàg. 328.
  43. Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (eds.). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
  44. Dhora, D., 2010. Regjistër I specieve të faunës së Shqipërisë 2010 (Registre d'espècies de la fauna d'Albània, 2010). Shkodër: Camaj-Pipa, 208 f.; 17 cm.
  45. Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1954. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione,II (n,s) 5, 258 p. 135 fig. Pàgs. 226-229.
  46. Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p. Pàg. 162.
  47. GBIF (anglès)
  48. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
  49. Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.
  50. Tortonese, E., 1975. Fauna d'Italia. Osteichthyes (Pesci ossei). Parte seconda. Edizioni Calderini. Bolonya.


Bibliografia[modifica]


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tetragonur de Cuvier Modifica l'enllaç a Wikidata