Vocal quasitancada semiposterior arrodonida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula IPAVocal quasitancada quasiposterior
ʊ
Número AFI321
Codificació
Entitat (decimal)ʊ
Unicode (hex)U+028A
X-SAMPAU
KirshenbaumU
Braille⠷ (braille pattern dots-12356)
So
Infotaula IPAVocal quasitancada quasiposterior no arrodonida
ɯ̽
ʊ̜
So

La vocal quasi tancada semiposterior arrodonida (en anglès:near-close near-back vowel onear-high near-back vowel) és un tipus de so vocàlic que es fa servir en aluns idiomes parlats. El seu símbol de l'Alfabet Fonètic Internacional és ʊ. Informalment s'anomenava ferradura de cavall. Abans de l'any 1989, hi havia un símbol alternatiu ɷ, anomeat omega tancada; en el cas de l'Americanist phonetic notation, es fa servir el símbol

Característiques[modifica]

  • L'expressió de vocal arrodonida significa que, per articular aquesta vocal, els llavis s'arrodoneixen en mennor o major grau.

Presentació[modifica]

En les transcripcions següents, una vocal arrodonida es representa pel diacrític [ʊ̜], i una vocal posterior arrodonida es representa pel diacrític retret[ʊ̠]:

Idioma Paraula IPA Significat Notes
àrab escrit كتب [ˈkʊtʊb] 'llibres' Vegeu la fonologia de l'àrab
Cabécar Köpö´ [kʊpʊː] 'dormir'
xinès Cantonès hung4 [hʊŋ˨˩] 'roig' Pot ser pronunciat com [o̞].
Mandarí hóng [xʊŋ˧˥]
Shanghainès
hau [hʊ] 'flor'
neerlandès Alguns parlants
escrit door [dʊ̠ːr] 'a través' Retret. Per a alguns parlants pot ser [oː~oə̯.
Baix saxó neerlandès
Alguns parlants doar
Tweants bloom [blʊ̠ːm] 'flor' Retreta. Pronunciada [oː~oʊ̯] en altres dialectes
anglès La majoria dels dialectes escrit hook [hʊk] 'gano' Vegeu la fonologia anglesa
anglès australià[1] escrit pool [pʰʊːɫ] 'piscina' el símbol/ʉː/ abans del /l/ es feia servir en algunes regions
anglès del sud d'Irlanda plus [plʊs] 'plus'
Northern English
Hindostaní गुलाब/گلاب [gʊˈläːb] 'rosa'
Feroès hvalur [kvɛalʊɹ] 'balena'
Francès Quebec escrit fole [fʊl] 'multitud' /u/ en síl·lbes tancades
Alemany Standard[2] escrit Schutz [ʃʊt͡s] 'protecció'
Coreà[3] 어른 eoreun [ɘːɾɯ̽n] 'seniors' escrit ɯ
Luxemburguès[4] Sprooch [ʃpʀʊ̠ːχ] 'idioma'
Mongol[5] ус [ʊs] 'aigua'
Noruec Standard Eastern[6] escrit ond [ʊn̪] 'dolent'
Portuguès Portuguès europeu[7] escrit pegar [pɯ̽ˈɣäɾ] 'sostenir' sovin transcrit com/ɨ/
Portuguès del Brasil[8] escrit bonito [bʊˈn̠ʲit̪ʊ] 'bell' (m.) correspon a [u ~ o̞] al Brasil i a/u/ en altres variants
Panjabi ਪੁਦੀਨਾ [pʊˈd̪iːnäː] 'menta'
Rus[9] escrit сухой [s̪ʊˈxo̞j] [s̪ʊˈxo̞j] (pàg.) 'sec'
castellà Andalús[10] escrit tus [t̪ʊ̠ː] 'el vostre' (pl.) Correspon a "u" en altres dialectes
Murcià[10]
Suec Central Standard[11] escrit ort [ʊ̠ᵝʈː] [ʊ̠ᵝʈː] (pàg.) 'localitat'

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Barbosa, Plínio A.; Albano, Eleonora C. «Brazilian Portuguese». Journal of the International Phonetic Association, 34, 2, 2004, p. 227–232. DOI: 10.1017/S0025100304001756.
  • Cruz-Ferreira, Madalena «European Portuguese». Journal of the International Phonetic Association, 25, 2, 1995, p. 90–94. DOI: 10.1017/S0025100300005223.
  • Durie, M.; Hajek, J. «A revised standard phonemic orthography for Australian English vowels». Australian Journal of Linguistics, 14, 1994, p. 93–107. DOI: 10.1080/07268609408599503.
  • Engstrand, Olle. «Swedish». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 140. ISBN 0-521-63751-1. 
  • Gilles, Peter; Trouvain, Jürgen «Luxembourgish». Journal of the International Phonetic Association, 43, 1, 2013, p. 67–74. DOI: 10.1017/S0025100312000278.
  • Iivonen, Antti; Harnud, Huhe «Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt». Journal of the International Phonetic Association, 35, 1, 2005, p. 59–71. DOI: 10.1017/S002510030500191X.
  • Jones, Daniel; Ward, Dennis. The Phonetics of Russian. Cambridge University Press, 1969. 
  • Kohler, Klaus J. «German». A: Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999, p. 86-89. ISBN 0-521-65236-7. 
  • Lee, Hyun Bok. «Korean». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 120–122. ISBN 0-521-63751-1. 
  • Mangold, Max. Das Aussprachewörterbuch. Duden, 2005, p. 37. ISBN 9783411040667. 
  • Zamora Vicente, Alonso. Dialectología española. 2a edició. Biblioteca Romanica Hispanica, Editorial Gredos, 1967. 
  • Vanvik, Arne. Norsk fonetikk. Universitetet i Oslo, 1979. ISBN 82-990584-0-6.