Oli de palma: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Eliminat paràgraf sense justificació del possible risc de càncer
Línia 53: Línia 53:


El 2019, [[Rainforest Action Network]] va examinar vuit marques mundials implicades en l’extracció d’oli de palma al Leuser Ecosystem i va dir que cap no actuava adequadament per evitar el “conflicte de l'oli de palma”.<ref>{{Cite web|url=https://www.fdiforum.net/mag/supply-chain/snack-food-giants-fall-short-palm-oil-promises/|title=Snack food giants fall short on palm oil deforestation promises|last=|first=|date=17 January 2020|website=Food and Drink International|url-status=live|archive-url=|archive-date=|access-date=18 January 2020}}</ref> Moltes de les empreses van dir al [[The Guardian]] que estaven treballant per millorar el seu rendiment.<ref>{{Cite web|url=https://www.theguardian.com/environment/2020/jan/17/biggest-food-brands-failing-goals-to-banish-palm-oil-deforestation|title=Biggest food brands 'failing goals to banish palm oil deforestation'|last=|first=|date=17 January 2020|website=The Guardian|url-status=live|archive-url=|archive-date=|access-date=18 January 2020}}</ref> Un quadre de comandament de la [[World Wide Fund for Nature|WWF]] només ha valorat 15 de les 173 empreses que van funcionar bé.<ref>{{Cite web|url=https://palmoilscorecard.panda.org/analysis|title=Palm Oil Buyers' Scorecard Analysis|last=|first=|date=|website=WWF|url-status=live|archive-url=|archive-date=|access-date=18 January 2020}}</ref>
El 2019, [[Rainforest Action Network]] va examinar vuit marques mundials implicades en l’extracció d’oli de palma al Leuser Ecosystem i va dir que cap no actuava adequadament per evitar el “conflicte de l'oli de palma”.<ref>{{Cite web|url=https://www.fdiforum.net/mag/supply-chain/snack-food-giants-fall-short-palm-oil-promises/|title=Snack food giants fall short on palm oil deforestation promises|last=|first=|date=17 January 2020|website=Food and Drink International|url-status=live|archive-url=|archive-date=|access-date=18 January 2020}}</ref> Moltes de les empreses van dir al [[The Guardian]] que estaven treballant per millorar el seu rendiment.<ref>{{Cite web|url=https://www.theguardian.com/environment/2020/jan/17/biggest-food-brands-failing-goals-to-banish-palm-oil-deforestation|title=Biggest food brands 'failing goals to banish palm oil deforestation'|last=|first=|date=17 January 2020|website=The Guardian|url-status=live|archive-url=|archive-date=|access-date=18 January 2020}}</ref> Un quadre de comandament de la [[World Wide Fund for Nature|WWF]] només ha valorat 15 de les 173 empreses que van funcionar bé.<ref>{{Cite web|url=https://palmoilscorecard.panda.org/analysis|title=Palm Oil Buyers' Scorecard Analysis|last=|first=|date=|website=WWF|url-status=live|archive-url=|archive-date=|access-date=18 January 2020}}</ref>

== Nutrició i salut ==
Aportant calories significatives com a font de greix, l'oli de palma és una base alimentària en moltes cuines.<ref name="WHO Technical Report"/><ref name="Economist 2011">{{cite news |title=The other oil spill |url=http://www.economist.com/node/16423833 |newspaper=The Economist |date=24 June 2010 |accessdate=12 February 2013 |url-status=live |archiveurl=https://web.archive.org/web/20130209054414/http://www.economist.com/node/16423833 |archivedate=9 February 2013 |df=dmy-all }}</ref><ref name="Bradsher">{{cite news |title=A New, Global Oil Quandary: Costly Fuel Means Costly Calories |last1=Bradsher |first1=Keith |url=https://www.nytimes.com/2008/01/19/business/worldbusiness/19palmoil.html?pagewanted=all&_r=0 |newspaper=The New York Times |date=19 January 2008 |accessdate=12 February 2013 |url-status=live |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150101152051/http://www.nytimes.com/2008/01/19/business/worldbusiness/19palmoil.html?pagewanted=all&_r=0 |archivedate=1 January 2015 |df=dmy-all }}</ref> De mitjana a nivell mundial, els humans van consumir 7,7 kg d'oli de palma per persona el 2015.<ref name="bloomberg">{{cite news |last=Raghu |first=Anuradha |url=https://www.bloomberg.com/news/articles/2017-05-17/soap-to-chocolate-we-consume-17-pounds-of-palm-oil-each-year |title=We Each Consume 17 Pounds of Palm Oil a Year |work=Bloomberg News |date=2017-05-17 |accessdate=2017-05-22 |url-status=live |archiveurl=https://web.archive.org/web/20170517225045/https://www.bloomberg.com/news/articles/2017-05-17/soap-to-chocolate-we-consume-17-pounds-of-palm-oil-each-year |archivedate=17 May 2017 |df=dmy-all }}</ref> Tot i que s'ha relacionat prèviament la relació del consum d'oli de palma amb el risc de malaltia, la qualitat de la investigació clínica que avalua específicament els efectes de l'oli de palma ha estat generalment pobra.<ref>{{cite journal|pmid=26393565|pmc=6331788|year=2015|last1=Mancini|first1=A|title=Biological and Nutritional Properties of Palm Oil and Palmitic Acid: Effects on Health|journal=Molecules|volume=20|issue=9|pages=17339–61|last2=Imperlini|first2=E|last3=Nigro|first3=E|last4=Montagnese|first4=C|last5=Daniele|first5=A|last6=Orrù|first6=S|last7=Buono|first7=P|doi=10.3390/molecules200917339}}</ref> En conseqüència, la investigació s'ha centrat en els efectes nocius del consum d'oli de palma i l'àcid palmític com a fonts de contingut saturat de greixos en olis comestibles, portant a conclusions que l'oli de palma i els [[greixos saturats]] han de ser substituïts per [[greixos poliinsaturats]] de la dieta.<ref name="aha">{{cite journal|pmid=28620111|year=2017|title=Dietary Fats and Cardiovascular Disease: A Presidential Advisory from the American Heart Association|journal=Circulation|volume=136|issue=3|pages=e1–e23|doi=10.1161/CIR.0000000000000510|vauthors=Sacks FM, Lichtenstein AH, Wu JH, Appel LJ, Creager MA, Kris-Etherton PM, Miller M, Rimm EB, Rudel LL, Robinson JG, Stone NJ, Van Horn LV }}</ref><ref name="ejcn">{{cite journal|pmid=19424216|year=2009|last1=Mozaffarian|first1=D|title=Quantitative effects on cardiovascular risk factors and coronary heart disease risk of replacing partially hydrogenated vegetable oils with other fats and oils|journal=European Journal of Clinical Nutrition|volume=63 Suppl 2|pages=S22–33|last2=Clarke|first2=R|doi=10.1038/sj.ejcn.1602976|url=http://www.healthyliving.gr/wp-content/uploads/2017/12/Quantitative-effects-on-cardiovascular-risk-factors-and-coronary-heart-disease-risk-of-replacing-partially-hydrogenated-vegetable-oils-with-other-fats-and-oils.pdf}}</ref>


== Toxicologia ==
== Toxicologia ==

Revisió del 23:07, 5 jul 2020

Infotaula de compost químicOli de palma

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicamescla i ingredient culinari Modifica el valor a Wikidata
Producte natural dePalmera d'oli de Guinea Modifica el valor a Wikidata
Fruit de la palmera Elaeis de la que s'extreu l'oli de palma

L'Oli de palma és un oli vegetal obtingut del mesocarp del fruit de la palmera Elaeis guineensis, aquest tipus d'oli és molt emprat en el món, i només és superat per l'oli de soia.[1] El fruit de la palma és lleugerament vermell i aquest color també el té l'oli de palma quan encara no està refinat. L'oli cru (no el refinat) de palma és una font de vitamina A i també de vitamina E.

La palma és originària d'Àfrica occidental, i se n'obté oli des de fa 5.000 anys, especialment a Guinea, d'on passà a Amèrica, després dels viatges de Cristòfor Colom i més recentment s'ha estès a Àsia. El conreu a Malàisia és de gran importància mundial, mentre a Amèrica els principals productors són Colòmbia i Equador.

Usos

Culinaris

La naturalesa altament saturada de l'oli de palma el fa sòlid a temperatura ambient a les regions temperades, convertint-lo en un substitut barat de la mantega o els olis vegetals hidrogenats en usos on és desitjable el greix sòlid, com la fabricació de pastisseria i productes al forn. Les preocupacions en matèria de salut relacionades amb els greixos trans en olis vegetals hidrogenats poden haver contribuït a l’ús creixent d'oli de palma a la indústria alimentària.

Com oli de fregir o d'amanir, afegit a gelats, de la margarina que se n'obté se'n pot fer derivats succedanis de la mantega de cacau.[2] S'utilitza en olis ultraprocessats.[3]

Industrials

Matèria primera en producció de biodièsel, pinsos i sabó.

Composició

És un oli saturat fins a un 50%, de mitjana té:

Producció

Mapa de la producció mundial d’oli de palma, 2013

El 2016, la producció global d’oli de palma es va estimar a 62,6 milions de tones, 2,7 milions de tones més que el 2015. El valor de producció d’oli de palma es va estimar a 39,3 mil milions de dòlars EUA el 2016, un augment de 2.400 milions de dòlars americans (o +7%) respecte a la xifra de producció registrada l'any anterior.[4] Entre el 1962 i el 1982, les exportacions mundials d’oli de palma van augmentar al voltant de mig milió a 2,4 milions de tones anuals i el 2008 la producció mundial d’oli de palma i de nucli de palma va ascendir a 48 milions de tones. Segons les previsions de la FAO per al 2020, la demanda global d’oli de palma es duplicarà i es triplicarà el 2050.[5]

En el període 2018-2019 la producció mundial d’oli de palma de 73,5 milions de tones.[6]

Països productors

Per ordre d'importància:

  • Indonèsia, superant a Malàisia el 2006 en produir més de 20,9 milions de tones,[7][8]
  • Malàisia, el 1992, en resposta a les inquietuds per la desforestació, el govern de Malàisia es va comprometre a limitar l'expansió de les plantacions d'oli de palma conservant un mínim de la meitat de la terra de la nació. com a coberta forestal.[9][10]
  • Nigèria, fins al 1934, Nigèria havia estat el productor més gran del món. Tant petits com grans productors participen en la indústria.[11][12]
  • Tailàndia[13]
  • Colòmbia, alguns afro-colombians afirmen que algunes d’aquestes noves plantacions els hi han estat expropiades després d’haver estat expulsats per la pobresa i la guerra civil, mentre que els guàrdies armats intimiden la resta de persones per despoblar encara més la terra, seguint a la seva estela de la producció i tràfic de coca.[14]
  • Equador[15]
  • Altres: Benín, Camerun, Kenya, Ghana

Efectes socials

La indústria de l'oli de palma ha tingut impactes positius i negatius sobre els treballadors, els pobles indígenes i els residents de les comunitats productores d'oli de palma. La producció d’oli de palma ofereix oportunitats d’ocupació i s’ha demostrat que millora les infraestructures, els serveis socials i redueix la pobresa.[16][17][18] Tot i això, en alguns casos, les plantacions d'oli de palma s'han desenvolupat en terres sense consulta ni compensació dels indígenes que l'habitaven, provocant conflictes socials.[19][20][21] L'ús d'immigrants il·legals a Malàisia també ha suscitat preocupacions sobre les condicions laborals dins la indústria de l’oli de palma.[22][23][24]

Algunes iniciatives socials utilitzen el cultiu d’oli de palma com a part de les estratègies d’alleujament de la pobresa. Entre els exemples es troba el projecte d’oli de palma híbrid de la FAO a l’oest de Kenya, que millora els ingressos i la dieta de les poblacions locals.[25]

L'ús d'oli de palma en la producció de biodièsel ha provocat la preocupació que la necessitat de combustible s'està situant per davant de la necessitat d'aliments, provocant desnutrició a les nacions en desenvolupament. Això es coneix com el debat entre aliments i combustibles.

Problemes ambientals

Si bé només el 5% de les terres agrícoles mundials s’utilitzen per a plantacions de palma, el cultiu de palma produeix el 38% del subministrament total d’oli vegetal mundial.[26] Pel que fa al rendiment d’oli, una plantació de palma és 10 vegades més productiva que el cultiu de soja, de gira-sol o de colza, perquè la fruita de palma i el nucli proporcionen oli utilitzable.[26] L’oli de palma és l’oli vegetal més sostenible en termes de rendiment, i requereix una novena part de la terra utilitzada per altres cultius d’oli vegetal,[27] però en el futur els microbis cultivats en laboratori podrien obtenir rendiments més elevats per unitat de terra a preus equiparables.[28][29]

Tot i això, el cultiu d’oli de palma ha estat criticat pel seu impacte en el medi natural,[30][31] incloent la desforestació, la pèrdua d’hàbitats naturals,[32] i les emissions de gasos d'efecte hivernacle[33][34]que han amenaçat les espècies en perill d’extinció, com ara com l'orangutan[35] i el tigre de Sumatra.[36]

Grups ecologistes com Greenpeace i Friends of the Earth s’oposen a l’ús de biocombustibles d’oli de palma, afirmant que la desforestació causada per plantacions de palma d’oli és més perjudicial per al clima que els beneficis obtinguts en canviar al biocombustible i utilitzar les palmes com a embornals de carboni.[37]

Un estudi del 2018 de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) va concloure que l’oli de palma està "aquí per quedar-se" a causa de la seva major productivitat en comparació amb molts altres olis vegetals. La UICN sosté que la substitució de l’oli de palma per altres olis vegetals requeriria majors quantitats de terres agrícoles, afectant negativament la biodiversitat.[27][38] La UICN aposta per millors pràctiques en la indústria de l'oli de palma, inclosa la prevenció de l'expansió de les plantacions a les zones boscoses i la creació d'una demanda de productes oli de palma certificats i sostenibles..[38]

El 2019, Rainforest Action Network va examinar vuit marques mundials implicades en l’extracció d’oli de palma al Leuser Ecosystem i va dir que cap no actuava adequadament per evitar el “conflicte de l'oli de palma”.[39] Moltes de les empreses van dir al The Guardian que estaven treballant per millorar el seu rendiment.[40] Un quadre de comandament de la WWF només ha valorat 15 de les 173 empreses que van funcionar bé.[41]

Nutrició i salut

Aportant calories significatives com a font de greix, l'oli de palma és una base alimentària en moltes cuines.[42][43][44] De mitjana a nivell mundial, els humans van consumir 7,7 kg d'oli de palma per persona el 2015.[45] Tot i que s'ha relacionat prèviament la relació del consum d'oli de palma amb el risc de malaltia, la qualitat de la investigació clínica que avalua específicament els efectes de l'oli de palma ha estat generalment pobra.[46] En conseqüència, la investigació s'ha centrat en els efectes nocius del consum d'oli de palma i l'àcid palmític com a fonts de contingut saturat de greixos en olis comestibles, portant a conclusions que l'oli de palma i els greixos saturats han de ser substituïts per greixos poliinsaturats de la dieta.[47][48]

Toxicologia

S'ha assenyalat contingut de 3-monocloropropanediol i el glicidol de l'oli de palma, també presents en l'oli de blat de moro i l'oli de coco, com a carcinògens.[49] Actualment no hi ha cap evidència científica sobre la relació entre la ingesta d’oli de palma i el càncer. No hi ha proves experimentals o epidemiològiques que justifiquin l'associació del consum d'oli de palma amb una incidència més elevada de mortalitat per càncer en persones i les proves indirectes suggereixen que l'oli de palma no té efectes positius o negatius sobre el risc de càncer.[49]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ United States Department of Agriculture, Agricultural Statistics 2004. Table 3-51.
  2. ↑ Campillo, Santiago «Todas las claves sobre el aceite de palma, una grasa que comes todos los días» (en castellà). Hipertextual, 05-04-2017.
  3. ↑ Serra, Lluís «Per què és perjudicial l’oli de palma?». Mètode, 31-05-2017 [Consulta: 3 agost 2017].
  4. ↑ «Global Palm Oil Market Overview – 2018 – IndexBox». www.indexbox.io. [Consulta: 17 agost 2018].
  5. ↑ Prokurat, Sergiusz «Palm oil – strategic source of renewable energy in Indonesia and Malaysia». Journal of Modern Science, 2013, pàg. 425–443.
  6. ↑ «Global production volume palm oil, 2012–2019 l Statistic».
  7. ↑ Scientific American Board of Editors (December 2012), "The Other Oil Problem", Scientific American 307 (6): 10, DOI 10.1038/scientificamerican1212-10
  8. ↑ Indonesia: Palm Oil Production Prospects Continue to Grow Arxivat 10 May 2009 a Wayback Machine. December 31, 2007, USDA-FAS, Office of Global Analysis
  9. ↑ «Malaysia Has Little Room for Expanding Palm-Oil Production, Minister Says». , 18-11-2010 [Consulta: 1r març 2013].
  10. ↑ «French firms urged to back away from 'no palm oil' label claims». , 17-09-2012 [Consulta: 7 març 2013].
  11. ↑ Ayodele, Thompson. «African Case Study: Palm Oil and Economic Development in Nigeria and Ghana; Recommendations for the World Bank's 2010 Palm Oil Strategy». Initiative For Public Policy Analysis, August 2010. Arxivat de l'original el 22 April 2012. [Consulta: 8 December 2011].
  12. ↑ Ayodele, Thompson «The World Bank's Palm Oil Mistake». , October 15, 2010 [Consulta: December 8, 2011].
  13. ↑ ; Wipatayotin, Apinya «EU move fuelling unease among palm oil producers» (Spectrum). Bangkok Post, 28-01-2018 [Consulta: 29 gener 2018].
  14. ↑ Bacon, David. «Blood on the Palms: Afro-Colombians fight new plantations», 18-07-2007. Arxivat de l'original el 19 October 2012. See also "Unfulfilled Promises and Persistent Obstacles to the Realization of the Rights of Afro-Colombians," [1] A Report on the Development of Ley 70 of 1993 by the Repoport Center for Human Rights and Justice, Univ. of Texas at Austin, Jul 2007.
  15. ↑ «Ecuador to invest $1.2bn in palm oil sustainability & innovation: ‘There is a tremendous opportunity here’». Food Navigator, 04-05-2018.
  16. ↑ ; Dewi, Sonya; Sofiyuddin, Muhammad; Rahmanulloh, Arif «Socio-Economic Impact Assessment of Palm Oil Production». World Agroforestry Centre [Consulta: 30 gener 2013].
  17. ↑ Norwana, Awang Ali Bema Dayang; Kunjappan, Rejani. «The local impacts of oil palm expansion in Malaysia». cifor.org. Center for International Forestry Research, 2011. Arxivat de l'original el 22 June 2013. [Consulta: 30 gener 2013].
  18. ↑ «Palm oil transforms economic landscape». , 09-11-2012 [Consulta: 30 gener 2013].
  19. ↑ Internal Displacement Monitoring Centre (5 November 2007). "Palm oil cultivation for biofuel blocks return of displaced people in Colombia". Nota de premsa. Consulta: 30 January 2013. Arxivat de l'original a data de 27 November 2007.
  20. ↑ ; Jalong, Thomas; Meng Chuo, Wong «Free, Prior and Informed Consent in the Palm Oil Sector – Sarawak: IOI-Pelita and the community of Long Teran Kanan». , 02-10-2012 [Consulta: 30 gener 2013].
  21. ↑ «"Losing Ground" – report on indigenous communities and oil palm development from LifeMosaic, Sawit Watch and Friends of the Earth». , 28-02-2008 [Consulta: 30 gener 2013].
  22. ↑ «Indonesian migrant workers: with particular reference in the oil palm plantation industries in Sabah, Malaysia». Biomass Society (Center for Southeast Asian Studies, Kyoto University). 11 December 2010. Arxivat de l'original el 11 January 2014. 
  23. ↑ «Malaysia Plans High-Tech Card for Foreign Workers». ABC News, 09-01-2014.
  24. ↑ «Malaysia rounds up thousands of migrant workers». BBC News, 02-09-2013.
  25. ↑ hybrid oil palm project in Western Kenya Arxivat 22 January 2015 a Wayback Machine. FAO
  26. ↑ 26,0 26,1 Spinks, Rosie J. «Why does palm oil still dominate the supermarket shelves?». The Guardian, 17 December 2014. Arxivat de l'original el 4 December 2016. [Consulta: 7 December 2016].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Oil palms need one-ninth of land used by other vegetable oil crops». Jakarta Post, 06-02-2019 [Consulta: 7 febrer 2019].
  28. ↑ Atabani, A. E.; Silitonga, A. S.; Badruddin, I. A.; Mahlia, T. M. I.; Masjuki, H. H.; Mekhilef, S. «A comprehensive review on biodiesel as an alternative energy resource and its characteristics». Renewable and Sustainable Energy Reviews, vol. 16, 4, 2012, pàg. 2070–2093. DOI: 10.1016/j.rser.2012.01.003.
  29. ↑ Laura Paddison «From algae to yeast: the quest to find an alternative to palm oil». , 29-09-2017 [Consulta: 20 juliol 2019].
  30. ↑ Clay, Jason. World Agriculture and the Environment., 2004, p. 219. ISBN 978-1-55963-370-3. 
  31. ↑ «Palm oil: Cooking the Climate». , 08-11-2007 [Consulta: 30 gener 2013].
  32. ↑ «The bird communities of oil palm and rubber plantations in Thailand». The Royal Society for the Protection of Birds (RSPB). Arxivat de l'original el 6 October 2016. [Consulta: 4 octubre 2016].
  33. ↑ «A Grim Portrait of Palm Oil Emissions». , 01-05-2012 [Consulta: 30 gener 2013].
  34. ↑ Yui, Sahoko; Yeh, Sonia «Land use change emissions from oil palm expansion in Pará, Brazil depend on proper policy enforcement on deforested lands». Environmental Research Letters, vol. 8, 4, 01-12-2013, pàg. 044031. Bibcode: 2013ERL.....8d4031Y. DOI: 10.1088/1748-9326/8/4/044031. ISSN: 1748-9326.
  35. ↑ «Palm oil threatening endangered species». Center for Science in the Public Interest, May 2005. Arxivat de l'original el 17 September 2012.
  36. ↑ «Camera catches bulldozer destroying Sumatra tiger forest». , 12-10-2010 [Consulta: 30 gener 2013].
  37. ↑ Fargione, Joseph; Hill, Jason; Tilman, David; Polasky, Stephen; Hawthorne, Peter «Land Clearing and the Biofuel Carbon Debt». Science, vol. 319, 5867, 07-02-2008, pàg. 1235–1238. Bibcode: 2008Sci...319.1235F. DOI: 10.1126/science.1152747. PMID: 18258862.
  38. ↑ 38,0 38,1 Meijaard, E. Oil palm and biodiversity. A situation analysis by the IUCN Oil Palm Task Force. PDF. Gland: IUCN Oil Palm Task Force, 2018. ISBN 978-2-8317-1910-8 [Consulta: 7 febrer 2019]. 
  39. ↑ «Snack food giants fall short on palm oil deforestation promises». Food and Drink International, 17-01-2020. [Consulta: 18 gener 2020].
  40. ↑ «Biggest food brands 'failing goals to banish palm oil deforestation'». The Guardian, 17-01-2020. [Consulta: 18 gener 2020].
  41. ↑ «Palm Oil Buyers' Scorecard Analysis». WWF. [Consulta: 18 gener 2020].
  42. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades WHO Technical Report
  43. ↑ «The other oil spill». , 24-06-2010 [Consulta: 12 febrer 2013].
  44. ↑ «A New, Global Oil Quandary: Costly Fuel Means Costly Calories». , 19-01-2008 [Consulta: 12 febrer 2013].
  45. ↑ Raghu, Anuradha «We Each Consume 17 Pounds of Palm Oil a Year». Bloomberg News, 17-05-2017 [Consulta: 22 maig 2017].
  46. ↑ Mancini, A; Imperlini, E; Nigro, E; Montagnese, C; Daniele, A; Orrù, S; Buono, P «Biological and Nutritional Properties of Palm Oil and Palmitic Acid: Effects on Health». Molecules, vol. 20, 9, 2015, pàg. 17339–61. DOI: 10.3390/molecules200917339. PMC: 6331788. PMID: 26393565.
  47. ↑ «Dietary Fats and Cardiovascular Disease: A Presidential Advisory from the American Heart Association». Circulation, vol. 136, 3, 2017, pàg. e1–e23. DOI: 10.1161/CIR.0000000000000510. PMID: 28620111.
  48. ↑ Mozaffarian, D; Clarke, R «Quantitative effects on cardiovascular risk factors and coronary heart disease risk of replacing partially hydrogenated vegetable oils with other fats and oils». European Journal of Clinical Nutrition, vol. 63 Suppl 2, 2009, pàg. S22–33. DOI: 10.1038/sj.ejcn.1602976. PMID: 19424216.
  49. ↑ 49,0 49,1 Gesteiro, Eva; Guijarro, Luis; Sánchez-Muniz, Francisco J.; Vidal-Carou, María Del Carmen; Troncoso, Ana; Venanci, Lluis; Jimeno, Vicente; Quilez, Joan; Anadón, Arturo «Palm Oil on the Edge». Nutrients, vol. 11, 9, 26-08-2019. DOI: 10.3390/nu11092008. ISSN: 2072-6643. PMC: PMC6770503. PMID: 31454938.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oli de palma
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oli_de_palma&oldid=23990590»