Vés al contingut

Rosalind Franklin: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 55: Línia 55:


==== Virus de la poliomielitis ====
==== Virus de la poliomielitis ====
El 1956, Franklin va visitar la Universitat de Califòrnia, Berkeley, on els seus col·legues havien suggerit que el seu grup investigués el virus de la poliomielitis. El 1957 va sol·licitar una subvenció al Servei de Salut Pública dels Estats Units dels Instituts Nacionals de Salut, que va aprovar 10.000 lliures esterlines durant tres anys, el fons més gran que s’ha rebut mai a Birkbeck. En la seva sol·licitud de subvenció, Franklin va esmentar el seu nou interès en la investigació de virus animals. Va obtenir el consentiment de Bernal el juliol de 1957, tot i que es van plantejar serioses preocupacions després de revelar les seves intencions d’investigar en animals vius en comptes de morts. Finalment, Bernal va organitzar la conservació del virus a la London School of Hygiene and Tropical Medicine durant la investigació del grup. Amb el seu grup, Franklin va començar a desxifrar l'estructura del virus de la poliomielitis mentre es trobava en un estat cristal·lí. Va intentar muntar els cristalls del virus en tubs capil·lars per a estudis de raigs X, però es va veure obligada a acabar el seu treball a causa de la seva salut.
El 1956, Franklin va visitar la Universitat de Califòrnia, Berkeley, on els seus col·legues havien suggerit que el seu grup investigués el virus de la poliomielitis. <ref>{{Ref-publicació|article=Neuropharmacology: Acetylcholine and brain cells|url=http://dx.doi.org/10.1038/319358a0|publicació=Nature|data=1986-01-XX|issn=0028-0836|pàgines=358–359|volum=319|exemplar=6052|doi=10.1038/319358a0|nom=David|cognom=Brown}}</ref>El 1957 va sol·licitar una subvenció al Servei de Salut Pública dels Estats Units dels Instituts Nacionals de Salut, que va aprovar 10.000 lliures esterlines durant tres anys, el fons més gran que s’ha rebut mai a Birkbeck. <ref>{{Ref-publicació|article=Genesis of belief|url=http://dx.doi.org/10.1038/296498a0|publicació=Nature|data=1982-04-XX|issn=0028-0836|pàgines=498–499|volum=296|exemplar=5857|doi=10.1038/296498a0|nom=John|cognom=Maddox}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Financing Agricultural Cooperatives|url=http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4684-6882-3_9|editorial=Springer US|data=1986|lloc=Boston, MA|isbn=978-1-4684-6884-7|pàgines=145–157|nom=Glynn|cognom=McBride}}</ref>En la seva sol·licitud de subvenció, Franklin va esmentar el seu nou interès en la investigació de virus animals. Va obtenir el consentiment de Bernal el juliol de 1957, tot i que es van plantejar serioses preocupacions després de revelar les seves intencions d’investigar en animals vius en comptes de morts. Finalment, Bernal va organitzar la conservació del virus a la London School of Hygiene and Tropical Medicine durant la investigació del grup. Amb el seu grup, Franklin va començar a desxifrar l'estructura del virus de la poliomielitis mentre es trobava en un estat cristal·lí. Va intentar muntar els cristalls del virus en tubs capil·lars per a estudis de raigs X, però es va veure obligada a acabar el seu treball a causa de la seva salut.<ref>{{Ref-publicació|article=Ireland in Fiction'|url=http://dx.doi.org/10.1093/nq/s12-iii.70.359|publicació=Notes and Queries|data=1917-07-01|issn=1471-6941|pàgines=359–359|volum=s12-III|exemplar=70|doi=10.1093/nq/s12-iii.70.359|nom=Stephen J.|cognom=Brown}}</ref>


Després de la mort de Franklin, Klug la va succeir com a líder del grup, i ell, Finch i Holmes van continuar investigant l'estructura del virus de la poliomielitis. Finalment van aconseguir obtenir imatges de raigs X extremadament detallades del virus. Al juny de 1959, Klug i Finch van publicar les troballes del grup, revelant que el virus de la poliomielitis tenia simetria icosaèdrica i, en el mateix article, van suggerir la possibilitat que tots els virus esfèrics tinguessin la mateixa simetria, ja que permetia el major nombre possible (60) d’unitats estructurals idèntiques. L'equip es va traslladar al Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge el 1962, i els antics laboratoris de Torrington Square van ser enderrocats quatre anys després, el maig de 1966.
Després de la mort de Franklin, Klug la va succeir com a líder del grup, i ell, Finch i Holmes van continuar investigant l'estructura del virus de la poliomielitis. Finalment van aconseguir obtenir imatges de raigs X extremadament detallades del virus. Al juny de 1959, Klug i Finch van publicar les troballes del grup, revelant que el virus de la poliomielitis tenia simetria icosaèdrica i, en el mateix article, van suggerir la possibilitat que tots els virus esfèrics tinguessin la mateixa simetria, ja que permetia el major nombre possible (60) d’unitats estructurals idèntiques.<ref>{{Ref-llibre|títol=• Songs without Words|url=http://dx.doi.org/10.12987/yale/9780300095395.003.0043|editorial=Yale University Press|data=2003-05-11|isbn=978-0-300-09539-5|pàgines=360–361|nom=Clive|cognom=Brown}}</ref> L'equip es va traslladar al Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge el 1962,<ref>{{Ref-publicació|article=B. Hitchon, E.H. Perkins, W.D. Gunter: Introduction to Ground Water Geochemistry|url=http://dx.doi.org/10.1007/s100400100153|publicació=Hydrogeology Journal|data=2001-07-21|issn=1431-2174|pàgines=517–517|volum=9|exemplar=5|doi=10.1007/s100400100153|nom=P.|cognom=Glynn}}</ref> i els antics laboratoris de Torrington Square van ser enderrocats quatre anys després, el maig de 1966.<ref>{{Ref-publicació|article=Dr. J. A. Harvie-Brown|url=http://dx.doi.org/10.1038/097466b0|publicació=Nature|data=1916-08|issn=0028-0836|pàgines=466–466|volum=97|exemplar=2440|doi=10.1038/097466b0}}</ref>


== Controvèrsies pòstumes ==
== Controvèrsies pòstumes ==

Revisió del 14:50, 2 maig 2021

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Infotaula de personaRosalind Franklin

(1955) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en-gb) Rosalind Elsie Franklin Modifica el valor a Wikidata
25 juliol 1920 Modifica el valor a Wikidata
Notting Hill (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 abril 1958 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Chelsea () Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'ovari)
SepulturaCementiri Jueu de Willesden Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióNewnham College, Cambridge
Es coneix perEstructura fina del carbó i grafit, estructura de l'ADN, virus virió
Activitat
Camp de treballDifracció de raigs X Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócristal·lografia
OrganitzacióBritish Coal Utilisation Research Association
Laboratori central dels serveis químics de l'Estat
King's College de Londres
Birkbeck College, Londres
AlumnesJohn Thomas Finch i Raymond Gosling Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJohn Thomas Finch Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
PareEllis Arthur Franklin Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 5858699 Modifica el valor a Wikidata

Rosalind Elsie Franklin (Londres, Anglaterra, 25 de juliol de 1920 - 16 d'abril de 1958) fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.[1][2]

Rosalind Franklin es va doctorar en química física el 1945 per la Universitat de Cambridge. Va estudiar les tècniques de difracció de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Químics de l'Estat de París.

Va tornar a Anglaterra per treballar d'investigadora associada al laboratori de John Randall al King's College de Londres. Rosalind Franklin, una dona de forta personalitat, va mantenir aquí una relació complexa amb Maurice Wilkins, que va mostrar sense el seu consentiment les seves imatges de difracció de raigs X de l'ADN a James Watson i a Francis Crick. S'admet que cap altra inspiració fou tan forta com aquesta per la seva publicació, el 1953, de l'estructura de l'ADN.[3]

Aquest descobriment no fou casual, sinó que Franklin va demostrar la seva habilitat per obtenir les millors imatges i per interpretar-les correctament en la investigació d'altres objectes, com l'estructura del grafit o la del virus del mosaic del tabac.

Franklin va morir prematurament, de càncer d'ovari, el 1958 a Londres, molt probablement per efecte de les repetides exposicions a les radiacions en el curs de les seves investigacions.

Les condicions de treball que com a dona va haver de suportar a Cambridge i certes paraules despectives de James Watson fan aparèixer com un greuge la concessió del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina a Watson, Crick i Wilkins el 1962, quan ja s'havia produït la seva defunció. Els seus companys, fins i tot Watson, famós per la mordacitat amb la qual es refereix als seus col·legues, van expressar repetits cops el seu respecte personal i intel·lectual per ella.

Vida jove

Franklin va néixer el 25 de juliol de 1920 al 50  de Chepstow Villas, Notting Hill, Londres, en una família jueva britànica.

Familia

El pare de Franklin va ser Ellis Arthur Franklin (1894-1964), un banquer políticament liberal de Londres que va ensenyar al Col·legi d'Homes Treballadors de la ciutat, i la seva mare era Muriel Frances Waley (1894-1976). Rosalind era la filla gran i la segona filla de cinc fills. David (nascut el 1919) era el germà gran; Colin (1923-2020), Roland (nascut el 1926), i Jenifer (nascut el 1929) eren els seus germans més petits.

L'oncle del pare de Franklin va ser Herbert Samuel (més tard vescomte Samuel), que va ser el secretari de l'Interior el 1916 i la primera jueva en exercici que va servir al Gabinet britànic. La seva tia, Helen Caroline Franklin, coneguda a la família com a Mamie, es va casar amb Norman de Mattos Bentwich, que era el fiscal general a càrrec Britànic de Palestina. Helena va ser activa en l'organització sindical i el moviment pel sufragi femení i més tard va ser membre del Consell del Comtat de Londres. L'oncle de Franklin, Hugh Franklin, va ser una altra figura prominent en el moviment sufragista, encara que les seves accions van avergonyir la família Franklin. El segon nom de Rosalind, "Elsie", era en memòria de la primera esposa d'Hug, que va morir en la pandèmia de grip de 1918. La seva família va participar activament en el Working Men's College, on el seu pare va ensenyar els temes de l'electricitat, el magnetisme i la història de la Gran Guerra a les tardes, i més tard es va convertir en el viceprincipal.

Els pares de Franklin van ajudar a establir refugiats jueus d'Europa que s'havien escapat dels nazis, especialment els del Kindertransport. Van portar dos nens jueus a casa seva, i un d'ells, un austríac de nou anys, Evi Eisenstdter, compartia l'habitació de Jenifer. El pare d'Evi, Hans Mathias Eisenstdter, havia estat empresonat a Buchenwald, i després de l'alliberament, la família va adoptar el cognom "Ellis".

Educació

Des de la primera infància, Franklin va mostrar habilitats excepcionals a l'escola. Als sis anys, es va unir al seu germà Roland a la Norland Place School, una escola privada a Londres. En aquell moment, la seva tia Mamie (Helen Bentwich), la va descriure al seu marit: "Rosalind és alarmantment intel·ligent - ella passa tot el seu temps fent aritmètica per plaer, i sempre obté les seves sumes bé." També va desenvolupar un interès inicial en el criquet i l'hoquei. Als nou anys, va ingressar a l'internat Lindores School for Young Ladies a Sussex. L'escola era a prop del mar, i la família volia un bon ambient per a la seva delicada salut.


Tenia 11 anys quan va anar a l'Escola de Nenes de St Paul a Hammersmith, a l'oest de Londres, una de les poques escoles de nenes a Londres que ensenyava física i química. A St Paul va destacar en ciència, llatí i esports. També va aprendre alemany, i es va fer fluent en francès, una llengua que més tard va trobar útil. Va encapçalar les seves classes i va guanyar premis anuals. La seva única debilitat educativa va ser en la música, per la qual el director de música de l'escola, el compositor Gustav Holst, va demanar una vegada a la seva mare que investigués si podia haver patit problemes d'audició o mamil·litis. Amb sis distincions, es va matricular el 1938, guanyant una beca per a la universitat de 30 lliures a l'any durant tres anys, i 5 lliures del seu avi. El seu pare li va demanar que donés la beca a un estudiant de refugiats que també la mereixia.

Carrera i recerca

Birkbeck College

Franklin va deixar el King's College de Londres a mitjans de març de 1953 per al Birkbeck College, en un moviment que havia estat planejat durant algun temps i que va descriure (en una carta a Adrienne Weill a París) com "movent d'un palau als barris pobres ... però agradable de tots els mateixos".[4] Va ser contractada pel president del departament de física John Desmond Bernal,[5] un cristal·lògraf que era comunista, conegut per promoure dones cristal·lògrafes. Els seus nous laboratoris van ser allotjats a la plaça Torrington, una de les dues cases georgianes dilapidades i encampades que contenien diversos departaments diferents; Franklin freqüentment va portar Bernal a la tasca sobre les actituds descurades d'alguns dels altres empleats del laboratori, especialment després que els treballadors del departament de farmàcia inundessin el seu laboratori de primer pis amb aigua en una ocasió.[6]

Malgrat les paraules de Bernal per aturar el seu interès pels àcids nucleics, va ajudar Gosling a acabar la seva tesi, tot i que ja no era la seva supervisora oficial. Junts van publicar la primera evidència de doble hèlix en una forma d'ADN en l'edició del 25 de juliol de Nature...[7] A la fi de 1954, Bernal va assegurar el finançament de Franklin del Consell d'Investigació Agrícola (ARC), que li va permetre treballar com a científica sènior supervisant el seu propi grup d'investigació... John Finch, un estudiant de física del King's College de Londres, posteriorment es va unir al grup de Franklin, seguit per Kenneth Holmes, un graduat de Cambridge, al juliol de 1955. Malgrat el finançament de l'ARC, Franklin va escriure a Bernal que les instal·lacions existents eren molt inadequades per dur a terme la investigació "... el meu escriptori i el laboratori són al quart pis, el meu tub de raigs X al soterrani, i sóc responsable del treball de quatre persones distribuïdes pel soterrani, primer i segon pis en dues escales diferents.

Recerca d'ARN

Franklin va continuar explorant un altre important àcid nucleic, l'ARN, una molècula igualment central a la vida com a ADN. Va tornar a utilitzar la cristal·lografia de raigs X per estudiar l'estructura del virus del mosaic del tabac (TMV), un virus d'ARN. La seva trobada amb Aaron Klug a principis de 1954 va portar a una col·laboració llarga i reeixida. Klug havia obtingut el seu doctorat al Trinity College, Cambridge, i es va unir a Birkbeck a finals de 1953. El 1955, Franklin va publicar les seves primeres grans obres sobre TMV a Nature, on va descriure que totes les partícules del virus TMV eren de la mateixa longitud. Això era en contradicció directa amb les idees de l'eminent viròleg Norman Pirie, encara que la seva observació en última instància va ser correcta.

Franklin va assignar l'estudi de l'estructura completa de TMV al seu estudiant de doctorat Holmes. Aviat van descobrir (publicat el 1956) que la coberta de TMV era molècules proteiques disposades en hèlixs. El seu col·lega Klug va treballar en virus esfèrics amb el seu estudiant Finch, amb Franklin coordinant i supervisant l'obra. Com a equip, a partir de 1956 van començar a publicar obres seminals sobre el TMV, virus cogombre 4 i virus de mosaic groc nap.

Franklin també tenia un assistent d'investigació (James Watt, subvencionat per la National Coal Board) i ara era el líder del grup ARC a Birkbeck. Els membres de l'equip de Birkbeck van continuar treballant en els virus de l'ARN que afectaven diverses plantes, incloses la patata, el nap, el tomàquet i el pèsol.[8] L’any 1955 es va unir a l'equip un estudiant postdoctoral nord-americà, Donald Caspar. Va treballar en la localització exacta de les molècules d'ARN al TMV. El 1956, ell i Franklin van publicar articles individuals però complementaris a l’edició del 10 de març de Nature, en què demostraven que l'ARN del TMV s'enrotlla al llarg de la superfície interna del virus buit.[9] [10]Caspar no era un escriptor entusiasta i Franklin va haver d’escriure-li l’obra sencera.[11]

El 1957 la seva beca d’investigació d’ARC va caducar i se li va concedir una pròrroga d’un any que va acabar el març de 1958.

L’Expo 58, la primera gran fira internacional després de la Segona Guerra Mundial, es va celebrar a Brussel·les el 1958.[12] [13]Franklin va ser convidada a fabricar un model de TMV de cinc peus d’alt (1.5m aprox.), que va començar el 1957. Els seus materials van incloure pilotes de tennis de taula i mànecs de plàstics de bicicletes. La fira mundial de Brussel·les, amb una mostra del seu model de virus al Pavelló Internacional de les Ciències, es va inaugurar el 17 d'abril, un dia després de la seva mort.[14]

Virus de la poliomielitis

El 1956, Franklin va visitar la Universitat de Califòrnia, Berkeley, on els seus col·legues havien suggerit que el seu grup investigués el virus de la poliomielitis. [15]El 1957 va sol·licitar una subvenció al Servei de Salut Pública dels Estats Units dels Instituts Nacionals de Salut, que va aprovar 10.000 lliures esterlines durant tres anys, el fons més gran que s’ha rebut mai a Birkbeck. [16][17]En la seva sol·licitud de subvenció, Franklin va esmentar el seu nou interès en la investigació de virus animals. Va obtenir el consentiment de Bernal el juliol de 1957, tot i que es van plantejar serioses preocupacions després de revelar les seves intencions d’investigar en animals vius en comptes de morts. Finalment, Bernal va organitzar la conservació del virus a la London School of Hygiene and Tropical Medicine durant la investigació del grup. Amb el seu grup, Franklin va començar a desxifrar l'estructura del virus de la poliomielitis mentre es trobava en un estat cristal·lí. Va intentar muntar els cristalls del virus en tubs capil·lars per a estudis de raigs X, però es va veure obligada a acabar el seu treball a causa de la seva salut.[18]

Després de la mort de Franklin, Klug la va succeir com a líder del grup, i ell, Finch i Holmes van continuar investigant l'estructura del virus de la poliomielitis. Finalment van aconseguir obtenir imatges de raigs X extremadament detallades del virus. Al juny de 1959, Klug i Finch van publicar les troballes del grup, revelant que el virus de la poliomielitis tenia simetria icosaèdrica i, en el mateix article, van suggerir la possibilitat que tots els virus esfèrics tinguessin la mateixa simetria, ja que permetia el major nombre possible (60) d’unitats estructurals idèntiques.[19] L'equip es va traslladar al Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge el 1962,[20] i els antics laboratoris de Torrington Square van ser enderrocats quatre anys després, el maig de 1966.[21]

Controvèrsies pòstumes

Reconeixement de la seva contribució al model d'ADN

En acabar el seu model, Crick i Watson havien convidat a Wilkins a ser coautor del seu treball que descrivia l'estructura.  Wilkins va rebutjar aquesta oferta, ja que no havia participat en la construcció del model. Més tard, va expressar el seu pesar perquè no s'hagués tingut més discussió sobre la coautoria, ja que això podria haver ajudat a aclarir la contribució que el treball de King's havia fet al descobriment.  No hi ha dubte que les dades experimentals de Franklin van ser utilitzades per Crick i Watson per construir el seu model d’ADN el 1953. Alguns, inclòs Maddox, han explicat aquesta omissió de la cita suggerint que podria ser una qüestió de circumstàncies, perquè hauria estat molt difícil de citar l'obra inèdita de l'informe de MRC que havien vist.

De fet, un clar reconeixement oportú hauria estat incòmode, atesa la forma poc ortodoxa en què es van transferir les dades de King's a Cambridge. Tot i això, hi havia mètodes disponibles. Watson i Crick podrien haver citat l'informe de MRC com a comunicació personal o bé citar els articles d'Acta a la premsa, o més fàcilment, el tercer document de Nature que sabien que era a la premsa. Un dels èxits més importants de l’aclamada biografia de Maddox és que Maddox va presentar un cas ben rebut per un reconeixement inadequat. "El reconeixement que li van donar va ser molt apagat i sempre es va combinar amb el nom de Wilkins".

Quinze anys després del fet, el primer recitat clar de la contribució de Franklin va aparèixer ja que impregnava el relat de Watson, The Double Helix, tot i que va ser enterrat sota les descripcions de la consideració de Watson (sovint força negativa) cap a Franklin durant el període del seu treball sobre l’ADN. Aquesta actitud es caracteritza per l’enfrontament entre Watson i Franklin per una preimpressió del manuscrit d’ADN equivocat de Pauling. Les paraules de Watson van impulsar Sayre a escriure la seva refutació, en què tot el capítol nou, "Winner Take All", té l'estructura d'un escrit legal que dissecciona i analitza el tema del reconeixement.

Les primeres anàlisis de Sayre sovint s’ignoraven a causa de les percepcions feministes del seu llibre. Watson i Crick no van citar el treball de difracció de raigs X de Wilkins i Franklin en el seu article original, tot i que admeten haver estat "estimulats pel coneixement de la naturalesa general dels resultats i idees experimentals inèdits del Dr. MHF Wilkins, Dr. RE Franklin i els seus companys de feina al King's College de Londres ". De fet, Watson i Crick no van citar cap dada experimental en suport del seu model. La publicació de Franklin i Gosling de la imatge de raigs X d’ADN, al mateix número de Nature, va servir com a prova principal:

Premi Nobel

Franklin mai va ser nominada al premi Nobel.El seu treball va ser una part crucial en el descobriment de l'estructura de l'ADN, que juntament amb els treballs posteriors relacionats van fer que Francis Crick, James Watson i Maurice Wilkins fossin guardonats amb el premi Nobel el 1962. Havia mort el 1958 i durant la seva vida no es va considerar que l’estructura de l’ADN estigués completament demostrada. Wilkins i els seus col·legues van trigar uns set anys a recopilar prou dades per demostrar i perfeccionar l'estructura d'ADN proposada. A més, no es va establir la seva importància biològica, tal com van proposar Watson i Crick. L’acceptació general de la doble hèlix d’ADN i la seva funció no van començar fins a finals dels anys 50, cosa que la va conduir a les nominacions al Nobel el 1960, 1961 i 1962 al Premi Nobel de Fisiologia o Medicina i el 1962 al Premi Nobel de Química. El primer avanç va ser de Matthew Meselson i Franklin Stahl el 1958, que van demostrar experimentalment la replicació de l'ADN d'un bacteri Escherichia coli. En el que ara es coneix com a experiment de Meselson-Stahl, es va trobar que l'ADN es replicava en dues hèlixs de doble cadena, tenint cada hèlix una de les cadenes d'ADN originals. Aquesta replicació de l'ADN es va establir fermament el 1961 després d'una nova demostració en altres espècies i de la reacció química per etapes. Segons la carta de Crick-Monod de 1961, aquesta prova experimental, juntament amb que Wilkins havia iniciat el treball de difracció de l'ADN, van ser els motius pels quals Crick va considerar que Wilkins hauria d'incloure's al Premi Nobel d'ADN.

El 1962 es va atorgar posteriorment el premi Nobel a Crick, Watson i Wilkins. Les normes Nobel ara prohibeixen les nominacions pòstumes (tot i que aquest estatut no va estar formalment en vigor fins al 1974) o la divisió de premis de més de tres maneres. El premi va ser pel seu treball sobre àcids nucleics i no exclusivament pel descobriment de l'estructura de l'ADN. En el moment del guardó, Wilkins ja treballava en l'estructura de l'ADN durant més de deu anys i havia fet molt per confirmar el model de Watson-Crick. Crick havia estat treballant en el codi genètic a Cambridge i Watson havia treballat amb RNA durant alguns anys.  Watson ha suggerit que idealment Wilkins i Franklin haurien estat guardonats amb el premi Nobel de química.

Aaron Klug, company de Franklin i principal beneficiari del testament, va ser l'únic guanyador del Premi Nobel de Química de 1982, "pel seu desenvolupament de microscòpia electrònica cristal·logràfica i la seva dilucidació estructural de complexos àcid nucleic-proteïna biològicament importants". Aquest treball va ser exactament el que Franklin havia començat i que va presentar a Klug, i és molt plausible que, si estigués viva, hagués compartit el premi Nobel.

Premis i guardons

Reconeixement pòstum

1982, Iota Sigma Pi designava Franklin com a membre honorari nacional.

1984, l'Escola de Noies de St Paul va establir el Centre Tecnològic Rosalind Franklin

Inscripció de Mural a l'edifici Franklin-Wilkins del King's College de Londres, co-anomenada en honor de l'obra de Rosalind Franklin.

Placa blava en 107 Drayton Gardens, Londres SW10

1992, English Heritage va col·locar una placa blava que commemorava Franklin a l'edifici de Drayton Gardens, Londres, on va viure fins a la seva mort.

1993, King's College London va canviar el nom de l'Orchard Residence al seu campus Hampstead com Rosalind Franklin Hall.

1993, King's College London va col·locar una placa blava a la seva paret exterior amb la inscripció: "R. E. Franklin, R. G. Gosling, A. R. Stokes, M. H. F. Wilkins, H. R. Wilson – King's College London – DNA – estudis de difracció de raigs X – 1953."."229]

1995, Newnham College, Cambridge va obrir una residència de postgrau anomenada Rosalind Franklin Building, i li va posar un bust al seu jardí.

1997, Birkbeck, Escola de Cristal·lografia de la Universitat de Londres, va obrir el Laboratori Rosalind Franklin.]233]

1997, un asteroide recentment descobert va ser anomenat 9241 Rosfranklin.

1998, National Portrait Gallery de Londres va afegir el retrat de Rosalind Franklin al costat dels de Francis Crick, James Watson i Maurice Wilkins.

1999, l'Institut de Física a Portland Place, Londres, va canviar el nom del seu teatre com a Franklin Lecture Theatre.

2000, King's College London va obrir l'edifici Franklin-Wilkins en honor al treball de Franklin i Wilkins a la universitat.

2001, l'American National Cancer Institute va establir el Premi Rosalind E. Franklin per a dones en la investigació del càncer.

2002, la Universitat de Groningen, amb el suport de la Unió Europea, va llançar la Rosalind Franklin Fellowship per animar les dones investigadores a convertir-se en catedràtices universitàries.

2003, la Royal Society va establir el Premi Rosalind Franklin (oficialment el Premi Rosalind Franklin i Conferència) per una contribució excepcional a qualsevol àrea de ciència natural, enginyeria o tecnologia. consists240] El premi consisteix en una medalla de plata i una concessió de.

L'any 2003, la Royal Society of Chemistry va declarar King's College de Londres com a "National Historic Chemical Landmark" i va col·locar una placa a la paret prop de l'entrada de l'edifici, amb la inscripció: "Near aquest lloc Rosalind Franklin, Maurice Wilkins, Raymond Gosling, Alexander Stokes i Herbert Wilson van realitzar experiments que van portar al descobriment de l'estructura de l'ADN. Aquesta obra va revolucionar la nostra comprensió de la química que hi ha darrere de la pròpia vida.

Rosalind Franklin University of Medicine and Science a Illinois

2004, Finch University of Health Sciences/The Chicago Medical School, situada a North Chicago, Illinois, EUA va canviar el seu nom a la Rosalind Franklin University of Medicine and Science. També va adoptar un nou lema "Life in Discovery", i Photo 51 com el seu logotip.

2004, la Fundació Gruber va començar el Premi Rosalind Franklin Young Investigator per a dues genetistes femenines de tot el món. Porta un fons anual de 25.000 dòlars, cada premi és per tres anys, i la selecció és feta per un comitè conjunt nomenat per la Societat de Genètica d'Amèrica i la Societat Americana de Genètica Humana.

2004, l'Advanced Photon Source (APS) i l'APS Users Organization (APSUO) van començar el Premi d'Investigació Jove APSUO Rosalind per a joves científics que van fer contribucions a través de l'APS.

2005 L'escultura d'ADN (donada per James Watson) fora de Clare College, Cambridge's Memorial Court incorpora les paraules "El model de doble hèlix va ser recolzat pel treball de Rosalind Franklin i Maurice Wilkins.

2006, la Societat Rosalind Franklin va ser establerta a Nova York per Mary Ann Liebert. La Societat té com a objectiu reconèixer, fomentar i avançar les importants contribucions de les dones a les ciències de la vida i les disciplines afiliades.

2008, la Universitat de Colúmbia va concedir un premi honorífic Louisa Gross Horwitz a Franklin, "per les seves contribucions fonamentals al descobriment de l'estructura de l'ADN".

2008, l'Institut de Física va establir un premi biennal a la Medalla i Premi Rosalind Franklin.

2012, la plataforma de programari d'educació bioinformàtica Rosalind va ser nomenada en honor a Franklin.

L'edifici Rosalind Franklin es va obrir a la Universitat Nottingham Trent.

2013, Google va honrar a Rosalind Franklin amb un doodle, mostrant-li la seva cara a una estructura d'hèlix doble d'ADN amb una rajos X de Photo 51 més enllà.

El 2013, es va col·locar una placa a la paret del pub The Eagle a Cambridge commemorant la contribució de Franklin al descobriment de l'estructura de l'ADN, en el seixantè aniversari de Crick i l'anunci de Watson al pub.

El 2014, el Premi Rosalind Franklin de Lideratge en Biotecnologia Industrial va ser establert per l'Organització d'Indústria de Biotecnologia (Biotechnology Innovation Organization des de 2016) en col·laboració amb la Societat Rosalind Franklin, per a una dona destacada en el camp de la biotecnologia industrial i el bioprocessament.

2014, la Universitat de Medicina i Ciència de Rosalind Franklin va donar a conèixer una estàtua de bronze de Franklin, creada per Julie Rotblatt-Amrany, prop de la seva entrada davantera.

2014, l'Eleari Rosalind Franklin STEM es va obrir a Pasco, Washington, la primera escola primària de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) al districte.

2014, la Universitat de Wolverhampton va obrir el seu nou edifici de laboratori anomenat Rosalind Franklin Science Building.

2015, Newnham College Boat Club, Cambridge, va llançar una nova cursa número VIII, anomenant-la Rosalind Franklin.

2015, el Rosalind Franklin Appathon va ser llançat per la University College de Londres com a competència nacional d'aplicacions per a dones en STEMM (ciència, tecnologia, enginyeria, matemàtiques i medicina).

2015, una instal·lació de computació d'alt rendiment i núvol a Londres va ser anomenada Rosalind.

L'any 2016, l'Associació Humanista Britànica va afegir la conferència Rosalind Franklin a la seva sèrie anual de conferències, dirigida a explorar i celebrar la contribució de les dones a la promoció i l'avanç de l'humanisme.

2016 el Premi Rosalind Franklin i el Dia Tech es van celebrar el 23 de febrer a Londres, organitzat per University College London, i-se, UCL Enterprise, el Centre de Londres per a la Nanotecnologia i la Carta de Cigne UCL Athena. Swan

2017, DSM va obrir el Centre de Biotecnologia Rosalind Franklin a Delft, Països Baixos.

L'any 2017, Historic England va donar una llista de patrimonis, a grau II, a la tomba de Franklin al cementiri jueu de Willesden, basant-se en la seva "especial interès arquitectònic o històric". L'historiador Anglaterra va dir que "la tomba commemora la vida i els èxits de Rosalind Franklin, un científic de distinció excepcional, el treball pioner del qual va ajudar a establir els fonaments de la biologia molecular; l'observació de raigs X de l'ADN de Franklin va contribuir al descobriment de la seva estructura helicoïdal.

2018, l'Institut Rosalind Franklin, un centre d'investigació mèdica autònom sota l'empresa d'unió de 10 universitats i finançat per la Investigació i Innovació del Regne Unit, va ser llançat al Campus Harwell Science and Innovation el 6 de juny.

2019, l'Agència Espacial Europea (ESA) va nomenar el seu ExoMars rover Rosalind Franklin.

2019, la Universitat de Portsmouth va anunciar que canviava el nom de James Watson Halls a Rosalind Franklin Halls a partir del 2 de setembre.

2020, Franklin va ser seleccionada per a les 100 dones de l'any, per a 1953.

L'any 2020, la Royal Mint britànica va llançar una moneda de 50 penics en honor del centenari del naixement de Franklin el 25 de juliol. Compta amb una versió estilitzada de la foto 51.

2020, el South Norfolk Council va canviar el nom d'una carretera al Norwich Research Park en el seu honor al juliol de 2020. La carretera és la seu de l'Institut Quadram i de l'edifici Bob Champion de la Universitat de East Anglia.

El 2020, el Trinity College Dublin va anunciar que la seva biblioteca havia tingut prèviament quaranta busts, tots ells d'homes, i estava encarregant quatre bustos nous de dones que serien Franklin.

Referències culturals

La part de Franklin en el descobriment de la naturalesa de l'ADN es va mostrar a la pel·lícula Life Story del 1987, protagonitzada per Juliet Stevenson com a Franklin. Amb Tim Pigott-Smith com a Crick, Alan Howard com a Wilkins i Jeff Goldblum com a Watson. Aquesta pel·lícula va retratar a Franklin com a una persona una mica severa, però també va afirmar que Watson i Crick van utilitzar una gran part del seu treball per fer el seu.[22][23]

Un documental de 56 minuts sobre la vida i les contribucions científiques de Franklin, DNA - Secret of Photo 51, es va emetre el 2003 a PBS Nova.[24] Narrat per Barbara Flynn, el programa inclou entrevistes amb Wilkins, Gosling, Klug, Maddox,[25] inclosos els amics de Franklin Vittorio Luzzatti, Caspar, Anne Piper i Sue Richley.[26] La versió britànica produïda per la BBC es titula Rosalind Franklin: DNA's Dark Lady.[27]

El primer episodi d'una altra sèrie documental de PBS, DNA, es va emetre el 4 de gener de 2004.[28] L'episodi titulat El secret de la vida es centra molt en les contribucions de Franklin. Narrat per Jeff Goldblum, apareix Watson, Wilkins, Gosling i Peter Pauling (fill de Linus Pauling).[29]

Deborah Gearing va escriure una obra titulada Rosalind: A Question of Life per explicar l'obra de Franklin i es va representar per primera vegada l'1 de novembre del 2005 al Birmingham Repertory Theatre,[30] i va ser publicada per Oberon Books el 2006.

Una altra obra, Photograph 51 d'Anna Ziegler, publicada el 2011 s'ha produït a diversos llocs dels Estats Units[31] i a finals del 2015 es va representar al Noel Coward Theatre de Londres, amb Nicole Kidman interpretant a Franklin.[32] La versió de Ziegler de la cursa del 1951-53 per a l'estructura de l'ADN de vegades emfatitza el paper fonamental de la investigació de Franklin i la seva personalitat. Tot i que de vegades altera la història per tenir un efecte dramàtic, l'obra no obstant això il·lumina moltes de les qüestions clau de com es va portar a terme la ciència.[33]

False Assumptions de Lawrence Aronovitch és una obra sobre la vida de Marie Curie on Franklin es mostra frustrada i enutjada per la manca de reconeixement de les seves contribucions científiques.[34] L'hostilitat entre totes dues també es representa a la tercera temporada de Harvey Girls Forever.[35]


Referències

  1. ↑ «Rosalind Franklin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Peretó, Juli «Rosalind Franklin, més enllà de la llegenda». Mètode, 25-07-2020 [Consulta: 25 agost 2020].
  3. ↑ «Rosalind Franklin, la descobridora desconeguda de l'ADN» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 26 abril 2013].
  4. ↑ Maddox, John «Molecular biology of cancer». Nature, 311, 5983, 1984-09-XX, pàg. 205–205. DOI: 10.1038/311205a0. ISSN: 0028-0836.
  5. ↑ Maddox, John «Aggregation by very large numbers». Nature, 318, 6043, 1985-11-XX, pàg. 229–229. DOI: 10.1038/318229a0. ISSN: 0028-0836.
  6. ↑ WHITAKER, ANDREW «ANDREW BROWN, J. D. Bernal. The sage of science. Oxford: Oxford University Press, 2005. XIV+562 pp., ISBN 0-19-851544-8.». Nuncius, 22, 2, 01-01-2007, pàg. 399–400. DOI: 10.1163/221058707x00891. ISSN: 0394-7394.
  7. ↑ FRANKLIN, ROSALIND E.; GOSLING, R. G. «Evidence for 2-Chain Helix in Crystalline Structure of Sodium Deoxyribonucleate». Nature, 172, 4369, 1953-07, pàg. 156–157. DOI: 10.1038/172156a0. ISSN: 0028-0836.
  8. ↑ «Maddox, Brenda Power, (Lady Maddox), (born 24 Feb. 1932), writer». Falta indicar la publicació. Oxford University Press, 01-12-2007.
  9. ↑ FRANKLIN, ROSALIND E. «Structure of Tobacco Mosaic Virus: Location of the Ribonucleic Acid in the Tobacco Mosaic Virus Particle». Nature, 177, 4516, 1956-05, pàg. 928–930. DOI: 10.1038/177928b0. ISSN: 0028-0836.
  10. ↑ CASPAR, D. L. D. «Structure of Tobacco Mosaic Virus: Radial Density Distribution in the Tobacco Mosaic Virus Particle». Nature, 177, 4516, 1956-05, pàg. 928–928. DOI: 10.1038/177928a0. ISSN: 0028-0836.
  11. ↑ Maddox, John «Hoyle statue unveiled». Nature, 358, 6384, 1992-07-XX, pàg. 269–269. DOI: 10.1038/358269b0. ISSN: 0028-0836.
  12. ↑ Camp, Gregory «Spotify. https://www.spotify.com/. Retrieved 21 January 2015». Journal of the Society for American Music, 9, 3, 2015-08, pàg. 375–378. DOI: 10.1017/s1752196315000280. ISSN: 1752-1963.
  13. ↑ Devos, Rika «Expo 58: the catalyst for Belgium's Welfare State Government complex?». Planning Perspectives, 26, 4, 2011-10, pàg. 649–659. DOI: 10.1080/02665433.2011.599934. ISSN: 0266-5433.
  14. ↑ MADDOX, BRENDA «Watch without Mother». Nature, 248, 5443, 01-03-1974, pàg. 86–86. DOI: 10.1038/248086a0. ISSN: 0028-0836.
  15. ↑ Brown, David «Neuropharmacology: Acetylcholine and brain cells». Nature, 319, 6052, 1986-01-XX, pàg. 358–359. DOI: 10.1038/319358a0. ISSN: 0028-0836.
  16. ↑ Maddox, John «Genesis of belief». Nature, 296, 5857, 1982-04-XX, pàg. 498–499. DOI: 10.1038/296498a0. ISSN: 0028-0836.
  17. ↑ McBride, Glynn. Financing Agricultural Cooperatives. Boston, MA: Springer US, 1986, p. 145–157. ISBN 978-1-4684-6884-7. 
  18. ↑ Brown, Stephen J. «Ireland in Fiction'». Notes and Queries, s12-III, 70, 01-07-1917, pàg. 359–359. DOI: 10.1093/nq/s12-iii.70.359. ISSN: 1471-6941.
  19. ↑ Brown, Clive. • Songs without Words. Yale University Press, 2003-05-11, p. 360–361. ISBN 978-0-300-09539-5. 
  20. ↑ Glynn, P. «B. Hitchon, E.H. Perkins, W.D. Gunter: Introduction to Ground Water Geochemistry». Hydrogeology Journal, 9, 5, 21-07-2001, pàg. 517–517. DOI: 10.1007/s100400100153. ISSN: 1431-2174.
  21. ↑ «Dr. J. A. Harvie-Brown». Nature, 97, 2440, 1916-08, pàg. 466–466. DOI: 10.1038/097466b0. ISSN: 0028-0836.
  22. ↑ «The Race for the Double Helix (TV) (1987)» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2021].
  23. ↑ «William Nicholson – Screenwriter, playwright and novelist » Blog Archive » Life Story», 28-01-2015. [Consulta: 24 abril 2021].
  24. ↑ «NOVA | Secret of Photo 51 | PBS». [Consulta: 24 abril 2021].
  25. ↑ «NOVA-DNA-Secret-of-Photo-51 - Trailer - Cast - Showtimes - NYTimes.com», 16-10-2014. [Consulta: 24 abril 2021].
  26. ↑ «NOVA | Transcripts | Secret of Photo 51 | PBS». [Consulta: 24 abril 2021].
  27. ↑ «Rosalind Franklin: DNA's Dark Lady (2003) (TV) TV», 04-02-2015. [Consulta: 24 abril 2021].
  28. ↑ «TV Guide, TV Listings, Streaming Services, Entertainment News and Celebrity News» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2021].
  29. ↑ «Retired Site | PBS» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2021].
  30. ↑ «deborah gearing - playwright» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2021].
  31. ↑ «Dramatists Play Service, Inc.». [Consulta: 24 abril 2021].
  32. ↑ Limited, London Theatre Direct. «Nicole Kidman Returns To The West End In Photograph 51, Tickets On Sale Now!» (en anglès), 24-04-2015. [Consulta: 24 abril 2021].
  33. ↑ Grode, Eric «The Female Scientist, the Biggest Secret» (en anglès). The New York Times, 05-11-2010. ISSN: 0362-4331.
  34. ↑ Mackey, Allan. «REVIEW: False Assumptions» (en anglès americà). [Consulta: 24 abril 2021].
  35. ↑ Curie, Marie «Folding Girls». . Harvey Girls Forever. « Rosalind Franklin isn't fit to rack my test tube.»

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosalind_Franklin&oldid=27087951»