Vés al contingut

Fèlix Torres i Amat de Palou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Torres Amat)
Plantilla:Infotaula personaFèlix Torres i Amat de Palou

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 setembre 1772 Modifica el valor a Wikidata
Sallent (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 desembre 1847 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Poblenou (Barcelona), peristil de la capella 
  Bisbe d'Astorga
30 de juliol de 1833 – 29 de desembre de 1847
Dades personals
NacionalitatEspanya
ReligióCatòlica
FormacióUniversidad Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Astorga
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1834–), sacerdot catòlic (1796–), arabista, escriptor, bibliotecari, traductor de la Bíblia, traductor, historiador de la literatura, polític, filòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Consagració1 de maig de 1834 per
Pedro José de Fonte y Hernández Miravete
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
ParentsFèlix Amat de Palou i Pont, oncle Modifica el valor a Wikidata

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org
Llista

Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.

Biografia

[modifica]

Fill de Josep Torres i de Teresa Amat de Palou i Pont, germà d'Ignasi Torres i Amat de Palou. Als dotze anys es va traslladar al Col·legi de San Ildefonso d'Alcalá de Henares amb el seu germà Joan, que allí era col·legial i capellà major. Va estudiar hebreu, grec i àrab, i després francès i italià. Va passar després a Tarragona, on es trobava el seu oncle Fèlix Amat de Palou i Pont, i allí va estudiar filosofia i teologia, que va completar a San Isidro de Madrid; es va doctorar a Cervera en 1794.

Va tornar a Tarragona a ensenyar filosofia, matemàtiques, teologia i sagrades escriptures. Canonge de la Col·legiata de San Ildefonso el 5 de maig de 1806, el 1807 Carles IV i Ferran VII li encomanaren el projecte de traduir la Bíblia a la llengua vulgar castellana. Es va traslladar a Madrid fins que el 1817 és nomenat canonge sagristà i vicari general de Barcelona. El 1816 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on participà en la Biblioteca d'Escriptors Catalans, raó per la qual se'l considera entre els precursors de la Renaixença.

Durant el Trienni Liberal fou membre de la junta de govern de Barcelona el 1820 i de la de Censura de la mateixa ciutat. També en aquest mateix any va col·laborar en el Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes (Barcelona, 1821). Roma s'oposà al seu nomenament de bisbe de Barcelona. El 1823 va treure la primera edició de la seva Bíblia; però el 1824 es van posar en l'Índex inquisitorial les Observacions pacífiques del seu oncle Fèlix Amat de Palou, la qual cosa va motivar la fama de jansenista que es va guanyar Torres i Amat en acudir a la seva defensa.[1] El 1831 es va retirar al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Aquest suposat jansenisme no li va impedir ser nomenat bisbe d'Astorga (1833-1847), consagrat a Barcelona l'1 de maig de 1835, sent al mateix temps prelat domèstic.

La Bible Society de Londres li encarregà la traducció al català de la Bíblia, però la prostració d'aquesta llengua va fer que la traducció no reeixís.[2]

Senador per Barcelona, va jurar el 5 de setembre de 1837. Fou nomenat membre de la comissió encarregada d'estudiar les relacions d'Espanya amb la cúria romana el 1839; i, fidel a les seves idees, va publicar una biografia del seu oncle i la seva Apología católica... de las Observaciones pacíficas del Arzobispo de Palmira, Madrid, 1843, la qual cosa li valgué la prohibició per part del Vaticà d'aquesta obra, el 13 de gener de 1845. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[3]

És enterrat al Cementiri del Poblenou, al peristil de l'absis de la capella, al Departament II, vora el seu oncle Fèlix Amat de Palou i Pont.

Obres

[modifica]

Homenatges i records

[modifica]

Torres i Amat té diversos carrers dedicats. Entre ells, cal destacar que té un carrer a Barcelona i un a Sallent, la seva vila natal.[4][5] L'escola pública de Sallent també té el seu nom.[6]

Referències

[modifica]
  1. Corts i Blay, Ramon «Fèlix Amat de Palou i Pont (1750-1824) i Fèlix Torres i Amat (1772-1847), dos bisbes catalans acusats de Jansenisme». Revista catalana de teología, vol. 7, num. 1-2, 1982, pàg. 235-278. ISSN: 0210-5551.
  2. Pladevall, Antoni. Història de l'Església a Catalunya. Barcelona: Claret, 2007. ISBN 84-9846-002-5. 
  3. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461
  4. «Explorant el carrer Torras i Amat». Fem Raval. [Consulta: 1r juny 2024].
  5. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». callejero.net. [Consulta: 1r juny 2024].
  6. «Escola Torras i Amat». Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r juny 2024].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 16

1847
Succeït per:
José Amador de los Ríos
Precedit per:
Demetrio Ortiz

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira T

1847
Succeït per:
Jaume Balmes i Urpià