Vés al contingut

Llança: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 46: Línia 46:
* Llances només de fusta o canya
* Llances només de fusta o canya
*Llances de fusta amb punta endurida al foc
*Llances de fusta amb punta endurida al foc
*Llances de fusta amb punta de pedra tallada (i lligada a l’asta).<ref name="Knecht2013">{{cite book|author=Heidi Knecht|title=Projectile Technology|url=https://books.google.com/books?id=zS2SBgAAQBAJ&pg=PT122|date=29 June 2013|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-1-4899-1851-2|pages=122–}}</ref>
*Llances de fusta amb punta de pedra tallada (i lligada a l’asta).<ref name="Knecht2013">{{cite book|author=Heidi Knecht|title=Projectile Technology|url=https://books.google.com/books?id=zS2SBgAAQBAJ&pg=PT122|date=29 June 2013|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-1-4899-1851-2|pages=122–}}</ref><ref name="HaidleConard2016">{{cite book|author1=Miriam N. Haidle|author2=Nicholas J. Conard|author3=Michael Bolus|title=The Nature of Culture: Based on an Interdisciplinary Symposium ‘The Nature of Culture’, Tübingen, Germany|url=https://books.google.com/books?id=qc9sCwAAQBAJ&pg=PA139|date=19 January 2016|publisher=Springer|isbn=978-94-017-7426-0|pages=139–}}</ref><ref name="IovitaSano2016">{{cite book|author1=Radu Iovita|author2=Katsuhiro Sano|title=Multidisciplinary Approaches to the Study of Stone Age Weaponry|url=https://books.google.com/books?id=unxBDAAAQBAJ&pg=PA278|date=28 May 2016|publisher=Springer|isbn=978-94-017-7602-8|pages=278–}}</ref>
*Llances de fusta amb punta de pedra polida
*Llances de fusta amb punta de pedra polida
*Llances de fusta amb punta de bronze
*Llances de fusta amb punta de bronze

Revisió del 10:03, 15 gen 2017

No s'ha de confondre amb Llançà.
Una llança (esquerra) i quatre javelines.
Recreació d'una formació hoplita
Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena).
Saladí contra Ricard Cor de Lleó.

Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).[1] Va ser una de les primeres armes de l'home prehistòric, amb evidències del seu ús fa 400.000 anys[2] i un estudi de 2012 sobre les Llances de Schöningen suggereix que l'Homo heidelbergensis podria haver desenvolupat la tecnologia fa 500.000 anys.[3] La fusta no es conserva bé i Craig Stanford, primatòleg i professor d'anthropologia a la University of Southern California, ha sugerit que el descobriment de l'ús de la llança per ximpanzés indica que probablement els primers humans també n'usarien, potser fa cinc milions d'anys,[4] i ha acompanyat els guerrers al llarg de tota la història de la humanitat.

Els grans guerrers i militars deien que era "l'arma reina de les batalles", per sobre de les altres, arran del seu baix cost de fabricació, la facilitat d'ús a peu o a cavall, la seva llargada (fins i tot es podia llançar) i la potència de punxada i cop, gràcies al llarg braç. S'usava també en els torneigs o les justes medievals.

Parts d'una llança

Una llança típica constava de les tres parts següents:

  • una asta, típicament de fusta de freixe, corneller mascle o altres fustes dures.
    • les astes orientals (Xina , Índia, Japó) solien ser de canya de bambú
    • les astes de les llances emprades per molts nadius de Sud-amèrica eren de canya coligüe, una mena de canya de bambú. Els exèrcits d’ Argentina, Xile i altres usaren models de llança oficials amb asta de coligüe. També a Espanya hi hagué un model de llança homologat amb asta d’aqueixa canya.
  • el ferro, ferrussa, punta o relló; normalment d’acer, ben punxegut i esmolat, i disposat a l’extrem davanter de l’asta (ferro generalment unit amb molta solidesa a l'asta)
  • un aristol, a l’extrem oposat al ferro; d’acer o de metall i en forma de punxa; permetia clavar o fixar la llança a terra i, si calia, usar-la de forma ofensiva, punxant l’enemic.

Variants i terminologia

Caplletra C de l'obra jurídica Vidal Mayor, redactada pel bisbe d'Osca Vidal de Canyelles entre 1247 i 1252 per manament del rei Jaume el Conqueridor. La caplletra està il·luminada amb una miniatura en què es representa la mateixa persona del rei lluint en la sobrecota, en el guió triangular de la llança, i en les gualdrapes del cavall la senyera reial.
Meïtat d'un motlle per a colar puntes de llança de bronze. Datat entre 1400-1000 aC.

Alguns tipus de llança són:

  • Ascona - dard o espècie de llança curta que es llençava per ferir a distància. Prové de la paraula èuscara "azkon" (sageta).[5]
  • Atzagaia, arma llancívola, més lleugera i curta que la llança,[6] usada als temps medievals, també s'usa en arqueologia per a designar l'arma prehistòrica d'aquestes característiques, o només l'extrem agusat d'aquesta.[7] En el sentit de llança prehistòrica o arma més curta que la llança, seria l'equivalent de la paraula anglesa "spear", l'alemanya, "Speer", etc. La paraula prové del s. XIII, de l'amazigh az-zagâya.[8]
  • Javelina - dard llarg i prim. En temps moderns s'usa per a fer esport.
  • Dard - una llança més curta i lleugera, arma llancívola típica dels Almogàvers, per exemple. Aquesta paraula també té l'accepció de sageta.

En la iconografia és l'atribut de Sant Longí, Sant Jordi i Odín.

Terminologia associada

  • Dard embagat. Baga. "Amentum".
  • Gosset.[9] [10]
    • "Gocete" en castellà.[11]
    • "Agrappe" en francès, "grate" en anglès.[12]
  • Engossar.[13]
« “… e lo caualler feu la via del Amorat e l’ Amorat qui viu que la sua via feya, tirali vna fletxa e après vna altra e lo caualler prehaua li ho poch, feu la sua via ab la lança angossada e donali tal colp ab lo poder del cauall que la dargua e vnes cuyraces quel Amorat tenia tot ho passa e li mes lo ferro de la lança per lo costat bons .iiij. dits e gital molt malament nafrat en terra com a mort, però encare no mori de tot”. »
— Història de Jacob Xalabín .

Cronologia de la llança

Resum tecnològic

Una manera de simplificar i abreujar les diverses èpoques de la llança és considerar els aspectes tècnics: materials i manufactura. Així, des de més antic fins a més modern, es poden considerar els models de llança següents:

  • Llances només de fusta o canya
  • Llances de fusta amb punta endurida al foc
  • Llances de fusta amb punta de pedra tallada (i lligada a l’asta).[16][17][18]
  • Llances de fusta amb punta de pedra polida
  • Llances de fusta amb punta de bronze
  • Llances de fusta amb punta de ferro
  • Llances “modernes” (a partir del 1500)
  • Llances “industrials” (1900-1945)

Homo heidelbergensis

Article principal: Llances de Schöningen

Les "Llances de Schöningen" (en alemany Schöninger Speere) són una col·lecció de vuit llances de fusta, recollides entre 1995 i 1998 en una superfície minera en Schöningen, Alemanya. En termes arqueològics, aquestes llances són els exemples coneguts més antics d'armes fabricades per membres del gènere Homo. D'acord amb algunes fonts, tenen al voltant d'uns 400.000 anys i estan relacionades amb restes de mamífers caçats.[19]

Neandertals

Article principal: Home de Neandertal

Els neandertals estan estretament relacionats amb la cultura mosteriana, i els seus estris eren produïts utilitzant ossos o fusta com a martells. El resultat són uns estris, fets d'os, menys avançats, si es comparen amb els d'Homo Sapiens, que feia servir la pedra com a martell. Malgrat això, s'han trobat eines de pedra com destrals amb funcions específiques, ascles sofisticades o puntes de llança, que enganxaven amb resina. És molt difícil trobar restes d'objectes fets amb fusta, ja que és un material degradable; malgrat això, se sap que era un material utilitzat pels neandertals, que feien mànecs per a les destrals o llances de fusta de pal gruixut, que utilitzaven per a punxar els animals, però que pesaven massa per a ser llançades.

Documents

Genets assiris amb llances.
Aquil·les contra l'amazona Pentesilea.
Representació de la batalla de Granson. 2 de març de 1476.
Soldat de Califòrnia. Dragó de cuera amb tot l’armament.
Guerrers comanxes armats amb llances. Oest de Texas, prop de 1830.
Guerra a les planures. Comanxe (dreta) intenta llancejar un guerrer osage. Pintura per George Catlin, 1834
El Mariscal Ney encapçalant la càrrega dels "Llancers vermells", "Chévau-léger lanciers", a la batalla de Waterloo .
Pintura de la “Batalla de San Pascual”.

Sense rebutjar una exposició històrica tradicional i general, la llança es pot analitzar a partir de documents particulars.

Des dels orígens fins al segle XVI

« Aleshores Hèctor va dir a l'irreprotxable Pelida: «Has fallat, i és que, Aquil·leu semblant als déus, res no sabies del meu destí per revelació de Zeus. I prou que tu ho afirmaves. En realitat, ets un xerraire i un forjador de mentides perquè jo et tingui por i m'oblidi de la meva fúria i del meu coratge. No em clavaràs la pica a l'espatlla mentre jo fujo, sinó que, enardit, enfonsa-me-la de dret en el pit, si una deïtat t'ho concedeix. Però ara evita la meva llança de bronze. Tant de bo penetri tota sencera en el teu cos. Per als troians, la guerra seria molt més lleu, si tu et morissis, perquè, per a ells, ets tu el turment més gros”. »
— La mort d’Hèctor (La Ilíada, cant XX)
  • 371 aC ? Xenofont, en la seva obra Hipàrquic (Oficial de cavalleria) preconitzava l’ús de dues javelines, preferibles a una llança llarga: “M’estimo més dues javelines que una llança llarga, trencadissa i difícil de manegar. Són més robustes i de fàcil maneig. Una es pot llançar i l’altra conservar per a combatre”.[20][21]
« …non loricam Germano, non galeam; ne scuta quidem ferro, nervove firmata; sed viminum textus , sed tenuîs fucatas colore tabulas. Primam utcunque aciem hastatam; ceteris , praeusta aut brevia tela.
...els Germànics no usaven ni cuirasses ni elms; els seus escuts no estaven folrats de cuir ni reforçats amb ferro; només consistien en vímets trenats a mena de cistell, de parets primes i pintats de colors. La primera filera (de guerrers) portaven llances amb punta de ferro. Les fileres posteriors javelines curtes amb puntes endurides al foc. 		»
— Annals (Tàcit). Llibre II, XIV.
  • Cançó de Rotllan: “Entre ses poinz teneit sa hanste fraisnine” (Vers 720). Carlemany portava al puny la seva llança de freixe.[22]
  • 1274-1276. Ramon Llull.
« “ Llança és donada a cavaller per significar veritat, car veritat és cosa dreta e no es torç, e veritat va davant a falsetat; e lo ferre de la llança significa la força que veritat ha sobre falsetat, e lo penó significa que veritat se demostra a tuit e que no ha paor de falsetat ni d'engan”. »
— Llibre de l'orde de cavalleria . Ramon Llull . 1274-1276.
  • 1283. Desafiament de Bordeus. Les ascones munteres foren emprades en el viatge per Pere el Gran i acompanyants.[23]
  • 1283. Desclot dóna el preu de les llances, en descriure el Combat de Malta. Una llança amb asta de freixe i amb el ferro fabrit (polit) costava un morabatí d’or.
« Aquesta batalla dura tro a mig jorn; si que la huna part ne l'altra no sabia qual ne havia milloria; tant que les galeres dels Prohençals hagueren despeses les llances e les pedres e la calcina, e meseren mans a gitar los boxos dels morters. E quant los Catalans veren quels boxos e los morters los gitaven, conegueren que totes llurs armes havien despeses; e adonch cridaren: «Arago! Arago! via sus!». E prengueren vigoria, e combateren los molt forment; e gitaven los llances de frexa ab ferres febrits, que cascuna valia hun morabatí d'aur, e escones munteres; e donaven los de tals colps que nols valia guarniment ne cuyraces. Si que la galera de Berthomeu Bovi de Massella, qui era almirall, nol poch soferir; e axi com poch exis de la batalla ab set galeres de les sues, e fogiren fora del port. »
— Capítol CXIII. Crònica de Bernat Desclot
« E axi los prohomens en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol hauien daço tastat, e jugaren segons que jugar deuien galees de Cathalans. E axi les galees estauen proa per proa, e les altres deu quels eren per popa, e no podien entrells entrar per los rems qui eren affranallats, e en les proes e en les popes veerets llances e darts trer que exien de ma dels Cathalans, qui tot quant aconseguiren passauen, e encara los ballesters jugauen, que sol treta non pecauen. E aquells de les galees den Guillem de Lodouia estauen ab la espasa o bordo en la ma, que alre no podien fer. E com ni hauia alcu qui preses llança o dart, sabien ne tant que ay tantost dauen del aristol com del ferro. E axi la ... »
— Crònica de Ramon Muntaner
  • 1310-1312. Segons la Crònica de Dino Compagni, Messer Corso Donati, (cap dels güelfs negres de Florència ) va morir d’una estocada de llança catalana a la gola. [24] [25]

Anys 1500-1700

  • 1506. En una de les obres de Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís ( DEL ARMAMENTO Y EXPEDICION DEL REY D. FERNANDO EL CATOLICO AL REYNO DE NÁPOLES EN 1506. Inventari de la Galera Real, apellada S. Johan Baptista y S. Johan Evangelista), [26] s’esmenten (traduïdes al castellà) les armes següents:
  • 125 lanzas manesgas
  • 12 lanzas de hierro largas “fabudas” para la proa
  • 4 partesanas “fabudas” para la popa

…

  • 100 celadas , 12 de ellas “fabudas” y las otras vernizadas.

La transcripció de Capmany només té sentit si hom substitueix “fabudas” per “fabrides” ( que val tant com dir “polides”, denominació contraposada a “vernissades” o "envernissades").

Anys 1700-1900

  • 1767. “Instruccion metódica, y elemental para la tactica, manejo, y disciplina de la cavalleria, y dragones”, por el coronel de dragones don Garcia Ramírez de Arellano. [29]
  • 1770. Dragons "de la Cuera" de Califòrnia lloats per Miquel Constançó .[30]
« Los Soldados del Presidio de Californias, de quienes la justicia y la equidad nos obligan a decir, que trabajaron infinito en esta Expedición, usan de dos géneros de armas, ofensivas y defensivas : las defensivas son la Cuera y la Adarga … sus armas ofensivas son la lanza, que manejan diestramente a caballo, una espada ancha, y una Escopeta corta que llevan metida y afianzada en su funda. Son Hombres de mucho aguante, y sufrimiento en la fatiga; obedientes, resueltos, ágiles, y no dificultamos decir que son los mayores Ginetes del Mundo, y de aquellos Soldados que mejor ganan el Pan al Augusto Monarca a quien sirven. »
— Diario histórico de los viages de mar, y tierra hechos al norte de la California. Miquel Constançó. 1770.)

Anys 1900-2000

  • 1905. “Lanza metálica modelo 1905” espanyola. Asta de tub d’acer amb vuit canals interns (per a donar rigidesa sense augmentar el pes; Vegeu Vinclament per abonyegadura). Longitud total 3 metres. Pes 2,25 kg. [37]
  • 1915. Llança argentina amb asta de coligüe. Segons Decret del 12/01/1915 de la “Dirección General de Arsenales de Guerra”. Longitud total de 2.850 mm. Pes total de 1.600 grams.

Detalls puntuals

Llances andalusís

Segons l’autor de referència, els musulmans andalusos usaven llances amb puntes simplement encaixades. Si la punta es quedava clavada i travada al cos o una part de l’adversari , el llancer a cavall podia enretirar l’asta sense ser arrossegat i descavalcat. Només li calia muntar una punta de llança de reserva i tornar a la lluita.[38]


Referències

  1. ↑ Referències de ferro, relló, aristol, ...(català)
  2. ↑ Thieme, Hartmut «Lower Palaeolithic hunting spears from Germany». Nature, 385, 27-02-1997, pàg. 807 – 810.
  3. ↑ Morin, Monte «Stone-tipped spear may have much earlier origin». Los Angeles Times, 16-11-2012.
  4. ↑ Weiss, Rick «Chimps Observed Making Their Own Weapons». The Washington Post, 22-02-2007.
  5. ↑ Diccionari Alcover-Moll, o Diccionari Català-Valencià-Balear
  6. ↑ DIEC: Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
  7. ↑ Pràctiques de la prehistòria, per Jordi Nadal Lorenzo et al, Glossari, p.72
  8. ↑ Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
  9. ↑ Víctor Balaguer. Ausias March: drama en cuatro actos. S. Manero, 1858, p. 132–. 
  10. ↑ Martín de Riquer (conde de Casa Dávalos). L'Arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals. Ariel, 1968. 
  11. ↑ Pedro Rodríguez de Lena. Libro del passo honroso defendido por Suero de Quiñones, 1783, p. 46–. 
  12. ↑ Juliet R. V. Barker. The Tournament in England, 1100-1400. Boydell Press, 1986, p. 178–. ISBN 978-0-85115-942-3. 
  13. ↑ Juan M. Ribera Llopis. Narrativa breu catalana: segles XIV-XV. Eliseu Climent, 1990. ISBN 978-84-7502-277-2. 
  14. ↑ Journal militaire officiel .... J. Dumaine, 1876, p. 561–. 
  15. ↑ Journal Encyclopédique, Par Une Societe De Gens De Lettres [redige par Pierre Rousseau]. Kints, 1784, p. 279–. 
  16. ↑ Heidi Knecht. Projectile Technology. Springer Science & Business Media, 29 June 2013, p. 122–. ISBN 978-1-4899-1851-2. 
  17. ↑ Miriam N. Haidle. The Nature of Culture: Based on an Interdisciplinary Symposium ‘The Nature of Culture’, Tübingen, Germany. Springer, 19 January 2016, p. 139–. ISBN 978-94-017-7426-0. 
  18. ↑ Radu Iovita. Multidisciplinary Approaches to the Study of Stone Age Weaponry. Springer, 28 May 2016, p. 278–. ISBN 978-94-017-7602-8. 
  19. ↑ Fullola, Josep Mª. Introducción a la prehistoria. La evolución de la cultura humana. Edició primera. Barcelona, Editorial UOC, 2005. 
  20. ↑ Oeuvres complètes de Xénophon traductions: De Dacier ... \et al.!. Charpentier et C.ie, 1873, p. 487–. 
  21. ↑ Xénophon. Oeuvres complètes de Xénophon: Traduction nouvelle avec une introduction et des notes par Eugène Talbot. Hachette, 1873, p. 288–. 
  22. ↑ Léon Gautier. La chanson de Roland. A. Mame, 1875, p. 403–. 
  23. ↑ Teresa Cabré. Joan Coromines i la filologia romànica. Univ. Autònoma de Barcelona, 2008, p. 102–. ISBN 978-84-490-2546-4. 
  24. ↑ Gabriele Rossetti. La Divina Commedia di Dante Alighieri con Comento Analitico, 1826, p. 262–. 
  25. ↑ Dino Compagni. Cronaca fiorentina dal 1280 al 1312. Fiaccadori, Pietro, 1842, p. 135–. 
  26. ↑ Aragon (Spain). Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon: aprobadas por el Rey D. Pedro IV. año de MCCCLIV .... En la Imp. Real, 1787, p. 1–. 
  27. ↑ Histoire de l'église et du monde: pour servir de continuation à l'histoire de l'église et de l'empire de Mr. LeSueur : avec quelques courtes dissertations et reflexions critiques. Continuation à l'histoire des 50 premières années du XII. siècle. Mortier, 1732, p. 542–. 
  28. ↑ Viscount Cranborne. Historical Sketches and Reviews: First Series. Reprinted from the "St. James's Medley.". John Mitchell, 1862, p. 373–. 
  29. ↑ García Ramírez de Arellano. Instruccion metodica, y elemental para la tactica, manejo, y disciplina de la cavalleria, y dragones presentada a el Rey ... con examen, y aprobacion de la Junta de Ordenanzas, por ... Don Garcia Ramirez de Arellano. en la Oficina de Antonio Marin, 1767, p. 258–. 
  30. ↑ Diario historico de los viages de mar, y tierra hechos al norte de la California : de orden del excellentissimo señor marques de Croix Virrey, Governador, y Capitan General de la Nueva España, y por direccion del illustrissimo señor D. Joseph de Galvez, del consejo, y camara de S. M. en el Supremo de Indias, Intendente de Exercito, Visitador General de este Reyno executados por la tropa destinada à dicho objeto al mando de Don Gaspar de Portola Capitan de Dragones en el Regimiento de España, y Governador en dicha Peninsula y por los paquebots el S. Carlos, y el S. Antonio al mando de Don Vicente Vila piloto del número de primeros de la Real Armada, y de Don Juan Perez de la Navegacion de Philipinas, per Miquel Constançó .
  31. ↑ Karl August Anton Aloys Josef von XYLANDER. Étude des armes ... 3e édition ... augmentée par Klémens Schédel ... Ouvrage traduit ... par P. d'Herbelot [from pt. 1 of “Lehrbuch der Taktik”]. Revu, complété, considérablement augmenté et suivi d'un “Vocabulaire des armes” par le traducteur, 1847, p. 398–. 
  32. ↑ Charles Victor THIROUX. Instruction théorique et pratique d'Artillerie à l'usage des élèves de l'École militaire de Saint-Cyr. ... Seconde édition, 1849, p. 151–. 
  33. ↑ Dimitri Casali. Qui a gagné Waterloo ?: Napoléon 2015. Flammarion, 2015-05-06T00:00:00+02:00, p. 90–. ISBN 978-2-08-135440-1. 
  34. ↑ Manejo de armas para la caballería: aprobado por S. M. en 18 de mayo de 1844. Imprenta de Uzal y Aguirre, 1844, p. 60–. 
  35. ↑ Michael Lee Lanning. Battle 100: The Stories Behind History's Most Influential Battles. Sourcebooks, Inc., 1 April 2005, p. 309–. ISBN 978-1-4022-2475-1. 
  36. ↑ Historic Spots in California, Third Edition. Stanford University Press, p. 343–. ISBN 978-0-8047-4020-3. 
  37. ↑ Armas enastadas. J.L. Calvó.
  38. ↑ José Ramírez del Río. La orientalización de al-Andalus: los días de los árabes en la Península Ibérica. Universidad de Sevilla, 2002, p. 120–. ISBN 978-84-472-0755-8. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llança

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llança&oldid=18027890»