Vés al contingut

Chlamydia trachomatis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 19: Línia 19:


== Importància clínica ==
== Importància clínica ==
''C. trachomatis'' és un patogen intracel·lular estricte (p. ex.: només es multiplica dins de cèl·lules humanes) i pot provocar estats de malaltia molt diversos tant en homes com en dones, des de totalment asimptomàtics a [[Sèpsia|sèpsies]] greus.<ref name=Sherris /> Ambdós sexes poden mostrar [[uretritis]], [[proctitis]] ([[inflamació]] [[Recte (anatomia)|rectal]] que [[Hemorràgia|sagna]] amb molta freqüència), [[tracoma]], i [[infertilitat]]. El bacteri pot provocar [[prostatitis]] i [[epididimitis]] en homes. En dones les complicacions més freqüents són la cervicitis (inflamació del cèrvix, de vegades amb exsudació mucopurulenta), la [[malaltia inflamatòria pelviana]], l'[[embaràs ectòpic]] i dolor [[Pelvis|pelvià]] agut o crònic. Es considera una de les causes de [[part preterme]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Ahmadi A, Ramazanzadeh R, Sayehmiri K, Sayehmiri F, Amirmozafari N|títol=Association of ''Chlamydia trachomatis'' infections with preterm delivery; a systematic review and meta-analysis|publicació=BMC Pregnancy Childbirth|pàgines=pp: 240|volum=2018 Jun 18; 18 (1)|pmid= 29914397 |doi=10.1186/s12884-018-1868-0|pmc=6006861|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6006861/| llengua=anglès| consulta= 7 juliol 2018|}}</ref>
''C. trachomatis'' és un patogen intracel·lular estricte (p. ex.: només es multiplica dins de cèl·lules humanes) i pot generar estats de malaltia molt diversos tant en homes com en dones, des de totalment asimptomàtics a [[Sèpsia|sèpsies]] greus.<ref name=Sherris /> Ambdós sexes poden mostrar [[uretritis]], [[proctitis]] ([[inflamació]] [[Recte (anatomia)|rectal]] que [[Hemorràgia|sagna]] amb molta freqüència), [[tracoma]], i [[infertilitat]]. El bacteri pot provocar [[prostatitis]] i [[epididimitis]] en homes. En dones les complicacions més freqüents són la cervicitis (inflamació del cèrvix, de vegades amb exsudació mucopurulenta), la [[malaltia inflamatòria pelviana]], l'[[embaràs ectòpic]] i dolor [[Pelvis|pelvià]] agut o crònic. Pot originar una síndrome de Fitz-Hugh-Curtis (una perihepatitis aguda amb bandes [[Fibrina|fibrinoses]] adherents a l'espai sub[[Diafragma (múscul)|frènic]] que causa febre i intensos dolors a l'hipocondri dret, acompanyada sovint de signes de salpingitis -infecció de les [[trompes de Fal·lopi]]-).<ref>{{ref-publicació|cognom=Ekabe CJ, Kehbila J, Njim T, Kadia BM, ''et al''|títol=''Chlamydia trachomatis''-induced Fitz-Hugh-Curtis syndrome: a case report|publicació=BMC Res Notes|pàgines=pp: 10|volum=2017 Gen 3; 10 (1)|pmid= 28057084 |doi= 10.1186/s13104-016-2357-z |pmc= 5217395 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5217395/| llengua=anglès| consulta= 6 agost 2018|}}</ref> Es considera una de les causes de [[part preterme]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Ahmadi A, Ramazanzadeh R, Sayehmiri K, Sayehmiri F, Amirmozafari N|títol=Association of ''Chlamydia trachomatis'' infections with preterm delivery; a systematic review and meta-analysis|publicació=BMC Pregnancy Childbirth|pàgines=pp: 240|volum=2018 Jun 18; 18 (1)|pmid= 29914397 |doi=10.1186/s12884-018-1868-0|pmc=6006861|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6006861/| llengua=anglès| consulta= 7 juliol 2018|}}</ref>


''C. trachomatis'' és també un important [[patogen]] [[Nounat|neonatal]] i pot produir infeccions de l'ull ([[tracoma]]), [[pneumònia]] o [[septicèmia]] en el nadó.<ref>{{ref-publicació|cognom=Martins J, Ribeiro Luís C, Correia De Aguiar T, Garrote Marcos JM, João Rocha Brito M|títol=Infección por ''Chlamydia trachomatis'' en el primer año de vida|publicació=An Pediatr (Barc)|pàgines=pp: 298-302|volum=2011 Maig; 74 (5)|pmid= 21334272 |doi= 10.1016/j.anpedi.2010.10.022 |issn= 1695-9531 |url=https://www.analesdepediatria.org/es-infeccin-por-chlamydia-trachomatis-el-articulo-S1695403310005436| llengua=castellà| consulta= 6 juliol 2018|}}</ref> Un nen nascut d'una mare amb cervicitis per clamídia té unes probabilitats d'entre el 50 i el 75% d'adquirir el bacteri a la [[nasofaringe]], la vagina, el recte o la conjuntiva. Dels nounats amb exposició provada al patogen, el 30%-50% desenvolupen una conjuntivitis.<ref>{{ref-publicació|cognom=Matejcek A, Goldman RD|títol=Treatment and prevention of ophthalmia neonatorum|publicació=Can Fam Physician|pàgines=pp: 1187-1190|volum=2013 Nov; 59 (11)|pmid= 24235191 |issn= 0008-350X |pmc= 3828094 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3828094/| llengua=anglès| consulta= 22 juliol 2018|}}</ref> A l'Estat Espanyol, es calcula que un mínim de 1/1000 nounats s'infecta per ''C. trachomatis'' durant el part, malgrat l'aplicació sistemàtica de mesures de [[profilaxi]] ocular neonatal.<ref>{{ref-publicació|cognom=Piñeiro L, Korta-Murua J, López-Cuesta S, Lasa I, Cilla G|títol=¿Es la transmisión vertical de ''Chlamydia trachomatis'' un problema poco reconocido en España?|publicació=An Pediatr (Barc)|pàgines=pii: S1695-4033(18)30225-X|volum=2018; Jun 21|pmid= 29937303 |doi= 10.1016/j.anpedi.2018.05.015 |issn= 1695-9531 |url=http://www.analesdepediatria.org/es-es-transmisin-vertical-chlamydia-trachomatis-avance-S169540331830225X| llengua=castellà| consulta= 22 juliol 2018|}}</ref>
''C. trachomatis'' és també un important [[patogen]] [[Nounat|neonatal]] i pot produir infeccions de l'ull ([[tracoma]]), [[pneumònia]] o [[septicèmia]] en el nadó.<ref>{{ref-publicació|cognom=Martins J, Ribeiro Luís C, Correia De Aguiar T, Garrote Marcos JM, João Rocha Brito M|títol=Infección por ''Chlamydia trachomatis'' en el primer año de vida|publicació=An Pediatr (Barc)|pàgines=pp: 298-302|volum=2011 Maig; 74 (5)|pmid= 21334272 |doi= 10.1016/j.anpedi.2010.10.022 |issn= 1695-9531 |url=https://www.analesdepediatria.org/es-infeccin-por-chlamydia-trachomatis-el-articulo-S1695403310005436| llengua=castellà| consulta= 6 juliol 2018|}}</ref> Un nen nascut d'una mare amb cervicitis per clamídia té unes probabilitats d'entre el 50 i el 75% d'adquirir el bacteri a la [[nasofaringe]], la vagina, el recte o la conjuntiva. Dels nounats amb exposició provada al patogen, el 30%-50% desenvolupen una conjuntivitis.<ref>{{ref-publicació|cognom=Matejcek A, Goldman RD|títol=Treatment and prevention of ophthalmia neonatorum|publicació=Can Fam Physician|pàgines=pp: 1187-1190|volum=2013 Nov; 59 (11)|pmid= 24235191 |issn= 0008-350X |pmc= 3828094 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3828094/| llengua=anglès| consulta= 22 juliol 2018|}}</ref> A l'Estat Espanyol, es calcula que un mínim de 1/1000 nounats s'infecta per ''C. trachomatis'' durant el part, malgrat l'aplicació sistemàtica de mesures de [[profilaxi]] ocular neonatal.<ref>{{ref-publicació|cognom=Piñeiro L, Korta-Murua J, López-Cuesta S, Lasa I, Cilla G|títol=¿Es la transmisión vertical de ''Chlamydia trachomatis'' un problema poco reconocido en España?|publicació=An Pediatr (Barc)|pàgines=pii: S1695-4033(18)30225-X|volum=2018; Jun 21|pmid= 29937303 |doi= 10.1016/j.anpedi.2018.05.015 |issn= 1695-9531 |url=http://www.analesdepediatria.org/es-es-transmisin-vertical-chlamydia-trachomatis-avance-S169540331830225X| llengua=castellà| consulta= 22 juliol 2018|}}</ref>
Línia 33: Línia 33:
== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}

==Bibliografia==
*{{ref-llibre|cognom= Becker |nom= Yechiel |títol= Chlamydia |editorial= A: Medical Microbiology. 4th edition. Chapter 39 (Baron S, Ed.) University of Texas Medical Branch at Galveston |any=1996; NBK8091, pàgs: 9|pmid= 21413294 |consulta= 7 agost 2018 |nom2=|cognom2=|nom3=|cognom3=|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK8091/|llengua=anglès}}
{{commonscat}}
{{commonscat}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}

Revisió del 14:17, 7 ago 2018

Infotaula d'ésser viuChlamydia trachomatis Modifica el valor a Wikidata

Cossos d'inclusió de C. trachomatis (en marró) en un cultiu cel·lular de McCoy. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Malaltiatracoma, limfogranuloma veneri, clamidiosi i conjuntivitis d’inclusió Modifica el valor a Wikidata
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumChlamydiota
ClasseChlamydiia
OrdreChlamydiales
FamíliaChlamydiaceae
GènereChlamydia
EspècieChlamydia trachomatis Modifica el valor a Wikidata
Busacca, 1935

Chlamydia trachomatis és un bacteri paràsit intracel·lular estricte dels humans i una de tres espècies del gènere Chlamydia.[1] C. trachomatis és Gram-negatiu,[2] no té motilitat i la seva estructura morfològica consta d'una membrana amb glicoproteïnes de superfície, un nucli que conté l'ADN i l'ARN, i una matriu protoplàsmica. La seva mida oscil·la entre els 300 i els 350 nanòmetres.

Fou identificat el 1907 per l'alemany von Prowazek i l'austríac Halberstädter, mentre estudiaven el tracoma. C. trachomatis va ser el primer agent clamidial infecciós descobert en humans.[3]

C. trachomatis inclou tres biovars en humans responsables de diferents patologies específiques: tracoma (serovars A, B, Ba o C), uretritis (serovars D-K) i limfogranuloma veneri (LGV, serovars L1, L2 i L3).[4] Moltes, però no totes, les soques de C. trachomatis tenen un plasmidi extracromosòmic.[5]

Identificació

L'observació dels cossos d'inclusió típics a l'interior de cèl·lules epitelials humanes és característica de la infecció per Chlamydia. Tanmateix, diferenciar l'espècie C. trachomatis d'altres espècies de clamídia només es pot fer usant proves basades en l'ADN.

Microscòpicament, la forma clàssica d'apreciar dits cossos d'inclusió intracitoplasmàtics ha estat la tinció d'iodina (lugol) o tincions immunohistoquímiques de fluorescència aplicades a cultius cel·lulars monocapa especials,[6] fets amb fibroblasts de ratolí (cèl·lules de McCoy) o cèl·lules d'ovari de hàmster (cèl·lules BHK-21).[7] La tinció amb iodina és problemàtica, ja que el glicogen no està present a totes les fases evolutives de C. trachomatis i algunes cèl·lules normals del cèrvix tenen un alt contingut glicídic i originen falsos positius. La diagnosi de les clamídies en frotis conjuntivals emprant les tincions de Giemsa o Lendrum té sensibilitat i especificitat baixes i el seu valor pràctic és escàs.[8]

La majoria de soques de C. trachomatis són reconegudes mitjançant anticossos monoclonals (en anglès monoclonal antibodies o mAbs) que identifiquen determinats epítops.[9] a la regió VS4[10] de la seva proteïna de membrana externa principal (Major Outer Membrane Protein o MOMP).[11] Tanmateix, aquests mAbs poden també reaccionar de forma creuada amb dues altres espècies del gènere Chlamydia: C. suis (un paràsit propi del bestiar porcí, però que infecta ocasionalment als humans) i C. muridarum (microorganisme que causa principalment infeccions en múrids), un problema que pot evitar-se emprant tècniques de transferència de proteïnes o d'ELISA amb els antígens oportuns.[12]

S'ha desenvolupat un nou microarray multiantigènic basat en pèptids sintètics que fa possible la detecció individual i simultània de diferents espècies de Chlamydia en una única mostra de sèrum humà o animal. Aquest tipus de prova es una plataforma versàtil que pot ser ampliada en funció dels futurs avenços en el coneixement proteòmic de més membres del fílum Chlamydiae.[13]

Importància clínica

C. trachomatis és un patogen intracel·lular estricte (p. ex.: només es multiplica dins de cèl·lules humanes) i pot generar estats de malaltia molt diversos tant en homes com en dones, des de totalment asimptomàtics a sèpsies greus.[1] Ambdós sexes poden mostrar uretritis, proctitis (inflamació rectal que sagna amb molta freqüència), tracoma, i infertilitat. El bacteri pot provocar prostatitis i epididimitis en homes. En dones les complicacions més freqüents són la cervicitis (inflamació del cèrvix, de vegades amb exsudació mucopurulenta), la malaltia inflamatòria pelviana, l'embaràs ectòpic i dolor pelvià agut o crònic. Pot originar una síndrome de Fitz-Hugh-Curtis (una perihepatitis aguda amb bandes fibrinoses adherents a l'espai subfrènic que causa febre i intensos dolors a l'hipocondri dret, acompanyada sovint de signes de salpingitis -infecció de les trompes de Fal·lopi-).[14] Es considera una de les causes de part preterme.[15]

C. trachomatis és també un important patogen neonatal i pot produir infeccions de l'ull (tracoma), pneumònia o septicèmia en el nadó.[16] Un nen nascut d'una mare amb cervicitis per clamídia té unes probabilitats d'entre el 50 i el 75% d'adquirir el bacteri a la nasofaringe, la vagina, el recte o la conjuntiva. Dels nounats amb exposició provada al patogen, el 30%-50% desenvolupen una conjuntivitis.[17] A l'Estat Espanyol, es calcula que un mínim de 1/1000 nounats s'infecta per C. trachomatis durant el part, malgrat l'aplicació sistemàtica de mesures de profilaxi ocular neonatal.[18]

El tracoma causat per aquest bacteri és endèmic a més de 40 països d'Àfrica, Àsia, Amèrica Central i del Sud, Oceania i l'Orient Mitjà; encara que la major prevalença es dóna a les zones de sabana d'Àfrica Central i Oriental i del Sahel, on infecta sobretot a nens de menys de 10 anys.[19]

Bioseguretat

En un ambient humit, C. trachomatis es manté viu sobre superfícies durant 2 o 3 hores i de 1 a 7 dies en restes orgàniques. Suporta 30 minuts l'aigua escalfada a 50ºC. És sensible a les solucions d'hipoclorit sòdic al 1%, d'etanol al 70%, de glutaraldehid al 0,5% i a les formòliques. El bacteri es destrueix amb calor humit de 121ºC durant al menys 15 minuts i amb calor sec de 160ºC-170ºC durant al menys una hora. En l'àmbit sanitari cal adoptar les precaucions estàndard per malalties infeccioses. Les mesures de contenció a l'hora de manipular-lo en laboratoris corresponen a un nivell 2 de bioseguretat.[20]

Tractament

La infecció per C. trachomatis es pot tractar amb qualsevol d'aquests antibiòtics: azitromicina, eritromicina o doxiciclina/tetraciclina.[21]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Ryan KJ, Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4a ed.. McGraw Hill, 2004, p. 463–70. ISBN 0838585299. 
  2. ↑ Kenyon College - Dept. of Biology. «Chlamydia». MicrobeWiki, 15-08-2006. [Consulta: 27 octubre 2008].
  3. ↑ Budai, I «Chlamydia trachomatis: milestones in clinical and microbiological diagnostics in the last hundred years: a review». Acta microbiologica et immunologica Hungarica, 54, 1, Març 2007, pàg. 5–22. DOI: 10.1556/AMicr.54.2007.1.2. ISSN: 1217-8950. PMID: 17523388.
  4. ↑ Fredlund H, Falk L, Jurstrand M, Unemo M «Molecular genetic methods for diagnosis and characterisation of Chlamydia trachomatis and Neisseria gonorrhoeae: impact on epidemiological surveillance and interventions». APMIS: acta pathologica, microbiologica, et immunologica Scandinavica, 112, 11-12, 2004, pàg. 771–84. DOI: 10.1111/j.1600-0463.2004.apm11211-1205.x. PMID: 15638837.
  5. ↑ Carlson JH, Whitmire WM, Crane DD, et al «The Chlamydia trachomatis plasmid is a transcriptional regulator of chromosomal genes and a virulence factor». Infection and immunity, 76, 6, Juny 2008, pàg. 2273–83. DOI: 10.1128/IAI.00102-08. PMC: 2423098. PMID: 18347045.
  6. ↑ Stamm WE, Tam M, Koester M, Cles L «Detection of Chlamydia trachomatis inclusions in McCoy cell cultures with fluorescein-conjugated monoclonal antibodies» (en anglès). J Clin Microbiol, 1983 Abr; 17 (4), pp: 666–668. ISSN: 0095-1137. PMC: 272712. PMID: 6189852 [Consulta: 6 juliol 2018].
  7. ↑ Ostos Ortiz, OL; Mélida Sánchez, R «Chlamydia trachomatis: avances y perspectivas» (en castellà). Nova, 2003 Gen-Des; 1 (1), pp: 81-93. DOI: 10.22490/24629448.1051. ISSN: 1794-2370 [Consulta: 8 juliol 2018].
  8. ↑ de Ramírez, I; Mejía, M; García de la Riva, JC; Hermes, F; Grazioso, CF «Validez de las tinciones de Giemsa y Lendrum en frotis conjuntivales para la identificación de Chlamydia trachomatis» (en castellà). Boletín de la Oficina Sanitaria Panamericana, 1994 Mar; 116 (3), pp: 212-216. ISSN: 0030-0632 [Consulta: 8 juliol 2018].
  9. ↑ Ortiz L, Angevine M, Kim SK, Watkins D, DeMars R «T-cell epitopes in variable segments of Chlamydia trachomatis major outer membrane protein elicit serovar-specific immune responses in infected humans». Infect Immun, 68, 3, 2000, pàg. 1719–23. DOI: 10.1128/IAI.68.3.1719-1723.2000. PMC: 97337. PMID: 10678996.
  10. ↑ Batteiger BE, Lin PM, Jones RB, Van Der Pol BJ «Species-, serogroup-, and serovar-specific epitopes are juxtaposed in variable sequence region 4 of the major outer membrane proteins of some Chlamydia trachomatis serovars» (en anglès). Infect Immun, 1996 Jul; 64 (7), pp: 2839-2841. ISSN: 0019-9567. PMC: 174151. PMID: 8698520 [Consulta: 6 juliol 2018].
  11. ↑ Sun G, Pal S, Sarcon AK, Kim S, et al «Structural and Functional Analyses of the Major Outer Membrane Protein of Chlamydia trachomatis» (en anglès). J Bacteriol, 2007 Set; 189 (17), pp: 6222-6235. DOI: 10.1128/JB.00552-07. PMC: 1951919. PMID: 17601785 [Consulta: 6 juliol 2018].
  12. ↑ Bas S, Muzzin P, Ninet B, Bornand JE, et al «Chlamydial Serology: Comparative Diagnostic Value of Immunoblotting, Microimmunofluorescence Test, and Immunoassays Using Different Recombinant Proteins as Antigens» (en anglès). J Clin Microbiol, 2001 Abr; 39 (4), pp: 1368-1377. DOI: 10.1128/JCM.39.4.1368-1377.2001. PMC: 87941. PMID: 11283058 [Consulta: 6 juliol 2018].
  13. ↑ Sachse K, Rahman KS, Schnee C, Müller E, et al «A novel synthetic peptide microarray assay detects Chlamydia species-specific antibodies in animal and human sera» (en anglès). Sci Rep, 2018 Mar 16; 8 (1), pp: 4701. DOI: 10.1038/s41598-018-23118-7. PMC: 5856796. PMID: 29549361 [Consulta: 10 juliol 2018].
  14. ↑ Ekabe CJ, Kehbila J, Njim T, Kadia BM, et al «Chlamydia trachomatis-induced Fitz-Hugh-Curtis syndrome: a case report» (en anglès). BMC Res Notes, 2017 Gen 3; 10 (1), pp: 10. DOI: 10.1186/s13104-016-2357-z. PMC: 5217395. PMID: 28057084 [Consulta: 6 agost 2018].
  15. ↑ Ahmadi A, Ramazanzadeh R, Sayehmiri K, Sayehmiri F, Amirmozafari N «Association of Chlamydia trachomatis infections with preterm delivery; a systematic review and meta-analysis» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2018 Jun 18; 18 (1), pp: 240. DOI: 10.1186/s12884-018-1868-0. PMC: 6006861. PMID: 29914397 [Consulta: 7 juliol 2018].
  16. ↑ Martins J, Ribeiro Luís C, Correia De Aguiar T, Garrote Marcos JM, João Rocha Brito M «Infección por Chlamydia trachomatis en el primer año de vida» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2011 Maig; 74 (5), pp: 298-302. DOI: 10.1016/j.anpedi.2010.10.022. ISSN: 1695-9531. PMID: 21334272 [Consulta: 6 juliol 2018].
  17. ↑ Matejcek A, Goldman RD «Treatment and prevention of ophthalmia neonatorum» (en anglès). Can Fam Physician, 2013 Nov; 59 (11), pp: 1187-1190. ISSN: 0008-350X. PMC: 3828094. PMID: 24235191 [Consulta: 22 juliol 2018].
  18. ↑ Piñeiro L, Korta-Murua J, López-Cuesta S, Lasa I, Cilla G «¿Es la transmisión vertical de Chlamydia trachomatis un problema poco reconocido en España?» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2018; Jun 21, pii: S1695-4033(18)30225-X. DOI: 10.1016/j.anpedi.2018.05.015. ISSN: 1695-9531. PMID: 29937303 [Consulta: 22 juliol 2018].
  19. ↑ Hu VH, Harding-Esch EM, Burton MJ, Bailey RL, et al «Epidemiology and control of trachoma: systematic review» (en anglès). Trop Med Int Health, 2010 Jun; 15 (6), pp: 673–691. DOI: 10.1111/j.1365-3156.2010.02521.x. PMC: 3770928. PMID: 20374566 [Consulta: 7 juliol 2018].
  20. ↑ INSHT «Clamydia trachomatis» (en castellà). DATABIO, Ficha de agente biológico Ctr-16, 2016; Gen 25, pàgs: 5 [Consulta: 8 juliol 2018].
  21. ↑ «Chlamydia» (en anglès). The STI Clinic. [Consulta: 15∕8∕2010].

Bibliografia

  • Becker, Yechiel. Chlamydia (en anglès). A: Medical Microbiology. 4th edition. Chapter 39 (Baron S, Ed.) University of Texas Medical Branch at Galveston, 1996; NBK8091, pàgs: 9 [Consulta: 7 agost 2018]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chlamydia trachomatis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chlamydia_trachomatis&oldid=20143117»