Aquitans: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
+ Enllaços interns
 
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Aquitani tribes map-fr.svg|thumb|300px|Les tribus confederades com a ''Aquitani'' i altres tribus [[Llengües preindoeuropees|preindoeuropees]] es mostren en negre; les tribus celtes es mostren en cursiva grisa.]]
#REDIRECT [[aquità]]
Els antics '''aquitans''' ([[llatí]]: ''Aquitani'') foren un poble que habitava la zona que actualment és el sud del [[departament francès]] d'[[Aquitània]] i el sud-oest del [[Migdia-Pirineus]], anomenada [[Gallia Aquitania]] pels [[Imperi Romà|romans]], a la regió compresa entre els [[Pirineus]], l'[[oceà Atlàntic]] i la [[Garona]], actualment sud-oest d'[[Occitània]].<ref>[[#lwald|Mason 2006]]: p. 38</ref> Autors clàssics com ara [[Juli Cèsar]] i [[Estrabó]] els distingien clarament dels altres pobles de la [[Gàl·lia]] i d'[[Hispània]]. Amb el procés de [[romanització]], durant els segles de l'[[Imperi Romà]], adoptaren la llengua llatina ([[llatí vulgar]]) i la [[Antiga Roma|civilització romana]]. La seva antiga llengua, l'[[aquità]], fou el substrat del [[gascó]], [[llengua romànica]] parlada actualment a la [[Gascunya]].

==Història==
A l'època de la conquesta romana, [[Juli Cèsar]], qui els va derrotar durant la seva campanya a la [[Gàl·lia]], diu que els aquitans constituïen una part diferent de la Gàl·lia:

{{Citació|La Gàl·lia, en la seva totalitat, és separada en tres parts, una de les quals és habitada pels [[Belgae|belgues]], una altra pels aquitans, i la tercera pels qui en llur llengua són anomenats [[celtes]] i en la nostra, [[gals]]. Tots ells es diferencien per l'idioma, les institucions i les lleis. El riu Garunna separa els gals dels aquitans [...]{{efn|Aquestes són justament les ratlles inicials del relat de César sobre la seva guerra a la Gàl·lia: ''Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgæ, aliam Aquitani, tertiam qui ipsorum lingua Celtæ, nostra Galli appellantur. Hi omnes lingua, institutis, legibus inter se differunt. Gallos ab Aquitanis Garumna flumen dividit'' [...]<ref>Julius Cæsar, [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text.jsp?doc=Perseus:text:1999.02.0002:book=1:chapter=1 De bello Gallico 1.1], edició de T. Rice Holmes.</ref> (per a la versió catalana, s'ha consultat la traducció de [[Joaquim Icart i Leonila|Joaquim Icart]]).<ref>{{BelloGallicoCa|pag=80}}</ref>}}
}}

Malgrat les aparents relacions culturals i lingüístiques amb la [[península Ibèrica]] ([[vascons]]) i amb els [[ibers]], l'àrea d'Aquitània, com a part de la Gàl·lia, s'acabava als Pirineus segons Cèsar:

{{Citació|Aquitània s'estén des del riu Garona fins a les muntanyes dels Pirineus i aquella part de l'oceà que és a tocar d'Hispània: mira entre l'ocàs del sol i el septentrió.{{efn|''Aquitania a Garumna flumine ad Pyrenæos montes et eam partem Oceani quæ est ad Hispaniam pertinet; spectat inter occasum solis et septentriones.'' (per a la versió catalana, s'ha consultat la traducció al castellà de [[Valentín García Yebra|Valentín García]] i Hipólito Escolar).<ref>{{BelloGallicoEs|pag=13}}</ref>}}
}}

==Relació amb els bascos i la llengua basca==
La presència d'allò que semblen ser noms de deïtats o de persones similars a l'actual [[basc]] en lloses funeràries romano-aquitanes tardanes, ha portat molts [[filologia|filòlegs]] i [[Lingüística|lingüistes]] a concloure que l'[[aquità]] estava estretament relacionat amb una forma primitiva del basc. S'ha estudiat també la possible relació amb la llengua [[ibèric|ibèrica]], com semblen evidenciar nombrosos topònims amb equivalents a Hispània (cf. l'antic ''Iluro'' dels [[iluronenses]], actual [[Auloron e Senta Maria|Auloron]], i l'''Iluro'' [[laietans|laietà]], actual [[Mataró]]).<ref>{{ref-publicació
|url= http://www.persee.fr/doc/onoma_0755-7752_2009_num_51_1_1516
|article= Iluro / Oloron : une problématique épuisée ?
|cognom=Ravier
|nom=Xavier
|format=PDF
|exemplar=núm. 51
|pàgina=p. 201-233
|data=2009
|publicació= Nouvelle revue d'Onomastyque
|llengua=francès}}</ref> Juli Cèsar traça un línia clara entre els aquitans, els quals viuen a l'actual sud-oest de França i parlen aquità, i els seus veïns [[celtes]] que viuen al nord.<ref>{{cite book |language=anglès | author = Trask, R.L.| year = 1997 | title= The History of Basque | url= https://books.google.com/books?id=lbLbAAAAQBAJ&pg=PA14 | location=New York, USA | publisher = Routledge | isbn = 0-415-13116-2 | pages = 398-412}}</ref> El fet que la regió fos coneguda com a [[Ducat de Gascunya|Vascònia]] durant l'[[Alta Edat Mitjana]], un nom que va evolucionar a la forma més coneguda de [[Gascunya]], juntament amb altres evidències toponímiques, sembla corroborar aquest supòsit.

Tanmateix, s'ha argüit també que els aquitans podrien ser una població mixta d'orígens [[Gals|gals]] i [[Llengües bascòniques|bascònics]] que habitaven el vessant nord dels Pirineus. Els aquitans orientals i septentrionals parlaven [[gal]] mentre els meridionals i occidentals parlaven aquità, relacionat amb el [[protobasc]].<ref>{{Cite book|url=https://books.google.fr/books?id=LTbc1GIAwcIC&pg|title=The Celtic Encyclopedia|last=Mountain|first=Harry|date=1998|publisher=Universal-Publishers|year=|isbn=9781581128901|location=|pages=41|language=anglès}}</ref><sup>;</sup><ref name=":0">{{Cite book|url=https://books.google.fr/books?id=siF-DAAAQBAJ|title=Linguistic Policies i the Survival of Regional Languages in France i Britain|last=Judge|first=A.|date=2007-02-07|publisher=Springer|year=|isbn=9780230286177|location=|pages=70|language=anglès}}</ref>

==Tribus==
[[Imatge:Map Gallia Tribes Towns.png|300px|thumb|Tribus a Aquitània (segons foren definides el s. I aC)]]
[[Fitxer:Novempopulania1.png|right|thumb|300px|Distribució tardana de les tribus a la [[Novempopulània]] a finals del s. VI dC, antiga Aquitània pròpiament dita (segons fou definida el s. I aC)]]

Malgrat que el país on vivien els aquitans originaris acabà anomenant-se ''[[Novempopulània]]'' ("nou pobles") a la darreria de l'Imperi Romà i a l'Alta Edat Mitjana (fins al segle VI), el nombre de tribus variava (al voltant de 20 segons [[Estrabó]], o entre 32 i 33 segons la informació d'altres autors clàssics com ara [[Plini el Vell]], [[Ptolemeu]] i Juli Cèsar):

=== Tribus aquitanes ===
*[[Airenosis|Arenosii]]/[[Aerenosii]] o [[Airenosini]] a la [[Vall d'Aran]], part d'Aquitània i no d'[[Hispània]] a l'Imperi Romà
*[[Apiates]]/[[Aspiates]] a la [[Vall d'Aspe]]
*[[Aturenses]] a les ribes de l'[[Riu Ador|Ador]] (''Aturus'')
*[[Ausci]] a l'est del voltant de l'actual [[Aush]] (''Elimberris'', metròpoli d'Aquitània)
*[[Benearni]] o [[Benearnenses]]/[[Venarni]] al (i al voltant del) baix [[Bearn]], [[Pau (Occitània)|Pau]]
* [[Bigerrions|Bigerriones]] o [[Begerri]] a l'oest de l'actual departament dels [[Alts Pirineus]] (antic [[comtat de Bigorra]])<ref>[[#lwald|Mason 2006]]: p. 69</ref>
* [[Bercorates]]/[[Bercorcates]]<ref>[[#lwald|Mason 2006]]: p. 69</ref>
*[[Campons|Camponi]]
* [[Cocosats|Cocosates]] ([[Sexsignani]]) a l'oest del departament de les [[Landes]]<ref name=":1">[[#lwald|Mason 2006]]: p. 176</ref>
* [[Consorans|Consoranni]] als rierols tributaris de l'alta [[Garona]] a l'antiga província de [[Coserans]], actual meitat occidental del departament de l'Arieja i extrem sud de l'[[Alta Garona]]<ref name=":1" />
* [[Convenes|Convenae]], una “agrupació” al sud-est (alta vall de la [[Garona]]) a (i al voltant de) [[Lugdunum Convenarum]]<ref>[[#lwald|Mason 2006]]: p. 177</ref>
*[[Datis (poble)|Datii]] a la [[Vall d'Aussau]]
* [[Elusates]] al nord-est al voltant d'[[Eusa]] (antiga ''Elusa'')<ref name=":0" />
*[[Garits|Gates]] entre els [[Elusates]] i els [[Ausci]]
*[[Iluronenses]] a (i al voltant d') ''Iluro'' ([[Auloron e Senta Maria]])
* [[Lactorates]] o [[Lectorates]] a (i al voltant de) [[Leitora]]<ref name=":0" />
* [[Monesi|Monesii]] o [[Osii (Aquitani)|Osii]] o [[Onesii]] a la vall de l'alta [[Garona]] ([[Banhèras de Luishon|Luishon]]), només esmentats a la Geographica d'Estrabó<ref>[[#lwald|Mason 2006]]: p. 571</ref>
*[[Onobrisats|Onobrisates]] a [[Nebosan]]
*[[Osquidats|Oscidates]] a les valls i vessants dels [[Pirineus]] occidentals, a [[Vall d'Aussau|Aussau]], alt Bearn, al sud dels Iluronenses
**[[Osquidats|Oscidates Campestres]]
**[[Osquidats|Oscidates Montani]]
*[[Prequians|Ptianii]] a [[Ortès]]
*[[Sassumini]]/[[Lassumini]]/[[Lassunni]]
*[[Sibil·lats|Sibyllates]] o [[Suburates]] probablement al voltant de [[Zuberoa]]/Xüberoa i també [[Saubuça]]; els mateixos que els [[Sibil·lats|Sibuzates]]/[[Sibil·lats|Sibusates]] de Juli Cèsar ?
* [[Sotiats|Sotiates]] al nord dels voltant de [[Sòs]] (sud del departament d'[[Òlt i Garona]])<ref>[[#lwald|Mason 2006]]</ref>
* [[Succasses]]<ref>{{Cite book|url=https://books.google.fr/books?id=qGBmAAAAMAAJ|title=Gaulish personal names: a study of some Continental Celtic formations|last=Evans|first=D. Ellis|publisher=Clarendon P.|year=|isbn=|location=|pages=170|language=anglès}}</ref>
* [[Tarbels|Tarbelli]] ([[Tarbels|Quattuorsignani]]) a la zona costera de les Landes, amb Dax (''Aquis Tarbellicis'')<ref name=":2">[[#lwald|Mason 2006]]: p. 794</ref>
* [[Tarusates]] al [[Midor]], [[Dosa]] i vall del [[Riu Midosa|Midosa]], a l'est dels Cocosates i Tarbelli<ref name=":2" />
*[[Tarusci]] a l'alta vall de l'[[Riu Arieja|Arieja]] a l'antiga [[Comtat de Foix|Foix]], avui meitat oriental del departament d'[[Arieja]]
*[[Umbranici]]
*[[Vasats (poble)|Vasates]]/[[Vasats (poble)|Vocates]] al nord dels voltants de [[Vasats (Gironda)|Vasats (Gironda)]]<ref>[[#lwald|Mason 2006]]: p. 825</ref>
*[[Vellates]] a l'alta vall del [[Bidasoa]]<ref>[[#lwald|Mason 2006]]: p. 825</ref>
*[[Venami]]/[[Venarni]]

===Tribus relacionades amb els aquitans===

Al vessant sud dels Pirineus occidentals i centrals, no a Aquitània sinó al nord de la [[Hispania Tarraconensis]]:

*[[Iacetans|Iacetani]] a l'alta vall de l'[[riu Aragó|Aragó]], a (i al voltant de) [[Jaca]], als vessants meridionals dels Pirineus, a l'actual [[Aragó]] nord-occidental
*[[Vascones]] als vessants meridionals dels Pirineus occidentals, a l'actual [[Navarra]]

===Tribus gal·les a Aquitània===
Hi havia també algunes tribus gal·les, de llengua i cultura celta, compartint espai amb els aquitans. Entre elles:

*[[Bitúriges vivisques]] a la [[Gironda]]
* [[Boiates]]/[[Boates]]/[[Boii Boiates]]/[[Boviates]], relacionats amb els [[Bois]], a la zona costera de [[Bug (parçan)|Bug]] i de [[Bòrn (parçan)|Bòrn]], al nord-oest de les Landes<ref>[[#lwald|Mason 2006]]: p.70</ref>
*[[Cambolectris]] als voltants de l'actual [[Baiona]]

==Vegeu també==
*[[Aquità]]
*[[Gals]]
*[[Novempopulània]]
*[[Gàl·lia Aquitània]]
*[[Ducat de Gascunya]]
*[[Vascons]]
*[[Ibers]]
*[[Gascunya]]
*[[Basconització tardana]]
*[[Llista de pobles ibèrics preromans]]

== Notes ==
{{notes}}

==Referències==
{{reflist}}

== Bibliografia ==
{{refbegin}}
* {{Cite book|ref=lwald|url=https://books.google.fr/books?id=kfv6HKXErqAC|title=Encyclopedia of European Peoples|last=Waldman|first=Carl|last2=Mason|first2=Catherine|date=2006|publisher=Infobase Publishing|year=|isbn=9781438129181|location=|language=anglès}}
{{refend}}

==Enllaços externs==
* [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/home.html 51 obres completes d'autors de l'antiguitat clàssica (grega i romana).]
* [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Caesar/Gallic_War/home.html Text del ''De Bello Gallico'' (Guerra de les Gàl·lies) de Juli Cèsar.]
* [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/home.html Text de la ''Naturalis Historia'' (Història Natural) de Plini el Vell - llibres 3-6 (Geografia i Etnografia).]
* [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Strabo/home.html Text de ''De Geographica'' (La Geografia) d'Estrabó.]

{{Pobles de la Gàl·lia}}

[[Categoria:Aquitans| ]]

Revisió del 01:27, 18 nov 2017

Les tribus confederades com a Aquitani i altres tribus preindoeuropees es mostren en negre; les tribus celtes es mostren en cursiva grisa.

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) foren un poble que habitava la zona que actualment és el sud del departament francès d'Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona, actualment sud-oest d'Occitània.[1] Autors clàssics com ara Juli Cèsar i Estrabó els distingien clarament dels altres pobles de la Gàl·lia i d'Hispània. Amb el procés de romanització, durant els segles de l'Imperi Romà, adoptaren la llengua llatina (llatí vulgar) i la civilització romana. La seva antiga llengua, l'aquità, fou el substrat del gascó, llengua romànica parlada actualment a la Gascunya.

Història

A l'època de la conquesta romana, Juli Cèsar, qui els va derrotar durant la seva campanya a la Gàl·lia, diu que els aquitans constituïen una part diferent de la Gàl·lia:

« La Gàl·lia, en la seva totalitat, és separada en tres parts, una de les quals és habitada pels belgues, una altra pels aquitans, i la tercera pels qui en llur llengua són anomenats celtes i en la nostra, gals. Tots ells es diferencien per l'idioma, les institucions i les lleis. El riu Garunna separa els gals dels aquitans [...][a] »

Malgrat les aparents relacions culturals i lingüístiques amb la península Ibèrica (vascons) i amb els ibers, l'àrea d'Aquitània, com a part de la Gàl·lia, s'acabava als Pirineus segons Cèsar:

« Aquitània s'estén des del riu Garona fins a les muntanyes dels Pirineus i aquella part de l'oceà que és a tocar d'Hispània: mira entre l'ocàs del sol i el septentrió.[b] »

Relació amb els bascos i la llengua basca

La presència d'allò que semblen ser noms de deïtats o de persones similars a l'actual basc en lloses funeràries romano-aquitanes tardanes, ha portat molts filòlegs i lingüistes a concloure que l'aquità estava estretament relacionat amb una forma primitiva del basc. S'ha estudiat també la possible relació amb la llengua ibèrica, com semblen evidenciar nombrosos topònims amb equivalents a Hispània (cf. l'antic Iluro dels iluronenses, actual Auloron, i l'Iluro laietà, actual Mataró).[5] Juli Cèsar traça un línia clara entre els aquitans, els quals viuen a l'actual sud-oest de França i parlen aquità, i els seus veïns celtes que viuen al nord.[6] El fet que la regió fos coneguda com a Vascònia durant l'Alta Edat Mitjana, un nom que va evolucionar a la forma més coneguda de Gascunya, juntament amb altres evidències toponímiques, sembla corroborar aquest supòsit.

Tanmateix, s'ha argüit també que els aquitans podrien ser una població mixta d'orígens gals i bascònics que habitaven el vessant nord dels Pirineus. Els aquitans orientals i septentrionals parlaven gal mentre els meridionals i occidentals parlaven aquità, relacionat amb el protobasc.[7];[8]

Tribus

Tribus a Aquitània (segons foren definides el s. I aC)
Distribució tardana de les tribus a la Novempopulània a finals del s. VI dC, antiga Aquitània pròpiament dita (segons fou definida el s. I aC)

Malgrat que el país on vivien els aquitans originaris acabà anomenant-se Novempopulània ("nou pobles") a la darreria de l'Imperi Romà i a l'Alta Edat Mitjana (fins al segle VI), el nombre de tribus variava (al voltant de 20 segons Estrabó, o entre 32 i 33 segons la informació d'altres autors clàssics com ara Plini el Vell, Ptolemeu i Juli Cèsar):

Tribus aquitanes

Tribus relacionades amb els aquitans

Al vessant sud dels Pirineus occidentals i centrals, no a Aquitània sinó al nord de la Hispania Tarraconensis:

  • Iacetani a l'alta vall de l'Aragó, a (i al voltant de) Jaca, als vessants meridionals dels Pirineus, a l'actual Aragó nord-occidental
  • Vascones als vessants meridionals dels Pirineus occidentals, a l'actual Navarra

Tribus gal·les a Aquitània

Hi havia també algunes tribus gal·les, de llengua i cultura celta, compartint espai amb els aquitans. Entre elles:

Vegeu també

Notes

  1. ↑ Aquestes són justament les ratlles inicials del relat de César sobre la seva guerra a la Gàl·lia: Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgæ, aliam Aquitani, tertiam qui ipsorum lingua Celtæ, nostra Galli appellantur. Hi omnes lingua, institutis, legibus inter se differunt. Gallos ab Aquitanis Garumna flumen dividit [...][2] (per a la versió catalana, s'ha consultat la traducció de Joaquim Icart).[3]
  2. ↑ Aquitania a Garumna flumine ad Pyrenæos montes et eam partem Oceani quæ est ad Hispaniam pertinet; spectat inter occasum solis et septentriones. (per a la versió catalana, s'ha consultat la traducció al castellà de Valentín García i Hipólito Escolar).[4]

Referències

  1. ↑ Mason 2006: p. 38
  2. ↑ Julius Cæsar, De bello Gallico 1.1, edició de T. Rice Holmes.
  3. ↑ Cèsar, Juli. Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 80. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  4. ↑ Cèsar, Juli. Guerra de les Galias. Texto latino con dos traducciones, vocabulario y tres mapas. (en llatí i castellà). Traducció: García, Valentín i Escolar, Hipólito. Libros I-II-III. 2a ed. (revisada). Madrid: Editorial Gredos, 1985, p. 13. DL M. 30399-1985. ISBN 84-249-3547-0. 
  5. ↑ Ravier, Xavier «Iluro / Oloron : une problématique épuisée ?» (PDF) (en francès). Nouvelle revue d'Onomastyque, núm. 51, 2009, p. 201-233.
  6. ↑ Trask, R.L.. The History of Basque (en anglès). New York, USA: Routledge, 1997, p. 398-412. ISBN 0-415-13116-2. 
  7. ↑ Mountain, Harry. The Celtic Encyclopedia (en anglès). Universal-Publishers, 1998, p. 41. ISBN 9781581128901. 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Judge, A. Linguistic Policies i the Survival of Regional Languages in France i Britain (en anglès). Springer, 2007-02-07, p. 70. ISBN 9780230286177. 
  9. ↑ Mason 2006: p. 69
  10. ↑ Mason 2006: p. 69
  11. ↑ 11,0 11,1 Mason 2006: p. 176
  12. ↑ Mason 2006: p. 177
  13. ↑ Mason 2006: p. 571
  14. ↑ Mason 2006
  15. ↑ Evans, D. Ellis. Gaulish personal names: a study of some Continental Celtic formations (en anglès). Clarendon P., p. 170. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Mason 2006: p. 794
  17. ↑ Mason 2006: p. 825
  18. ↑ Mason 2006: p. 825
  19. ↑ Mason 2006: p.70

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aquitans&oldid=19193826»