Viquipèdia:Bloqueig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Polítiques i normes
Principis fonamentals
Normes oficials
Treball en comú
Vegeu també
Modifica

El bloqueig (l'acció de blocar o bloquejar) és una opció que tenen els administradors per impedir tècnicament a certs usuaris que editin la Viquipèdia. Els bloquejos s'utilitzen per evitar danys o perjudicis a la Viquipèdia, no per castigar usuaris. En ocasions es poden utilitzar com a dissuasió, per descoratjar una escalada de conflictes i evitar mals majors, i fomentar un ambient productiu d'edició.

La iniciativa del bloqueig pot ser:

  1. Administrativa, quan intervé directament un administrador per protegir un acte repetitiu que no ofereix dubtes de la seva gravetat o urgència. Típicament es produeix en casos de vandalisme, injúries greus o per aturar bots, entre altres.
  2. Comunitària, quan la gravetat o la urgència no són evidents. Típicament es tracta de guerres d'edicions o d'atacs personals. Qualsevol usuari pot demanar un bloqueig proporcionant una evidència creïble de les circumstàncies. Els administradors no estan obligats a fer cap bloqueig i són lliures d'investigar la situació ells mateixos. Si és un cas complex, la decisió es pot prendre de forma concertada entre els administradors disponibles.

Un bloqueig es pot revisar i apel·lar. Excepte en casos inequívocs d'error un administrador no desfarà un bloqueig fet per un altre administrador sense una discussió prèvia.

Propòsit i objectiu[modifica | modifica el codi]

En el fons, tots els bloquejos existeixen per protegir de danys al projecte i evitar mals majors. Quan altres mesures no són suficients, o la conducta problemàtica persisteix, l'ús apropiat d'un bloqueig pot aconseguir quatre propòsits bàsics:

  1. Evitar un dany imminent o continuat per al bon funcionament de la Viquipèdia.
  2. Dissuadir de la reiteració d'un comportament negatiu.
  3. Fomentar una comprensió ràpida de que el comportament actual no pot continuar i no es tolerarà.
  4. Fomentar un estil d'edició més productiu i agradable dins de normes de comunitat.

Els bloquejos estan pensats per reduir futurs problemes eliminant la font del problema, o encoratjant a que canviï. No tenen el propòsit de venjança o càstig i no són aplicables a posteriori quan ha desaparegut el problema o quan no es pugui fonamentar sobre la conducta actual.

Per als propòsits de protecció i dissuasió, els bloquejos poden ser graduals en duració per protegir la Viquipèdia i alhora donar una oportunitat per abandonar les edicions negatives i el retorn a edicions positives.

Motius comuns de bloquejos[modifica | modifica el codi]

A continuació hi ha els motius més comuns per a un bloqueig.

Com a norma general, en cas de dubte no bloquegeu. Podeu consultar altres administradors. En cas d'un bloqueig que pugui ser controvertit, és una bona pràctica deixar un missatge al taulell dels administradors per a que pugui ser revisat.

S'hauria de tenir una cura especial tractant-se d'usuaris nouvinguts. Els editors que comencen sovint desconeixen les polítiques i convencions de la Viquipèdia i el seu comportament pot causar trastorns inicialment. Respondre durament a aquests usuaris nous els pot dissuadir d'editar en el futur. Vegeu Viquipèdia:Si us plau no mossegueu els nouvinguts.

Protecció[modifica | modifica el codi]

Un usuari es pot bloquejar quan sigui necessari protegir els drets, propietat o seguretat de la Fundació Wikimedia, els seus usuaris o el públic. Un bloqueig de protecció pot ser necessari en la resposta a:

  • fer persistentment atacs personals;
  • fer amenaces personals, professionals o legals (incloent-hi a fora de la Viquipèdia);
  • realitzar accions que posin els usuaris en perill;
  • revelar informació personal (sigui o no informació real);
  • violar reiteradament els drets d'autor;
  • publicar material no respectuós en les biografies de persones d'actualitat;
  • comptes amb noms d'usuari compromesos.

En cas de bloqueig per revelació d'informació personal o accions que posin usuaris en perill, cal esborrar tota la informació i es pot considerar demanar la supressió permanent a un oversight.

Perjudicis[modifica | modifica el codi]

Un usuari es pot bloquejar quan la seva conducta perjudiqui greument el projecte; és a dir, quan la seva conducta sigui contrària al clima de col·laboració civilitzada i interfereix amb el procés d'edició conjunta i harmoniosa per crear una enciclopèdia. Un bloqueig per perjudicis pot ser necessari en la resposta a:

A més, alguns tipus de comptes d'usuari es consideren perjudicials i es poden bloquejar:

  • comptes públics (on la contrasenya és disponible públicament o compartia per un grup gran);
  • comptes amb noms de l'usuari inadequats;
  • bots que operen sense aprovació o amb accions no aprovades;
  • comptes que tenen com a únic o principal propòsit, segons el seu historial d'edicions, la promoció d'una persona, companyia, producte, servei o organització. En aquests casos pot existir un conflicte d'interessos entre el propòsit de la Viquipèdia (construir una enciclopèdia neutral i fiable) i el propòsit particular de l'usuari.

Servidors intermediaris oberts o anònims[modifica | modifica el codi]

Vegeu meta:No open proxies

Un servidor intermediari obert (open proxy) o anònim (servidor zombi) pot ser bloquejat quan sigui detectat.

Encara que desitgem que tothom pugui col·laborar des de tot arreu, aquests tipus de servidors s'utilitzen sovint de forma abusiva. Les intervencions administratives contra abusos depenen de les adreces IP. Certs programes permeten que usuaris maliciosos canviïn ràpidament d'adreça IP provocant perjudicis que no es poden aturar fàcilment per administradors no experts. El bloqueig pot afectar a usuaris legítims, o usuaris de certs països que intenten esquivar censures d'accés a internet, però aquests usuaris no són l'objectiu del bloqueig. Vegeu l'avís Plantilla:Proxy blocat.

Aquests servidors solen ser temporals, i la durada del bloqueig depèn exclusivament del temps que el servidor continuï actiu de forma oberta o anònima. Pot passar que el servidor quedi obert per un canvi de configuració inadvertida, o perquè hagi estat canviada expressament per un hacker.

Bandejament[modifica | modifica el codi]

La comunitat pot decidir formalment bandejar un usuari impedint-li que editi a la Viquipèdia, temporalment o indefinida. La Fundació Wikimedia, i personalment Jimbo Wales, es reserven el dret d'imposar bandejaments.

El bandejament és una decisió social, no tècnica, i pot comportar un bloqueig, o no.

Evasió de bloquejos[modifica | modifica el codi]

Els comptes d'usuari o les adreces IP utilitzats per evadir un bloqueig, poden també ser boquejats i es pot estendre la seva durada si l'usuari continua amb el seu comportament intentant eludir el bloqueig.

Quan no s'han d'utilitzar bloquejos[modifica | modifica el codi]

Conflictes d'interès[modifica | modifica el codi]

Els administradors no han de bloquejar usuaris amb qui tinguin una disputa sobre el contingut. En el seu lloc, haurien de comunicar el problema a uns altres administradors. En general, els administradors haurien de ser conscients dels possibles conflictes d'interès en les pàgines o àrees temàtiques on estiguin implicats.

Bloquejos per calmar els ànims[modifica | modifica el codi]

No s'haurien d'utilitzar els bloquejos pensats només per calmar un usuari enfadat, ja que sovint tenen l'efecte contrari. Tanmateix, un usuari enfadat que està sent també negatiu pel projecte es pot bloquejar per evitar perjudicis majors.

Registres de bloquejos[modifica | modifica el codi]

Els bloquejos no s'haurien d'utilitzar només per enregistrar avisos o altres esdeveniments negatius en el registre de bloquejos d'un usuari. Aquesta pràctica es pot veure com punitiva i humiliant.

Un bloqueig molt breu també es podria utilitzar, per exemple, per enregistrar una disculpa o reconeixement d'una equivocació en el cas d'un bloqueig per error o accidental, llevat que el bloqueig original encara no hagi expirat ja que en aquest cas es pot enregistrar el missatge en el motiu del desbloqueig.

En el cas d'un reanomenament del nom d'usuari el registre de bloquejos es trasllada al nou compte.

Discussions fora de la Viquipèdia[modifica | modifica el codi]

Existeixen diversos canals IRC on es parla de temes relacionats amb la Viquipèdia, i en especial un dedicat als administradors #wikipedia-ca-sysop. Encara que els canals tenen propòsits legítims, discutir un assumpte per IRC necessàriament exclou aquells editors que no l'utilitzin (i exclou gairebé tots els no administradors si té lloc a #wikipedia-ca-sysop). Per això, aquestes discussions per IRC mai no són l'equivalent d'una discussió en el wiki. El consens, sobre bloquejos o altres temes, no s'hauria de formar fora del wiki.

A no ser que es tracti d'una situació urgent on no hi pugui haver dubtes raonables (per exemple, un vandalisme en curs), les demandes a un administrador per a un bloqueig no s'haurien de fer via IRC o altres mitjans fora de la Viquipèdia.

Bloquejar[modifica | modifica el codi]

Hi ha diferents opcions tècniques de bloqueig per utilitzar en certes circumstàncies.

  • «Impedir la creació de comptes». Normalment cal desactivar-la si es bloquejar un compte amb un nom no apropiat (per permetre la creació d'un altre amb un nom apropiat), però s'hauria d'activar si es bloquegen comptes creats de mala fe (per exemple, per atacar altres usuaris).
  • «Bloquejar l'adreça IP i automàticament totes les subsegüents que utilitzi l'usuari» (autoblock, només per comptes registrats). Normalment està activada per defecte, però cal desmarcar-la per bloquejar un bot però no l'usuari operador, llevat que sigui un bot maliciós.
  • «Bloquejar només els usuaris anònims», evitant bloquejar els usuaris registrats que comparteixin la mateixa adreça IP.
  • «Impedir el correu electrònic», bloqueja l'accés d'usuaris registrats a Especial:Envia missatge mentre duri el bloqueig. Normalment hauria d'estar desactivat per a que l'usuari pugui apel·lar el bloqueig. Però s'hauria d'activar en casos d'abús d'aquesta facilitat de correu, o abús previsible.

Explicació del bloqueig[modifica | modifica el codi]

Un bloqueig és una mesura seriosa. La comunitat espera que els bloquejos es facin només amb bons motius, basats en evidències comprovables i judici raonable, i que tots els factors es puguin revisar sota demanda.

Notificació del bloqueig[modifica | modifica el codi]

Els administradors han de donar una raó del bloqueig clara i específica que indiqui per què s'ha bloquejat un usuari. Els motius haurien d'evitar l'ús d'argot tant com sigui possible de manera que els usuaris bloquejats ho puguin entendre més bé. Els administradors també haurien d'avisar els usuaris quan els bloquegin deixant un missatge a la seva pàgina de discussió, llevat que hi hagi una bona raó per no fer-ho. Sovint és més fàcil explicar els motius en el mateix moment que a posteriori després dels fets.

Quan es fa un bloqueig hi ha una sèrie de motius habituals en un menú desplegable, i a més es poden afegir altres motius o explicacions addicionals.

Evidències confidencials[modifica | modifica el codi]

Normalment la informació del bloqueig ha de ser pública i comprovable. Una excepció són els administradors que actuïn com a verificadors de comptes d'usuari en base a informació no pública obtinguda amb les seves eines. Aquests usuaris estan qualificats per manejar dades respectant la política de privadesa sota uns controls estrictes. Si un usuari ha de ser bloquejat en base a informació confidencial que no es pugui fer pública, s'ha de subministrar a un verificador per a que actuï en conseqüència.

Bloquejos col·laterals[modifica | modifica el codi]

Les adreces IP poden ser estàtiques, o majoritàriament dinàmiques que poden canviar en cada sessió. Els bloquejos d'adreces IP poden afectar a diferents usuaris. Quan es bloqueja una adreça IP cal comprovar l'ús de l'adreça i considerar amb prudència la durada del bloqueig. Normalment no s'hauria de blocar una adreça IP indefinidament.

Es poden bloquejar les adreces IP per rangs, però això pot afectar altres usuaris no implicats. Abans es pot considerar demanar a un verificador de comptes que comprovi els possibles danys col·laterals del bloqueig del rang, és a dir, si hi ha altres usuaris no involucrats que poguessin quedar afectats.

Durada del bloqueig[modifica | modifica el codi]

El propòsit d'un bloqueig és de prevenció, no de càstig. La durada s'hauria d'estar relacionada amb la probabilitat que l'usuari repeteixi el seu comportament inadequat. Els bloquejos llargs per a casos de greus perjudicis són per reduir la càrrega administrativa i es fan sota la presumpció que tals usuaris probablement provocaran perjudicis freqüents en el futur. Els administradors haurien de considerar:

  • la gravetat del comportament, i
  • si l'usuari és reincident en aquest comportament.

El bloquejos d'adreces IP compartides o dinàmiques són normalment de durada més curta que els bloquejos de comptes registrats o adreces IP estàtiques, en unes circumstàncies similars, per limitar els efectes col·laterals en altres usuaris que puguin compartir la mateixa adreça IP.

La durada d'un bloqueig és variable segons les circumstàncies que es donin, però hi ha algunes regles generals:

  • els incidents per comportament perjudicial normalment impliquen 24 hores de bloqueig, incrementant-se en successius incidents;
  • els comptes utilitzats principalment per causar perjudicis es bloquen indefinidament;
  • els bloquejos de protecció normalment duren mentre sigui necessària la protecció, sovint indefinidament.

Centres educatius[modifica | modifica el codi]

El bloqueig de centres educatius presenta una particularitat. Per una banda, des de les IP de centres educatius hi solen haver moltes edicions de proves, de mer passatemps o sovint de vandalisme par part d'alumnes. Per altra banda, aquestes IP també són usades pels docents i els centres educatius són llocs de potencials futurs usuaris. Pot passar que aquests potencials usuaris es decideixin a col·laborar segons la resposta rebuda en les edicions prèvies posant a prova el sistema.

Si es detecta que la IP amb edicions problemàtiques correspon a un centre escolar, les recomanacions són:

  • El bloqueig total hauria de ser curt, fins al final de l'horari escolar. En casos reincidents el bloqueig d'edició pot ser llarg, però deixant la possibilitat de crear nous comptes per usuaris futurs.
  • El bloqueig d'edició de la pròpia pàgina de discussió no hauria de ser llarg per permetre reclamar el desbloqueig, a no ser que hi hagi evidències d'abús.
  • El bloqueig d'enviament de correu només afecta col·lateralment a usuaris registrats. Aquest tipus de bloqueig no hauria de ser preventiu sinó quan hi hagi motius.
  • En casos reincidents, es podria blocar tot el rang d'IP corresponent a un o diversos centres. Si hi ha alguna adreça de contacte es pot enviar un correu informatiu al responsable.

Desbloquejar[modifica | modifica el codi]

El desbloqueig, o la reducció de la seva durada, habitualment es produeix quan un administrador decideix que el bloqueig s'hauria de tirar enrere, que han canviat les circumstàncies o que hi ha hagut una equivocació. També es pot desbloquejar després d'una apel·lació.

Quan un usuari demani que es llevi el bloqueig, un administrador no implicat actuant independentment pot revisar el registre de bloquejos, l'historial d'edicions i altres evidències pertinents, i la informació addicional proporcionada per l'usuari i altres, per determinar si la petició de desbloqueig hauria de ser acceptada. En aquest cas l'administrador no implicat es posarà en contacte amb l'administrador que ha fet el bloqueig per intentar arribar a un acord. En el cas que el bloqueig hagi estat fer per un verificador de comptes, no s'hauria de desbloquejar sense una consulta prèvia.

Un desbloqueig gairebé mai no serà acceptable en cas de guerra de reversions entre administradors, per desbloquejar el propi compte, per facilitar l'edició via un servidor obert prèviament bloquejat o altres casos d'abusos de comptes. Això pot conduir a sancions per abús de les eines administratives, fins i tot si no hi ha precedents.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]